Els models alimentaris per a humans i animals estan canviant i els científics treballen en el que serà aviat un nou ingredient: els insectes

Per Roser Pros-Roca. Fotos Pierre Grubius

Les autoritats sanitàries que vetllen per l’alimentació de les persones a nivell mundial, consideren que de cara al 2050, la humanitat necessitarà un 50% més de proteïna de la que es produeix actualment. És un volum que, si ha de provenir de les granges d’explotació d’animals, és difícilment sostenible. Per tant, s’està buscant una solució a aquest dèficit que preveuen en cosa de 30 anys, en un conreu que compleixi diverses condicions: que el volum de proteïnes que generi sigui el desitjat, que sigui sostenible i que els costos de producció siguin assumibles. La solució, doncs, passa per començar a crear des de ja, granges d’insectes destinats al consum alimentari. Ara bé, cal fer molta feina a nivell d’experimentació, explotació i legislació, perquè es tracta d’un mercat nou on tot està per fer.

LA SOLUCIÓ, A LES NECESSITATS DE PROTEÏNES DEL FUTUR, PASSA PER COMENÇAR A CREAR DES DE JA, GRANGES D’INSECTES

Aquesta és una de les línies de recerca que està explorant l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili. La professora Sílvia de Lamo és una de les seves investigadores.

 

Advertisement
Advertisement
Sílvia de Lamo, professora de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili

De debò que no hi ha més remei que girar la vista cap als insectes quan parlem de nous productes alimentaris? Sí, perquè produir un 50% més de proteïnes de les que estem produint ara no serà gens fàcil. S’està investigant també amb proteïnes vegetals, microalgues i carn cultivada en laboratori; però els insectes poden servir per arribar al 50% de les proteïnes que necessitarem. Per tant no venen a substituir sinó a complementar.

S’estima que hi ha unes 2.000 espècies identificades d’insectes aptes per al consum. Aquest és un catàleg prou extens? La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura) està coordinant la llista d’espècies comestibles a nivell mundial. Com que els països europeus i els Estats Units no som consumidors habituals d’insectes, està recopilant informació sobre la manera com aquests insectes s’han consumit tradicionalment i quines fases metamòrfiques són les més adequades per al seu aprofitament. En aquest moment s’està treballant amb el cuc de la farina, grills, llagostes, amb la mosca negra. Hi ha moltes espècies.

AVERSIÓ ENVERS ELS INSECTES

És tan comuna que fins i tot té un nom: entomofòbia. És la por als insectes, la fòbia als animals més estesa i es dirigeix a les abelles, les paneroles, els escarabats, les erugues, els grills. La seva simple visió desencadena una reacció automàtica que fa que els fòbics fugin del lloc on estan els insectes.

Davant el rebuig frontal de moltes persones envers els insectes, com s’ho farà la indústria alimentària per presentar-los com a aliments? Aquesta és una de les línies de producció i està pensada per a la gent que té una edat i que sent aversió pels insectes. Entenc que costarà una mica consumir un insecte adult, deshidratat i aromatitzat, o fer servir un insecte fresc com a formulació d’un plat. Com que sentim aquesta sensació d’angúnia, s’està buscant la fórmula de consumir-los barrejats amb altres ingredients per tal que el consumidor no els vegi però n’obtingui la proteïna. Les generacions més joves s’ho prendran d’una altra manera, segurament.

A nivell industrial, amb quines innovacions alimentàries s’està treballant? Com que menjar o no menjar insectes és una qüestió cultural, per a les generacions més joves la proposta és que acceptin menjar tot tipus d’insectes normalitzant aquest consum. Per això a nivell d’indústria s’està plantejat fer la modificació tecnològica suficient perquè amb les proteïnes d’origen d’insecte es puguin crear productes com hamburgueses, sàndwich, aquest és el primer pas. El disseny de productes, fins i tot utilitzant impressores 3D, dona molt de joc.

“A NIVELL D’INDÚSTRIA S’ESTÀ PLANTEJAT FER LA MODIFICACIÓ TECNOLÒGICA SUFICIENT PERQUÈ AMB LES PROTEÏNES D’ORIGEN D’INSECTE ES PUGUIN CREAR PRODUCTES COM HAMBURGUESES O SANDVITXOS”

Què passarà amb les persones que pateixen al·lèrgies o intoleràncies, amb la ingesta d’insectes? Aquest és un aspecte que encara cal estudiar. Se’n poden presentar que encara no coneixem i per tant, caldrà recerca i experimentació. És el que estem fent els científics.

UNA GRANJA D’INSECTES AL COSTAT DE CASA

Es preveu que en el termini d’uns 5 anys el negoci de l’insecticultura vagi en augment. És per això que a nivell nacional s’ha creat una associació anomenada Aproinsecta, destinada a donar suport a les empreses dedicades a la cria d’insectes per al consum.

Aitor Bru i Irene Ruíz, d’Iberinsect

I mentre la professora Sílvia de Lamo experimenta amb els insectes que són fruit de la seva investigació al laboratori de la URV, a Reus està a punt d’obrir la primera granja d’insectes de la demarcació. Es diu Iberinsect i és una iniciativa de l’emprenedor Aitor Bru. A Iberinsect, la Irene Ruíz és la persona encarregada d’adequar l’empresa a la legislació i al medi ambient.

Quina legislació hi ha sobre l’insecticultura? No existeix cap legislació ferma de moment i per tant, és feina nostra com a sector, anar desgranant quines són les condicions que faran que aquests insectes es converteixin en ingredients per al consum i trametre-les a l’administració. La legislació anirà en funció del que els pioners anem avançant. Hi ha una normativa molt incipient que és la de “Novel Foods”, un tipus d’aliment que, o bé de moment no tenen un historial de consum, o bé que es produeixen a través de procediments innovadors i experimentals. Encara falta la legislació que permeti comercialitzar aquests productes amb garanties, però s’hi està treballant cada dia i no trigarà en arribar.

A REUS ESTÀ A PUNT D’OBRIR LA PRIMERA GRANJA D’INSECTES DE LA DEMARCACIÓ

L’Aitor Bru explica com és que es va decidir a emprendre amb aquest tipus de negoci.

Realment és innovador i tu segurament ets un pioner… És clar que sí, no hi estem acostumats a menjar insectes ni a criar-los per al consum, però em va semblar que aquesta és una bona línia de negoci, incipient però amb moltes possibilitats i per això m’hi vaig llençar. Crec que aquest serà, cada vegada més, un sector en auge.

Què hi trobarem en una granja d’insectes? Doncs diferents tipus d’insectes en diferents moments del seu creixement, criats i cultivats per al seu aprofitament en el camp de l’alimentació. Com totes les granges, aquesta també és un espai controlat en el que determinades espècies d’insectes es conreen per al consum alimentari. Des que neixen fins que moren, els individus viuen en unes condicions controlades d’higiene, seguretat, temperatura i humitat. Aquesta granja tindrà fins a 1.200.000 individus de tres espècies diferents: tenebrio molitor (escarabat de la farina), grills i blaptica dubia (un tipus de panerola).

“AQUESTA GRANJA TINDRÀ FINS A 1.200.000 INDIVIDUS DE TRES ESPÈCIES DIFERENTS: TENEBRIO MOLITOR (ESCARABAT DE LA FARINA), GRILLS I BLAPTICA DUBIA (UN TIPUS DE PANEROLA)”

És un negoci sostenible i rendible aquest dels insectes? Sí, perquè s’ha vist que els insectes gasten poc i donen molt. Per una banda poden menjar tota mena de residus orgànics d’alta qualitat i per l’altra, la fracció que es pot consumir dels insectes és molt alta. Estem parlant del 80% d’un grill o del 70% d’una abella. El procés de transformació, multiplicació i creixement és molt ràpid i necessiten menys aliments per produir el seu equivalent en proteïna, lípids i micronutrients.
Nosaltres consumirem insectes elaborats. Els insectes tenen un alt nivell d’àcids oleics i aminoàcids molt saludables. Tenen una proteïna amb un bon perfil, son baixos en greixos i tenen una bona proporció de fibra, el que vol dir que ens saciarem abans. De fet, avui ja hi ha al mercat un complement alimentari que està fet a base de quitina, l’exoesquelet dels insectes i és com una mena de cel·lulosa, el segon polímer més important que existeix.

Què se’n farà dels insectes que surtin d’Iberinsect? Diferents productes que van des d’usos farmacèutics fins a empaquetatge.  D’aquí sortirà l’insecte viu o sacrificat, però sortirà sencer amb qualsevol format, ja sigui per a l’ús com a ingredient i per tant envasat en un tipus de format més gran, o el que vulgui l’insecte viu per a la seva mascota (llangardaixos, iguanes, peixos, etc.) es vendran en un format més petit.

“DE MICA EN MICA ANIREM ACCEPTANT LES NOVETATS I LES INNOVACIONS ALIMENTÀRIES QUE ES VAGIN INCORPORANT A LA DIETA”

Què espereu en el futur? Doncs si les coses van bé pensem en ampliar les nostres instal·lacions per poder elaborar nosaltres mateixos les farines i fins i tot els nostres propis productes ja a punt per al seu consum: magdalenes, pastes fetes amb farina d’insecte, pa, galetes… el recorregut és inacabable. Alguns països europeus ja estan consumint d’una forma cada cop més decidida, productes que contenen polsim d’insecte. Tenen una mentalitat més oberta que la nostra. A casa nostra jo crec que el procés serà lent perquè tenim una gastronomia molt consolidada i un receptari molt ric, però de mica en mica anirem acceptant les novetats i les innovacions alimentàries que es vagin incorporant a la dieta.

El nostre futur alimentari sembla que tindrà moltes potes i fases metamòrfiques diverses; que es podrà imprimir per fer-ne galetes o posar-lo a la taula com un snack cruixent aromatitzat de diverses maneres. Sigui com sigui, compte!, perquè el futur ja és aquí.