Aquest 19 d’octubre és el Dia Internacional del Càncer de Mama. Cada any es diagnostiquen a la província de Tarragona 500 nous casos dels quals, tot sigui dit de pas, 5 es diagnostiquen a homes. La bona notícia és que el 90% es curaran.

Per Roser Pros-Roca. Fotos Pierre Grubius

El Dia Internacional del Càncer de Mama serveix per a recordar els deures pendents que té la societat en la lluita contra aquesta xacra. Aprofitant l’efemèride li preguntem al doctor Josep Gumà, cap d’oncologia de l’hospital Sant Joan de Reus, en quin punt es troba la malaltia. Explica el Dr. Gumà: Cal distingir dos aspectes: la recerca i el percentatge de curabilitat. La recerca va fent el seu camí i els resultats es deixen veure en la quantitat de pacients que aconsegueixen una curació total.

El percentatge de curacions ha augmentat significativament en els darrers 25 anys. Així és. Fa 25 anys la supervivència de les pacients amb càncer de mama era d’un 40% i ara estem parlant de pràcticament un 90%. Els experts opinen que el 50% d’aquest canvi cal agrair-lo al diagnòstic precoç i l’altre 50% als tractaments que podem administrar a les pacients.

 

DETECTAR EL TUMOR EN UN ESTAT INICIAL, UNA DE LES CLAUS DE L’ÈXIT

El diagnòstic precoç del càncer de mama es fa amb una mamografia, cada dos anys, a la població femenina a partir dels 50 anys, mitjançant el programa del Servei Català de la Salut. Explica el Dr. Josep Gumà: Amb aquesta prova tant senzilla, que consisteix en fer unes radiografies a les mames, s’aconsegueix baixar la mortalitat en un 30%. En una malaltia tan freqüent, baixar la mortalitat un 30% significa salvar un munt de vides. Amb la detecció precoç del càncer s’aconsegueix localitzar la presència de tumors quan són molt petits i per tant, amb una cirurgia mínima que permet conservar el pit, el càncer es controla i es cura. En canvi, quan ens trobem davant de tumors més grossos, cal fer cirurgies més importants, quimioteràpia i aleshores, curar-lo és molt més difícil. En tot cas, amb el programa de detecció precoç fem una feinada.

AMB EL DIANÒSTIC PRECOÇ MITJANÇANT MAMOGRAFIA S’ACONSEGUEIX BAIXAR LA MORTALITAT EN UN 30%

 

I pel que fa a la medicació? Quan vaig començar a fer oncologia amb prou feines teníem quatre fàrmacs i els tumors ens arribaven més grossos. Teníem identificats dos tipus de càncer: els que responien a les hormones i els que no, però tampoc sabíem si el tractament funcionaria. Ara en canvi, sabem que no tots els tumors són iguals, identifiquem els que respondran a la quimioteràpia i els que no, els que requereixen anticossos i si a la pacient li caldrà immunoteràpia… A mesura que ha anat augmentant el coneixement de la biologia de la malaltia, han anat apareixent dianes moleculars que ataquen el càncer i això és fantàstic.

 

EL CIRCUÏT DEL TRACTAMENT

Per a una pacient, rebre la notícia que té un tumor representa un xoc emocional i el que vol és començar-se a tractar. Llavors la pacient inicia el circuit del tractament. Quin és aquest circuit? Doncs el següent, en paraules del Dr. Gumà: Si el tumor es detecta al programa de cribatge de diagnòstic precoç, a la pacient se li fa una segona mamografia que corrobori el resultat de la primera. Si es confirma, llavors cal fer una biòpsia, una punció al pit per tal d’extreure una mostra del tumor, més o menys de la mida d’un fideu. Amb això es podrà identificar el tipus de tumor i quin és el tractament idoni. La informació passa al Comitè de Tumors, format per un equip transversal de professionals. Al Comitè de Tumors hi ha un ginecòleg, un oncòleg terapèutic, un patòleg, un radiòleg, un especialista en medicina nuclear i també un gestor de casos, la funció del qual és agendar totes les proves que caldrà fer. Cada professional del Comitè de Tumors té una funció ben definida, però a l’hora de la veritat han de treballar tots a una, de forma eficaç i ben coordinada.

“A MESURA QUE HA ANAT AUGMENTANT EL CONEIXEMENT DE LA BIOLOGIA DE LA MALALTIA, HAN ANAT APAREIXENT DIANES MOLECULARS QUE ATAQUEN EL CÀNCER I AIXÒ ÉS FANTÀSTIC”

 

EL MOMENT DE LA RECERCA

El Dr. Gumà parla amb satisfacció de la gran tasca de recerca, perquè és la clau per arribar a l’assaig clínic i amb ell, a l’èxit de les teràpies i els tractaments. Avui no ataquem el càncer des d’una sola direcció sinó des de molts cantons. Estem en el punt de trobar biomarcadors per determinar quins fàrmacs poden curar, per saber què té aquesta cèl·lula que la fa diferent d’una altra i com respondrà a tal tractament. Tenint en compte la quantitat de fàrmacs i tractaments que es poden aplicar, fins i tot resulta difícil que els professionals estiguem al dia de tot i això és una gran notícia.

Quan parlem de recerca, com més equipat està el centre, millors resultats es poden obtenir? “Està clar”, respon el Dr. Gumà. Sovint per provar un fàrmac fan falta 2000 pacients que presentin un tumor concret. Si els investigadors treballen des d’un centre d’envergadura poden participar en estudis internacionals que compten fàcilment amb aquests 2.000 pacients. Això ens ensenya que en cooperació amb altres centres tot és molt més fàcil i ràpid, més encara si la malaltia que s’estudia és tan freqüent com el càncer de mama.

“CAL FER UN ESTUDI GENÈTIC DEL TUMOR PER A IDENTIFICAR-NE EL TIPUS. AQUEST ESTUDI ÉS FONAMENTAL”

 

Efectivament, el càncer de mama és la malaltia més freqüent en les dones i per tant, la recerca que es fa sobre els tumors que presenta és constant i global. Ara bé, a cada nou descobriment que fan els científics es plantegen altres incògnites tant o més importants per seguir avançant.

Com cal resoldre les variants que es poden donar? Cal fer un estudi genètic del tumor per identificar-ne el tipus. Aquest estudi és fonamental. Fa uns anys, a les pacients amb càncer de mama i amb els ganglis axil·lars afectats sempre se’ls feia quimioteràpia, però en canvi, ara s’ha vist que n’hi ha unes quantes que tenen un perfil molecular de baix risc, que encara que tingui els ganglis afectats es poden estalviar la quimioteràpia. En canvi, altres que preveiem que poden tenir complicacions futures, tindran la quimioteràpia i el tractament en general millor prescrit, perquè tindrem tota la informació que ens cal: si té receptors hormonals, el grau d’immunitat i una sèrie d’expressions gèniques amb una matriu de gens que donen el percentatge de risc. Quan convergeixen tots aquests factors es fa un assaig clínic per determinar quin medicament és el que anirà millor a les pacients que presentin les mateixes característiques.

 

LA PREVISIÓ, CLAU PER ARRIBAR A UNA CURACIÓ TOTAL

Preveure què pot passar d’aquí a deu anys vista s’ha convertit en una qüestió clau per a la curabilitat ja que en pocs anys s’ha passat d’un 80 a un 90% de curacions”, explica el Dr. Gumà. “Una altra qüestió no menor és que moltes pacients que no es poden considerar curades, amb un tractament tan senzill com una simple fàrmac, poden viure amb tota normalitat 10, 20, 30 anys amb el càncer perfectament controlat.

Dels càncers de mama només un 10% provenen d’un gen heretat del pare o de la mare. Aquest càncer també es pot detectar i tractar. El Dr. Gumà en fa referència en els següents termes: Les persones que tenen aquest gen heretat els podem detectar fent-los un anàlisi de sang. La prova per a ells és una simple punxada però l’analítica és realment molt profunda. Abans es trigava un any en tenir els resultats de l’estudi dels gens, però avui es pot tenir en una setmana. Les màquines de seqüenciació de l’ADN van rapidíssimes i per tant, es pot posar fil a l’agulla de seguida.

DELS CÀNCERS DE MAMA NOMÉS UN 10% PROVENEN D’UN GEN HERETAT DEL PARE O DE LA MARE

 

Però tot plegat va una mica més enllà: Imaginem una pacient que té unes filles, i que ha tingut un tumor. Existeix la possibilitat que quan tinguin 25-30 anys, aquestes filles desenvolupin el mateix tumor que la seva mare i per tant, han de començar a fer-se ressonàncies magnètiques de mama d’una forma habitual i se les fa entrar en un programa de diagnòstic precoç adaptat al risc. També se’ls fa una prova per detectar tumors molt més petits i es controlen els seus ovaris per a abaixar el nivell d’estrògens que són l’aliment del càncer de pit. Va tot lligat. A l’Hospital Sant Joan tenim un Consell Genètic del Càncer que té aquesta funció. En cada cas prescriu per endavant els medicaments i les proves que considera adients per actuar sobre aquell gen heretat que està alterat.

La clau radica en tenir informació precisa i fiable de com som, de què estem fets, què transmeten. I en el coneixement que els professionals poden arribar a tenir de les persones i de les malalties. Tot plegat, clau per arribar a una curació completa.

 

LA IMMENSA IMPORTÀNCIA DELS EQUIPS HUMANS DE PROFESSIONALS

Bé, ara ja sabem que el 90% dels casos de càncer de mama es curen, que els metges disposen d’una sèrie d’armes per a lluitar contra els tumors, que la recerca no s’atura i avança cada dia, però el Dr. Gumà dona especial importància a la bona organització dels equips sanitaris. Ho explica de la següent manera: Moltes vegades passa que tenim la recerca, perfecte!, tots els fàrmacs, perfecte!, però sobretot cal l’organització sanitària per fer servir tot el que tenim, com toca i quan toca. Si tenim molts medicaments però una pacient ha d’esperar tres mesos per a una biòpsia, hi ha llista d’espera per radioteràpia i per quimioteràpia i si a més no hi ha no hi ha un Comitè de Tumors que vagi a l’hora i que decideixi què s’ha de fer, llavors és com si no tinguessis res. L’organització és tan important com les eines.

La bona notícia és que el càncer de pit es cura en 9 de cada 10 casos diagnosticats. Que els equips de recerca no es donen per vençuts perquè cada descobriment és un granet de sorra contra el càncer de pit i pel tractament del càncer en general, que la detecció precoç és una de les millors eines. Que la consciència social continua donant el suport que cal a les persones afectades i a les seves famílies, i al capdavall, que ningú es rendeix, perquè la lluita continua.

Si vols llegir aquest reportatge a la nostra revista en paper, ho pots fer en aquest enllaç.