CRISTIAN CLARO I JOEL SALVADOR

“LA PRIORITAT DEL FUTBOL BASE HA DE SER FORMAR PERSONES EN ELS VALORS”

Cristian Claro (1999) i Joel Salvador (1999). Estudiants.  Entrenadors del Club Esportiu Santes Creus; una de les referències incontestables i un dels degans del Futbol Base a Reus (des del 1967).  Entrenen l’Aleví B (a Primera Divisió de Futbol 7), format per nens de 10 a 12 anys que no eren a les agendes dels grans clubs del territori (Reus i Nàstic). I han format un bloc compacte que juga un futbol total (el tiki-taka de Cruyff i de Guardiola) sobre els principis i els valors del respecte, la companyonia, la solidaritat i l’amistat.

Per Marc Pons. Fotos Pierre Grubius

Són l’equip revelació: estan en segona posició (darrera del Reus i davant del Nàstic). Son l’equip menys golejat i el quart més golejador de la seva categoria. El dia que s’havien d’enfrontar al Reus (que feia mesos que guanyava tots els partits), en Cristian i en Joel van reunir els seus nens al vestidor, i els van fer escriure a cada un en un paper per a qui lluitarien en aquell partit (per la família, pels companys, pels amics) I els van fer enroscar aquell paper a la “tobillera”. Resultat final: 4-2 a favor del Santes Creus. El triomf del respecte, la companyonia, la solidaritat i l’amistat.
Cristian; … quants equips de futbol base hi ha al Santes Creus?  De futbol 11 hi ha deu equips, i de futbol 7 hi ha 17 equips.
Joel; … quants nens representa això?  Uns 180 de futbol 7; i uns 180 de futbol 11.
Cristian i Joel; … com arribeu a entrenar al futbol base? Quina es la vostra història personal amb el futbol base? (Cristian) Jo vaig començar fa cinc anys. Ho faig per què m’apassiona el futbol; i per què em diverteix. Jo vaig a entrenar amb la il·lusió de contribuir a la millora individual i col·lectiva dels nens. Vaig començar com a segon entrenador, i al cap de tres anys, vaig sentir que necessitava més i el club em va donar la confiança de dirigir un equip aleví. (Joel). Jo sempre havia tingut la inquietud d’entrenar al futbol base, però no trobava el moment adequat ni la persona amb qui tirar endavant aquest projecte. Finalment, en Cristian em va proposar de portar un equip junts. Ens coneixíem des de feia molts anys i teníem una gran amistat, … i vaig entendre que havia arribat el moment.
Cristian i Joel; … que ensenya o que ha d’ensenyar un entrenador de futbol base? (Cristian) Hi ha moltes coses a ensenyar en un equip; però el més important son els valors educacionals; per què son nens que estan en una etapa formativa. Parlem del respecte als companys. Aquest es un valor importantíssim, per què el futbol es un esport col·lectiu. Cal que interioritzin que tots es necessiten. I un altre valor importantíssim es la humilitat: també es imprescindible que interioritzin que no hi ha cap rival feble, ni cap company millor que un altre. (Joel) Estic totalment d’acord amb el que diu en Cristian. I afegiria que, a més dels valors, s’han d’ensenyar els coneixements futbolístics.
Cristian i Joel; … que es més complicat: formar un equip de nens que juguin al futbol o gestionar les, en ocasions, desmesurades expectatives d’alguns pares respecte al futur del seu fill? (Cristian) -riuHi ha de tot. Hi ha pares que pensen que el seu fill està per damunt de tots, i ho transmeten al fill. Això provoca un desenvolupament diferent en el pensament del nen que te unes conseqüències negatives. En aquests casos es més difícil gestionar les expectatives dels pares. En canvi, el nen que no te una pressió dels pares, que va tranquil·lament a jugar i a gaudir del futbol, te un rendiment molt millor; i te més possibilitats de créixer com a persona i com a futbolista. Jo crec que es imprescindible que els pares deixin deixar treballar l’entrenador. Si es fa així, el jugador gaudeix i aprèn. (Joel) Jo també crec que es més difícil gestionar les expectatives d’alguns pares. N’hi ha alguns que es pensen que tenen Messis i Cristianos a casa; i que aquell nen els solucionarà la vida, a tots, amb el futbol. Com diu en Cristian, aquesta pressió actua en perjudici del desenvolupament del nen. I llavors es produeixen els dos extrems: el nen que no pot aguantar més la pressió o el nen que està convençut que es millor que qualsevol altre company de l’equip o que es millor que qualsevol altre rival. En qualsevol dels dos casos, el rendiment d’aquell nen baixa.
Cristian i Joel; … es possible predir l’existència d’un futbolista professional en el cos i en les habilitats d’un nen?  (Cristian) Ho pots arribar a pensar, per què hi ha jugadors al futbol base que, per les qualitats que posseeixen, destaquen molt. Però es quasi impossible predir-ho, per què seria necessari valorar el seu desenvolupament futur: físic i psicològic. (Joel)  Predir l’existència, no;  però veure que un nen te moltes qualitats, si. Ara be, cal dir que es molt complicat arribar a nivell professional, perquè es com un embut que cada cop que puges de categoria és fa més difícil: sempre hi ha un jugador semblant o millor que tu. Crec que per a ser professional del futbol has de tenir un ventall ample de qualitats; molt variat i, sobretot, que et surtin les coses de cara.
Cristian i Joel; … hi ha molts nens que no aconsegueixen progressar. Quan això passa i s’ha de fer una valoració, en aquell moment crític de final de temporada, com ho enfoqueu al nen, i com ho enfoqueu als pares?  (Joel) En aquest moment has de tenir tacte per dir-ho, sobretot no ofendre al jugador ni que una mala valoració l’aparti de l’esport que l’apassiona. Amb els pares, has de fer un plantejament prèvi. Si els coneixes, perfecte. Ja saps com enfocar-ho. Pots intuir com reaccionaran, però penso que, passi el que passi, mai s’hauria de perdre el respecte. En tot moment hauria d’estar molt clar que el nostre paper es el d’educadors. (Cristian)  Estic d’acord amb el que acaba de dir en Joel. Es complicat per que no saps per on sortirà l’altra persona; ja sigui el pare o ja sigui el fill. Al nostre club, a final de temporada ens demanen uns informes que s’han d’entregar, també, als pares de cada jugador. Allà s’hi han plasmat totes les observacions. Tot plegat es difícil, per que en moltes ocasions, aquella persona que tens davant no entén que aquella valoració es fa per que l’entrenador vol que el jugador progressi.