La Protectora d’Animals de Tarragona està desbordada. L’augment dels abandonaments de mascotes i la caiguda de les adopcions han provocat que les seves instal·lacions, previstes per a 80 gossos, n’acullin gairebé el doble a més de comptar amb al voltant de 200 gats

Per Jesús Jordi Pinatella

Kiko i Blue, dos dels últims gossos que han deixat la protectora

Kiko i Blue semblen contents i alleugerits, mentre juguen amb els seus nous propietaris, Katrien i Robin. Són dos gossos que no han tingut una vida fàcil, la qual cosa es reflecteix sovint en el seu caràcter, però finalment el destí els somriu i poden abandonar la Protectora d’Animals de Tarragona per iniciar una nova vida. No és fàcil trobar persones disposades a adoptar animals, tal i com afirma Núria Güell, membre de la junta de la protectora, i per això cada vegada que una mascota troba una nova família se celebra amb entusiasme. El número d’adopcions està baixant els últims anys i, en paral·lel, la xifra d’abandonaments augmenta. De fet, segons Ecologistes en Acció, cada any són abandonats al conjunt de l’estat uns 300.000 animals, sobretot gossos i gats, però també cada vegada més espècies exòtiques.

“Encara falta molta conscienciació. La gent ha de tenir molt clar què implica tenir una mascota”, afirma Núria Güell. “Quan es compra un gosset fa molta gràcia, però un cop creix la cosa és diferent i molta gent ja no els vol. A més, tenir una mascota demana molt de temps, dedicació, despeses…”, explica la vocal de l’entitat, segons la qual la gent disposada a adoptar animals s’ha de plantejar unes quantes preguntes abans de fer el pas: “Cal que ens qüestionem si tindrem temps per fer-nos-en càrrec, si disposem dels recursos suficients, si tenim espai, si tindrem prou paciència, si preveiem canvis en la nostra vida que compliquin el fet de mantenir-los, si estem disposats a fer sacrificis, si no és només un capritx per fer content el nostre fill… Un animal de companyia no és una joguina ni un peluix; és un ésser viu i necessita tota la nostra atenció.” Malgrat tot, i tenint en compte tot el que comporta, els beneficis de fer-se càrrec d’un animal superen de llarg els inconvenients. D’entrada, adoptant un gos de la protectora se li dona una nova vida a ell, molt millor, i al mateix temps es permet que els animals que hi resten disposin de més espai i, per tant, tinguin un major benestar. Qui vol adoptar un gos ha de passar abans per la protectora per conèixer-lo i fer-ne la reserva. Un cop es decideix a endur-se’l, l’animal serà objecte de les vacunacions i les proves pertinents que assegurin que està en les millors condicions possibles.

“ABANS D’ADOPTAR UN GOS ENS HEM DE PREGUNTAR, PER EXEMPLE, SI TINDREM TEMPS, ESPAI, PACIÈNCIA I RECURSOS PER CUIDAR-LO”

Les instal·lacions de la Protectora d’Animals de Tarragona, al carrer del Sofre del polígon Riu Clar

Un dels problemes principals, causant de l’excés d’animals abandonats, és que no hi ha prou consciència pel que fa a la seva esterilització, tal i com explica Núria Güell. És una pràctica que probablement cada vegada es porta a terme més amb els gossos, però de moment no es fa tant amb els gats, no n’hi ha el costum. Segons Güell, molta gent es pensa que com que els gats no solen sortir de casa no cal fer-ho, però quan estan en zel desapareixen un temps i és bastant probable que deixin embarassades, i d’uns quants cadells, les gates. Altres causes que expliquen l’augment dels abandonaments, segons els responsables de la protectora, és que hi ha molts propietaris d’habitatges de lloguer que no hi accepten els animals de companyia. Per altra banda, en els períodes de vacances se solen produir repunts en els nombre d’abandonaments. Des de la protectora recorden que cada vegada hi ha més establiments hotelers, sobretot cases de turisme rural, que accepten animals de companyia, i que existeixen residències que se’n fan càrrec durant les absències dels seus propietaris.

Tot plegat fa que les instal·lacions de la Protectora d’Animals de Tarragona estiguin desbordades. Malgrat que estan pensades per acollir uns 80 gossos, actualment n’hi ha pràcticament el doble. S’ha de tenir en compte, a més, que també hi ha al voltant de 200 gats. Afortunadament, hi ha diverses cases d’acollida que es fan càrrec d’uns quants gats, però tot i això a la protectora n’hi ha massa i no sempre és fàcil assegurar el seu benestar. A més de petites, les instal·lacions de la protectora, ubicades al polígon Riu Clar de Tarragona, estan quedant antiquades. De titulació municipal, van ser inaugurades el 2003, i des de llavors la manera de concebre aquest tipus d’instal·lació i les normatives que les regeixen han canviat d’una manera bastant considerable, sobretot perquè ara es busca més amplitud per tal que els animals estiguin més a gust i no hagin d’estar tancats tantes hores dins les gàbies. A més, si es mantenen les xifres d’abandonaments i manca d’adopcions, caldrà més espai, especialment si es té en compte que algunes gàbies pensades per a dos gossos actualment estan ocupades per quatre animals. També és important, tal i com recorda Núria Güell, renovar els filtres biològics.

LES INSTAL·LACIONS DE LA PROTECTORA, DE TITULARITAT MUNICIPAL I OBERTES EL 2003, HAN QUEDAT PETITES I OBSOLETES, I L’AJUNTAMENT JA S’HA COMPROMÈS A
ACTUALITZAR-LES

L’última jornada de portes obertes a la seu de la protectora

“Fins ara, l’ajuntament se n’ha preocupat poc, de les nostres instal·lacions. Ara, però, amb els canvis polítics que hi ha hagut, la cosa es comença a bellugar”, apunta, esperançada, Núria Güell. De moment, el consistori tarragoní ha aprovat una partida de 77.000 euros per actualitzar les instal·lacions, primer pas cap a una renovació més a fons de tot l’espai. Des de l’ajuntament, en què la regidora Carla Aguilar és la responsable del departament de benestar animal, es considera que en els últims anys hi ha hagut molt poca inversió destinada a la protectora i que a partir d’ara una de les prioritats del consistori ha de ser adaptar les seves instal·lacions a les últimes necessitats, sobretot perquè els animals disposin d’espais més oberts i naturals. Tant des de l’ajuntament, que durant els últims mesos ha visitat diverses vegades el centre, com des de la protectora admeten que és molt complicat que els canvis siguin ràpids, però si més no hi ha la voluntat de treballar conjuntament per tirar-los endavant. L’ajuntament de Tarragona també ha adquirit el compromís de promocionar la tinença responsable d’animals de companyia, d’endurir les sancions en casos d’abandonaments i d’adaptar l’ordenança de benestar animal a les noves realitats, com per exemple la proliferació d’espècies exòtiques, entre les quals destaquen els porcs vietnamites.

La Protectora d’Animals de Tarragona compta actualment amb uns 500 socis, una xifra que no els permet disposar de prou recursos propis per contractar gent, de manera que el paper dels voluntaris és més que important. És per això que des de l’entitat es fa una crida a tots aquells que estiguin interessats en col·laborar-hi. “Necessitem gent conscienciada, implicada i organitzada, i que tingui clar que no només es ve aquí per la part bonica. Hi ha feina a cuidar, a netejar, a curar, també en temes administratius… És, però, una feina molt gratificant”, conclou Núria Güell.