Després d’un gran incendi com el de la Ribera d’Ebre no només resta cendra i desolació; també queden esperances i molts dubtes de cara al futur que provarem de resoldre en aquest reportatge. Ens hi ajudaran tres membres del Cos d’Agents Rurals

Per Marc Pascual. Fotos Pierre Grubius

L’incendi s’originà en aquest femer d’una granja de pollastres de La Torre de l’Espanyol que ara resta buida i en silenci

Des del punt d’inici de l’incendi -que a més de La Ribera d’Ebre també va afectar les comarques veïnes del Segrià i les Garrigues- fins a La Torre de l’Espanyol hi ha amb prou feines cinc minuts en cotxe. L’incendi s’inicià en aquest terme que paradoxalment va ser dels menys afectats per l’incendi; el vent i el desnivell van empènyer el foc en direcció contrària al nucli urbà. En arribar a la granja avícola el femer de la qual va esdevenir el punt d’inici, ens sorprèn el silenci. Ara és buida; i això malgrat que la mateixa granja quedà indemne. I allà, a pocs metres de l’edifici, el femer: una esplanada on s’acumulava la gallinassa per a que fermentés. La zona era tancada i complia les normatives; de fet, ens comenta Màrius Domingo -Cap de l’Àrea Bàsica de la Ribera d’Ebre del Cos d’Agents Rurals- la normativa sobre femers està pensada sobretot per a evitar que aquests es filtrin pel sòl tot contaminant els aqüífers, però no contempla el cas de la fermentació i el risc d’incendi que comporta. El dia que s’inicià el foc, ens comenta l’Agent Rural Sergi Fàbregues, es va esdevenir el que els bombers anomenen 30/30/30; això és més de 30ºC de temperatura (aquell dia se superaren amb escreix els 40ºC), menys del 30% d’humitat i cops de vent de més de 30 km/h. Un cúmul de circumstàncies que desencadenà la catàstrofe. Es coneix el punt d’inici de l’incendi perquè a partir del mateix el foc es va estendre en forma de ventall i acabà prenent les proporcions de gran incendi.

VEURE OLIVERES CENTENÀRIES QUE EL FOC HA PARTIT PER LA MEITAT ÉS UNA EXPERIÈNCIA COLPIDORA


El balanç final d’aquest gran incendi sobrepassa per poc les 5.000 Ha. Les previsions inicials eren molt pitjors. Abans de l’extinció ja es parlava de més de 6.000 Ha afectades, però l’avanç molt ràpid de les flames, l’orografia i els cultius van deixar algunes illes verdes enmig d’un mar negre i gris, que restarien hectàrees al balanç final. Josep Gonzàlez, Agent Major de Recursos Forestals, ens aclareix que de les 5.000 Ha. aproximadament un 80% correspon a zona forestal i la resta són cultius. I és que veure oliveres centenàries que el foc ha partit per la meitat és una experiència colpidora… l’àrea de l’incendi contenia molts boscos d’origen recent per l’abandonament dels cultius. I és que la feina que oferia la Química de Flix o la Nuclear d’Ascó -explica Gonzàlez- era més ben remunerada i segura que la feina al tros; i si bé molts d’aquells pagesos convertits en obrers industrials al principi van mantenir la pagesia com a feina de cap de setmana, bastants dels seus fill -i néts- ho van anar deixant córrer ja que la consideraven una feina dura i de resultats incerts. Així en dues generacions s’han abandonat algunes de les terres més allunyades, les de secà, les d’orografia més difícil… deixant un terreny abonat per als incendis forestals.
L’ESCENARI DEL DRAMA

Al Mas de l’Animè, on el foc va matar tots els animals, només les cigales trenquen el pesant silenci

Avancem pels irregulars camins de carro de la Ribera, amb l’enorme pickup 4×4 dels Agents Rurals, per l’escenari de la tragèdia fins a un dels punts culminants del drama: el Mas de l’Animé, al terme de Vinebre. Allà el foc va segar la vida a tot un ramat de 200 corders, dos cavalls i un ruc. Quan els Rurals van inspeccionar el lloc i van parlar amb l’abatut propietari, van viure un dels moments més durs a nivell humà d’aquest episodi. Paradoxalment aquesta desgràcia va fer reaccionar la població catalana i desvetllà una onada solidària cap al ramader propietari de la granja (Pere Jornet) i cap al territori que es concretaria en la iniciativa de les xarxes socials #rebrotem, que pretén canalitzar la solidaritat amb els afectats. Així mateix l’escalf que tant els Rurals com Bombers, Mossos i Tècnics van rebre al punt de comandament, a Vinebre, no l’oblidaran mai. Els van ajudar en tot, els van servir menjar casolà i begudes. Una solidaritat que s’encomanà a tots els pobles afectats i a les poblacions veïnes.
Al mas, la desolació: estables buits, paisatge negre, vehicles calcinats i a baix discorrent amb indiferència, un barranquet. L’aigua, la vida, enmig d’una natura morta. Les cigales, amb el seu xec-xec i el cant dels ocells ens recorden, però, que la natura reclama recuperar allò que el foc s’ha endut.

EL FOC AVANÇA PER ON VOL

Màrius Domingo, Sergi Fàbregues i Josep Gonzàlez, membres del Cos d’Agents Rurals

Les poc més de 5.000 Ha afectades pel foc són, mirat pel cantó positiu, una sort ateses les primeres previsions de Bombers que parlaven d’unes potencials 20.000 Ha. El gran número d’efectius i mitjans i el fet que se’n concentressin molts en les carreteres que encerclen l’àrea de l’incendi, la carretera del Coll de la Torre a Vinebre (T-714), l’eix de l’Ebre (C-12) i la carretera de La Palma a Bovera (T-703), van evitar una desgràcia encara més gran. Aquestes dues vies -amb el suport humà i material- van esdevenir un autèntic tallafoc; no així alguns cultius. Si bé és cert que alguna de les finques més netes i llaurades es van salvar de les flames, d’altres si bé no van arribar a cremar van quedar amb totes les capçaleres d’olivers, ametllers o garrofers socarrimades a causa de les altes temperatures que es van generar. El foc avança per on troba camí, i l’accidentada orografia del territori fa que vegem illes increïbles de verd enmig del paisatge gris. Explica Màrius Domingo que a vegades el foc ‘es salta’ una superfície cultivada però continua uns metres més endavant a acusa de les paveses, que són partícules enceses, guspires, trossos de material incandescent que fa avançar el vent fent que l’incendi avanci amb celeritat.
És aquesta velocitat d’avanç de les flames el que ha salvat moltes barraques i masets de la destrucció. És habitual trobar-los incòlumes en l’escenari de grisor. Una altra curiositat -que ens conta Fàbregues- són els camps segats de cereal. Sembla que no pugui ser però veiem camps segats amb el rostoll encara groc envoltat de zones calcinades; en qualsevol cas, i comptant nombroses excepcions, la major part dels camps llaurats i ben cuidats han estat els que han sortit menys malparats de l’incendi.

‘LA POLICIA DELS PAGESOS’
Si bé és cert que pagesos, ramaders i caçadors se’n solen queixar, perquè són la primera força de l’ordre que els fiscalitza i fa complir les lleis ambientals, no és menys cert que la gent del territori són els primers en reconèixer que la seva consciència ambiental i de prevenció del foc ha augmentat gràcies al Cos. Avui dia és extraordinari que s’expedienti un pagès per fer foc a l’estiu o que s’enxampi un caçador amb una espècie protegida. També en el tema ambiental han tingut un paper cabdal en la clausura d’abocadors il·legals i en l’aplicació a nivell local dels nous sistemes de gestió dels residus. El Cos d’Agents Rurals ha anat assolint més competències a mesura que s’incrementava la normativa ambiental però segueixen sent els mateixos efectius. D’aquí al 2024, però, es preveu la incorporació de 300 nous agents i la renovació del material.

I ARA QUÈ FEM?
La Ribera d’Ebre i les comarques que l’envolten són un territori mediterrani relativament sec i calorós, amb una gran massa forestal (Serra de Cardó i Boix, Muntanyes de Tivissa…), amb activitat agrícola i ramadera, línies elèctriques i carreteres que el creuen… l’escenari perfecte en el somni d’un piròman.
El Govern ha aprovat recentment el Pla Estratègic que reforçarà el Cos d’Agents Rurals amb 300 places en els propers 5 anys, el dotarà de nou material -com ara drons i tauletes- i en renovarà el parc de vehicles i embarcacions. No és que només es recordin de Santa Bàrbara quan trona; aquest és un pla que venien gestant amb el Cos d’Agents Rurals des de fa dos anys. Potser és veritat que aquest gran incendi n’ha precipitat la signatura, però benvinguda sigui. Els Agents Rurals afirmen que són pocs: menys de 500 a tot Catalunya. Però comptant que treballen per torns, sobre el terreny encara són menys. És habitual que en cap de setmana, en una comarca com la Ribera, només hi hagi dos agents en actiu. Un, si n’hi ha un de baixa. En un territori agrícola i forestal com aquest s’entén que això és insuficient.

UNA ALTRA  SOLUCIÓ SERIA FACILITAR EL PASTURATGE DE RAMATS DE CABRES O OVELLES; EN SERGI LES  DEFINEIX COM ‘LES DESBROSSADORES NATURALS

Per tal que un foc així no es torni a repetir només tenen una paraula a la boca: prevenció. Per a ells l’abandonament de les explotacions rurals i el bosc ‘de baixa qualitat i alta combustibilitat’ que se’n deriva, són un dels principals hàndicaps per a aquesta prevenció d’incendis forestals. Ara per ara l’explotació dels boscos del sud de Catalunya no és rendible per als propietaris i, per tant, els deixen en estat natural. Una possible solució per a l’aclariment forestal -almenys en certes zones sensibles- fóra que l’administració subvencionés les aclarides i la llenya s’aprofités per a fer biomassa (els pèllets). Si als edificis públics del territori (escoles, instal·lacions municipals, consultoris, etc…) i a les noves edificacions se’ls fes instal·lar sistemes de calefacció amb biomassa, tindríem un cas reeixit d’economia circular. Això més que uns subvenció seria una inversió en la prevenció d’incendis, doncs. Una altra solució seria facilitar el pasturatge de ramats de cabres o ovelles; en Sergi les defineix com ‘les desbrossadores naturals’.

ARA PER ARA L’EXPLOTACIÓ DELS BOSCOS DEL SUD DE CATALUNYA NO ÉS RENDIBLE PER ALS PROPIETARIS I, PER TANT, ELS DEIXEN EN ESTAT NATURAL

L’avanç ràpid del foc ha deixat algunes franges verdes entre la negror

Ara tenim una successió –en comarques com La Ribera- de boscos de pi blanc i matollar. És el que s’anomena bosc jove; en aquest context i en el clima mediterrani els incendis són naturals. Si aquest bosc arriba a consolidar-se, el pi blanc anirà cedint protagonisme a l’alzina, un arbre de creixement més lent però més resistent al foc. Una bona solució, després de l’incendi, seria que els pagesos tornessin a conrear les millors parades que el foc ha redescobert. El que ara s’anomena ‘mosaic’ de paisatges és una de les millors maneres d’acotar el foc i tallar-li l’avanç. Gonzàlez remarca que ara és hora que tècnics forestals, administració i la gent del territori busquin la millor manera de gestionar i trobar solucions per aquestes zones cremades.
Quant als accessos a les zones forestals, són bons a l’hora d’extingir un incendi; però a la vegada també són punts d’entrada per a iniciar-lo. Consideren que aquesta zona de La Ribera ja estava prou ben comunicada i que, per tant, aquí no hi ha necessitat d’obrir-ne de nous.
FINAL ESPERANÇAT
El foc, com tot en aquest món, és una catàstrofe i alhora una oportunitat. En Màrius explica que molta fauna salvatge mor en un incendi forestal. No tots els animals fugen (això és una llegenda). A molts l’instint els empeny a amagar-se en caus i moren socarrimats. Però per altra banda hi ha d’altres animals que l’aclariment que proporciona l’incendi els beneficia: l’àliga perdiguera o el còlit trobaran aquí terreny adobat. L’entrevista discorre en un pujol elevat on hi ha una barraca enjardinada. El vent de nord fa l’estada agradable i ja no arrossega cendra; ja no put a cremat. La barraca, com la majoria d’edificacions, n’ha sortit indemne; però els majestuosos pins que la flanquejaven estan calcinats. No obstant la banda sonora de les cigales i la piuladissa dels ocells ens acompanyen. Els primers brots verds es deixen entreveure en les jardineres delimitades per pedres ennegrides. La natura torna a obrir-se camí; La Ribera d’Ebre rebrota.