La perforació de la muntanya del Coll de Lilla, prevista per aquest octubre, permet començar a albirar l’acabament de l’A-27 entre Tarragona i Montblanc, una obra llargament reivindicada al territori i amb molts endarreriments. L’estat, però, ja fa temps que no parla de terminis per por de tornar-los a incomplir

Fotos Pierre Grubius

Els alcaldes de Montblanc i Valls, Josep Andreu i Dolors Farré, en l’inici de les obres del Túnel del Coll de Lilla. Foto: ajuntament de Montblanc

El soroll de les màquines i l’anar i venir de camions s’han intensificat els últims mesos als dos vessants del Coll de Lilla. L’estat sembla disposat, finalment, a completar la construcció de la tan reivindicada autovia A-27 entre Tarragona i Montblanc després d’anys d’incompliments i endarreriments. Al febrer passat es van reactivar les obres del tram que falta per acabar l’autovia i a finals d’agost el ministeri de Foment va anunciar que aquest octubre començaria a perforar la muntanya per fer el túnel del Coll de Lilla, principal dificultat a superar per acabar l’autovia. El territori, però, no se’n refia i vigila de prop les obres, tal i com queda clar amb la visita que van fer a mitjans de setembre els alcaldes de Montblanc, Josep Andreu, i de Valls, Dolors Farré. Tots dos van comprovar que, finalment, les obres avancen a un bon ritme i esperen que el 2021 tota l’autovia ja funcioni a ple rendiment. El tram que falta, que comença al nord de Valls i que de moment connectarà amb la N-240 a Lilla, al municipi de Montblanc, s’afegirà als tres que es van inaugurar entre el 2013 i el 2015. Està pressupostat en uns 118 milions d’euros i té una llargada de 5,1 quilòmetres, 1,5 dels quals corresponen al túnel, que tindrà dues boques, una per cada sentit de la circulació. Per arribar a Lleida, destinació teòrica de l’A-27, es continua apostant, més que per allargar-la, per esperar a la gratuïtat de l’autopista A-2 (prevista per al 2021), amb la qual haurà d’enllaçar la nova autovia a l’alçada de Montblanc.

ELS ALCALDES DE LA ZONA ES FELICITEN, PER FI, DEL BON RITME ACTUAL DE LES OBRES, MALGRAT QUE, PER MOLT BÉ QUE VAGIN, NO S’ACABARAN ABANS D’UN ANY

 

Des del primer moment en que la idea apareix en documents oficials (és una proposta del pla de carreteres del govern català del 1995) ja en fa pràcticament un quart de segle. La lentitud dels tràmits burocràtics i dels tempos de l’administració va fer que passés gairebé una dècada entre la presentació de l’estudi informatiu per part del ministeri de Foment i l’inici de les obres, el 2008. Poc després de començar el primer tram, les obres es van aturar de manera temporal perquè el seu traçat afectava la mina dels Tarragonins, a Constantí, abastiment tradicional d’aigua dels pagesos de la zona, i per la negativa de l’ajuntament del Morell de signar les actes d’expropiació de l’autovia ja que considerava que les mercaderies perilloses passarien massa a prop del poble. El gran obstacle per al projecte, però, va aparèixer el 2010. En plena crisi econòmica, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va portar a terme un important programa de retallades que va afectar de ple l’autovia tarragonina. Així, les obres es van aturar i, quan es van reprendre, un pressupost molt ajustat va alentir-ne el ritme. Amb el PP al govern de Madrid, el panorama no va millorar i es van anar fent inauguracions a comptagotes d’un traçat de poc més de 20 quilòmetres. Des del primer tram, inaugurat l’agost de 2013, fins a l’obertura del tercer, el que deixava l’autovia als peus del coll de Lilla, al nord de Valls, van passar dos anys i mig. Les obres afrontaven el moment més delicat, la construcció del túnel que ha d’unir l’Alt Camp i la Conca de Barberà, però les dificultats tècniques inesperades van fer que s’aturessin. La inestabilitat del terreny per la presència d’argiles expansives va obligar a replantejar el projecte, encarir-lo i prorrogar-lo per enèsima vegada. Així, l’obra va estar aturada tres anys, fins que a finals de 2018, un altre cop amb els socialistes al govern espanyol, es va aprovar el dictamen que desbloquejava el projecte.

EL GOVERN CATALÀ LA VA PROPOSAR EL 1995, LA CONSTRUCCIÓ DE L’AUTOVIA NO ES VAN INICIAR FINS EL 2008 I S’HAVIA D’ENLLESTIR EL 2012

 

El territori veu la recta final de les obres amb alleugeriment, més que amb alegria, ja que es considera que arriba amb massa retard. La construcció d’un vial de qualitat, en format d’autovia, que connecti Tarragona amb l’autopista A-2 i, per tant, amb el centre i el nord de la península, és una reivindicació de fa més de tres dècades dels sectors econòmics del Camp de Tarragona, sobretot el port, la indústria petroquímica i el turisme. “Cada any que ha passat sense tenir acabada una infraestructura àgil i econòmica ens ha penalitzat molt i ens ha fet perdre competitivitat”, coincideixen en afirmar els agents econòmics del territori, que sempre han vist l’autovia com la gran porta de sortida i d’entrada de mercaderies i de turistes. La nova carretera, a més, disminueix la sinistralitat i ha de suposar una millora important per a les comarques de l’interior del Camp de Tarragona, sobretot la Conca de Barberà, que un cop completada l’autovia estarà molt més a prop de la capital de la demarcació.

CRONOLOGIA

1995 El govern català proposa l’autovia en el pla de carreteres seguint les reivindicacions del territori
1999 El ministeri de Foment presenta l’estudi informatiu i d’impacte ambiental
2003 S’aprova l’estudi informatiu i d’impacte ambiental de la futura A-27
2004-2008 Es liciten i s’adjudiquen la redacció dels projectes i les obres, que haurien d’estar enllestides el 2012
2008 comencen les obres, amb aturades a la mina dels Tarragonins i per les reivindicacions del Morell
2010 S’aturen les obres a causa de les retallades del govern de Zapatero i es replanteja el projecte
2011 Els propietaris dels terrenys no han rebut indemnitzacions cinc anys després de les expropiacions
2012 Es reprenen les obres, amb només els dos primers trams pressupostats, i a la baixa, cosa que n’alenteix el ritme
2013 (agost) S’inaugura, amb el PP al govern, el primer tram, de Tarragona al Morell
2015 (octubre) S’inaugura el segon tram, el que va del Morell fins al sud de Valls
2015 (desembre) S’inaugura el tercer tram, el que serveix de variant del sud al nord de Valls
2016 Les dificultats tècniques del túnel del Coll de Lilla aturen les obres del quart i últim tram
2019 (febrer) Es reactiven les obres de l’últim tram, que preveuen per aquest octubre l’inici de la perforació de la muntanya

“La comunicació és la gran assignatura pendent del territori”, sol afirmar el fins fa pocs mesos president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà, recollint el sentiment majoritari entre els agents econòmics del territori. Sanromà ja no veurà com a màxim responsable de l’entitat la finalització de l’autopista, igual que Albert Abelló, president de la Cambra de Comerç de Tarragona fins el 2015 i mort de manera sobtada el 2017, i Josep Andreu, president del Port de Tarragona del 2011 al 2018. Tots tres van reivindicar i exigir durant els seus mandats l’acceleració del projecte de l’autovia, que situaven, per la seva importància, a l’altura del tercer fil ferroviari. Consideraven que la dimensió econòmica de les comarques tarragonines i la seva aportació a la riquesa del país no es corresponia amb les inversions de les administracions en infraestructures. Que trenqui la radialitat tradicional de la xarxa viària i que sigui molt més important per al territori del que ho és per a la resta de l’estat es consideren dos obstacles contra els quals ha calgut lluitar. Per a l’AEQT, l’associació que agrupa les empreses químiques, la manca de l’autovia ha limitat el creixement d’un sector capdavanter dins l’economia tarragonina. De totes maneres, algunes veus, com ara els sindicats, han lamentat la manca d’un lideratge fort en un territori que consideren massa perjudicat per les “polítiques de campanar”.

LES RETALLADES DE ZAPATERO, LA LENTITUD AMB EL PP I ELS PROBLEMES TÈCNICS HAN PROVOCAT ELS ENDARRERIMENTS I EL MALESTAR DEL TERRITORI, ESPECIALMENT DEL SECTOR ECONÒMIC

 

Abelló, juntament amb els altres presidents de les cambres de comerç catalanes, va arribar a regalar el 2012 una tisores gegants a la ministra de Foment del govern del PP, Ana Pastor. “Potser no inaugura l’autovia perquè no en té”, va afirmar amb ironia. Pastor, de fet, deuria entomar la indirecta, ja que en els tres següents anys va presidir les tres inauguracions exprés. De la tercera, això sí, no en va poder fer cap acte oficial ja que va arribar pocs dies abans de les eleccions generals del desembre de 2015. Precisament, que alguns dels pics de reactivació del projecte s’hagin produït durant períodes electorals ha fet malfiar sovint el territori. Sense anar més lluny, les actuals perspectives d’acabament del traçat arriben en una època d’alta densitat electoral. Per tot plegat, el territori es manté entre expectant i vigilant, pendent dels avenços i esperant que no sigui un miratge la llum que es veu al final del túnel.