Imatge aèria del Delta, inundat pel pas del temporal Glòria (Departament d'Agricultura)

El pas del temporal Glòria va afectar les platges de la Costa Daurada, que no tindran una tornada ràpida a la normalitat malgrat les nombroses iniciatives per restaurar-les. Al Delta de l’Ebre, la llevantada ha evidenciat la urgència d’aplicar les mesures de la Taula de Consens basades en fer-hi arribar sediments i aigua dolça, i enfortir els espais naturals

Per Jesús Jordi Pinatella

La Platja Llarga vista des de Cala Romana, després del pas de la llevantada. La pèrdua de sorra és tant notòria que en un tram, el mar arriba al mur de contenció de la línia del ferrocarril. Foto Pierre grubius

Una potent llevantada, de nom Glòria i impròpia de finals de gener, ha deixat tocat el litoral tarragoní. Vents forts, grans acumulacions de precipitació i una mar molt alterada han transformat un paisatge que intenta tornar a la normalitat. No serà fàcil, especialment en unes platges desnaturalitzades per l’excés de construccions i un delta de l’Ebre afeblit des de fa temps per la manca de sediments i d’aigua dolça. I amb el canvi climàtic i la pujada del nivell del mar com a teló de fons.

Voluntaris durant la neteja de la platja de l’Hospitalet de l’Infant (Ajuntament de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant)

Pocs han estat els municipis costaners que no s’han vist afectats pel temporal. Moltes platges han retrocedit (fins a desaparèixer en alguns casos) i han vist malmeses les seves instal·lacions i serveis, igual que diversos passejos marítims, que han patit desperfectes. Amb la temporada alta més a prop del que sembla (la Setmana Santa cau a principis d’abril), els ajuntaments costaners s’han afanyat a avaluar els danys i a treballar per reparar-los. Les entitats del territori, sobretot les que treballen en la preservació del medi i estan més compromeses amb l’emergència climàtica, han organitzat, una vegada passat el temporal i durant bona part del mes de febrer, diverses jornades de neteja de les platges, seguides per molts voluntaris. Els objectius són retirar les nombroses deixalles que el mar i els rius han deixat a les platges (sobretot plàstics) i ajudar a fixar les dunes, claus per a preservar les platges. En aquest sentit, es vol aprofitar la gran presència de les plantes marines anomenades corretjoles, arrossegades pel temporal, per col·locar-les de manera estratègica a la platja ja que, segons el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), són les millors fixadores de sorra i creadores de cordons dunars.

DESPRÉS DEL TEMPORAL, MOLTS VOLUNTARIS HAN OMPLERT LES PLATGES PER RESTAURAR-NE LES DUNES I NETEJAR-LES DE BROSSA

En qualsevol cas, aquestes mesures, com la d’injectar sorra a les platges, poden ser més o menys efectives a curt termini però no són suficients, segons els experts, per assegurar la integritat de les platges a mitjà i llarg termini, ja que la costa té molt deteriorada la capacitat de resposta davant els temporals a causa de la sobreurbanització. Amb el canvi climàtic, tothom coincideix que un creixement més sostenible és la clau, sobretot per ajudar a què les platges tinguin facilitat per autoregenerar-se. De fet, deconstruir el litoral, treure infraestructures i habitatges on sigui possible, és la solució aportada pel col·legi de geòlegs per afavorir la reconstrucció natural de les platges i evitar efectes tan devastadors com els del Glòria. Cada vegada són més les veus que s’expressen en aquest mateix sentit. “Ha arribat l’hora de deconstruir i restaurar la naturalitat dels llocs de més risc que han estat imprudentment urbanitzats abans que els danys o les víctimes no augmentin. El principi de protecció demana preparar-nos per la propera llevantada Glòria, que pot ser més forta”, adverteix Josep Maria Mallarach, consultor ambiental i membre de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.

 

El Gaià, desbordat al seu pas per Aiguamúrcia, a l’Alt Camp (Ajuntament d’Aiguamúrcia)

L’interior del territori també va rebre els efectes del temporal, sobretot per la crescuda de rius com ara el Gaià i el Francolí. A l’Alt Camp, el Gaià es va desbordar en diferents punts, tallant carreteres i causant desperfectes en municipis com ara Querol, el Pont d’Armentera i Aiguamúrcia. A Valls es van haver de tallar alguns carrers per despreniments de façanes. Al Priorat es va lamentar una de les dues morts a les comarques tarragonines (l’altra es va produir al port de l’Ametlla de Mar) per culpa de la crescuda sobtada d’una riera i la neu va afectar molts camins rurals als Ports i a la Terra Alta. A més, molts pobles del territori van estar uns quants dies sense llum.

A L’ALT CAMP, EL GAIÀ ES VA DESBORDAR EN DIFERENTS PUNTS, OBLIGANT A TALLAR ALGUNES CARRETERES, I ES VAN PRODUIR DESPERFECTES

 

El vehicle sinistrat que va causar la víctima mortal a la nostra demarcació, al Pas de la Calçada del riu Montsant, Cabacés (Priorat). (Foto Marc Pascual)

Aigües avall del Gaià, la crescuda del riu va fer que es desembassés la presa del Catllar amb l’objectiu, segons l’Agència Catalana de l’Aigua, de netejar la llera i renovar l’hàbitat fluvial al tram baix del riu. Aquesta maniobra per implantar el cabal ambiental del Gaià, però, ha estat criticada per diverses entitats ecologistes de l’Alt Camp, el Tarragonès, el Baix Gaià i el Baix Penedès, a més del GEPEC-EdC, ja que consideren que arriba tard i de manera massa puntual, i la veuen com un “mecanisme de maquillatge”. El que cal, asseguren, és “ajudar al cicle natural de l’aigua i retornar al riu tot el seu espai fluvial, sense ocupar-lo”, per evitar crescudes sobtades, per assegurar un cabal ecològic real i perquè aporti més sediments al mar per regenerar les platges.

I EL DELTA ES RECUPERARÀ?

Imatge del delta de l’Ebre des del satèl·lit Sentinel abans del pas del temporal. A la dreta, imatge del delta des del satèl·lit Sentinel després del temporal.

La imatge del delta de l’Ebre, amb moltes zones inundades després del pas del temporal, era colpidora. Amb l’aigua del mar guanyant terreny, amb prou feines es diferenciava el mar dels aiguamolls i alguna zona, com ara part de la barra del Trabucador, estava desapareguda sota l’aigua. Amb un espai que ja està en regressió des de fa temps, hi havia el temor que el pas del Glòria fos l’estocada definitiva. Dies més tard, però, el mar es va anar retirant i, a més de millorar el panorama, ha permès fer una recompte més fidedigne del terreny afectat. En total, segons el Departament d’Agricultura, han estat unes 2.000 les hectàrees de conreu d’arròs del delta afectades per la llevantada (al principi es parlava de més de 3.000), de les quals unes 300, les més properes al mar a l’hemidelta esquerra, han resultat especialment malmeses. Unió de Pagesos xifra les pèrdues en 1,7 milions d’euros, sobretot en les collites malmeses i en infraestructures, com ara camins de serveis, desguassos i estacions de bombament. També hi ha hagut danys en muscleres i en el material dels pescadors. En total, la primera ajuda del govern català per pal·liar els efectes del Glòria a tot Catalunya és d’11 milions d’euros, que caldrà repartir de manera ben justificada.

ELS DICS INTEL·LIGENTS, L’AMPLIACIÓ DE PLATGES I LA CONSTRUCCIÓ DE CAMINS DE RONDA, SOLUCIONS DELS EXPERTS CONTRA LA REGRESSIÓ DEL DELTA

 

Voluntaris durant la neteja de la platja de l’Hospitalet de
l’Infant (Ajuntament de Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant)

Si alguna cosa ha aconseguit el pas del Glòria és encendre els llums d’alarma i posar d’acord tothom en l’emergència de preservar el delta. Casualment, el 29 de gener, pocs dies després del temporal, es va celebrar a Sant Jaume d’Enveja l’acte per presentar les solucions proposades per la Taula de Consens del Delta de l’Ebre. Era una cita prevista des de feia mesos, però els efectes recents del temporal, molt visibles encara, la van revestir d’una major rellevància. En un auditori pel de gom a gom, i amb les principals autoritats del país, es van presentar les mesures per protegir el delta davant la regressió i les inundacions. La sensació general és que el delta encara es pot salvar, tot i que no hi ha temps per perdre i seran vitals la unitat, el compromís i la conscienciació que es respiraven a Sant Jaume d’Enveja. I les inversions, és clar.

Amb el vistiplau dels municipis del territori i de les dues comunitats de regants, les mesures es basen, sobretot, en més sediments i més aigua dolça al delta, i en mantenir-ne la morfologia. Rafael Sánchez, enginyer i director tècnic de la Taula de Consens, considera que cal una combinació d’accions toves i accions més dures, i mantenir l’equilibri entre la natura i els sectors productius. Així, es contempla la necessitat de fer arribar els sediments que es queden retinguts als embassaments, de garantir els cabals ecològics i de no cedir més terreny al mar. En concret, es volen ampliar platges transportant sorra, recuperar les franges litorals d’aiguamolls (claus per evitar la regressió), fer una bona gestió de les dunes, construir camins de ronda elevats per protegir les zones més vulnerables a la pujada del nivell del mar i col·locar dics intel·ligents i inflables que s’activen en cas de fort onatge. En general, segons Sánchez, es tracta de recuperar i enfortir els espais naturals, que quan són forts aguanten millor l’embat del mar i dels temporals: “Hem de fer que aquesta vegada sigui la bona. O ara o mai.”

MIRA EL VÍDEO AMB IMATGES DE L’ABANS I EL DESPRÉS DE LES PLATGES DE TARRAGONA