L’ANY QUE VA PERDRE 10 DIES

Per Roser Pros-Roca

El calendari modern, tal com el tenim establert, està dividit en mesos, setmanes i dies, corresponents al cicle natural de les estacions i els càlculs astronòmics derivats de l’observació de cel. Ara bé, per estrany i curiós que pugui semblar, el calendari no sempre ha estat així. Fins i tot hi va haver un any, concretament el 1582, que va perdre 10 dies i per tant, en comptes de 365 dies en va tenir 355. 10 dies, pràcticament una setmana i mitja, que no s’han recuperat mai més. Com és possible això? Ara mateix ho expliquem.

El calendari és un sistema per calcular el transcurs del temps. En els nostres dies utilitzem el calendari gregorià que segueix el curs solar, però això no sempre ha sigut així. A l’antigor els calendaris de diverses cultures es basaven en els cicles lunars i fins i tot el calendari musulmà fa coincidir diverses de les seves festivitats religioses amb els cicles de la lluna tot aprofitant les millors fases en cada ocasió. Per tant, tenim el calendari solar i el lunar però encara n’hi ha un altre, poc conegut, que és el calendari sideral, el qual es fonamenta en el moviment de la Terra al respecte d’altres astres distints al sol.

El calendari més antic del que es té coneixement data de l’any 8.000 aC, trobat en un monument mesolític a Escòcia

El calendari més antic del que es té coneixement data de l’any 8.000 aC, trobat en un monument mesolític a Escòcia i mesura el temps a partir de les fases del Sol i de la Lluna.

Els egipcis, els mesopotàmics, els diversos pobles de la conca mediterrània, tenien el seu calendari, igual com a l’altra banda de l’oceà, també el tenien els inques, els maies i diversos pobles amerindis. Alguns d’aquests calendaris tenien coincidències en els seus càlculs i aquells antics observadors del moviment del cel i dels astres, fins i tot eren capaços de predir amb una astoradora exactitud alguns esdeveniments astronòmics com ara els eclipsis de sol o de lluna.

 

LES INNOVACIONS CAPRICIOSES DEL CALENDARI ROMÀ

​Els romans (com no?) van innovar força en el càlcul calendàric. De fet, d’acord amb alguns dels seus principals autors com Cesorí o Plutarc, el primer any de l’era romana, anomenat Any de Ròmul, tenia només deu mesos. El primer mes de l’any romà era el març i arribava, això sí, fins al desembre. Els mesos tenien una durada de 30 o 31 dies en mesos alterns i per tant, la durada de l’any romà era de 304 dies.

Més tard es va establir l’any anomenat Numa, amb 12 mesos i 365 dies, establert al voltant de l’any  700 aC pel segon rei de Roma, Numa Pompili. Per tant, a l’any de Ròmul se li van afegir 51 dies de la següent forma: a la resta de mesos ja coneguts se’ls va descomptar un dia que sumats, feien 57 dies, amb els quals es van formar dos mesos més:  Ianuarius (29 dies) i Februarius (28 dies). Els mesos plens eren de 31 dies i els buits de 30, excepte el febrer, que era el mes més desgraciadet del cicle.

El calendari romà estava fonamentat en els cicles lunars els qual, coincidien amb els cicles solars cada 19 anys

El calendari romà estava fonamentat en els cicles lunars els qual, coincidien amb els cicles solars cada 19 anys. Va ser Juli Cèsar, el 45 aC qui va encarregar a l’astrònom Sosígenes l’elaboració del seu calendari Julià. Sosígenes, que era un màquina fent càlculs, va fixar la durada de l’any en 365 dies i 6 hores, per tant, el crack es va equivocar en només 11 minuts i 9 segons a l’any.

L’emperador Juli Cèsar va afegir un dia més al mes de juliol, mes del seu naixement i August va fer el mateix a l’Agost. Tots dos dies van ser retirats de febrer, que va passar a tenir-ne 28. Per això, el dia afegit als anys de traspàs se li va afegir al mes de febrer.

També va ser Juli Cèsar qui va establir que l’any comencés l’1 de gener, dia en el que els funcionaris de l’emperador prenien el seu càrrec. Així és com funcionava el calendari Julià, amb els seus errors i la seva conveniència, relacionada, naturalment, amb els cultes que els romans celebraven al llarg del període.

 

UN ALTRE CALENDARI ÉS POSSIBLE

L’any 1582 el papa Gregori XIII va promoure la reforma  del calendari que va donar peu al Calendari Gregorià, perquè el papa, que era molt humil, va batejar el nou càlcul anual amb el seu nom. Sigui com sigui aquesta innovació va tenir 2 aspectes fonamentals: es van suprimir 10 dies de primavera per fer quadrar l’equinocci i de retruc les estacions i es va canviar el càlcul dels anys de traspàs. El calendari gregorià té un desfasament d’1 dia cada 3.300 anys respecte a l’any tropical. Tanmateix, l’error respecte a l’equinocci de primavera és de tant sols 1 dia cada 7.700 anys.

El calendari gregorià té un desfasament d’1 dia cada 3.300 anys respecte a l’any tropical

Sigui com sigui, el calendari Gregorià el van adoptar cada cop més països i a l’actualitat és el calendari cívic més utilitzat al món. Ara bé, en el moment de fer el canvi del calendari Julià al Gregorià hi va haver una pèrdua de 10 dies que es van esfumar.

 

EN BUSCA DELS 10 DIES PERDUTS

Bé, la reforma gregoriana va néixer de la necessitat de posar en pràctica un dels acords assolits en el Concili de Trento: el d’ajustar el calendari per eliminar el desfasament que s’havia fixat en el moment astral de celebració de la Pasqua i la resta de celebracions religioses que se succeeixen al llarg del cicle. Això va variar molt el còmput temporal i va afectar a tot el món, tant el religiós com el civil. La festa de la Pasqua cristiana és una de les més importants del cicle religiós que a més “es mou” al calendari d’acord amb el cicle lunar. Això és així perquè en el Concili de Nicea es va acordar que la Pasqua s’havia de celebrar el diumenge següent a la primera lluna plena de la primavera de l’hemisferi nord. És a dir, la celebració de la Setmana Santa coincideix sempre amb la primera lluna plena de la primavera, caigui aquesta al mes de març o al mes d’abril.

La primera data fixada pel Concili de Nicea va ser l’any 325 i en aquell any l’equinocci primaveral es va produir el 21 de març, però amb el caminar dels anys va començar a produir-se un desfasament en la data que l’any 1582 ja era de 10 dies!, ni més, ni menys.

 

EL PERQUÈ D’AQUEST DESFASSAMENT

L’error va venir donat pel càlcul inexacte del nombre de dies en l’any tròpic. El calendari julià va creure que l’any tenia 365,25 dies, però posteriorment es va calcular la xifra correcta: 365 dies, 5 hores, 48 ​​minuts i 45 segons. Per tant, aquests més d’11 minuts afegits a cada any i acumulats cicle rere cicle, havien suposat un error d’aproximadament 10 dies al 1.582. Per tant el calendari gregorià va haver d’esmenar aquest error i reajustar el calendari de la següent manera, que encara és avui vigent: la durada de l’any és de 365 dies, però seran anys de traspàs aquells que les dues últimes xifres siguin divisibles per 4.

la durada de l’any és de 365 dies, però seran anys de traspàs aquells que les dues últimes xifres siguin divisibles per 4

Vegem-ho més clarament. El temps que empra la Terra en el seu viatge de translació al voltant de el Sol no coincideix amb un nombre exacte de dies de rotació de la Terra sobre el seu eix i aquest decimal, aquesta xifra inexacta, també s’ha de tenir en compte, de manera que s’acumula i s’afegeix al calendari un cop cada 4 anys. Si fem una multiplicació senzilla, 5 hores, 48 ​​minuts i 45 segons multiplicats per 4, donen com a resultat pràcticament un dia complet amb les seves “gairebé” 24 hores. Heus aquí l’explicació del dia 29 de febrer, o el que és un any de traspàs. Tornem de nou a l’1582 i a la desaparició d’aquests 10 dies.

 

LA COMPANYIA DEL CALENDARI

Bé, la reforma del calendari Gregorià va tenir 2 aspectes principals: per una banda, l’ordenació dels anys de traspàs i per l’altra, l’ajust de les estacions.

Donat que l’equinocci de primavera s’havia avançat 10 dies, aquests es van suprimir per ajustar el cicle de les estacions. Atenció ara!! Aquest ajust es va portar a terme el dijous 4 d’octubre de l’any 1582, pel que el dia següent es va considerar que era divendres 15 d’octubre. 10 dies desapareguts, de forma puntual, d’aquell primer mes d’octubre del calendari Gregorià!. 10 dies, a més, que no han tornat mai més, però l’ajust dels quals, va donar pas al nostre calendari actual.

el calendari gregorià és l’oficial i és el que de comú acord, es considera com a base per a l’establiment de l’any civil en tot el món

Per la seva precisió present i futura, el calendari Gregorià es va adoptar de forma immediata als països en els que l’Església Catòlica gaudia de gran influència; però, en països protestants i ortodoxos, el calendari gregorià no es va acceptar fins diversos anys després i fins i tot, s’omet la denominació de “calendari gregorià” per tal de no reconèixer l’autoritat de papa de Roma en el seu procés d’implantació.

Tot i això, el calendari gregorià és l’oficial i és el que de comú acord, es considera com a base per a l’establiment de l’any civil en tot el món.