Constècnia, empresa de la Selva del Camp, ha construït el primer bloc de pisos fet amb contenidors marítims, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona per lluitar contra la problemàtica de l’habitatge

Per Jesús Jordi Pinatella. Fotos Pierre Grubius

Gerard Prats, el Gerent de Constècnia

No era una missió fàcil, amb moltes incerteses i dificultats, però es va assolir. Constècnia, una empresa constructora de la Selva del Camp amb més de trenta anys de trajectòria, ha construït, per primera vegada a l’estat, un bloc de pisos a partir de contenidors marítims, els Allotjaments de Proximitat Provisionals (APROP). Fruit de la iniciativa de l’ajuntament de Barcelona, recollint una idea de l’estudi d’arquitectes Straddle3, és un model pioner de pisos de construcció ràpida, que vol donar resposta a la urgència de necessitat d’habitatge que pateix la capital catalana. Estan pensats per viure-hi de manera provisional, per superar una situació d’emergència o mentre s’espera un nou lloc viure, però amb tots els paràmetres exigibles en un tipus edificatori com aquest. En total, el bloc conté dotze habitatges, d’entre 26 i 52 metres quadrats, repartits en quatre plantes. Tot el procés de construcció va durar al voltant de mig any, molt menys que en un edifici de construcció tradicional. En alguns països europeus, com ara Holanda, sí que s’havia treballat amb contenidors per fer blocs de pisos, però aquí no s’havia fet res semblant.

TOT EL PROCÉS, INICIAT EN UNS TERRENYS DE LA SELVA DEL CAMP AMB LA TRANSFORMACIÓ DELS CONTENIDORS, VA DURAR AL VOLTANT DE MIG ANY

Josep Maria Càmara, arquitecte de Constècnia

“Era tot un repte sobretot per la novetat que suposa aquest sistema de construcció, tot i això considerem que ha estat una experiència molt enriquidora amb molt bon resultat.” Ho diu amb orgull Gerard Prats, gerent de Constècnia, creada per ell i els seus germans el 1988, donant una altra dimensió a l’empresa familiar que el seu pare havia iniciat dues dècades abans. Constècnia ja tenia experiència en obres d’envergadura, ja que són especialistes en obra civil, en rehabilitació d’edificis històrics i en equipaments públics, entre d’altres. Però quan van guanyar el concurs per l’adjudicació d’aquesta obra, tenien clar que estaven davant un projecte diferent. La repercussió mediàtica que ha acompanyat l’obra -el govern municipal d’Ada Colau n’ha fet bandera i els mitjans de comunicació en van fer un seguiment important- va donar més notorietat al projecte, i el fet d’haver complert els objectius i els terminis els ha permès, tal i com admet Prats, augmentar el prestigi i el reconeixement de l’empresa.

 

Imatge 3D del projecte

“La simplicitat que pot semblar des del punt de vista de l’espectador, ha estat resultat d’una bona planificació i disseny en projecte, ja que la complexitat es major que en una edificació”, assegura Josep Maria Cámara, l’arquitecte de l’empresa que més de prop ha seguit el procés, conjuntament amb el cap d’obra, Marc Poy i l’encarregat José Maria García, fent equip amb els projectistes, l’arquitecte David Juàrez (un dels principals ideòlegs del projecte), Yaiza Terré i Jon Begiristain en conjunt amb l’àrea tècnica de l’institut municipal de serveis socials, departament que abandera el projecte. El primer pas va ser comprar contenidors al Port de Barcelona i portar-los, a principis de l’estiu passat, fins a uns terrenys al polígon de la Selva del Camp. Allí, mica en mica, els contenidors es van anar transformant en llocs per viure. “Es van anar fent les obertures, els aïllaments, els revestiments, les instal·lacions, el terra radiant… Tot plegat per a complir les normatives acústiques, tèrmiques, d’incendis, de seguretat… De fet, es van anar fent moltes reunions amb l’ajuntament, amb tècnics, amb bombers, per resoldre problemes tècnics i consensuar les solucions més adients a la normativa i als paràmetres exigibles en un tipus de construcció que no tenia precedents”, explica Cámara, que no amaga que hi va haver cert patiment en la fase següent: el trasllat dels contenidors, un cop transformats, fins a Barcelona.

EL MOMENT MÉS EMOCIONANT VA SER, SEGONS EL GERENT DE CONSTÈCNIA, L’ARRIBADA A BARCELONA AMB CAMIONS I L’ENCAIX DE LES PECES A LA BASE ESTRUCTURAL

No era fàcil, perquè havien d’arribar intactes i perquè el lloc on anava el bloc de pisos, en ple barri gòtic de Barcelona (entre els carrers Sant Francesc i Josep Pijoan, prop de la Rambla), no era de fàcil accés, i molt menys per a uns camions de grans dimensions. I és que la imatge dels tràilers carregats amb els contenidors transformats pujant per una Rambla plena de turistes en ple mes d’agost era impactant, tal i com recorden Cámara i Prats. Després d’unes quantes maniobres, i de cert neguit –“no teníem clar del tot si els camions podrien passar bé”, admet Prats-, els contenidors van arribar a lloc. Llavors va venir el moment més emocionant i alliberador, segons asseguren: la col·locació, sobre la base estructural de planta baixa que ja estava muntada, dels contenidors formant el bloc de pisos. Tot va encaixar a la perfecció, però l’obra encara no estava acabada. El següent pas era col·locar el revestiment de policarbonat, que principalment exerceix una funció de control climàtic com també un control de la llum i que es va convertir en la imatge exterior que tan caracteritza a l’edifici. De fet, aquest revestiment és la imatge final del bloc, ja que els contenidors marítims ja no són visibles, ni per dins ni per fora, amb totes les capes per assegurar la millor eficiència energètica i resistència al foc. L’última fase també va incloure la col·locació de l’ascensor, de les escales i de les passeres per accedir als allotjaments, així com dels balcons de fusta, un element estèticament important. La planta baixa es va condicionar per a equipaments de barri. Cal tenir en compte, a més, tal i com apunta Cámara, que l’ajuntament volia que cada pis pogués ser desmuntat i col·locat en una altra ubicació en un futur. Aquest fet encara va afegir una mica més de complexitat al projecte.
Sigui com sigui, a mitjans de desembre, l’obra estava finalitzada i el repte de Constècnia, assolit. “Ha estat una feina complexa però molt interessant i, sobretot, un gran aprenentatge”, afirma Gerard Prats, que té clar que continuaran explorant aquesta nova manera de construir: “Volem desenvolupar una línia d’habitatges fets amb contenidors. Hem rebut moltes trucades de particulars demanant informació, també d’algun ajuntament. De fet, hi ha voluntat de continuar col·laborant amb els arquitectes de Straddle3. Hem d’aprofitar tot el coneixement adquirit, i més tenint en compte que la primera obra d’aquest tipus que hem fet ha sigut molt complexa.” De moment, estan acabant de fer els càlculs d’un projecte d’habitatge a partir de tres contenidors que esperen posar en comercialització ben aviat.

De totes maneres, hi ha la possibilitat que tornin a treballar per a l’ajuntament de Barcelona. S’ha de recordar que els pisos d’APROP es van licitar en tres lots i, a part del concurs que ells van guanyar, els altres dos van quedar deserts. Ara es tornarà a convocar el concurs per un d’aquests blocs, molt més gran que el que Constècnia ha construït, de set alçades i 77 contenidors. “Tenim la intenció de presentar-nos-hi, ja que tenim l’experiència i els coneixements. Caldrà veure, però, què es valora en el concurs. Nosaltres sabem què costa i potser, qui no ho sap, pot fer un pressupost a la baixa. Veurem com va, però en tenim moltes ganes”, afirma Gerard Prats.

ELS ALLOTJAMENTS ESTAN PENSATS PER VIURE-HI DE MANERA PROVISIONAL, ENCARA QUE AMB TOTES LES COMODITATS, DAVANT SITUACIONS D’EMERGÈNCIA

 

L’arquitecte de Constècnia Josep Maria Cámara durant l’entrevista amb el nostre periodista Jesús Jordi Pinatella

Paral·lelament, però, van treballant en altres projectes importants, com ara una depuradora de l’Agència Catalana de l’Aigua a la Pobla de Mafumet, la rehabilitació del mas Miró de Mont-roig -que la fundació del pintor vol habilitar per a ser visitat-, un edifici de Reus reconvertit en residència per a estudiants, una gran superfície comercial al Vendrell i una promoció d’habitatges a la Selva del Camp. I és que, malgrat els projectes que han portat a terme i que tenen en cartera, treballar pel seu poble sempre els resulta més especial, sobretot si és per recuperar-ne el patrimoni. La foto de la rehabilitació del castell de la Selva del Camp, que presideix la sala de visites de l’empresa, deixa clar quina és l’obra de la qual se senten més orgullosos a Constècnia.