ELS PRIMERS TARRAGONINS

Per Marc Pons

Situació dels poblats nord-ibèrics de Tàrrakon i Kesse. Font Google Maps

Emporion (Empúries), estiu del 218 a.C. Fa 2.237 anys. Les legions romanes de Gneu Corneli Escipió havien desembarcat en aquella colònia grega aliada de la lloba capitolina. El propòsit inicial era tallar la comunicació entre la rereguarda cartaginesa, situada a Qart Hadasht (l’actual Cartagena) i la vanguarda cartaginesa; comandada per Annibal i formada per milers d’elefants, que, camí de Roma, ja havia travessat els Pirineus. La guerra entre les dues superpotències de l’època (Roma i Cartago) es traslladava, definitivament, a la península ibèrica; i marcaria el punt d’inici de la conquesta romana. Només tres mesos més tard, a la tardor del 218 a.C., les legions de l’Escipió -camí de l’Ebre- arrassarien Tàrrakon i Kesse, els testimonis urbans més antics de Tarragona.
TARRAGONA NO ÉS DE FUNDACIÓ ROMANA
Tarragona no és de fundació romana. Queda molt maco, i reforça la marca de turisme cultural de la ciutat. Però no és del tot cert. La vella Tarragona clava les seves arrels en dos petits nuclis urbans anteriors a l’arribada dels romans: Tàrrakon, un petit poble fortificat que se li estima una població d’uns 1.000 habitants, emplaçat sobre l’actual Tàrraco Arena; i Kesse, una agrupació de cases sense cap tipus de construcció defensiva, que podria triplicar la població dels seus veïns, situada a l’areny del riu Francolí, sobre l’actual Parc Central. L’escassa informació que resta d’aquests testimonis primigenis de Tarragona indica que la relació podria haver estat molt condicionada per la dominació social, política i econòmica de Tàrrakon respecte a Kesse.
Reproducció idealitzada d’una casa oligàrquica nord-ibèrica. Font Xtec

TÀRRAKON I KESSE
Tàrrakon i Kesse eren de fàbrica nord-ibèrica. Havien estat fundades, aproximadament, entre el 600 i el 500 a.C; es a dir, en el millor dels casos, fa més de 2.600 anys; per la nació nord-ibèrica dels kessetans. Però, d’on venien aquests kessetans? Eren l’evolució de “l’home de les cavernes” del territori? La resposta és no. Els kessetans, com la resta de nacions nord-ibèriques, procedien de la península dels Balcans; es a dir de les actuals Grècia, Macedònia, Bulgària i Sèrbia. Tenien cert parentiu (genètic i cultural) amb els habitants de la civilització grega arcaica. I aquest detall és molt important, perquè revela que els nord-ibèrics no vivien a dalt dels arbres, sinó que tenien un nivell cultural tan avançat com els romans.

LES DESIGUALTATS I LES INJUSTÍCIES SERIEN, PROBABLEMENT, UNA DE LES CAUSES QUE EXPLICARIEN LA MISTERIOSA DESAPARICIÓ DEL MÓN IBÈRIC

 
 

 
 
EL BARRI DELS RICS
I, també, com els romans que la seva societat estava marcada per unes diferències socials i econòmiques brutals. El món nord-ibèric era extremadament desigual, i aquesta realitat queda manifestament palesa en la dualitat Tàrrakon-Kesse; la ciutat dels rics i la ciutat dels pobres. O si es vol la Tàrrako aristocràtica (amb les seves extenses masses de “domèstics”), i la Kesse plebea. La diferència la marcaven les construccions defensives. Per una perversa lògica, als rics -des de l’alba dels temps- els ha fet més por perdre el que tenien, que als pobres que, generalment, no tenien més que la vida. La investigació arqueològica estima que la Tàrrakon aristocràtica tenia la seva muralla, el seu fossat, les seves torres; i a l’interior, les seves sitges de gra i els seus dipòsits d’aigua i de vi.

Moneda de Kesse. Anvers i revers. Font Xtec

EL PODER DELS RICS
No tenim massa més informació d’aquella Tàrrakon. Però si que la tenim d’altres ciutats nord-ibèriques que tenien un perfil socio-econòmic i estratègic similar. I extrapolant les dades, amb totes les reserves possibles, podem deduir que els habitants de Tàrrakon eren els que ostentaven -de forma absoluta- el poder. En aquell món nord-ibèric, els rics feien de terratinents, de militars i de comerciants a la vegada. I, també podem deduir que aquells habitants de Tàrrakon serien -i perdonin la llicència- la suma de “pijos” i de “crosta” de l’antiguitat. I de demostrada “mala lluna”, per què administraven el poder amb una brutalitat inimaginable. Les desigualtats i les injustícies serien, probablement, una de les causes que explicarien la misteriosa desaparició d’aquell món.
LA NACIÓ KESSETANA
El poder de les famílies del “barri ric” anava molt més enllà del pla de Tarragona. La nació s’anomenava Kessetània però, paradoxalment, estava governada amb mà de ferro per les oligarquies de Tàrrakon. I abraçava un territori que abastava des les actuals Sitges (a l’est) a Cambrils (a l’oest), i des de Tarragona (al sud) a L’Espluga de Francolí (al nord). No era la nació nord-ibèrica més extensa, ni la més poblada, ni la més potent comercialment i militarment; però aquells oligarques tenien el control d’un gran territori (que, curiosament, coincideix en gran mesura amb els límits de la regió del Camp de Tarragona i de la diòcesi arxidiocesana de Tarragona); i la seva ocupació consistia, en mantenir el control polític, militar i econòmic sobre la seva “finca” particular.
Reconstrucció virtual d’una ciutat nord-ibèrica. Puig de Sant Andreu. Ullastret (Baix Empordà). Font Wikipedia Commons

EL BARRI DELS POBRES
En canvi, el paisatge sociològic de Kesse era més variat i més divers: mercaders, artesans, pagesos i pescadors; alguns relativament ben situats econòmicament; d’altres que malvivien de les engrunes dels poderosos; i, encara, uns altres que, literalment, es morien de gana. No queda, pràcticament, cap testimoni d’aquella petita població; i va costar Déu i ajuda situar la seva existència sobre el mapa. Però, també en aquest cas, amb la suma de l’escassa informació obtinguda i extrapolant dades de poblacions de perfil similar, podem imaginar amb certa vaguetat una trama urbana de carrers irregulars, en perpendicular al riu, formats per petites construccions (habitatges i obradors); i molt probablement, un petit moll construït amb fustes, sobre el Francolí.
QUÈ VA PASSAR QUAN VAN ARRIBAR ELS ROMANS?
Ja hem dit que els nord-ibèrics i els romans tenien un nivell cultural similar. La diferència (l’enorme diferència, caldria dir) consistia en el poder militar. El rodet de Roma era imparable: sumava als seus exèrcits les nacions que se’ls lliuraven voluntàriament (o forçades per les circumstàncies). Roma era com una bola de neu en pendent lliure: o t’hi afegies o t’aixafava. I les nacions nord-ibèriques, eren un eixam de discòrdies i de rivalitats. Per ser més precisos, però, caldria puntualitzar que era més una qüestió de rivalitats oligàrquiques que de tensions nacionals. Les classes populars, insistim, tenien assignat un paper molt discret en aquell món nord-ibèric. Tant que la pau i la guerra, la vida i la mort, en aquell conflicte, la van decidir les classes oligàrquiques.

LES NACIONS NORD-IBÈRIQUES, EREN UN EIXAM DE DISCÒRDIES I DE RIVALITATS

 

Mapa dels pobles pre-romans peninsulars. Els encerclats son les nacions nord-ibèriques. Font Universitat de Lisboa

PER QUÈ VAN DESAPARÈIXER TÀRRAKON I KESSE?
Amb aquests elements resulta relativament fàcil imaginar la desaparició de Tàrrakon i Kesse. Els nord-ibèrics es van federar per a presentar batalla a Roma. Dirigits per les oligarquies de la nació ilergeta (d’Iltirta, l’actual Lleida), van causar certs problemes a les legions romanes. Els famosos Indíbil i Mandoni, van aconseguir aturar momentàniament el rodet romà, però només per un temps. Mentre es cuinava aquest “xoc de trens”, l’Escipió va fer una excursió fins a les boques de l’Ebre, i li va semblar que el turó que quedava darrera Tàrrakon era un bon lloc per a construir-hi un gran quarter militar. Juli Cèsar, el famós carnisser de les Gàlies, encara no existia, però és ben segur que si hagués estat al lloc de l’Escipió hauria proclamat “Alea jacta est”.
QUÈ SE’N VA FER D’AQUELLS PRIMERS TARRAGONINS?
Roma no tenia pietat dels qui s’hi havien resistit. Era la marca de la brutalitat romana, i era un avís a navegants pels qui estaven en el punt de mira de la lloba capitolina. Generalment, els supervivents del rodet romà eren reduïts i sotmesos a l’esclavatge. No està massa clar el que va passar amb aquells tarragonins remots, però no hi cap indici que els relacioni amb la primera ocupació romana de la ciutat. Si més no, inicialment. Però d’altra banda, també és cert que els grans quarters romans (i la Tàrraco romana és, des de l’inici a l’any 218 a.C., un campament militar de grans dimensions), tenien al seu voltant un gruix de població flotant (format per comerciants, artesans, cuiners i prostitutes) que, o bé els havien seguit fins allà, o bé sorgien del territori de l’entorn.
Reconstrucció virtual d’una vila nord-ibèrica fortificada. Jaciment d’Els Vilars. Arbeca (Les Garrigues). Font Museu d’Arqueologia de Catalunya

QUÈ ÉS EL MÉS PROBABLE?
Les fonts documentals romanes posteriors a la conquesta del territori, és a dir les de la centúria del 200 a.C. al 100 a.C. revelen que dins de la diversa societat de Tàrraco, l’element nord-ibèric encara és, d’alguna manera, present. I això fa pensar que la conquesta romana i desmantellament de Tàrrakon i de Kesse no va anar aparellada de l’extermini de la seva població (com havia passat en altres casos). És bastant probable que les oligarquies de Tàrrakon pactessin la seva incorporació a l’engranatge social, polític, econòmic i cultural romà. Però d’altra banda, la investigació històrica assegura que la romanització del territori de Tàrraco no va ser obra de les oligarquies natives llatinitzades (com havia passat al sud de la península), sinó dels legionaris romans.
 
Reconstrucció d’un poblat ibèric. Jaciment de la Ciutadella. Calafell (Baix Penedès). Font Museu d’Arqueologia de Catalunya

LLAVORS?
Llavors, la lògica ens diria que les oligarquies de Tàrrakon i les classes plebees de Kesse, si realment van sobreviure a l’ocupació romana, d’immediat van quedar dissoltes dins del nou règim romà. Cal suposar que el formidable desembarcament de soldats, oficials i funcionaris de la metròpoli romana devia multiplicar numèricament les restes del món nord-ibèric. I que l’element nord-ibèric que es detecta en la societat posterior a la conquesta romana seria més un producte de les deportacions de població nativa derrotada. Tàrrakon i Kesse són un misteri que va quedar soterrat sota les grans obres de la monumental Tàrraco romana. Queda molt per fer. Però potser algun dia esbrinarem el nom d’alguns d’aquells primers tarragonins i tarragonines. I sabrem que se’n va fer.