Mitreu (temple dedicat a Mitra) a les termes de Caracalla

Amb l’entrada de l’hivern arriba Nadal, una de les celebracions més importants a tot el món, fins i tot més enllà de la commemoració religiosa

Per Roser Pros-Roca

Nadal prové de la paraula llatina nativitas que significa naixement i fa referència al natalici de Crist que celebrem cada 25 de desembre, tot i que no hi ha cap passatge de la Bíblia, ni al Nou ni al Vell Testament, que indiqui que aquesta sigui la data del naixement de Jesús.

Objectivament parlant, el 25 de desembre és una gran festa d’aniversari: la commemoració del naixement de Jesús de Natzaret, el personatge que assenyala el punt zero en el transcurs de la història de la humanitat, el protagonista dels Evangelis, el profeta, el rabí, el Mesies, el Fill de Déu. Cada religió se’l mira des d’una perspectiva diferent, però el cert és que apareix com a personatge important en cadascuna d’elles.

el primer cop que es va parlar de Nadal referit al natalici de Jesús, va ser gairebé tres-cents anys després del seu naixement

Ara bé, el primer Nadal va ser el 25 de desembre de l’any 0? La tradició té raons fonamentades per a pensar que no, que l’origen del Nadal ve de molt més enrere. De fet, el primer cop que es va parlar de Nadal referit al natalici de Jesús, va ser gairebé tres-cents anys després del seu naixement, perquè en època romana, i no oblidem que Jesús va néixer en plena dominació de l’imperi romà, la celebració de l’hivern girava al voltant del déu Saturn.

 

UNA FESTA PAGANA

Baixrelleu del déu solar Mitra

La data del 25 de desembre és important perquè coincideix amb el solstici d’hivern. Probablement el primer déu que va celebrar el seu aniversari en aquesta data era l’antic déu-sol Mitra, una divinitat pagana, la influència religiosa del qual es va estendre per l’imperi romà durant els primers segles després de Crist. Mitra estava emparentat amb el déu-sol semític Shamash, molt adorat per tota Àsia i part d’Europa, on se’l va rebatejar amb el nom de Deu Sol Invictus Mitras, nom que també van adoptar els romans, tot i que amb algunes variacions. De fet, els romans solien absorbir les religions paganes i els rituals que les acompanyaven a mesura que anaven estenent el seu imperi, enriquint d’aquesta manera el seu corpus de creences i divinitats a les que els anava bé adorar i rendir culte.

Així, Roma va convertir aquest legat pagà en una celebració al déu Saturn i el renaixement del déu sol durant el període del solstici d’hivern. Aquesta festa es va conèixer com a Saturnàlia i començava uns dies abans del 25 de desembre, just en el moment en el que el sol estava més baix al cel i per tant, quan els dies començaven a fer-se una mica més llargs. Aquest és el símbol del creixement, ni més ni menys.

Celebració d’una Saturnal (festa en honor de Saturn)

La Saturnàlia també estava relacionada amb les feines del camp que acabaven a l’hivern i tornaven a iniciar-se amb el bon temps, ja que calia que hi hagués sol i bonança per poder sembrar i que les collites prosperessin.

Durant la Saturnàlia els sacerdots romans portaven en processó al déu i l’ornaven amb corones fetes de branques de pins mentre els fidels preparaven grans banquets que acompanyaven amb cants i intercanvi de regals i es lliuraven a tota mena de dissipacions festives.

 

CINC SEGLES PER A LA OFICILIALITZACIÓ DEL NADAL

Una altra festa romana que també es pot associar al Nadal és la Natalis Solis Invicti o Naixement del Sol Invicte. Els romans la celebraven el 25 de desembre. A partir d’aquesta festa, al segle  III l’Església Catòlica va establir-se la data del naixement de Jesucrist per tal de permetre, sense irritar-los, la conversió dels pobles pagans al cristianisme. A tots plegats el 25 de desembre ja els anava bé perquè de fet, la data del naixement de Jesús podia ser aquesta o una altra, donat que no hi ha cap document oficial de l’època en el que el naixement del nadó hagués quedat registrada i els evangelis tampoc l’ajusten ni l’asseguren.

El Natalis Solis Invicti o Naixement del Sol Invicte, els romans el celebraven el 25 de desembre

Estàtua del déu solar Mitra sacrificant un toro, British Museum

Per tant, sembla força segur que per tal que els romans poguessin convertir-se al cristianisme sense mala consciència per l’abandó de les seves festivitats, el papa Julià l’Apòstata va declarar a Helis-Deus Sol Invictus com la única i veritable divinitat, de forma que tots els altres déus i deesses que ornaven els altars romans van quedar relegats i d’alguna forma absorbits per aquest déu únic. D’aquesta manera la religió del sol es va convertir en l’oficial de l’imperi, amb un sol i únic déu. Havia nascut el monoteisme.

La implantació definitiva del cristianisme es va produir uns 300 anys després de la mort de Crist, quan l’emperador Constantí va deixar de perseguir els cristians de la forma ferotge com ho havia fet Neró. Tot i així la seva relació amb la  nova doctrina estava lluny de ser fàcil perquè fins i tot a l’emperador li va costar desfer-se de l’adoració del déu Sol.

Va ser el Papa Juli I qui va fixar la data del 25 de desembre com a oficial per a la celebració del Nadal i gairebé un segle després el Papa Lleó I el Magne va ratificar la data i finalment, l’emperador bizantí Justinià I va ser qui va oficialitzar-la declarant-la festivitat de l’Imperi Romà l’any 529.

Des d’aleshores i fins als nostres dies la festa del Nadal s’ha anat celebrant cada 25 de desembre i ara ja no sabríem fer-ho en cap altra moment de l’any, donat que el món sencer està d’acord amb la data, amb la celebració i amb tot el que a nivell personal, familiar, de fe i de tradició (cadascú a la seva manera) porta associada.