L’ANUNCI D’UN PARC MÒBIL 100% ELÈCTRIC L’ANY 2040 GENERA MOLTS INTERROGANTS

EL FUTUR DE L’AUTOMOCIÓ

La Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, en la mesura que estableix un pla per aconseguir la descarbonització del transport l’any 2050, ha generat moltes reaccions contraposades al ser considerada como excessiva en els seus objectius i accelerada en els seus terminis

Ramon Ortiz

La Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, anunciada pel Govern estatal, estableix un pla per aconseguir la descarbonització del transport l’any 2050. La Llei anuncia que, a partir de l’any 2040, no es permetrà la matriculació i venda a Espanya de turismes i vehicles comercials lleugers amb emissions directes de diòxid de carboni. Això suposa la prohibició directa de comercialització de vehicles dièsel, benzina, gas GNC, gas GLP i híbrids en totes les seves tipologies.
Des del moment mateix d’aprovació de la Llei, prohibeix qualsevol subvenció que afavoreixi el consum de combustibles fòssils. Això vol dir que només es podran subvencionar els vehicles elèctrics purs, de manera que desactivarà els actuals plans de suport al vehicle alternatiu i discriminarà a tecnologies netes i eficients que han de servir de pont per assolir la futura mobilitat zero i baixes emissions.
L’associació de fabricants d’automòbils ANFAC ressalta que “la indústria està totalment compromesa amb la descarbonització del parc automobilístic” però que la transició cap a “una mobilitat zero i baixes emissions” ha de ser “ordenada, justa i rendible, des del punt de vista social i econòmic”, explica el seu vicepresident executiu, Mario Armero. ANFAC assegura que el Govern “no ha comptat amb l’opinió de les associacions del sector ni dels sindicats” a l’hora de redactar aquest projecte quan el clima entre ministeris i associacions era “de total interlocució i col·laboració”, plasmat en les negociacions per a la constitució del Consell Estratègic de l’Automoció, de cara a generar un Acord marc per al sector i la indústria.

L’ANUNCI RETREU DE MANERA SUBSTANCIAL LA COMPRA D’AUTO- MÒBILS, COM JA ESTÀ PASSANT EN EL CAS DELS MOTORS DIÈSEL

 
Aquest projecte de llei té una sèrie d’implicacions econòmiques, laborals, socials i de polítiques de mobilitat, amb severs impactes en el teixit industrial estatal de l’automoció, que representa el 10% del PIB i el 9% de la població activa del país. Suposa encarar una reconversió industrial completa i accelerada de les fàbriques espanyoles en el seu conjunt, el que necessita d’unes importants mesures d’acompanyament, amb inversions industrials i en tecnologia, que evitin que les plantes perdin competitivitat i ocupació.
 
COMPARACIONS IRREALS
La mesura es compara amb les prohibicions establertes al Regne Unit i França, que prohibeixen la venda en dates similars dels vehicles de combustió. Però no tenen en compte que el Regne Unit ha aprovat un pla estructural de suport a la compra de vehicles alternatius i de gestió d’infraestructures de recàrrega de 1.500 milions de lliures. Per la seva banda, Alemanya va aprovar a finals de 2017 un pla dotat amb 1.000 milions d’euros. Espanya només ha dedicat 74,5 milions d’euros a aquests plans en cinc anys i al 2018 no ha aprovat cap programa d’ajudes.

ÉS NECESSARI IMPLANTAR MESURES D’ACOMPANYAMENT AMB INVERSIONS INDUSTRIALS I EN TECNOLOGIA, QUE EVITIN QUE LES PLANTES PERDIN  COMPETITIVITAT I OCUPACIÓ

 
L’impacte social de l’adaptació de les cadenes de producció cap a la fabricació de vehicles de nul·les o baixes emissions és molt important. Recents estudis han quantificat que per complir amb una quota de mercat del 25% de vehicles elèctrics, l’ocupació es podria reduir en un 11% i per assolir una quota de mercat dels vehicles elèctrics del 40%, l’impacte sobre l’ocupació seria del 18%.
Aquest percentatge pren en consideració els nous llocs de treball generats al voltant de l’electrificació i la tecnologia de bateries, però no inclou l’impacte sobre l’ocupació indirecta. S’estima que per cada lloc de treball directe en les fàbriques de vehicles es creen quatre a les fàbriques de components i entre set i vuit en el sector serveis. Aquest objectiu de descarbonització va molt per sobre de les exigències mediambientals de la Unió Europea, que negocien una reducció d’entre el 30% i el 40% d’emissions de CO2 per a l’horitzó 2030.
ANFAC estima que el primer impacte a curt termini serà precisament sobre el mercat i la demanda de vehicles de combustió. “Aquests anuncis retreuen de manera substancial la compra d’automòbils, com ja està passant en el cas dels motors dièsel”, explica Armero. La quota de mercat dels cotxes propulsats per aquest combustible està en mínims, tot just un 33% a l’octubre de 2018, una participació de mercat no registrada des de 1995. Aquest efecte pot contagiar sobre el conjunt dels vehicles de combustió, paralitzant el mercat.