‘Acadèmie des Sciencies’. París, 10 de desembre de 1810. Napoleó Bonaparte governava el Primer Imperi francès. Francesc Aragó Roig (Estagell -Rosselló-, 1786 – París, 1853), presentava davant la comunitat científica francesa el seu treball d’investigació que demostrava la invariabilitat de la velocitat de la llum

Marc Pons

Els resultats d’aquest experiment permetrien Albert Einstein, gairebé un segle més tard (1905), desenvolupar la Teoria de la Relativitat. Tot i que mai no van coincidir amb el temps, Einstein li ho reconeixeria públicament -i pòstumament- en una visita que el geni alemany va fer a Barcelona, convidat per la Mancomunitat de Catalunya, l’any 1923.

QUI ERA FRANCESC ARAGÓ?
Francesc Aragó (batejat com a Dominique François Jean Aragó-Roig) havia nascut a Estagell, una petita vila (llavors de 1.300 habitants) situada a la riba del riu Aglí, a 25 quilometres al nord-oest de Perpinyà. Quan va néixer Francesc, el vell comtat del Rosselló ja feia més d’un segle que estava sota dominació francesa. Els Borbons francesos havien proscrit la llengua catalana (1700) i l’escola era -obligatòria i exclusivament- en la llengua de París. Però el català, amb totes les prohibicions i persecucions, era la llengua de les cases, dels carrers, de les places, dels camps i dels obradors. Francesc Aragó, el precursor de la teoria de la relativitat, va néixer i va créixer en català.

Observatori Astronomic de París (1829). L’indret on Aragó va desenvolupar la seva teoria. Font Bibliothèque Nationale de France

ON VA ESTUDIAR FRANCESC ARAGÓ?
Tant era així que, quan -amb vint anys (1806)- va ingressar a l’École Polytecnique de París, l’examinador -el famós Adrien-Marie Legendre, conegut pels seus treballs sobre integrals el·líptiques- li va discutir la seva naturalesa francesa. Aragó s’havia format a Estagell i a Perpinyà, en un sistema escolar on, en totes les aules hi havia la cita “Soyez prope, parlez français” (sigueu polits, parleu francès) amenaçadorament retolada al costat de la pissarra. Els professors, catalanoparlants, impartien com podien en la llengua francesa imposada i el resultat era que Aragó -i tantíssims estudiants rossellonesos- quan arribaven a París, parlaven l’idioma de Molière com si fossin estrangers.

Quan va néixer Francesc, el vell comtat del Rosselló ja feia més d’un segle que estava sota dominació francesa

QUÈ VA FER FRANCESC ARAGÓ?
L’any 1808, Ferran VII d’Espanya es va vendre la corona espanyola a Napoleó Bonaparte. A canvi d’una pensió anual i vitalícia de quatre milions de reales (l’equivalent a 25 milions d’euros), un castell a Biarritz i el compromís que Napoleó li trobaria una esposa. I, aprofitant aquella conjuntura, Francesc Aragó va viatjar a la península ibèrica per a engegar el seu projecte científic. El més curiós i revelador de la questió, és que Aragó va situar els seus tres camps de treball a Salses (Catalunya nord), Montgó (sud del País Valencià) i S’Esclop (Mallorca). Emetia raigs de llum des d’aquests tres punts, calculava la velocitat en funció de la distància, i… triangularia el mapa dels Països Catalans !!!

Primer mapa dels Països Catalans (1770), obra de Philippe de Pretot. Font Institut Cartografic de Catalunya

EL PRIMER MAPA DELS PAÏSOS CATALANS
El concepte Països Catalans encara no existia. No seria creat fins vuit dècades més tard per la institució valenciana Lo Rat Penat. Però quan Aragó i l’Academie des Sciencies de París van traçar el camp d’actuació de la investigació que havia de demostrar la invariabilitat de la velocitat de la llum, curiosament van treballar amb una corografia (un mapa que agrupa territoris amb una mateixa llengua, cultura i història) que la mateixa acadèmia parisenca havia publicat pocs anys abans (1770). La primera representació dels Països Catalans, la corografia del cartògraf de l’Academie dels Sciencies, conseller reial, i professor d’història Philippe de Pretot, seria el mapa de treball de Francesc Aragó.

Polariscopi (circa 1840). Font Wikimedia Commons

QUÈ VOLIA DEMOSTRAR FRANCESC ARAGÓ?
Els treballs d’Aragó demostrarien la polarització de la llum: les ones de la llum es transmeten vibrant en totes les direccions perpendicularment a l’eix principal de l’ona. Era l’any 1838 i Aragó acabava d’inventar el Polariscopi; un aparell que revolucionaria el món de l’enginyeria. A través del Polariscopi es van desenvolupar la Fotoelasticitat i el Mètode dels Elements Finits (FEM en anglès); una tècnica emprada en el mesurament d’esforços i deformacions. Actualment, s’utilitza -per exemple- en l’enginyeria automobilística per a crear i visualitzar una simulació de la deformació d’un cotxe després d’un xoc frontal.

EL 1838 ARAGÓ VA INVENTAR EL POLARISCOPI; UN APARELL QUE REVOLUCIONARIA EL MÓN DE L’ENGINYERIA

LA FAMÍLIA ARAGÓ

Esteve i Jaume Aragó Roig. Font Wikimedia Commons

Aragó era una personalitat nascuda i crescuda en un ambient propici per a tenir un paper rellevant en el futur. El seu pare, Francesc Bonaventura Aragó (1754-1814) havia lluitat a favor de la Revolució Francesa (1789-1794) i posteriorment havia estat president del Directori Departamental dels Pirineus Orientals. I els seus germans, també. Esteve Aragó (1802-1892) va ser el primer alcalde català de París (1870). Joan Aragó (1788-1836) va ser general de l’exèrcit mexicà, va lluitar contra l’exèrcit colonial espanyol, i es convertiria en un heroi nacional al país asteca. I Jaume Aragó (1799-1855) va ser un explorador que va prendre possessió en nom de França de diverses illes de la Polinèsia.

ON MÉS VA DESTACAR FRANCESC ARAGÓ?
L’educació que va rebre Aragó a casa seva -i l’indiscutible model del seu pare-, el portaria a tenir un paper rellevant en la política francesa de la seva època. Francesc Aragó va ser diputat a l’Assemblea Nacional Francesa; i, sobretot, seria el primer President de la Segona República Francesa (1848). Aragó es l’únic català de la història que ha estat president de la República francesa. I durant el seu efímer però importantíssim mandat es van consolidar els valors republicans de la Revolució francesa. La monarquia ja no tornaria mai més a França, i Aragó impulsaria i aprovaria la llei d’abolició de l’esclavitud. Tretze anys abans que els Estats Units.