UN MUSEU A TOT TREN

A Móra la Nova, en l’antic enclavament de l’estació de tren, trobem el Museu del Ferrocarril. No és ben bé un museu convencional, amb prestatges i peces exposades marfonent-se entre la pols…

Per Marc Pascual. Fotos Pierre Grubius

 

La ‘Bonita’ a l’esquerra 241F-2238, seguida de
la ‘Mikado’ 141F-2316

De fet, aquest Museu, que ara dirigeix la Fundació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial, se situa més enllà de l’antic enclavament (el primer enclavament elèctric de tot l’Estat), tot ocupant alguns dels edificis de l’antic complex ferroviari de Móra la Nova, més una gran nau de nova construcció on, amb cura i determinació, custodien i restauren veritables joies ferroviàries (màquines de vapor, elèctriques i vagons amb els que en un futur volen explotar un servei de tren turístic que anirà de la Costa Daurada fins a Casp, l’antic ‘Caspolino’).
Davant de tot el tinglado capitaneja en Jordi Sasplugas, un home que als seus 43 anys té al cap totes les vies d’Europa i les anècdotes que s’hi amaguen. Ens explica en Jordi que l’estació de Móra la Nova, un mastodòntic complex de vies i edificacions ferroviàries en un lamentable estat de deixadesa, va tenir la seva importància donat que era un punt clau en la línia Barcelona-Madrid. En l’època del vapor calia canviar de locomotora cada 150 km, aproximadament. S’aprofitava també per a rellevar el personal i revisar les màquines que s’hi quedaven. Així calien vies, tallers, habitatges pel personal… la línia de Madrid, com dèiem, es va dividir en quatre trams i al final del primer es va triar l’estació de Móra per a fer el relleu. Tal era la importància de l’estació que a la dècada de 1950 hi arribaren a treballar gairebé 1.000 persones. A partir de l’electrificació de la línia l’estació va anar perdent pistonada i això, sumat al desinterès de RENFE, va fer caure en l’abandó la major part de les instal·lacions.
UN PUNT DE LLUM EN UN MAR DE FOSCOR
L’entrada al museu es troba en l’antic enclavament elèctric de l’estació de Móra la Nova, el primer d’aquestes característiques de tot l’Estat

De fet la consciència per la preservació del patrimoni ferroviari es desperta a mitjans dels anys 70, en plena transició, quan des de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona, comencen a adquirir màquines i vagons ferroviaris destinats al desballestament, per a la seva preservació i restauració. L’any 2001 una colla de ferroviaris de Móra la Nova comencen a veure la necessitat de posar en valor allò que anava desapareixent a ulls vista; és aquí quan entren en contacte amb en Jordi Sasplugas, fins llavors un aficionat i membre de diverses associacions ferroviàries, i veient el seu entusiasme el van ‘enredar’ perquè fes de mitjancer amb l’ajuntament per tal de protegir d’alguna manera tot aquell patrimoni ferroviari. En Jordi començà a investigar i descobrí una vella màquina de vapor que havia servit a Móra, la ‘Bonita’, i allò li va servir d’esquer per a començar un gran projecte. Quan es van posar en contacte amb RENFE, però, van descobrir que aquell no seria un camí de roses…
UN CAMÍ D’ESPINES
Perseguint el somni de ‘La Bonita’ van veure la necessitat de crear una associació (l’APPFI), actualment formada per 250 socis, com les més de 30 que hi ha a Catalunya. A partir d’aquí van començar a contactar amb les administracions per tal d’obtenir ajudes per tal de fer un museu i per a preservar i rehabilitar material ferroviari. La finalitat última era posar en marxa un tren turístic -com els que hi ha a Europa- per tal de recaptar diners per a les pròpies activitats de l’associació, difondre la cultura ferroviària i dinamitzar el territori per on havia de passar. Mentre ‘La Bonita’ no venia, el 2002 van aconseguir un vagó ‘J’ de mercaderies en un desballestador… a partir d’aquí van anar arribant la locomotora ‘Memé’ i d’altres peces, cedides pel Museo Nacional Ferroviario, fins a completar les 21 actuals. Sempre miren d’ampliar la col·lecció, però conscients de no adquirir més peces de les que els seus tallers -que són en una nova nau de més de 4.000 m2, puguin assumir.

EUROPA SEMPRE HA ESTAT EL SEU REFERENT, ESPECIALMENT EL REGNE UNIT ON HI HA 150 LÍNIES FERROVIÀRIES HISTÒRIQUES GESTIONADES PER MÉS DE 125.000 VOLUNTARIS, AMB GAIREBÉ 800 LOCOMOTORES EN FUNCIONAMENT

 

L’antic enclavament elèctric de Móra (el primer de l’Estat) des d’on es controlaven totes les maniobres dels trens

Europa sempre ha estat el seu referent, especialment el Regne Unit on hi ha 150 línies ferroviàries històriques gestionades per més de 125.000 voluntaris, amb gairebé 800 locomotores en funcionament: més del doble de les locomotores modernes que té avui RENFE a Espanya. De fet, els trens de vapor anglesos amb 13 milions de passatgers duen més gent que totes les línies d’AVE a l’Estat. És per tot això que s’associaren a FEDECRAIL, la federació europea de trens turístics i museus ferroviaris. Es deixaren assessorar i compartiren amb la Generalitat els casos d’èxit de diversos indrets d’Europa. La Generalitat estava escaldada després del gran intent fallit de Museu Ferroviari al Clot del Moro (Berguedà) que costà molts diners, acumulà molt material rodant que mai el va poder posar en funcionament. Gràcies a la complicitat de FEDECRAIL, l’APPFI es va poder armar d’arguments davant la Generalitat i forjar un projecte creïble.
Restaurar, posar en marxa i homologar una d’aquestes màquines és car (pot costar més d’un milió d’euros malgrat el treball voluntari) i les activitats de l’associació i les quotes dels socis, és clar, no basten. El pas següent, doncs, per a poder aconseguir subvencions i ajuts públics va ser la creació d’una fundació: així el 2007 es crea la Fundació per la Preservació del Patrimoni Industrial (FPPFI) de la qual forma part la pròpia APPFI, les administracions públiques, Cambra de Comerç de Reus… fins a 13 patrons i que presideix el mateix Jordi Sasplugas (sense cap retribució, eh?- insisteix).
El 2010 aconsegueixen rehabilitar l’edifici de l’antic enclavament i hi situen la primera fase del Museu: el centre d’interpretació. Així mateix restauraren el pont giratori de l’estació. El 2014 aconsegueixen entrar a la xarxa del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) cosa que els proporcionà visibilitat i els ajudà a donar difusió de la seva activitat. Dels 1.100 visitants que van acollir les instal·lacions el primer any, la xifra s’ha gairebé triplicat; però encara són molt lluny -confessa Sasplugas- de la xifra de visitants òptima que pot acollir el Museu.
MÉS QUE RESTAURAR, REHABILITAR
Locomotora Alsthom (sèrie 276) i un automotor ABJ dels anys 30 en ple procés de rehabilitació

L’APPFI de Móra és l’única associació a Catalunya que no es dedica només a exposar i posar en valor material ferroviari sinó que a més el restaura i el fa funcionar. Això és lent i costós, però la feina dels voluntaris i la tenacitat d’en Jordi a l’hora de cercar finançament ha fet que ja disposin de 10 locomotores i 11 cotxes i vagons dels quals n’hi ha 10 rehabilitats en funcionament, treballen en 6 i n’hi ha 5 a l’espera de restauració.
 
 
ESTAT/RENFE/ADIF
L’Estat i els tentacles que se’n deriven, com ja hem dit, no els ho posen gens fàcil. D’entrada no existeix cap normativa específica que reguli l’ús de les vies per part de trens antics ni la participació de voluntaris (que no vol dir que no siguin persones formades o preparades per a dur els trens) en el seu funcionament. Sasplugas es lamenta que per dur endavant qualsevol projecte han de lluitar constantment amb un Estat sense sensibilitat pel tema i cada fita els costa sang, suor i llàgrimes. Per exemple, per aconseguir fons europeus la Unió exigeix que els diners siguin finalistes, és a dir que vagin íntegrament a un projecte; com que l’Estat Espanyol exigeix cobrar-ne el 21% d’IVA, la Unió els nega els fons. A la majoria de països europeus les subvencions destinades a finalitats socials no tributen; a Espanya sí.
 
Les oficines d’una antiga estació tenen l’atmosfera dels viatges amb vagons de fusta i locomoció a vapor

Algunes de les màquines els les ha cedides el Museo Nacional Ferroviario: un organisme estatal amb 125 treballadors (ex-empleats de RENFE), amb un pressupost de 17 milions d’Euros. Té uns 300 vehicles però només en funcionen un 5%; el Museu Nacional Ferroviari de Suïssa té un pressupost de 5 milions i els funcionen tots els vehicles… les estadístiques solen ser demolidores.
Una de les claus de la deixadesa de les línies convencionals ha estat apostar-ho tot a l’AVE i abandonar les inversions en la xarxa convencional. Per Sasplugas primer hagués calgut una reconversió progressiva a l’ample europeu. També és molt crític amb l’exclusió del pas de mercaderies per les vies d’AVE. A Itàlia i Alemanya, al contrari de França, es van adaptar les vies convencionals principals a la circulació d’alta velocitat, no es va crear, com a Espanya, una plataforma exclusiva per a l’Alta Velocitat.
‘Pegasín’ de la sèrie 301 amb un vagó de fusta descobert amb el qual passegen els visitants per les instal·lacions

R15
El servei ferroviari de viatgers que passa per Móra la Nova és principalment la línia fins a Riba-Roja R15. Sasplugas explica que la sort és que passen per la línia de 60 a 70 serveis diaris (12 de viatgers i la resta de mercaderies). Això fa que ADIF faci un mínim manteniment. Malgrat això és tan mínim que sovintegen els ‘incidents’ i l’allargament dels temps de viatge (en comptes d’arranjar la línia en redueixen la velocitat); això fa que viatjar en tren a Barcelona, per exemple, sigui poc competitiu. Per Sasplugas cal adequar els horaris a les necessitats d’avui, millorar el temps de viatge i -mica en mica- afegir alguna nova circulació. Que genera dèficit? Cert; però també en generen els hospitals, les escoles… com a servei públic, per a en Jordi, no passa res si té dèficit. Els ferrocarrils suïssos en tenen -rebla.
A més ADIF ha retirat vies d’encreuament en algunes de les estacions, la qual cosa impedeix que es puguin augmentar les circulacions de mercaderies (que a més són rendibles)… esperpèntic. Espanya transporta el 4% de mercaderies per ferrocarril; Europa un 33%. Això s’explica perquè l’Estat es lucra amb els impostos d’hidrocarburs i per la pressió lobby del transport per carretera. I això que el transport de ferroviari de mercaderies és molt més econòmic i infinitament més ecològic!
FUTUR PROMETEDOR
La placa giratòria de l’estació de Móra novament serveix per invertir el sentit de les locomotores

Actualment la visita al Museu, a més del mateix enclavament, inclou la visita a les instal·lacions ferroviàries i a les cotxeres on grans i petits es poden delectar amb les enormes màquines i pujar als vagons per viatjar en el temps. A més celebren diversos esdeveniments a l’any com visites teatralitzades, el bateig ferroviari, la Festa del Tren i l’espectacle “L’Esperit del Nadal”. Durant aquests esdeveniments, els visitants poden fer un breu viatge en un tren històric per una via reservada.
L’Associació cerca noves activitats per crear consciència ferroviària. Un dels punts on més volen incidir és en les visites escolars, on de moment només han aconseguit que els visitin escoles de la Ribera, Priorat i Terra Alta. L’objectiu és arribar a totes les escoles de la demarcació i crear interès pel patrimoni ferroviari; només així es pot crear el relleu generacional en l’associacionisme ferroviari. Les seves instal·lacions també han servit de plató per a sèries de televisió, curtmetratges i sessions fotogràfiques.

 
L’OBJECTIU ÉS ARRIBAR A TOTES LES ESCOLES DE LA DEMARCACIÓ I CREAR INTERÈS PEL PATRIMONI FERROVIARI

 
A través del Departament de Cultura del Govern s’ha redactat un pla estratègic i s’està confeccionant un pla museogràfic per a tot l’espai. Al mateix temps l’Ajuntament de Móra la Nova ha signat un contracte-marc amb RENFE per al lloguer a baix cost de diversos edificis ferroviaris en les instal·lacions de l’estació.
També han dut a terme dos cursos de formació ferroviària amb l’homologació del Servei d’Ocupació de Catalunya: 16 persones que després de la formació van ser contractades en una empresa de construcció de vies. Ara mateix intenten crear, amb el Departament d’Educació, un mòdul d’FP-2 de mecànica ferroviària. Enguany, a més, acullen un camp de voluntariat de joves d’entre 18 a 26 anys, a través de Fedecrail; això, per a Sasplugas, és la manera de crear consciència ferroviària.
Pel que fa a la conservació de les antigues instal·lacions de l’estació de Móra, la seva pretensió és anar catalogant cadascuna de les instal·lacions com a bé d’interès per aconseguir-ne la preservació. De moment ja tenen catalogats 4 béns d’interès local. La Fundació ha instat, a través del Departament de Cultura, a declarar el conjunt ferroviari de Móra com a Bé d’Interès Nacional. De nou, això ha topat amb l’oposició de l’Estat…

LA FUNDACIÓ HA INSTAT, A TRAVÉS DEL DEPARTAMENT DE CULTURA, A DECLARAR EL CONJUNT FERROVIARI DE MÓRA COM A BÉ D’INTERÈS NACIONAL

 
El gran projecte amb que treballen, com ja hem comentat, és el tren turístic ‘el Caspolino’. Sasplugas pensa que en cosa d’un any i mig ja estarà funcionant i oferirà al visitant un viatge que partirà de la Costa Daurada passant per Baix Camp, Priorat, Ribera d’Ebre i Baix Aragó-Casp. 18 municipis col·laboren en aquest projecte i això ha permès construir la cotxera que n’acull la maquinària i serveix de taller de manteniment. El centre s’està homologant i s’hi està restaurant una locomotora elèctrica i tres cotxes de viatgers. La voluntat a la llarga és incorporar a la ruta les locomotores de vapor (‘La Mikado’ i ‘La Bonita’) basant-se en el model d’èxit europeu.
 

La locomotora més antiga del museu és la ‘Cuco’ MZA 606 que data de 1885
i ben aviat estarà en marxa

Sasplugas desitjaria tenir continuïtat, que quan ell marxi algú pugui agafar el timó de la nau. També somnia a esdevenir un referent en conservació i ús de patrimoni ferroviari i en la implantació de trens turístics. Des de l’enclavament convida als lectors a visitar-los, i a participar en qualsevol dels esdeveniments que celebren al llarg de l’any. I és que a Móra la Nova es neguen a perdre el tren.
 
 
LA LOCOMOTORA DEL PROJECTE
Nascut a Barcelona el 1976, Jordi Sasplugas Déu és arquitecte tècnic. Però el que l’ocupa el 70% del temps -segons ell mateix confessa, és la seva afició pels trens. Gràcies a son pare i al seu oncle (que va presidir durant dotze anys l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona) va anar forjant el seu amor pel món ferroviari. Fundador el 2001 de l’APPFI, de la qual n’és president, ha encapçalat una batalla enfront de les administracions per aconseguir allò que a Europa és normal: salvar i posar en valor el nostre patrimoni ferroviari. En Jordi és una persona tenaç, d’una dialèctica contundent, basada en el seu coneixement del tema ferroviari (n’és un pou de saviesa); un David que defensa amb la fona uns elements patrimonials que Goliat (RENFE/ADIF/Estat) considera seus però no en té cura.