El sector de l’oli del Camp de Tarragona enceta una campanya “molt bona”, que li permetrà sobreposar-se als maldecaps habituals, sobretot els baixos preus en origen, i als entrebancs imprevistos, com ara els nous aranzels per exportar els Estats Units

Per Jesús Jordi Pinatella

Només li faltava Donald Trump, al camp català. El sector de l’oli viu un dels moments més esperats de l’any, l’inici de la temporada, amb els primers rajos i les fires de l’oli nou per a donar la benvinguda a una campanya que ha de ser molt bona, millor que la dels últims anys, però la felicitat no podrà ser completa. Monedes de canvi en un conflicte comercial d’abast internacional, els productes agroalimentaris de diversos estats de la Unió Europea hauran de pagar una taxa inesperada per exportar els seus productes als Estats Units. Com sempre, a la pagesia catalana en general i al sector de l’oli en particular, que també lluita contra els baixos preus de l’oli d’oliva en origen, li toca adaptar-se als imprevistos i agafar-se als seus punts forts. Hi ha, lògicament, més mercats, començant per l’interior, i motius per a l’optimisme davant una anyada que, per qualitat i quantitat, volen celebrar.

EL SECTOR DE L’OLI ÉS MONEDA DE CANVI EN UN CONFLICTE COMERCIAL INTERNACIONAL AMB EL QUAL NO TÉ RES A VEURE

“A COSELVA tenim una marca d’oli verge extra, Antara, que venem als Estats Units, de manera que aquest nou aranzel ens afecta molt”, explica el gerent de la Cooperativa de la Selva del Camp, Pere Ferré, que lamenta que els hagi aparegut un nou obstacle per culpa d’un conflicte amb el qual no tenen res a veure. En aquest sentit, a la Denominació d’Origen Protegida Siurana, la que agrupa els principals productors d’oli del Camp de Tarragona, se senten víctimes colaterals en el tauler d’escacs de l’economia mundial, la que prioritza els grans interessos geopolítics i que té pocs miraments amb els petits productors. L’aranzel que afecta el sector de l’oli és fruit, pràcticament, d’una carambola. El govern dels Estats Units va queixar-se per les ajudes que Alemanya, França, el Regne Unit i Espanya van concedir al fabricant d’avions Airbus per competir contra l’empresa nord-americana Boeing. Com a contrapartida, l’Organització Mundial del Comerç va autoritzar l’administració de Donald Trump a imposar, a partir del passat 18 d’octubre, un aranzel del 25% als productes agroalimentaris (sobretot l’oli, el vi i els derivats del porc) provinents d’aquests quatre estats europeus. Per al camp català, el pitjor és que competidors directes com són Grècia i Itàlia no es veuen afectats per aquesta mesura. “L’impacte serà enorme i injust, i crearà una enorme distorsió dins de la Unió Europea”, avisen des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

La consellera d’Agricultura del govern català, Teresa Jordà, va convocar d’urgència la Taula Agrària, que calcula en uns 13 milions d’euros el sobrecost per a l’oli català. Per fer-hi front, segons Jordà, és necessari, entre d’altres actuacions, incrementar la recerca de nous mercats exteriors i aconseguir que l’interior consumeixi productes propis de Catalunya. Sigui com sigui, la DOP Siurana no pensa renunciar al mercat nord-americà, ja que produeix molt menys del que consumeix, que és cada vegada més. La dieta mediterrània hi està de moda i és un mercat que valora la qualitat, tot i que caldrà veure fins a quin punt les noves taxes es deixen notar. Curiosament, tal i com es denuncia des de la DOP Siurana, és un aranzel que perjudica l’alimentació saludable i de qualitat que s’està intentant consolidar als Estats Units.

L’ACIDESA DE L’OLI

Per Víctor Marcé. Consultor d’olis i greixos

Existeixen molts conceptes en el mon de l’oli que els que ens hi dediquem no hem sigut capaços d’explicar correctament als consumidors. I un d’aquests és l’acidesa.
En l’etiquetat de l’oli verge i verge extra no és obligatori indicar-hi l’acidesa. Es pot indicar, però sempre acompanyada d’altres paràmetres químics que ara no venen al cas.
Els àcids que formen l’oli i altres greixos són els àcids grassos. Son uns compostos on típicament entre 12 i 24 àtoms de carboni formen una cadena. L’acidesa d’aquests àcids grassos és deguda a l’àtom de carboni d’un dels seus extrems per la forma com està unit amb àtoms d’oxigen i hidrogen.
A l’oli, però, no tots els àcids grassos contribueixen a l’acidesa. Per fer-ho l’àtom de carboni del seu extrem ha d’estar lliure. La majoria dels àcids grassos de l’oli es troben en grups de tres, juntament amb glicerina, formant triglicèrids. Els triglicèrids, a part de ser un motiu de preocupació per molta gent, és la forma com els éssers vius guardem l’energia a llarg termini. Per aprofitar l’energia d’un triglicèrid primer s’han d’alliberar els àcids grassos. L’oliva, que és viva i està contínuament gastant i guardant energia, té una petita quantitat d’àcids grassos lliures. Si algú intenta alimentar-se d’aquesta oliva també ha d’alliberar àcids grassos. D’aquí que un oli tingui una acidesa més o menys alta depenent de l’estat de salut de l’oliva.
Però un àcid gras, lliure o amb dos companys formant un triglicèrid, té gust de greix: Neutre, greixós, poc substancial en definitiva. Res comparable amb els fruitats, amargs i picants, i altres atributs secundaris que podem trobar en els millors olis de la nostra terra. Aquests atributs són deguts a uns compostos minoritaris presents en les olives sanes i que s’alliberen en l’oli durant el seu processat. Una cosa tan petita com una molècula, en una proporció molt petita, en una gota d’oli, pot fer un plat molt gran.

Laboratori Marcé
Camí de Valls, 81-87 (Redessa) – Mod. 41- 43204 Reus
Tel. 977 300 356
www.labmarce.com

 

“De moment, ho acabarem pagant els productors, com sempre, ja que ens tocarà ajustar els preus”, lamenta Pere Ferré. Per sort, com que la campanya és bona, tindran marge de maniobra. De fet, segons Ferré, “pot ser fins i tot de rècord”: “L’olivera està tenint un rendiment molt alt i l’oli tindrà una qualitat excel·lent. Després que l’any passat no fos ni molt menys tan bona, estem molt animats.” Joan Antoni Linares, gerent de la Cooperativa de Valls, també està satisfet per una collita que es presenta “molt bona”, tot i algun matís: “Sí que és veritat que la sequera, massa habitual els últims temps, ha fet que les olives de secà es quedin més petites, però malgrat això esperem una bona collita, millor que la mitjana.” A Valls fan poca exportació, de manera que els aranzels dels Estats Units els afecten poc, tot i que admet que “no afavoreixen gens el sector”.

“L’OLIVERA ESTÀ TENINT UN RENDIMENT MOLT ALT I L’OLI TINDRÀ UNA QUALITAT EXCEL·LENT.  ESTEM MOLT ANIMATS”, DIU PERE FERRÉ

El baix preu de l’oli d’oliva en origen, marcat pels grans operadors, és, segons Joan Antoni Linares, un dels principals maldecaps dels productors. L’Estat espanyol, primer productor mundial d’oli, té els preus en origen més baixos de la Unió Europea, per sota dels 2 euros el quilo, inferior fins i tot als 2,75 que el Consell Oleícola Internacional marca com a mínim per cobrir els costos de producció. “L’especulació és la causa principal d’aquesta tendència baixista”, afirma Lluís Gaya, cap sectorial de l’olivera de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, que reclama que la Unió Europea incentivi l’emmagatzematge privat per evitar que la gran indústria i els grans envasadors especulin amb el preu. De fet, Madrid va ser l’escenari el passat mes d’octubre d’una gran manifestació del sector de l’olivera per exigir mesures contra els preus baixos i per garantir un futur digne per a les explotacions d’olivera, sobretot les tradicionals i menys mecanitzades, majoritàries a Catalunya i que són les més directament exposades als obstacles, com ara els aranzels i els preus baixos. El sector de l’oli també ha de fer front a la irregularitat pel que fa a la producció, que pot variar força d’un any a l’altre. “Ja estem acostumats a l’alternança de l’olivera i ens hi adaptem. Si es gestiona bé es pot mantenir sempre una producció més o menys estable”, apunta Pere Ferré.


Quan no és un all, és una ceba. El camp català sap perfectament que sempre tindrà imprevistos, i compta amb la seva capacitat de supervivència i adaptació per superar-los. Sempre serà més fàcil davant una temporada tan positiva com la que ara s’obre i que podrà ser degustada en les fires de l’oli nou que aquests dies hi ha arreu del territori. Com recorda Pere Ferré, “al pagès, com més se l’estreny, més raja.”

 

ALGUNES FINQUES D’OLIVERES DANYADES PELS AIGUATS

Foto: Unió de Pagesos

Els aiguats que van causar destrosses importants el 23 d’octubre a diverses zones del Camp de Tarragona, sobretot a la Conca de Barberà, també van afectar algunes finques d’oliveres del territori en un moment delicat, el de l’inici de la collita. Des de la comissió de l’oli de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya s’ha demanat a la Generalitat que activi de manera urgent el paquet de mesures aprovades pocs dies després de les inundacions, sobretot la rehabilitació dels camins malmesos (hi ha productors que encara no han pogut accedir a les finques d’olivera per començar la collita) i la concessió d’ajudes i préstecs per a la replantació i restauració dels conreus i per a la reparació dels danys en les instal·lacions d’algunes cooperatives. “Estem preocupats perquè, tot i que els danys no s’han pogut acabar d’avaluar per la dificultat d’accés a algunes finques, hi ha molta zona agrícola afectada en un moment en què estem començant i tancant campanyes”, afirma Antoni Galceran, responsable d’oli d’oliva de la FCAC i president de la DOP Siurana. Més enllà d’aquesta part negativa, però, les pluges de tardor han ajudat a què les xifres de la nova collita siguin molt bones. A la DOP Siurana esperen collir uns 6 milions de quilos d’olives, per sobre dels 5,2 de la campanya passada. Paradoxalment, al Baix Ebre i el Montsià, en canvi, la producció caurà al voltant del 45% per culpa de la falta de pluges.