El Port de Tarragona ha fet una aposta estratègica els darrers anys per la logística, amb l’objectiu de captar nous tràfics de mercaderies. La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), que es començarà a construir l’any vinent, és un gran projecte que posarà al mercat 100 hectàrees per a empreses que vulguin instal·lar-s’hi

Per Jordi Salvat Rovira

La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) és un projecte en el qual el Port de Tarragona hi va començar a treballar fa més de vint anys i que ha tingut un llarg procés de redacció i tramitació urbanística. La intenció de l’Autoritat Portuària de Tarragona és que les empreses puguin començar a instal·lar-se el més aviat possible, a partir del moment que finalitzin els darrers tràmits urbanístics en aquest darrer trimestre de l’any.

La inversió prevista en la ZAL, situada prop de La Pineda, en el terme municipal de Vila-seca, és de més de 30 milions d’euros, dels quals 20 són per al desenvolupament urbanístic de les 100 hectàrees de superfície i 10 per a la configuració de la primera fase dels diversos accessos viaris i ferroviaris. Es tracta d’un dels grans projectes de futur de l’Autoritat Portuària, que sumat a la participació en el port sec situat en els municipis Marchamalo i Guadalajara, i a la terminal intermodal de la Boella, dins del Port de Tarragona, configuren una clara aposta per captar nous tràfics de mercaderies.

LA ZAL OFERIRÀ UN MILIÓ DE METRES QUADRATS DINS DELS ESPAIS D’ÚS PORTUARI I AMB UNA GRAN CONNECTIVITAT

En l’actualitat, una part dels terrenys destinats a la ZAL -concretament una àrea de 120.000 metres quadrats- està destinada a donar resposta a les necessitats d’espai del Grup Volkswagen, que va apostar per Tarragona com la seva base logística a la zona est de la península. Es tracta, no obstant això, d’una solució provisional perquè la ZAL està pensada per a activitats estretament vinculades al tràfic marítim i a productes amb valor afegit, com per exemple productes manipulats post industrials i precomercials o serveis com l’embalatge, l’etiquetatge o la paletització de les càrregues. La ZAL tindrà un accés ferroviari directe que facilitarà que aquesta pugui convertir-se en un centre de transferència de càrregues, aprofitant els equipaments i la intermodalitat del Port de Tarragona.

INTERÈS ENTRE LES EMPRESES

Imatge virtual de la urbanització de la futura ZAL

Atès que les connexions ferroviàries i per carretera estan assegurades, la demanda de sòl per a activitats logístiques sostenibles està en alça. Ja són diverses les empreses que han mostrat el seu interès per invertir en aquest espai d’un milió de metres quadrats dins dels espais d’ús portuari i amb la possibilitat de construir naus des de 8.000, 40.000 i 166.000 metres quadrats, en funció de les seves necessitats com a concessionari.

El Port de Tarragona ja fa mesos que està promocionant la seva ZAL, en esdeveniments de referència del sector, com la Fira del Transport Logistic de Munich i el Saló Internacional de la Logística i la Manutenció (SIL) 2019 de Barcelona, amb reunions de treball i visites comercials amb empreses de múltiples sectors de la logística de l’àmbit internacional, els potencials usuaris d’aquest espai.

La ZAL és una infraestructura vital per a l’estratègia de diversificació de tràfics impulsada els darrers anys pel Port de Tarragona i, que amb la seva posada en servei, podrà assumir activitats logístiques de major valor afegit. El fet de tenir un accés ferroviari directe per a facilitar l’entrada del tren en aquesta àrea ha de convertir la ZAL en un centre de transferència de càrregues amb un alt nivell d’intermodalitat.

Els accessos s’han planificat en dues fases. La primera comprèn el vial de pesats, un tram comprès entre la ZAL i el vial de la química que té origen en la rotonda de la Piconadora. La seva longitud és de 2.250 metres. Amb l’objectiu d’ordenar l’accés a la ZAL des de la C-31B, es defineix una rotonda en la C-31B a l’altura de la intersecció amb la carretera TV-3146 i de la indústria Dow. La inversió en aquesta fase serà entorn dels deu milions d’euros, a executar en els anys 2020 i 2021, encara que el ritme el determinarà la comercialització en funció de la demanda de les empreses.

En la fase 2 es contempla l’execució del tram comprès entre l’extrem nord del vial de la Química i la rotonda de l’enllaç entre l’autovia A-7 i l’autovia T-315 (autovia de Bellisens). Per a facilitar la connexió entre el tronc de l’autovia A-7 i el nou vial d’accés a la ZAL del Port de Tarragona per als moviments del costat de València, es contemplen dues connexions d’entrada i de sortida respectivament entre el tronc i les vies col·lectores existents entre els enllaços del Raval de Mar i de l’autovia de Bellisens. Aquesta fase s’executarà en funció de la demanda de trànsit de vehicles a l’entorn de la ZAL, derivat tant de l’activitat d’aquesta zona logística com també el generat pel projecte CRT (o Hard Rock Cafè).

El Port de Tarragona i la seva ZAL estan integrats en el Corredor Mediterrani de la Xarxa Transeuropea de Transport, com a part de sud xarxa bàsica (Tingues-T Core Network). També ho està el port sec de Guadalajara. Això fa possible les connexions viàries i ferroviàries amb tota Europa en les millors condicions, i garanteix les millores que puguin ser necessàries en infraestructura. Dins dels corredors espanyols, Tarragona es troba estratègicament situada, tant dins dels corredors Central i Mediterrani, com connectant amb el corredor Cantàbric-Mediterrani.

RESTAURACIÓ AMBIENTAL DE L’ENTORN

En l’àmbit de la ZAL es troba, confrontant amb ella, l’espai protegit de Prats d’Albinyana, en el terme municipal de Vila-seca, amb una extensió de 37,1 hectàrees. Aquest espai pertany a la Xarxa Natura 2000 de la Sèquia Major, una àrea de 54,64 hectàrees que forma part del PEIN i que està inclòs en la Xarxa Natura 2000 i declarat Zona d’Especial Conservació en 2014. L’Autoritat Portuària, d’acord amb l’Estudi Ambiental Estratègic, durà a terme un projecte de restauració que consisteix en la recuperació de l’entorn natural i la restauració, millora i potenciació dels hàbitats naturals associats. El conjunt d’actuacions proposades té un pressupost de 4,9 milions d’euros.