El transport de viatgers és molt important per a la mobilitat al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, però el transport ferroviari de mercaderies també és essencial en un territori on la indústria hi té un pes important i amb una infraestructura tan potent com el Port de Tarragona. Hi ha un debat des de fa anys al voltant de per on han de passar els trens mercaderies

Per Jordi Salvat Rovira amb fotos de Pierre Grubius

El juliol de 2012 la ministra de Foment del Govern espanyol, Ana Pastor, es va comprometre davant la indústria química de Tarragona a tirar endavant el tercer fil ferroviari fins a Castellbisbal. Pastor va dir que les obres eren prioritàries i començarien l’any següent i va deixar clar que seria una “solució provisional”. Curiosament, un dels únics grans opositors a aquest projecte ha estat sempre l’abans líder del Partit Popular a la província de Tarragona i ara màxim responsable de la formació a Catalunya, Alejandro Fernández, argumentant que “una inversió de centenars de milions d’euros no serà provisional i condemnarà la ciutat de Tarragona a un segon pla en el mapa ferroviari del transport de viatgers.”

Mapa on apareix el traçat en desús de la línia Reus- Roda de Berà (en gris). font: pdf.camp

El projecte del tercer fil ferroviari, molt esperat per la indústria química i el Port de Tarragona, ha de garantir la sortida de mercaderies de Tarragona cap a Europa en ample de via internacional. Des de fa mesos s’està construint el tercer fil, una via que passa per la línia de la costa, per on passen un gran nombre de trens de viatgers. Un territori, a més molt poblat. Ajuntaments i associacions com la que aplega els càmpings tarragonins han aixecat la veu i cada cop són més els que qüestionen el tercer fil i la seva “provisionalitat.”

AJUNTAMENTS I ASSOCIACIONS COM LA QUE AGRUPA ELS CÀMPINGS QÜESTIONEN EL TERCER FIL I LA SEVA ‘PROVISIONALITAT’

Una altra veu molt crítica des de fa temps és el portaveu de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) en el Camp de Tarragona, Daniel Pi, que considera absurd fer passar les mercaderies per on precisament hi ha més població i adverteix que la instal·lació del tercer fil produirà retards i alteracions i un cop acabat serà difícil operar entre Tarragona i Barcelona amb bones prestacions i fiabilitat.

L’alternativa és que passi els trens de mercaderies passin per l’interior. Per on? L’antiga via ferroviària Reus-Roda és l’opció que defensa el Govern de la Generalitat. El seu secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, ho té clar: “Reclamem la variant ferroviària per l’interior per a mercaderies i hem enviat a ADIF escrits expressant la necessitat i urgència.” Gavín admet dubtes tècnics sobre l’antiga via Reus-Roda i afirma que calen estudis per valorar la seva viabilitat.

Esquema dels actuals traçats ferroviaris al Camp de Tarragona després de l’obertura de la variant de Vandellòs. Font: pdf.camp

La Plataforma per la Defensa d’un Ferrocarril Públic i de Qualitat ja va presentar en públic el 2012 un projecte propi de reforma provisional de la línia Reus-Roda per a ús mixt de viatgers i mercaderies, com una alternativa al tercer fil amb l’objectiu de no interferir en el servei de trens Tarragona-Sant Vicenç de Calders i de treure les mercaderies perilloses dels nuclis urbans.

UNA VIA QUE PORTA 28 ANYS ABANDONADA

El traçat de l’antiga línia Reus-Roda al seu pas pel Morell

La línia Reus-Roda es va inaugurar el 1884 i fins el 1992 va estar en servei. Són 32 quilòmetres que uneixen la capital del Baix Camp i Roda de Berà, a l’extrem nord de la comarca del Tarragonès. Formaven part de la línia Madrid- Saragossa-Barcelona, per Casp, però va entrar en desús a favor de la línia Tarragona-Reus, tot i ser aquesta segona una mica més llarga. Actualment, la línia Reus-Roda es troba en un estat d’abandonament evident i els lladres han saquejat rails, catenària i altre tipus de material. Alguns alcaldes del seu traçat defensen que es converteixi en via verda per sumar un atractiu turístic a aquest territori després d’iniciatives semblants que han tingut molt èxit, en comarques com la Terra Alta o la Garrotxa. Canviar trens per bicicletes.

LA LÍNIA REUS-RODA PORTA 28 ANYS ABANDONADA I HI HA DUTES QUE SIGUI VIABLE ADAPTAR-LA PER AL TRANSPORT DE MERCADERIES

 

L’aspecte ruïnós de l’estació del Morell, de l’antiga línia Reus-Roda

Fèlix Alonso, que va ser alcalde d’Altafulla (2011-2019) i diputat ecosocialista al Congrés espanyol (2015-2019), és un dels grans defensors de fer passar les mercaderies per la línia Reus-Roda i que el tercer fil sigui de veritat una solució provisional fins que aquesta pugui estar altre cop en servei. Alonso celebrava fa unes mesos que en els pressupostos de l’Estat de 2019 -que finalment no van poder tirar endavant- contemplessin 300.000 euros destinats a un primer estudi per recuperar per a les mercaderies la línia de tren Reus-Roda, un projecte que admetia que almenys tardaria 15 anys en ser una realitat.

UNA LÍNIA PARAL·LELA A L’AVE
Una segona alternativa que s’ha proposat des d’algunes formacions polítiques, com és el cas d’ERC, és construir una via segregada paral·lela a la de l’AVE només per a mercaderies. És la que defensa l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, que no acaba de veure clara poder rehabilitar la línia Reus-Roda, tot i que deixa clar que no en faran un casus belli, ja que, segons Ricomà, la prioritat és treure el pas de les mercaderies per la línia de costa, que és on hi viu més població, perquè “transporten mercaderies perilloses i saturen el pas de trens de passatgers.”

L’alcalde tarragoní assenyala que el grup parlamentari republicà al Congrés de diputats intentarà incloure l’estudi d’impacte ambiental d’aquesta línia de mercaderies interior en els propers pressupostos generals de l’Estat.” Ricomà afirma que el tercer fil ferroviari és un error: “S’havia dit que era senzill tècnicament i barat i ens trobem que és complicat i molt costós de revertir. El tercer fil és anacrònic i no compleix les mesures de seguretat Seveso. Obstaculitza la mobilitat dels passatgers i no té sentit.”

RICOMÀ I LA CEPTA DEFENSEN QUE LES MERCADERIES PASSIN PER UNA VIA PARAL·LELA A LA LÍNIA DE L’AVE

La proposta preferida de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) també es desviar els trens de mercaderies per una nova plataforma interior que proposa que parteixi, aproximadament, del sud de l’aeroport de Reus -on s’entrecreuen la variant del corredor i la línia Reus-Tarragona-, vagi en paral·lel a la línia del TAV fins a Sant Vicenç de Calders, i allà enllaci, mitjançant una nova variant, amb la línia fins a Castellbisbal. Segons la CEPTA, recuperar la línia Reus-Roda seria una opció poc viable. La patronal tarragonina defensava aquesta opció en el seu darrer observatori empresarial.

 

RENFE segueix fent el transport de mercaderies per la costa al seu pas pel Camp de Tarragona. Foto Marc Pascual

El maig passat va haver canvi a l’alcaldia d’Altafulla i el republicà Jordi Molinera té una posició contrària al del seu antecessor, Fèlix Alonso. Molinera també descarta la via Reus-Roda perquè hi passin els trens de mercaderies. considera que la línia Reus-Roda està gairebé desmantellada i aposta convertir aquesta antiga línia ferroviària en una via verda i que les mercaderies vagin des del Port de Tarragona a la futura estació intermodal.

Fa unes setmanes es van reunir precisament alcaldes del Baix Gaià per abordar la creació d’una vida verda per donar un nou atractiu turístic a aquest territori. Mentrestant no veu amb mals ulls l’entrada en servei del tercer fil, ja que no creu que augmentin el nombre trens: “De trens de mercaderies fa anys que en passen molts per la línia de la costa i el tercer fil serà una plataforma que permetrà més operativitat i que combois es puguin apartar per donar prioritat a altres. El transport de mercaderies en ferrocarril tendeix a fer-se en menys trens i que aquests siguin més llargs.” Molinera defensa que és molt més sostenible i segur el transport de mercaderies en tren que per carretera.

Tot apunta, doncs, que en les properes dècades les mercaderies al Camp de Tarragona passaran per la costa, on hi trobem els municipis amb més habitants, i els viatgers, per l’interior, on hi viu menys població. El desviament de les mercaderies ferroviàries per l’interior, veient el desenvolupament de les infraestructures al nostre territori, es dibuixa com un projecte a llarg termini. Massa llarg potser.

En el proper número de VIU a fons us seguirem parlant de trens: la situació de la línia de Valls i el futur projecte del Tramcamp.