Reus aprova un Pla d’Emergència en Situacions de Sequera

El Ple de l’Ajuntament de Reus va aprovar el passat 2 d’octubre el Pla d’Emergència en Situacions de Sequera de Reus, un document que detalla tot un conjunt de procediments i mesures tècniques que caldria emprendre davant d’episodis d’eventual sequera. El mes de gener passat la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera (PES) i en aquest acord de Govern es preveu que tots els municipis de més de 20.000 habitants, com és el cas de Reus, hagin de comptar amb un pla específic d’aquestes característiques.

El document descriu el sistema d’abastament del municipi, tot preveient l’impuls màxim de la utilització, recuperació i aprofitament dels recursos hídrics de la pròpia conca. El Pla preveu tot un conjunt de mesures d’acord amb els diferents estadis de sequera, segons els llindars establerts: alerta, excepcionalitat i emergència. En el cas de la capital del Baix Camp, i en disposar d’aigua de l’Ebre mitjançant el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), aquests llindars s’estableixen segons el percentatge de reserves d’aigua que hi hagi a l’embassament de Mequinensa.

MESURES EN CAS DE SEQUERA

Pel que fa a les mesures concretes, varien segons l’estadi de sequera en què es trobi la ciutat i d’acord amb els paràmetres generals dictats en el PES de la Generalitat. Així, per exemple, en el cas de Reus, les restriccions d’aigua es limitarien a l’estadi d’emergència, prenent en consideració que la ciutat té un consum per càpita d’aigua en consonància amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i les dotacions establertes com a límit en la normativa i el consum real dels reusencs són gairebé idèntics. Només seria en el pitjor dels escenaris que podrien ser necessàries restriccions  d’aigua  a la població.

en el cas de Reus, les restriccions d’aigua es limitarien a l’estadi d’emergència

Boca de la Mina a Reus

De la mateixa manera, el Pla regula a partir de quin moment caldria aplicar mesures restrictives en les fonts ornamentals, la neteja de carrers, les piscines, la neteja de vehicles, els jardins (públics i privats) i l’abastiment a les granges. Per exemple, pel que fa als jardins, tant públics com privats, el document determina que el reg quedaria restringit, en cas d’alerta, i estaria totalment prohibit si s’entrés en l’escenari d’excepcionalitat.

El Pla també defineix un estadi previ de Pre-alerta, a partir del moment que el percentatge de reserves d’aigua del pantà de Mequinensa se situï en el 60%. Un cop en fase de Prealerta, s’haurien de començar a activar un seguit d’accions preparatòries ja definides, com ara la comprovació exhaustiva de les captacions subterrànies o de les instal·lacions de reutilització.

En fase de Prealerta, s’haurien de començar a activar un seguit d’accions com ara la comprovació exhaustiva de les captacions subterrànies o de les instal·lacions de reutilització

El Pla d’Emergència en Situacions de Sequera de Reus aprovat pel Ple municipal també preveu la constitució d’un Comitè de Sequera Municipal, que serà l’òrgàn encarregat de fer el seguiment de la sequera i vetllar pel compliment de les mesures previstes.

 

A TARRAGONA TAMBÉ ES PRENEN ACCIONS PEL QUÈ FA A L’AIGUA

L’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona ha iniciat les tasques per a la substitució de dos pous que abasteixen la població de Tarragona, són els de Renau i Soler Bas. Es tracta de dues noves captacions en substitució de les actuals, que estan arribant al final de la seva vida útil, i que compten amb les mateixes característiques de concessió.

Pou Renau. Foto franclips.

El Pou Soler-Bas és una captació de l’aqüífer del Camp de Tarragona, essencial per garantir el subministrament del sector de Bonavista, i el pou Renau capta l’aigua de l’aqüífer calcàries mesozoiques del Montmell, es tracta d’un pou molt cabalós essencial pel servei municipal en cas de fallada del subministrament del Consorci d’Aigües de Tarragona.  

Enguany Ematsa impulsa un seguit d’accions per a mantenir els pous existents en correcte estat d’ús. Tal com explica el director gerent, Daniel Milan: “aquestes accions van orientades a fer un ús sostenible i eficient d’aquest fràgil recurs que és l’aigua i garantir el seu accés amb totes les garanties a la població, per això treballem per protegir els recursos hídrics, disposar d’autonomia pròpia i millorar el nostre rendiment hidràulic”.  

Les obres de renovació dels dos pous tenen un termini d’execució fins a final d’any, amb un cost total de 259.419,64€ (sense IVA). La propera intervenció en la millora de les captacions prevista per l’any 2021 es realitzarà al pou La Boella.