26-M

LES URNES TORNARAN A PARLAR

El proper diumenge 26 de maig els veïns i veïnes de tots els municipis de l’Estat escolliran els seus representants als Ajuntaments. En les diferents localitats del Camp de Tarragona alcaldes i alcaldesses intentaran retenir la vara enfront dels que aspiren a ocupar el seu lloc i altres escolliran un nou batlle

Jordi Salvat

Tarragona i Reus són les dues principals ciutats del Camp de Tarragona i coincideixen en què tenen alcaldes al capdavant dels seus Ajuntaments que aspiren a un nou mandat. A Tarragona el socialista Josep Fèlix Ballesteros, que ja porta dotze anys, vol seguir en el càrrec, mentre que a tretze quilòmetres, és el neoconvergent Carles Pellicer, amb la marca Junts per Reus, qui aspira a estar quatre anys més al despatx de la plaça Mercadal, després de dos mandats en el càrrec. En les pàgines trobareu un anàlisi més profund de les eleccions a les dues ciutats.
Si ampliem el focus, a la costa tarragonina es concentren localitats molt poblades amb plens molt fragmentats i alcaldes que es juguen la seva continuïtat. És el cas de Pere Granados a Salou, que es presenta al capdavant de Sumem per Salou, una nova marca que busca anar més enllà de l’electorat tradicional de FUPS i el PDECat, en un municipi on Ciutadans i el PSC es presenten com les grans alternatives, sobretot després dels bons resultats d’aquestes formacions en les eleccions generals del passat 28 d’abril.

A LA COSTA ES CONCENTREN LOCALITATS AMB PLENS MOLT FRAGMENTATS I ALCALDES QUE ES JUGUEN LA SEVA CONTINUÏTAT

 
A Cambrils, la republicana Camí Mendoza, que es va fer amb l’alcaldia fa quatre anys després de guanyar per la mínima CiU, també es presenta a la reelecció. La socialista Ana López, sòcia d’ERC i CiU al govern i que ja porta anys com a regidora, s’erigeix com a possible alternativa, mentre que Junts per Cambrils estrena candidat, Lluís Abella, després de la retirada de l’exalcaldessa de 2011 a 2015 Mercè Dalmau. Oliver Klein repeteix al capdavant de Nou Moviment Ciutadà (NMC), principal grup de l’oposició fins que a mig mandat va dividir-se. Tampoc no es pot perdre de vista Ciutadans, formació molt implantada en la costa tarragonina.
A Torredembarra, un altre republicà, Eduard Rovira, també cerca un nou mandat com a alcalde en un altre ple també molt fragmentat, amb PSC -actual soci de govern- i Ciutadans com a principals rivals. A la localitat veïna d’Altafulla, l’ecosocialista Fèlix Alonso, al capdavant d’Alternativa Altafulla, es juga l’alcaldia que ha ostentat els darrers vuit anys, davant de l’EINA, la marca d’ERC al municipi, liderada per Jordi Molinera, que vol capitalitzar la feina a l’oposició.

ADÉUS MOLT SONATS

Aquestes eleccions són també les de retirades d’alcalde amb una trajectòria molt longeva i que obren molts interrogants als seus municipis. És el cas del convergent Josep Poblet, que deixa l’alcaldia de Vila-seca després de 25 anys de majories absolutes, un càrrec que ha compatibilitzat amb la presidència de la Diputació des de 2007. Un dels actuals regidors de Poblet, Pere Segura, és el seu successor al capdavant de Junts per Vila-seca.
A Valls, Albert Batet, també deixa l’alcaldia després d’onze anys i una de les regidores que l’han acompanyat aquests anys, Dolors Farré, intentarà retenir la vara per als post-convergents al capdavant de Junts per Valls, mentre el republicà Jordi Cartanyà, actual soci de govern, vol ser el nou alcalde de la capital de l’Alt Camp. En canvi, a Montblanc, Josep Andreu, alcalde des de 1999 excepte els anys 2003-2007) es torna a presentar i vol reeditar una nova majoria absoluta al capdavant d’Acord per Montblanc.
A les principals localitats del Baix Penedès el panorama està molt obert. Al Vendrell, l’històric socialista Martí Carnicer plega després de ser alcalde de la capital baixpenedesenca durant dos períodes (1979-1994 i 2013-2019). El seu lloc l’ocupa Kenneth Martínez, actual regidor socialista. El Vendrell és una de les poblacions catalanes on es presenten més llistes: tretze. A la localitat veïna de Calafell, un altre socialista, Ramon Ferré, aspira a la reelecció després de quatre anys governant en minoria, i a Cunit, la convergent Montserrat Carreras s’ha retirat després de vuit anys d’alcaldia i un dels seus regidors, Jaume Casañas, vol aprofitar el seu llegat, però amb una marca nova, Impulsem Cunit. Davant seu tindrà la històrica alcaldessa socialista Dolors Carreras, que torna després de la inhabilitació que va patir el 2007 després de no convocar un ple per votar una moció de censura deu anys abans.En general, a la majoria de municipis augmenten el nombre de llistes electorals i això farà que a partir de la mateixa nit del 26-M s’obrin negociacions per a pactes i acords i que alguns alcaldes hagin de començar el mandat governant en minoria. Això és la política municipal.
 

TARRAGONA

CONTINUÏTAT O CANVI

Les eleccions municipals del proper 26 de maig es presenten més incertes que mai a Tarragona. Després de dotze anys com alcalde, el desgast de Josep Fèlix Ballesteros és evident, però en aquest darrer mandat no s’ha consolidat una alternativa clara en les files de l’oposició

El mandat que ara acaba ha estat complicat per a Ballesteros. Al fracàs (no reconegut) dels Jocs Mediterranis i l’ombra judicial del cas Inipro, s’hi ha sumat també un pacte de govern amb el PP molt contestat des d’alguns sectors del PSC. El recent bon resultat en les eleccions generals li pot donar aire a una candidatura que compta amb regidors experimentats com Pau Pérez i Begoña Floria i cares noves, com la portaveu de l’executiva del PSC de Tarragona, Sandra Ramos, l’entrenador del CBT, Berni Álvarez o la dirigent veïnal Cristina Berrio. El PSC confia sobretot en mantenir el vot fidel dels barris de Ponent. Una missió difícil.
Potser el gran avantatge de Ballesteros és que no hi ha una alternativa clara a l’oposició, com ell ho va ser de l’alcalde Nadal. La segona força més votada fa quatre anys van ser Ciutadans, que va aconseguir 4 regidors. El partit taronja torna a confiar en Rubén Viñuales per convertir-se en l’alternativa a Ballesteros dins del bloc de la dreta. Dels regidors escollits el 2015, només repeteixen Viñuales i, en el tercer lloc, Sonia Orts. S’han incorporat en el segon lloc el diputat al Parlament Francisco Domínguez i, en les posicions quatre i cinc José Luis Calderón i Titón Sancho. El repte de Ciutadans és penetrar en els graners de vots socialistes i fer forat també en l’electorat que tradicionalment votava el PP.
Per la banda sobiranista, Pau Ricomà també es presenta per segon cop a l’alcadia com a cap de llista d’ERC amb l’objectiu d’ampliar els 4 edils actuals i poder aglutinar al seu voltant una majoria de govern que desbanqui Ballesteros. El magnífic resultat en les eleccions generals han insuflat més optimisme a la formació republicana, que està molt consolidada al centre i els barris de Llevant, però més dèbil a Ponent. La número dos de Ricomà serà la senadora Laura Castel, Xavier Puig es manté en el tercer lloc i Jordi Fortuny, representant de MES, baixa del quatre al cinc. La gran novetat és la independent Paula Varas, quarta.

EL PSC CONFIA EN MANTENIR EL VOT FIDEL DELS BARRIS DE PONENT PER OBTENIR UN BON RESULTAT

 
El Partit Popular, actual soci del PSC al govern tarragoní, ho té molt difícil per mantenir els quatre regidors actuals si tenim en compte les enquestes i els pobres resultats a la ciutat dels conservadors el 28-A. José Luis Martín encapçala per primer cop la candidatura popular, acompanyat de dos dels actuals regidors, Elisa Vedrina i Josep Acero. L’assessora del grup municipal, Cristina Campos, és la quarta.
JuntsxTarragona està liderada per primer cop Dídac Nadal, actual portaveu del PDECat, que va rellevar a mig mandat el desaparegut Albert Abelló. Aspira a millorar els tres regidors de CiU fa quatre anys i ha bastit una llista molt renovada, on si que repeteix l’actual regidora Cristina Guzmán. En els primers llocs figuren la dirigent veïnal Elvira Vidal i l’actual secretari primer de la mesa del Parlament de Catalunya, Eusebi Campdepadrós.
La CUP, que actualment compta amb dos regidors, repeteix Laia Escoda com a alcaldable i En Comú Podem Tarragona, amb Carla Aguilar-Cunill com a cap de llista, és una gran incògnita. Relleva Arga Sentís, regidora durant vuit anys només per ICV-EUiA. La formació de la candidatura de l’esquerra sobiranista ha estat una mica traumàtica i Oriol Achón, exmembre del Consell Ciutadà Municipal de Podem, és el cap de cartell d’una altra candidatura municipalista, l’Assemblea de Tarragona.
Les dotze candidatures que es presenten a les eleccions a capital tarragonina les completen la coalició Ara Tàrraco 5 estrelles, amb David Varona com a cap de llista; Centrats per Tarragona, amb Carlos Javier Calderón al capdavant, recull part d’Unió i també el sector menys sobiranista de l’antiga Convergència; i també es presenten VOX, amb Isabel Lázaro de número u, i el PACMA, amb David Martínez com a cap de cartell.
 
ELS CANDIDATS
JOSEP FÈLIX BALLESTEROS (PSC) Regidor a l’Ajuntament de Tarragona des de 1983 (excepte el període 1999-2003), el 2007 va arribar a l’alcaldia, fregant la majoria absoluta. Des de llavors ha anat perdent regidors, de 13 fins els 9 actuals. Aquest és el cinquè cop que Ballesteros, de 59 anys, es presenta a l’alcaldia de Tarragona i tot indica que serà l’últim. 
 
RUBÉN VIÑUALES (Ciudadanos) Advocat nascut el 1983, va debutar en política fa quatre anys com a cap de llista de la formació taronja i va aconseguir ser la segona força més votada. La seva confirmació com a alcaldable de Ciutadans va tardar més del previst i va estar envoltada de dubtes, però ara aspira a tot aprofitant el desgast de Ballesteros .
 
PAU RICOMÀ (ERC) Nascut el 1957, és el segon cop que lidera el projecte republicà. Va tastar l’amargor de la derrota com a número dos de Sergi de los Ríos el 2011, quan ERC es va quedar sense representació al ple tarragoní. Fa 4 anys va aconseguir un resultat històric -4 regidors- que ara vol millorar aprofitant l’experiència i la fortalesa de marca d’ERC.
 
JOSÉ LUÍS MARTÍN (PP) Regidor des de l’any 2007, la marxa aquest mandat d’Alejandro Fernández i Jordi Roca el van deixar com a primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona després del pacte entre PSC, PP i l’extinta Unió. Martín serà ara el cap de llista conservador en un moment molt complicat per al partit.
 
DÍDAC NADAL (JuntsxTarragona) Nascut el 1977 i fill de l’únic alcalde no socialista que ha tingut Tarragona des de la restauració democràtica, va entrar com a regidor a mig mandat, després de la desaparició del cap de files de CiU. Albert Abelló. Nadal serà el cap de llista de la formació neoconvergent, que es presenta amb la marca JuntsxTarragona.
 
LAIA ESTRADA (CUP) Laia Estrada serà per segon cop la cap de llista de la CUP a la ciutat de Tarragona. Nascuda el 1982 i molt activa en els moviments socials i feministes tarragonins, Estrada ha estat, com a portaveu cupaire al consistori tarragoní, el gran flagell de Ballesteros i el seu govern.
 
CARLA AGUILAR-CUNILL (ECP Tarragona) És l’única cap de llista que no és regidora actualment. Té 32 anys i és llicenciada en Ciències Polítiques. En els últims anys ha estat professora a la URV. Ha militat en organitzacions estudiantils i moviments contra la guerra d’Iraq i el 15M a Tarragona. En els darrers anys ha estat molt implicada en el moviment feminista.
 
 

REUS

CARLES PELLICER BUSCA EL TERCER MANDAT

Alcalde de Reus des de fa vuit anys, Pellicer aspira a ser-ho quatre anys més. La gran fragmentació del ple reusenc, que es podria accentuar a partir del  26-M, podria afavorir el cap de llista de JuntsxReus o, depenent dels resultats, propiciar un nou pacte alternatiu per investir un altre alcalde

La candidatura de Junts xReus que lidera Carles Pellicer barreja continuïtat, amb noms com Montserrat Vilella, Montserrat Caelles i Hipòlit Montseny, i cares noves, com l’exregidora socialista i actual diputada independentista Teresa Pallarès o el conegut empresari Pep Cuerba. En les darreres eleccions Pellicer va perdre tres regidors, quedant-se amb set, i ha hagut de governar en minoria, amb Esquerra Republicana i ARA Reus com a socis. Això si, la millora econòmica ha permès governar sense l’obligada austeritat del primer mandat i guanyar projecció amb iniciatives com la Capital de la Cultura Catalana 2017. El traspàs de la gestió de l’Hospital Sant Joan de l’Ajuntament a la Generalitat encara donarà més solvència a les arques municipals reusenques.
Fa quatre anys la CUP va transformar amb vots la minuciosa fiscalització que va fer de l’etapa socialista entre el 2011 i el 2015, fent aflorar les irregularitats del holding municipal INNOVA, i va passar d’un únic regidor a sis. En aquest mandat, els cupaires han mantingut una oposició en alguns moments dura al govern Pellicer, però els serà molt complicat mantenir-se com a principal grup de l’oposició i poden perdre part d’aquest vot prestat per la bel·ligerància de David Vidal, que va deixar el seu escó a mig mandat. L’actual regidora Marta Llorens serà la cap de llista i l’acompanyen els altres edils actuals Èdgar Fernández i Mariona Cuadrada, mentre que s’estrenen Mònica Pàmies i Cesc Valls en els primers llocs.
La implosió del grup municipal de Ciutadans en aquesta recta final de mandat ha obligat a renovar totalment la candidatura taronja, que aquest cop estarà liderada per Débora García. Tres dels quatre regidors expulsats per la direcció de Ciutadans, Juan Carlos Sánchez -que repeteix com alcaldable-, Pepa Labrador i Guillermo Figueras, es presenten per una nova formació, dCIDE, i tot apunta que aquesta divisió pot fragmentar el vot de la formació unionista i els allunya de ser una alternativa a Pellicer com ho semblaven fa uns mesos.
El PSC també compta amb quatre regidors en un Ajuntament on entre els anys 1979 i 2011 va tenir-ne l’alcaldia. Andreu Martín, amb una llarga trajectòria com a regidor, debuta com a alcaldable i l’acompanyen els actuals edils Ana Isabel Martínez i Sandra Guaita. L’objectiu és recuperar terreny i ser claus en el govern reusenc a amb un discurs que fa èmfasi en els temes socials. Qui si que repeteix com a cap de llista és Noemí Llauradó a Esquerra Republicana, soci de Pellicer aquest mandat i que aspira a augmentar considerablement els dos regidors actuals. Repeteix a la candidatura republicana l’actual regidora Montserrat Flores i destaquen les incorporacions dels independents Daniel Recasens i Carles Prats.
En canvi, les perspectives del PP no són bones i semblen en perill els dos regidors actuals, Sebastià Domènech -que repeteix com a cap de llista- i Dolors Compte. El darrer partit amb representació va ser fa quatre anys ARA Reus, que ha canviat de cap de llista. Daniel Rubio, que com a regidor de govern ha tingut molta projecció, substitueix al fundador de la formació, Jordi Cervera, que ara ocupa el tercer lloc. Rubio ha potenciat l’ànima municipalista de la formació -nascuda d’una escissió de CiU- i ha marcat distància amb els seus actuals socis de govern, amb l’objectiu d’esdevenir un partit frontissa i ser decisiu a l’hora d’escollir el proper alcalde.
Diverses formacions sense representació, a més de dCIDE, aspiren a estar al proper ple reusenc. En l’àmbit independentista es presenta Reus per la República, la candidatura sorgida del procés de Primàries, liderada per Lluís Pallejà. Des del moviment veïnal es presenten Entre Veïns Reus (EVR), amb l’històric Valentín Rodríguez com a alcaldable. En Comú Podem es presenta liderada per Pilar Flamenco i Jordi Ferré és el cap de cartell de l’ultradretana VOX.
 
ELS CANDIDATS
CARLES PELLICER (JuntsxReus) Nascut el 1958, és regidor a l’Ajuntament del 2003 fins ara (abans ho havia estat en el període 1997-1999) i el 2011 es va convertir en alcalde en el tercer intent, acabant amb 32 d’hegemonia socialista. El primer mandat va pactar amb el PP i en aquest darrer amb ERC i ARA Reus, però amb un govern amb minoria.
 
MARTA LLORENS (CUP) Nascuda al Pla de Santa Maria el 1979, ha exercit com a mestra en diferents àmbits, entorns i ensenyaments. Relleva David Vidal com a alcaldable de la CUP a Reus. Ha estat regidora durant aquest darrer mandat.
 
 
DÉBORA GARCÍA (Ciudadanos) Advocada. Afiliada a Ciutadans des del 2014, és l’actual coordinadora del Grup de Treball provincial d’Economia i Hisenda del partit. Ha estat escollida com a cap de llista de la formació taronja a Reus després de la crisi que va acabar fa unes setmanes amb l’expulsió dels regidors de Ciutadans.
 
ANDREU MARTÍN (PSC) Nascut el 1965, és llicenciat en Ciències Físiques i professor de secundària. Actualment es director de l’IES Lluís Domènech i Montaner. Ha estat cap del grup municipal socialista de l’Ajuntament de Reus en diferents períodes dels dos darrers mandats. Aquest és el primer cop que serà alcaldable.
 
NOEMÍ LLAURADÓ (ERC) Nascuda el 1978, és funcionària de la Generalitat. Va debutar com a cap de llista republicana fa quatre anys després d’una greu crisi a la llista de la formació a Reus. Durant part d’aquest mandat ha estat regidora de Salut. Des de les darreres eleccions és diputada al Parlament de Catalunya.
 
SEBASTIÀ DOMÈNECH (PP) Nascut el 1959, ha desenvolupat la seva carrera professional dins una empresa multinacional elèctrica. És regidor des de 2003 i entre els anys 2011 i 2014 va ser tercer tinent d’alcalde i regidor de l’Àrea d’Esports. El 2015 va ser el primer cop que es va presentar com alcaldable del PP a Reus.
 
DANIEL RUBIO (ARA Reus) Nascut el 1981, ha treballat en el sector dels mitjans de comunicació i l’assessoria de comunicació. Assessor del grup municipal d’ARA Reus, partit del qual va ser fundador, fins que l’octubre de 2015 va rellevar com a regidor Cori Fargas. Des de 2015 s’ha encarregat de la regidoria de Medi Ambient i Ocupació.