LA MÓRA-TAMARIT VOL EL DRET A DECIDIR

El barri més septentrional de la ciutat de Tarragona ha iniciat el procés per convertir-se en una Entitat Municipal Descentralitzada

Per Jordi Salvat. Fotos Pierre Grubius

La Móra i Tamarit fa temps que se senten maltractats per l’Ajuntament de Tarragona. Després d’anys de reivindicacions sense que el consistori tarragoní els hagi fet cas, l’Associació de Veïns de la Móra-Tamarit ha decidit tirar pel dret i està immersa en els tràmits per poder fer una consulta per esdevenir una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) i obtenir autonomia en la presa de decisions i gestió dels seus recursos. L’objectiu dels veïns és que aquest tema entri en la campanya electoral municipal.
Fa quatre anys, l’Associació de Veïns de la Móra-Tamarit va impulsar la conversió en un òrgan municipal de gestió desconcentrada, una figura jurídica que els permetria obtenir certa autonomia, però sense arribar al de l’EMD. Es van recollir signatures de més de la meitat dels 1.300 veïns i veïnes censats majors de 18 anys i el ple municipal de Tarragona ho va aprovar, però des de llavors no s’ha fet res, tot i que el ple municipal va aprovar una moció sobre el tema, amb suport de CiU i el PP. La Móra-Tamarit compta actualment amb uns 2.000 habitants censats, dels quals 1.300 són majors d’edat. Per tant, la mitjana d’edat és més baixa que altres zones de la ciutat. Tamarit va ser un municipi independent fins el 1950, quan va ser annexionat a Tarragona. La Móra es va començar a urbanitzar els anys seixanta en un sector de l’antic terme municipal de Tamarit.

FA UNS ANYS, L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS VA IMPULSAR LA CONVERSIÓ EN UN ÒRGAN MUNICIPAL DE GESTIÓ DESCONCENTRADA


El president de l’Associació de Veïns de la Móra-Tamarit, Francesc Garcia, afirma que davant d’aquesta situació no els ha quedat més remei que iniciar el camí per convertir-se en una EMD, una decisió que en última instància no la pren l’Ajuntament sinó la Generalitat. “No volem separar-nos de Tarragona sinó poder decidir les nostres coses. Estem tractats com una urbanització i som un barri”, assenyala Garcia. Ara estan treballant en la realització de la memòria econòmica i història -un tràmit per aspirar a ser una EMD- que volen enllestir a finals d’aquest any o inicis del proper, perquè aquest tema entri en la campanya electoral de les municipals. Després s’hauria de fer una votació per part dels veïns i veïnes, un procés certificat pel secretari general de l’Ajuntament o un notari. Un cop el grup impulsor de l’EMD entri a registre la iniciativa ciutadana s’obrirà un període d’exposició pública i al·legacions. Tot aquest camí l’estan fent amb l’assessorament de l’EMD de Valldoreix i l’Agrupació d’EMD de Catalunya.
Des de l’Agrupació d’EMD, el seu secretari, Juanjo Cortés, afirma que el procés de la Móra-Tamarit per esdevenir una Entitat Municipal Descentralitzada està “avançat.” Cortés afirma que l’Ajuntament de Tarragona no hauria de veure la constitució de la Móra-Tamarit en una EMD “com un trencament sinó com una manera d’ajudar a aproximar l’administració al ciutadà i millorar la prestació de serveis.”
L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA NO ESTÀ PER LA LABOR
La decisió final per a la constitució d’una EMD la té el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, però Cortés veu molt complicat que la Móra-Tamarit ho pugui aconseguir sense l’acord amb l’Ajuntament de Tarragona perquè el govern català no voldrà entrar en un conflicte amb el territori. I l’actual govern tarragoní no està per la labor. “Creiem que Tarragona, des del punt de vista econòmic, no està en condicions de fer districtes, per tant, la descentralització és un tema que no està damunt la taula. La nostra idea és que millor junts que separats, tenint en compte que alguns dels serveis tenen un cost addicional com, en el seu cas, és la distància que representa un cost addicional important”, afirma el regidor d’Hisenda, Pau Pérez.
L’Associació de Veïns de la Móra-Tamarit ha mantingut contactes amb les diferents formacions polítiques tarragonines. És el cas del PDECat. El portaveu del grup municipal, Dídac Nadal, afirma que li si la majoria dels veïns de la Móra-Tamarit volen una major autonomia ell no s’hi oposarà, però que el programa de participació ciutadana que volen impulsar si governen el barri tarragoní s’hi podria sentir còmode. “La ciutat de Tarragona té un problema als extrems. La Móra-Tamarit es vol regir per ella mateixa i el barri de Buenos Aires es vol incorporar a la Canonja. M’entristeix molt i l’Ajuntament s’hauria de posar les piles”, apunta Nadal, que recorda el suport el 2014 de llavors grup municipal de CiU a la moció perquè la Móra-Tamarit es convertís en un òrgan municipal de gestió desconcentrada.

FRANCESC GARCIA: “NO VOLEM SEPARAR-NOS DE TARRAGONA SINÓ PODER DECIDIR LES NOSTRES COSES”


Des d’Esquerra Republicana, el seu portaveu, Pau Ricomà, assenyala que la seva formació “és molt respectuosa amb el que decideixin els veïns de la Móra-Tamarit.” Ricomà reconeix que hi hagut manca de cura des de l’Ajuntament en alguns serveis del barri i desataca la problemàtica a l’estiu quan augmenta sensiblement la seva població. “A la Mora-Tamarit se la tracta com una urbanització i és més a prop de ser un barri”, afirma el portaveu republicà.
Un precedent d’Entitat Municipal Centralitzada (EMD) d’unes característiques similars a la Móra-Tamarit és l’Estartit -de Torroella de Montgrí-, que va aconseguir aquesta condició el 2015, segons Juanjo Cortés, secretari de l’Agrupació d’EMD: “És l’única EMD que trobem a la costa i també té una població estacional molt important, a més d’uns habitants que hi són tot l’any. Les dues tenen raons històriques, ja que van ser municipis independents en el passat.”

PAU PÉREZ: “LA DESCENTRALITZACIÓ ÉS UN TEMA QUE NO ESTÀ DAMUNT LA TAULA. LA NOSTRA IDEA ÉS QUE MILLOR JUNTS QUE SEPARATS”


L’EXEMPLE DE PICAMOIXONS

Picamoixons és l’única Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) que existeix al Camp de Tarragona. Ho és des dels anys noranta, quan va aconseguir aquest estatus respecte l’Ajuntament de Valls. Contràriament a la Móra-Tamarit, Picamoixons mai havia estat un municipi independent, però entre els més de 400 veïns i veïnes hi havia una voluntat de més autonomia respecte Valls i l’associació de veïns va impulsar la constitució de l’EMD. Els dos nuclis estan separats per 4,5 quilòmetres.
“L’Ajuntament de Picamoixons ho gestionem gairebé tot i a Valls només li queden competències en matèria de planejament urbanístic. Funcionem amb un conveni anual amb l’Ajuntament de Valls. Ens trobem les dues parts i acordem la inversió anual que ens dona Valls a partir dels impostos municipals que paguem i que aquest 2018 ha estat de 760.000 euro ”, explica l’alcalde de Picamoixons, Quico Rull.
Rull assenyala que un dels grans avantatges de ser una EMD és poder aspirar a subvencions de la Diputació de Tarragona o la Generalitat de forma independent de Valls i sense que una concessió a Picamoixons afecti la resta del municipi. “Però cal tenir en compte que la clau de la caixa la té el municipi i cal que hi hagi bona entre les dues parts i quan hi ha hagut un color polític diferent en els dos ajuntaments hi ha hagut més problemes”, explica l’alcalde de Picamoixons.


LES QUEIXES DE LA MÓRA-TAMARIT
Quins són els greuges que denuncia l’associació de veïns? La salut és un dels principals, ja que a la Móra no tenen cap centre mèdic i han d’acudir al CAP Llevant, a la Vall de l’Arrabassada, o al d’Altafulla, amb els problemes de desplaçament que això provoca, sobretot en els veïns més grans, ja que no tenen línia directa d’autobús. Tampoc tenen escola ni llar d’infants, tot i que en aquest darrer cas fa uns anys hi havien uns terrenys destinats i s’havia concedit la gestió a la Xarxa Santa Tecla, que finalment l’Ajuntament va desestimar.
El canal de la Móra, que desemboca a la platja, no està recepcionat per l’Ajuntament i el manteniment, segons Garcia, “és un desastre” i tot i haver una estació de bombament que envia aigües residuals a l’EDAR d’Altafulla, hi ha fuites contaminants a l’antic emissari. Aquest afer està a la Fiscalia, ja que el president veïnal assenyala que l’Ajuntament i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) es passen la pilota un a l’altra i no solucionen el problema.
També hi ha problemes de clavegueram i neteja, a més de línies elèctriques no soterrades. Per altra banda, reclamen un espai social en condicions, ja que actualment només disposen d’una sala amb molt poca capacitat i un despatx. “Tots els actes els hem de fer a l’aire lliure i també a l’hivern. Volem tenir un espai de reunió per als joves i la gent gran”, denuncia Garcia, que assenyala la mobilitat a l’estiu com un altre problema que no s’ha solucionat tot i les queixes insistents.
El president de l’Associació de Veïns es mostra crític amb la figura del regidor de barri, que en alguns moments de l’etapa de Ballesteros com alcalde ha existit. “Primer vam tenir Xavier Tarrés, però no va servir per a res. Després, Francesc Roca. Vam tenir diverses reunions amb ell, però no vam tenir cap solució”, explica Garcia. L’Associació de Veïns de la Móra-Tamarit organitza diversos actes durant l’any, el principal, la Festa Major, que se celebra durant una setmana d’estiu, els Reis, la Setmana Cultural i les Festes de Tardor.
LA LLEI ARSAL AFECTA LES EMD
La Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, coneguda com ARSAL i aprovada quan el PP governava amb majoria absoluta, ha restat potència a les EMD, ja que les noves que es constitueixin no seran un ens local no tindran personalitat jurídica. Seran només un òrgan descentrat de gestió i no podrà accedir directament a subvencions de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya. Tampoc participaran a les eleccions municipals on les EMD anteriors a l’ARSAL escullen alcalde i vocals. Ara seria el president d’un òrgan descentralitzat regulat en l’acord de constitució de l’EMD. Des de l’Agrupació d’EMD creuen que en un futur proper el Govern espanyol podria fer marxa enrere i tornar al marc legal anterior.

LA LLEI ARSAL I APROVADA QUAN EL PP GOVERNAVA AMB MAJORIA ABSOLUTA, HA RESTAT POTÈNCIA A LES EMD


QUÈ ÉS UNA EMD?

Una Entitat Municipal Descentralitzada és un tipus d’entitat d’àmbit territorial inferior al municipi, és a dir un govern local per sota d’un municipi, una autonomia a l’interior d’un municipi

Rocallaura (Vallbona de les Monges, l’Urgell), un exemple d’EMD. Foto Marc Pascual

L’article 86.7 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que “les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència.” Es poden constituir en EMD les concentracions de població que dins d’un municipi constitueixin nuclis separats a iniciativa de la majoria dels veïns interessats o de l’ajuntament. Posteriorment, s’haurà de sotmetre a informació pública per un termini no inferior a 60 dies, per tal que els veïns hi puguin formular els suggeriments o les al·legacions que considerin adients.
La constitució d’EMD requereix l’aprovació definitiva del govern de la Generalitat i en tot cas s’hauran de complir tres requisits: la constitució no pot comportar una pèrdua de qualitat en la prestació dels serveis generals del municipi; haurà de comptar amb recursos suficients per a complir les seves atribucions i han de concórrer circumstàncies de naturalesa geogràfica, històrica, social, econòmica o administrativa que ho requereixen.
Els òrgans de govern d’una EMD són dos: d’una banda el president o presidenta, que és elegit directament pels veïns de l’entitat pel sistema majoritari, i d’altra banda, la junta de veïns, formada pel president o presidenta i pels vocals, en un nombre equivalent al terç dels regidors que integren l’ajuntament del municipi, que en cap cas no pot ser inferior a dos.
Les competències mínimes d’una EMD són: vigilància dels béns d’ús públic i dels comunals; a conservació i l’administració del seu patrimoni, inclòs el forestal, i la regulació de l’aprofitament dels seus béns comunals; l’enllumenat públic i la neteja viària; l’execució d’obres i la prestació de serveis de competència municipal d’interès exclusiu de l’entitat, quan no són a càrrec del municipi respectiu o la comarca; l’ordenació del trànsit de vehicles i de persones en el seu àmbit; la conservació i el manteniment dels parcs i els jardins i del patrimoni històric i artístic i les activitats culturals i esportives.
Les EMD catalanes estan associades a través de l’Agrupació d’EMD de Catalunya, que va néixer el 1993 sota la presidència de l’EMD de Valldoreix i que aplega actualment 65 governs locals de les EMD catalanes, representant uns 30.000 habitants. Actualment el president de l’Agrupació d’EMD de Catalunya és el senyor Josep Puig i Belman, President de l’EMD de Valldoreix.