“DE LA FAMÍLIA IGLESIAS, EL MEU REFERENT ÉS EL JULIO, SOBRETOT PEL SEU MODUS VIVENDI

Parlem amb el cantautor i yotuber Pau Pinós, més conegut com ‘Lo Pau de Ponts’, que amb les seves cançons paròdiques i la seva simpatia s’ha convertit en un referent del panorama comunicatiu català

Per Marc Pascual

Pau, explica a qui no ho sàpiga, qui ets? Em dic Pau i soc de Ponts. Soc un xicot jove, de 26 anys, nascut al 93 igual que el Marc Màrquez, que em dedico a fer una mica el que feia abans La Trinca: retratar en forma de cançonetes i en clau d’humor tot allò que passa al país (situacions quotidianes o fets d’actualitat).
Et vas fer famós arrel d’una versió d’Enrique Iglesias (‘La nòvia estiueja a Salou’). La cançó està basada en una experiència personal? No està basada en una experiència personal, però sí en una situació que any rere any es repeteix a bona part de la Catalunya rural i més concretament a la zona de Ponent, d’on jo soc: molts pagesos que es dediquen al cultiu del cereal, recol·lecten al juny/juliol i les seves dones o novies volen estiuejar; i solen anar molt per la zona de Salou i Cambrils. Jo basant-me en aquesta situació que he vist en el meu entorn, vaig fer aquesta cançoneta. Va arribar fort a tot arreu perquè molta gent s’hi va sentir identificada.
Arribats a aquest punt, podem afirmar que, a viva veu, cantes millor que Enrique Iglesias? No t’ho sabria dir. La veritat, tant me fot. Jo, de la família Iglesias, el meu referent és el Julio, sobretot pel seu modus vivendi.
Et definiries com un cantautor costumista? No m’ho havien dit mai però podríem dir que sí. No canto a les profunditats de l’existència sinó a fets quotidians com la sogra, lo nen que s’enamora d’una rumana, coses d’aquestes més costumistes. Per tant em puc definir com un cantautor costumista, m’agrada.

“NO CANTO A LES PROFUNDITATS DE L’EXISTÈNCIA SINÓ A FETS QUOTIDIANS COM LA SOGRA, LO NEN QUE S’ENAMORA D’UNA RUMANA, COSES D’AQUESTES MÉS COSTUMISTES”

 
Tu vas començar cantant garrotins per la festa major de Ponts, el teu poble; explica’ns què és un garrotí i posa’ns-en un exemple. Un garrotin és un ritmet rumbero originari dels gitanos de Lleida basat en quatre versos; el segon i el quart han de tenir rima consonant i m’agrada molt perquè pot retratar qualsevol situació i fins i tot, com faig jo, pot retratar la gent del propi espectacle; només cal preguntar-los com se diuen i d’on són i al moment els fas el garrotin. Un exemple: Peixatera punyetera / m’has donat lo peix pudent / si no em tornes la pesseta / li diré a l’ajuntament. I llavors la famosa tornada: Al garrotin / al garrotan / a la vera, vera, vera de Sant Joan.
És cert que els teus referents artístics són Julio Iglesias, Luís Miguel, Núria Feliu, La Trinca i el refranyer popular? Sí noi, l’has encertat altra vegada. Digue’m antic però tothom té els seus gustos (també escolto música moderna, eh?).
Fas bolos arreu de Catalunya; l’humor de ponent s’entén arreu? No sé si hi ha un humor específic de ponent però quan vaig pels pobles lo meu humor acostuma a agradar. No crec que sigui un humor de ponent sinó de la ruralia catalana: la gent de la Catalunya endins som tots molts semblants.
El teu darrer hit, ‘Mos agrada el postureo’, és una crítica velada a l’alienació que produeixen en el jovent els telèfons intel·ligents? Sí, retrata l’addicció al telèfon mòbil; addicció que he de confessar que jo també tinc. Aquesta sí està basada en fets reals. I és que ma mare la tinc tot lo dia dient: nen, dixa estar el telèfon. Algun dia te l’amagaré, te’l trencaré o me’l vendré! També és una crítica i me l’he d’aplicar. I també retrato el postureo: el fet que la gent va a un lloc només per a fer la foto.
Has pensat, més enllà de les paròdies, composar les teves pròpies melodies? M’ho ha dit molta gent i ho he pensat moltes vegades. Algun cop ho he fet, com en la cançó ‘Lo cantant latino’ que és pròpia. I no descarto properament fer algun altre tema propi.
Què els dones, a la canalla, que els agraden tant les teves cançons? Sobretot penso que els agraden els videoclips: mai abans no havien vist un videoclip on sortissin vedells en una granja; són vídeos amb molt color, divertits, alegres i això els deu cridar l’atenció. I això ho agraeixo perquè és un públic que és el futur.
Col·labores a diari amb el programa radiofònic ‘Fricandó Matiner’ de RAC105; com és l’experiència? La valoro molt positivament, malgrat les hores que m’havia de llevar cada matí. Hi havia molta alegria a l’estudi i un equip de gent collonuda i és una llàstima que no s’hagi renovat el programa.
També tens un espai a Diari de Nit, a Lleida TV; toques tots els mitjans, oi? Sí, tinc un espai i també m’agrada molt l’experiència televisiva, inclús més que la ràdio. M’agrada tot el món de la comunicació. I és probable que properament neixi algun projecte relacionat en el món de la tele (hasta aquí puedo leer).
Pots viure exclusivament de la música? De moment sí. Visc de les actuacions que faig arreu de Catalunya, sobretot a l’estiu, l’època de les Festes Majors i durant l’any col·laborava al Fricandó Matiner; tot i que jo soc advocat de formació.
Per quan un duet amb la Rosalia? Quan ella vulgui. Per part meva hi estic disposat i no seré jo qui posi condicions.
Passem a temes més profans: per Com és la vida sentimental d’un influencer de YouTube com tu? Aquí no et contestaré perquè m’ho paguen millor al Sálvame.
Perquè el teu amor per Pilar Rahola no passa de platònic, oi? No passa de platònic perquè ella no vol. Ve d’una broma que vaig fer amb ella i li professo una gran simpatia, perquè és tot autenticitat, diu les coses tal com ragen, li fot pel broc gros i diu el que pensa sense importar-li el què diran. I això és una cosa que jo valoro molt.
Aquest moreno que llueixes és d’anar al tros? Està influenciat sobretot per la genètica i perquè volto molt amunt i avall, lo sol em toca i l’agafo ràpid.
T’has alineat clarament amb la causa independentista… digue’m com és que et van veure arrencant llaços grocs per un poble del Priorat? Soc obertament catalanista i preferiria que Catalunya disposés d’un estat independent. I això que dius dels llaços grocs del Priorat té una explicació molt clara i és que era festa major a El Lloar i hi havia banderoles grogues penjades a la plaça. Havíem de fer una foto des del balcó de l’Ajuntament i aquestes banderoles obstaculitzaven la vista del retratista… i, és clar, jo em vaig veure obligat a tallar una d’aquestes garlandes per fer la foto.
Què et faria il·lusió aconseguir en la teva carrera musical? No soc gaire ambiciós en aquest sentit. Estaria content si puc seguir fent actuacions arreu de Catalunya, que és el que m’agrada, el contacte amb la gent dels pobles i que tant la canalla com la gent gran s’ho passin bé en els meus espectacles i que les cançons que vagi traient arrelin i la gent les canti. Això és al que aspiro.
 
LO REI DEL YOUTUBE

La fama li va arribar a Pau Pinós amb el videclip ‘La nòvia estiueja a Salou’, on parodiava el hit d’Enrique Iglesias ‘Duele el corazón’. La cançó descriu la trista història d’un pagès de secà la novia del qual se’n va a estiuejar a Salou mentre ell ha de quedar-se al poble collint el cereal. Té gairebé 600.000 visualitzacions. El seu rècord, però, és ‘A poc a poc’: una cançó que consciencia sobre la seguretat vial tot versionant el hit del portorriqueny Luis Fonsi, ‘Despacito’. Supera les 676.000 visualitzacions. Altres èxits són el duet amb el youtuber mallorquí Miquel Montoro, ‘Fora Vila’ o el darrer, ‘Mos agrada el postureo’ que fa mofa de l’addicció als mòbils i ales xarxes socials… com YouTube.