Illes Fèroe, finals de la centúria del 800. Erik -el del Destral Sagnant-, fill de Harald Harfager -el de la bella cabellera-, unificava, definitivament, les tribus vikingues de l’oest d’Escandinàvia

Per Marc Pons

Les illes Fèroe, situades al mig de l’Atlàntic Nord (entre Noruega, Islàndia i Escòcia), es convertien en el territori més occidental del primer regne unificat dels víkings. I en la plataforma dels grans viatges colonitzadors dels seus navegants: Normandia, Northúmbria, Islàndia, Groenlàndia i Terranova.

Il·lustració del vaixell d’Èric el Roig. Nautical News Today

Mig segle més tard, un altre Erik -de cognom Thorvaldson- i més conegut com Erik el Roig; partiria de les Fèroe, per a convertir-se en el primer europeu que colonitzava Islàndia i Groenlàndia. I els seus fills serien els primers europeus que posarien els peus al continent americà. Cinc segles abans que Colom; una expedició comandada pel seu fill Leif i per la seva filla Freydís va desembarcar a les costes de Terranova, en un indret actualment conegut com L’Anse-aux-Meadows, i hi van crear una colònia.

 

ERIK EL ROIG PARTIRIA DE LES FÈROE PER A CONVERTIR- SE EN EL PRIMER EUROPEU QUE COLONITZAVA ISLÀNDIA I GROENLÀNDIA

No obstant aquestes gestes, la història de les Fèroe no arrenca amb els víkings. Molt abans que els guerrers dels cascs amb banyes hi posessin potes i urpes les Fèroe ja estaven poblades. Textos antiquíssims (de les centúries del 400 i del 500) revelen que, mentre al sud d’Europa l’imperi romà es dissolia com un terròs de sucre dins d’una tassa de cafè, grups de pictes (antics escocesos i irlandesos d’ètnia celta) s’hi van assentar, fugint de les guerres provocades per les flatulències i les raneres de la lloba capitolina.

Això explica la composició genètica de la seva actual població. Un sorprenent estudi de la Universitat d’Aberdeen (Escòcia) revela que, majoritàriament, els homes tenen un mapa genètic que els associa -inequívocament- als grups racials d’Escandinàvia; és a dir amb els víkings. Mentre que les dones, majoritàriament presenten una geografia genètica que les associa -també inequívocament- als grups racials d’Escòcia i d’Irlanda; es a dir amb els celtes.

I això, també explica l’existència del seu idioma, el feroès, que els acadèmics i investigadors lingüistes han convertit en un autèntic debat. No saben si encabir-la en el grup de les llengües cèltiques, o en el de les llengües escandinaves. Els 50.000 habitants de les Fèroe que, actualment, poblen les divuit illes de l’arxipèlag (amb una superfície equivalent al Camp de Tarragona); parlen -des de fa segles- una llengua que ni és noruec, ni es danès, ni es gaèlic escocès, ni es anglès. Es el feroès.

Mapa de les colònies daneses a l’Atlàntic Nord (1764). Font Institut Cartogràfic de Catalunya

Parlant de danesos, quan a cavall de l’any 1400 el món viking ja era un vell testimoni d’un passat llegendari, el regne de Dinamarca es va convertir en el pal de paller polític i cultural de la nova civilització nòrdica. I des de llavors, les illes Fèroe pertanyen a Dinamarca. Ara bé, des del 1948 -per lliure i democràtica voluntat dels seus habitants- són un territori semi-independent, subjecte a la metròpoli únicament per temes de defensa militar. Perquè desprès es digui que els danesos només saben fer galetes.

Durant aquests sis darrers segles d’història no hi ha massa coses ressenyables. Precisament els quatre viatges colombins (1492-1502) van desplaçar totalment l’eix atlàntic cap al centre de l’oceà. Ni tan sols els danesos -que amb la “descoberta” d’Amèrica es van convertir en una potència colonial- no hi feien escala. Cristòfol Colom, que es va emportar el mèrit de Leyf i de Freydis Thordvalson, també va condemnar les Fèroe a l’aïllament i a l’ostracisme.

Això prova que la relació entre la metròpoli (Dinamarca) i les ínsules (Fèroe) no sempre ha estat idíl·lica. Molt abans que Copenhaguen hagués acceptat celebrar el referèndum de 1948 (que és el paper que li toca a una metròpoli civilitzada); els danesos -durant segles- havien prohibit als feroesos comerciar lliurement amb Amèrica o amb la Gran Bretanya. Aquestes coses els catalans també les coneixem. La prohibició de lliure comerç seria la sentència definitiva.

Port de Torshavn. Circa 1900. Font Oficina de Turisme de Feroe

Però a l’alba del segle XX van canviar moltes coses. I si el “descobriment” del Nou Continent havia estat el principi de la ruïna, paradoxalment, l’eclosió d’un nou ordre mundial nascut a Amèrica seria l’inici d’una etapa de recuperació. Efectivament, a principis de la centúria del 1900, els Estats Units guanyaven -per primera vegada en la seva història- la categoria de potència mundial de primer ordre.

I això havia de tenir unes conseqüències immediates: l’Atlàntic Nord es convertia en el corredor que unia dues de les grans potències del moment (la Gran Bretanya -la primera potència mundial-, i els Estats Units -la gran potència emergent del moment-). I totes les costes que banyava aquest sector oceànic, guanyaven una categoria estratègica que fins llavors no havien tingut. Aquest nou desplaçament de l’eix central del planeta, seria especialment visible durant la II Guerra Mundial (1939-1945).

Churchill, el premier britànic va interpretar que el control de les Fèroe era imprescindible per a evitar que Hitler tingués la temptació d’arribar a Amèrica

Costa i oceà. Font Oficina de Turisme de Fèroe

És en aquest context que les Fèroe recuperen un paper protagonista. El 9 de setembre de 1939 -una setmana després de l’esclat del conflicte-, l’exèrcit de l’Alemanya nazi, travessava la frontera de Schleswig i ocupava Dinamarca. I tot seguit, l’exèrcit britànic desembarcava a Torshavn i ocupava les Fèroe. Acció-reacció. Churchill, el premier britànic va interpretar que el control de les Fèroe era imprescindible per a evitar que Hitler tingués la temptació d’arribar a Amèrica seguint les mil·lenàries passes d’Erik el Roig.

Amb l’ocupació nazi de Dinamarca, el legítim govern danès va ser cessat. I en part empresonat. Aquí, també, es pot dir que aquestes coses els catalans les coneixem. Però, el govern “a l’ombra” no va deixar d’existir mai. Per exemple, es van crear unes xarxes clandestines per a protegir i evacuar la població danesa jueva, greument amenaçada per l’aparell policial i militar d’ocupació nazi. Una part d’aquest col·lectiu va ser enviat i refugiat a Suècia; i una altra a les Fèroe.

Platges. Fèroe. Font Oficina de Turisme de Fèroe

Una altra fita important en la història de les Fèroe es produiria l’any 1973. Es complia el 25è aniversari de la promulgació de la super-autonomia política actual (la semi-independència) de les illes. I Dinamarca sotmetia a referèndum l’entrada del país al Mercat Comú Europeu. A la metròpoli va guanyar el sí. Però a les Fèroe va guanyar el no. Passat quasi mig segle, Dinamarca és un estat de la Unió Europea, però mai va adoptar l’euro. La seva moneda és la corona danesa.

LES ILLES FÈROE -TOT I FORMAR PART DE L’EDIFICI POLÍTIC DANÈS- NO FORMEN PART NI DE LA UNIÓ EUROPEA, NI DE LA ZONA EURO

En canvi, les illes Fèroe -tot i que formen part de l’edifici polític danès- no formen part ni de la Unió Europea, ni -encara menys- de la zona euro. Ni tan sols cobren i paguen amb la corona danesa. La moneda de curs legal a les velles illes d’Erik el Roig es la corona feroesa, que té un valor equivalent a la corona danesa. Un curiós fenomen que es viu amb absoluta normalitat; i que l’ex-ministre Margallo ignorava (o no) quan va amenaçar els catalans que la independència els condemnaria a malviure en el forat negre de l’univers.

Ovelles. Feroe. Font Oficina de Turisme de Feroe

Parlant de corones i d’euros -és a dir, d’economia- convé dir que, històricament, la principal font d’ingressos de les illes ha estat la pesca: la captura tradicional de la balena, del bacallà, de la gamba i del llagostí. Però, també, la ramaderia te una gran importància. De fet, a les illes Fèroe hi ha el doble d’ovelles que de persones: més de 100.000 caps de bestiar oví. Els mateixos que a les comarques de Girona però, tan sols, sobre l’equivalent a una quarta part de la superfície.

Les ovelles tenen preferència absoluta. Estan “blindades” per la llei. La immensa majoria de la cabana ovina de les illes pasta lliurement pels grans prats. I això vol dir que quan travessen una carretera, o entren en un dels petits pobles dispersos per les illes, tot el transit rodat s’ha d’aturar. I esperar que el ramat es desplaci i deixi la via lliure. Envestir una ovella amb un cotxe, amb un camió o amb un autobús; està tipificat com un delicte contra la seguretat viària, quasi equivalent a atropellar una persona sobre un pas zebra.

En canvi atropellar una ovella amb una moto s’aventura com una missió quasi impossible. El parc de motocicletes de les Fèroe no passa de la mitja dotzena d’unitats. La moto és una “rara avis” a causa de la climatologia. A les Fèroe, plou tres de cada quatre dies. Neva quaranta cinc dies a l’any. I la temperatura mitjana durant el llarg hivern (novembre-abril) no supera els dos graus. Tot i això, tenen un clima relativament temperat en relació a la seva latitud, per efecte del corrent marí càlid del Gulf Stream, que banya les seves costes.
Els descendents dels temibles víkings que van sembrar el terror a l’Europa de l’any 1000, en l’actualitat es guanyen la vida a les barques de pesca, a les granges de bestiar, i a les industries conservera i càrnica. Les illes Fèroe són una petita potència alimentària.

Els descendents dels temibles víkings que van sembrar el terror a l’Europa de l’any 1000, en l’actualitat es guanyen la vida a les barques de pesca, a les granges de bestiar

Un petit poble de les Feroe. Font CCMA

I,naturalment, la seva gastronomia està molt influïda per la seva producció: corder (en les varietats estofat, bullit o curat); arengada, bacallà, salmó, balena o dofí. I per acompanyar, l’imprescindible i tradicional puré de patata feroès. Parlant de gastronomia, parlem de vi i de cervesa. A les Fèroe, l’estat feroés té el monopoli de la venda de les begudes alcohòliques; i només poden ser adquirides a la botiga autoritzada Russdekassola Landsins, a Torhavn, la capital. El vi i el cava són, sempre, d’importació i el preu es entre 25% i un 50% més elevat que a Catalunya. Però en canvi, les cerveses de producció local -que són d’una gran qualitat- es venen al mateix preu que les cerveses catalanes en qualsevol supermercat català.

Paisatge rural. Font Oficina de Turisme de Fèroe

Les illes Fèroe son, en l’actualitat, una societat moderna i desenvolupada que conviu harmònicament amb una llarga història, una rica cultura i un medi natural preservat. Un petit oasi on les hores i els dies transcorren amb la calma necessària per a assaborir la vida. Un destí turístic singular i alternatiu que convida els seus visitants a replantejar-se moltes prioritats.

Per a saber-ne més:
Of. de Turisme de les Illes Fèroe:
www.faroeislands.fo