La imatge tradicional del mercat es presenta avui renovada davant els seus usuaris, demostrant així que està disposat a plantar cara als importants i engrescadors reptes de futur que l’esperen

Per Roser Pros-Roca. Fotos Pierre Grubius

Moltes ciutats i pobles de Catalunya, en el moment del seu desplegament a partir del segle X, van créixer al voltant del mercat, punt habitual de reunió de comerciants que s’havia mantingut en el mateix lloc des d’èpoques més antigues. Curiosament no és l’edifici de l’església ni l’ajuntament a partir del qual es vertebren les poblacions, sinó a partir del mercat, autèntic cor dels nuclis per la seva activitat: la compra-venda i l’intercanvi de productes fonamentals.

A la Imperial Tàrraco, al recinte del Fòrum Provincial ubicat al carrer Lleida, els antics romans tenien les anomenades tabernae, on oferien als compradors els seus productes: fruita, verdura, oli, pa, vi, peix, carn, espècies… S’hi podia trobar de tot, productes ja aleshores de quilòmetre 0. Igual com passa avui dia.

Tarragona té la seva reunió de comerciants ubicada en un edifici més que singular, que és un punt de trobada de comerç, un àmbit de caràcter social i també de dinamització cultural de primer ordre. Així ho explica Dídac Nadal, president del Consell d’Administració d’ESPIMSA, l’empresa municipal dedicada a la gestió dels mercats: “El Mercat Central de Tarragona és un centre comercial que es diferencia pel seu tracte personalitzat. El mercat a més de ser el format de major tradició comercial, té una funció social, cultura i cívica. Representa un dels majors pols d’atracció de dinamització de Tarragona i està totalment vinculat amb el teixit de la ciutat. En són exemples ben clars les relacions establertes amb les diferents entitats, administracions, empreses i marques privades, universitat i entitats d’arreu del territori. Els Mercats són escenaris d’esdeveniments i funcionen com a transmissors i difusió de valors amb una funció socialment responsable. Totes aquestes funcions, junt amb el tracte personalitzat, són els trets diferenciadors del mercat vers els centres comercials, i que ens cal preservar”.

UN EDIFICI SINGULAR

El Mercat Central de Tarragona és un edifici emblemàtic d’estil modernista, obra del que fou arquitecte municipal durant més de quaranta anys, Josep Maria Pujol de Barberà (1897-1949).

El mercat data del 1915 i es va obrir al públic el dia de Sant Esteve d’aquell any. El nou edifici del mercat es va concebre com una gran obra d’arquitectura modernista, però també al mateix temps, com un element urbanístic que havia de ser el nexe d’unió entre les dues parts de la ciutat, la Part Alta i el Serrallo, en el que ja començava a ser l’Eixample de Tarragona com el coneixem ara. Per això es va aixecar en una zona considerada verge, amb la finalitat que fos el motor econòmic i organitzatiu d’aquesta nova àrea de la ciutat que estava creixent, recolzada pel carrer Unió i la Rambla Nova.

EL NOU EDIFICI DEL MERCAT ES VA CONCEBRE COM UNA GRAN OBRA D’ARQUITECTURA MODERNISTA

 

En aquells primers anys del segle XX l’estil arquitectònic que feia furor era el Modernisme. Grans arquitectes com Domènech i Muntaner, Jujol o el mateix Gaudí li van donar valor i fama internacional, i Pujol i Barberà va emprar-lo utilitzant les tècniques estilístiques que el fan tan identificable. Està format per una planta rectangular amb tres naus, encreuades a la part central per un altre de transversal, configurant un espai de més de 2.500 m2. La coberta, en forma d’arc de mig punt, està bellament adornada amb rajola catalana formant una sanefa de motius geomètrics.

L’interior del mercat és igualment espectacular. Les tres naus adossades es subjecten per encavallats de ferro que deixen el sostre de fusta a la vista, i a la part alta de la coberta s’hi poden veure una sèrie de lluminàries en forma de vidriera que reflecteixen la llum blava provinent del carrer. Aquell Mercat de l’any 1915 es va inaugurar amb 352 parades: 160 de fruites i verdures, 38 de carn, 56 de peix fresc, 22 de porc, 20 de gallina morta, 12 de pesca salada, 20 de queviures i pasta, 18 de volateria i 6 de despulles. Avui dia això ha canviat molt i la optimització de l’espai disponible és ben bé una altra, tot i que el nombre de visitants sí que ha anat en augment si el comparem amb el d’inici del segle XX. Així ho explica Dídac Nadal: “No tenim dades recents de comptabilització de persones que passen pel mercat. L’últim estudi es va fer durant el juliol i agost de 2017. Un estudi fer per l’Associació de Comercials la Via T, l’Institut Francesc Vidal i Barraquer. Com a resultats es va obtenir que quasi 10.500 persones entraven de mitjana, diàriament al mercat central de dilluns a dissabte en horari comercial. Les hores de màxima afluència al mercat se situaven entre les 11 i les 13 hores, amb més de 2500 persones/hora. Per tant, l’afluència setmanal estimada al mercat central arribava als 62.000 visitants, i mensualment quasi 1 quart de milió de potencials compradors. Actualment hi ha 43 parades i 3 lliures les quals aviat sortiran a licitació pública”.

 

UNES OBRES DE REFORMA AMB VISTES AL FUTUR

L’any 2007 es van iniciar les obres necessàries per posar l’edifici del Mercat Central al dia. Es va tractar d’una obra pràcticament faraònica, especialment per la llarga durada que van tenir, gairebé 10 anys, i que va obligar els paradistes a instal·lar-se en una carpa provisional a la pròpia Plaça Corsini tot el temps que el mercat va estar de panxa enlaire. “Aquest passat mes de març va fer 2 anys de la inauguració de les obres del Mercat Central”, explica Dídac Nadal. “Crèiem que ningú imaginava que després dels anys de les obres es pogués recuperar un espai com el que tenim. Crec que s’han superat les expectatives de totes i tots. Hem humanitzat i dinamitzat físicament un edifici emblemàtic de la ciutat i l’hem guanyat per a tothom, arribant als perfils més joves que compren a la tarda. Hem posicionat el mercat com un referent en la venda de producte fresc i de qualitat que s’ha adaptat a les noves necessitats i valors dels consumidors. El Mercat representa un espai municipal com ho era el fòrum a l’època romana. Dona la possibilitat de visualitzar i fer ressò de tot el que passa a la ciutat. Dins les funcions transmissores de valors, properament establirem diferents accions que van en la línia de tenir cura del medi ambient, per tal de reduir el plàstic d’un sol ús”.

“HEM GUANYAT EL MERCAT PER A TOTHOM, ARRIBANT ALS PERFILS MÉS JOVES QUE COMPREN A LA TARDA”

 

En el moment de projectar-lo i de fer-lo mirar cap al futur, l’Ajuntament de Tarragona va voler que aquest equipament estigués adequat a les expectatives i demandes que els mercats més emblemàtics de Catalunya, Espanya i Europa ofereixen als seus visitants, tant pel que fa a la recepció i conservació dels productes, fins que arriben a la parada, com a la forma en la que s’ofereixen al públic. També a la possibilitat de menjar dins el propi mercat, aportant així un altre atractiu i pràctic servei. “El Mercat Central ha fet viva la ciutat des de les 8.30 a les 21 de dilluns a dissabte des del moment de la seva inauguració, evitant moltes vegades, desplaçaments fora de la ciutat. El mercat s’ha convertit en un referent comercial d’alimentació saludable. Entenem el mercat com un espai de consum tant d’ús comú com d’ús específic de les diferents parades i encara darrerament s’hi ha afegit un nou element, el carilló de la façana principal al damunt del rellotge, que cada dia a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda dona al públic un motiu més per venir al mercat”.

QUIN ÉS EL FUTUR QUE LI ESPERA AL MERCAT A TOTS ELS NIVELLS?

“No hi ha dubte que el Mercat segueix sent com és, però en el futur, el Mercat ha de continuar afegint ingredients com l’oci, la gastronomia i la restauració, sense descuidar la venda tradicional imperant dels productes de qualitat i de proximitat. Treballar també tots els canals de venda per no perdre clients per no oferir l’opció del servei en línia, tot i que els experts no auguren un increment de vendes on line pel que fa a l’alimentació fresca. En resum, el nostre objectiu des d’ESPIMSA és que el Mercat sigui més fort, més competitiu i treballar per fer-lo més visible, millorant el seu posicionament dins el sector de la distribució comercial. Hem d’estar atents als canvis i a les noves tendències per donar flexibilitat i tenir una capacitat de resposta ràpida”.
Ara bé, Tarragona és una ciutat que segueix creixent i en canvi, els seus equipaments són els que són, pel que fa a la seva capacitat. Es contempla la possibilitat que el servei que dona el Mercat Central, a mig o a curt termini quedi petit? “Des d’ESPIMSA s’està apostant per revitalitzar el Mercat Municipal de Torreforta i donar una resposta amb el format de comerç tradicional a la zona de Ponent, fent una rèplica del que hem fet amb el Mercat Central”, respon Dídac Nadal.

“DES D’ESPIMSA S’ESTÀ APOSTANT PER REVITALITZAR EL MERCAT MUNICIPAL DE TORREFORTA… …FENT UNA RÈPLICA DEL QUE HEM FET AMB EL MERCAT CENTRAL”

 

Efectivament, el Mercat Central mira cap al futur, amb una cara renovada i amb moltes possibilitats dins el seu propi espai. Enrere ha quedat la imatge antiga i fins a cert punt carrinclona d’un espai enxubat i mal il·luminat en el que transitava cada dia un piló de gent sense gaire ordre ni concert. De fet, en el moment de projectar el nou edifici ja es va voler dotar de tota l’equipació necessària: cambres frigorífiques, espais amplis, dues plantes d’aparcament per als usuaris, i tot plegat, servit i regat amb el millor gust possible.