La cosmogonia basca -la religió tradicional dels bascos- explica que a l’alba dels temps els homes i les dones vivien en una inquietant tenebra que cobria la terra

Per Marc Pons

Eguzkilore, flor del sol en una finestra d’Orbaizeta.

Aterrits pels esperits malignes que habitaven en aquella foscor eterna, van suplicar a Ama Lur (la Mare Terra) un raig de claror. I Ama Lur va engendrar Illaria (la Lluna). Però l’escassa claror d’Illària (la Lluna) no era suficient per a foragitar les forces del mal, i aquells homes i dones primigenis continuaven sotmesos a l’imperi del terror. Llavors van suplicar una mica més de llum, i Ama Lur (la Mare Terra) els va complaure, i va engendrar Eguzkia (el Sol), amb la condició que cohabitaria amb Illaria (la Lluna).
El propòsit d’Ama Lur (la Mare Terra) era que aquells homes i dones primigenis no oblidessin mai qui eren i d’on venien. I així consagrava la dualitat Gavekoak (la nit, la foscor, l’origen remot, l’imperi del mal i de la mort); i Egunekoak (el dia, la claror, el triomf del regne de la bondat i de la vida). I la frontera que marca el principi i la fi d’aquests cicles: Itsas Gorri, (mar vermell), que es el color que adquireixen les aigües de l’oceà quan el sol es postra: el transit del be al mal, de la vida a la mort. Des de llavors, a totes les cases claven a la porta Eguzki Lore la flor del gira-sol; el símbol de la llum i de la vida; que foragita els mals esperits que es desfermen a la nit.
Aquesta fantàstica i meravellosa llegenda, que vol explicar l’origen de l’existència humana sobre la terra te, pel cap baix, més de 10.000 anys d’antiguitat. El temps que fa que els bascos son a la península ibèrica. Els bascos serien la primera societat organitzada que va poblar el sud-oest d’Europa. Que equival a dir, la primera nació de l’Europa occidental. 7.500 anys abans que els ibers i els celtes. I si be no es coneix amb exactitud la seva procedència (algunes teories els fan venir de les muntanyes del Caucas, sobre les actuals Geòrgia i Armènia); si que sabem que van poblar les tres quartes parts dels Pirineus (des de la Cerdanya -a l’est-; fins al Cantàbric -a l’oest-).

Els bascos són la primera nació de l’Europa occidental. 7.500 anys abans que els ibers i els celtes

L’arribada d’ibers i de celtes (cap al 500 a.C.) va provocar un daltabaix en aquell tradicional món basc fragmentat en diverses tribus independents que, si be compartien llengua i cultura; tenien postures diferenciades respecte als nou vinguts. Quan, des dels Balcans, van arribar els primers ibers (ho va fer a través dels passos del Pirineu oriental) els bascos que habitaven al nord de les actuals Catalunya i Aragó s’hi van relacionar; i d’aquell mestissatge van sorgir les primeres nacions ibèriques del quadrant nord-oriental peninsular: la més destacada seria Ilergetia (sobre bona part de les actuals comarques de Lleida i d’Osca); amb capital a Iltirtia (l’actual Lleida).

Mapa de l’evolució territorial del domini lingüistic de l’euskera. Font Wikiwand

Als dominis orientals del món basc (bona part de les actuals comarques de Lleida i d’Osca) la llengua i la cultura euskàriques es van barrejar amb l’element ibèric i van perdre el fil que les connectava amb la resta del món basc. Tot i això, fins fa només 400 anys (centúria del 1600) una barreja d’euskera antic i la que devia ser la llengua d’aquells ibers; va ser d’ús habitual en alguns pobles de les comarques catalanes del Pallars i de la Ribagorça, i de les aragoneses de Hoya de Huesca i Cinco Villas. Encara son dempeus cases de l’època, que al llindar de la porta conserven la inscripció “Gara, gara, gara”; l’equivalent en proto-euskera al “Som i serem” català.
A l’altra banda dels dominis bascos, a les actuals Biscaia i Àlaba; es van barrejar amb els celtes, l’altre poble invasor que, en aquell cas, procedia del centre d’Europa. Amb la particularitat que, a diferència del que va passar a l’extrem oriental (les actuals Lleida i Osca) els bascos es van mantenir com l’element dominant. En canvi, els bascos de les actuals Navarra i Guipúscoa no es van voler barrejar amb ningú; i van evitar qualsevol contacte amb ibers i celtes més enllà de les discussions i de les batusses. Aquell reducte, seria el nucli resistent i, posteriorment, el focus de projecció de la llengua i de la cultura basques. Però per a que això passés, calia que arribessin els romans.

Agricultors. Guipúscoa. Principis del segle XX. Font Blog Postales de Euskal Herria

L’arribada dels romans -a principis de la nostra era- va ser força celebrada. Si més no per aquella part de la nació basca que resistia sobre el nucli del seu solar tradicional. Els romans avançaven com un rodet imparable, sotmetent sense contemplacions les nacions ibèriques i celtes (les peninsulars i les continentals): els enemics tradicionals dels bascos primigenis. I de seguida bascos i romans van fer “pasqua i rams”. Allò tan antic de “els enemics dels meus enemics, son els meus amics”. Les fonts revelen que ben aviat les legions romanes van comptar amb companyies de cavalleria lleugera basca. I que la guàrdia personal d’alguns emperadors seria basca.
Quan aquells mercenaris es llicenciaven, eren generosament premiats amb la propietat d’extenses finques a les valls alta de l’Ebre i baixa de la Garona confiscades als seus darrers propietaris celtes: els territoris l’actual Rioja, nord-est de Castella, Cantàbria i l’Aquitània francesa. Generoses recompenses acompanyades d’importants lots d’esclaus. Les primeres ciutats de la història fundades en aquelles zones serien producte d’aquest curiós sistema de recompenses: ciutats romanes poblades per funcionaris de la metròpoli, propietaris agraris bascos i les seves extenses famílies, i antics propietaris celtes que -a diferència dels bascos- havien plantat cara a Roma, i  havien estat esclavitzats.

Les legions romanes van comptar amb companyies de cavalleria lleugera basca. I que la guàrdia personal d’alguns emperadors seria basca.

I aquesta seria la gènesi de la dualitat lingüística basca. Les llengües celtes desapareixerien d’immediat. Es el que passa quan una llengua no te ni poder ni estat. I poc a poc, en el decurs de les generacions (la dominació romana va durar sis segles), la llengua basca retrocediria. Aquells bascos es llatinitzarien. Per què romanitzats ja ho estaven (eren ciutadans romans). Però no en benefici d’un llatí acadèmic, sinó d’un llatí col·loquial farcit de basquismes que, en el decurs dels segles posteriors, coneixeria una evolució pròpia (com tots els llatins regionals d’arreu de l’imperi) que acabaria sent el castellà i el gascó medievals. Castellà i gascó son fills del llatí i fillols de l’euskera.

Dones pescadores. Hondarribia (Guipúscoa). Principis del segle XX. Font Blog Postales de Euskal Herria

El castellà medieval seria la llengua dels bascos de la vall de l’Ebre; i el gascó medieval (la variant atlàntica de l’occità) ho seria dels de la vall de la Garona: l’Ager Vasconum (el camp basc); el territori guanyat durant la dominació romana. I l’euskera ho continuaria sent dels bascos de la muntanya (dels territoris actuals d’Euskal Herria): el Saltum Vasconum (el bosc basc); es a dir, els bascos escassament romanitzats i en absolut llatinitzats. Una dualitat que seria, també, decisiva en la reculada dels límits màxims de l’expansió basca: a l’alba de l’any 1000 la perifèria basca es convertiria en els, llavors, petits dominis independents de Castella, Aragó i Gascunya. I el nucli, en el de Navarra.

Castellà i gascó son fills del llatí i fillols de l’euskera.

Aquesta dualitat també tindria unes conseqüències polítiques i econòmiques. La perifèria basca va evolucionar cap a l’esquema clàssic de les societats medievals: una minoria propietària molt rica i poderosa; i una majoria jornalera molt pobra i desclassada. I, si be, no es pot dir que aquell regim no fos inoculat a Navarra, si que es cert que el model tradicional basc (jerarquia horitzontal i propietat comunal) va resistir relativament be a la part occidental.  Els bascos de Guipúscoa, Biscaia i Àlaba se’n van anar del regne navarrès quan aquell feudalisme agressiu que campava arreu d’Europa posava en risc el seu sistema tradicional. I això explica l’existència de l’Arbre de Gernika (segle XIII).

Casa de Juntas de Gernika (1936). Presa de possessió del govern basc. Font Diputació Foral de Guipúscoa

Tres segles més tard, la pervivència d’aquest valors seria els que impulsaria un fenomen que es l’origen remot de l’actual model de la Seguretat Social. A principis de la centúria del 1600, tres segles abans que s’instituís el model arreu d’Europa,  les confraries de pescadors baleners dels ports d’Iparralde (actual País Basc francès), de Guipúscoa i de Biscaia; van crear uns calaixos que es proveïen amb les cotitzacions que aportaven patrons i mariners; i que servien per a pagar les contingències. L’activitat balenera tenia molta sinistralitat; i amb aquell calaix es pagaven baixes laborals per malaltia o per accident, pensions d’orfenesa i pensions de viudetat.
Tres segles abans que els governs moderns d’Europa, aquells bascos pioners ja havien entès que la societat no podia avançar si una part quedava expulsada del sistema. Els polítics actuals; sobretot els que grotescament es fan anomenar “liberals” (diguem Macron, Sarkozy, Rivera o Casado; per citar alguns exemplars) haurien de tornar a classe. A la d’Economia, a la d’Antropologia i a la d’Història. Descobririen que, a l’alba de la Revolució Industrial (segle XIX), els valors tradicionals bascos impulsarien, també, el model cooperatiu. Euskadi no es tan sols un país pioner del model cooperativista. Es també el país de les cooperatives, el país amb el rati de socis-cooperativistes més alt del món. Cooperatives laborals, de vivendes; … Euskadi es el somni de Karl Marx.

Treballadors de la fàbrica Olibet. Errenteria (Guipúscoa). Principis del segle XX. Font Blog Postales de Euskal Herria

A finals del segle XIX va esclatar la Revolució Industrial a Euskadi: el ferro i el carbó van inundar la ria de Bilbao. I els petits pobles de la Margen Izquierda (Sestao, Barakaldo, Portugalete, Santurtzi) van acollir milers d’immigrants procedents de l’interior d’Euskadi i del nord de Castella (el que, en un altre temps, havia estat part de l’Ager Vasconum). Inicialment s’allotjarien en barraques, però de seguida, aquella massa compacta de famílies treballadores, sense cap mena de suport institucional, impulsaria un formidable moviment cooperativista que es traduiria en la construcció de milers de vivendes, i que marcaria l’inici d’un camí que es seguiria arreu de l’Europa industrial.

A l’alba de la Revolució Industrial (segle XIX), els valors tradicionals bascos impulsarien, també, el model cooperatiu

I encara més. Després de la Guerra Civil espanyola (1942) amb un país devastat per les bombes i la repressió franquista, un rector de poble, Joseba Arizmendiarrieta, va crear el que, amb el decurs del temps, acabaria sent el fenomen cooperatiu més dimensionat del món. Mondragon Corporación va néixer en un taller de serralleria creat per tres socis cooperativistes. I mig segle després era un conglomerat format per 105.000 socis cooperativistes i un centenar llarg de fàbriques; i dotat d’un sistema propi de financiació i de serveis: una caixa d’estalvis; un sistema de seguretat social; i una xarxa d’ensenyament primari, secundari, de formació professional i universitària.
Rajoy i Aguirre mentien. O senzillament, son dos més  d’aquest elenc de polítics ignorants que necessiten urgentment tornar a classe. Espanya no es la nació més antiga d’Europa. Euskal Herria es el país més antic d’Europa. I, possiblement, el més antic del món. La història mil·lenària dels bascos ha estat, com la de la immensa majoria de països del món; un llarg camí de victòries i de derrotes. 10.000 anys els contemplen. Però han sabut vèncer totes les dificultats fins arribar a l’actualitat. Amb valentia i amb determinació. Fent bo aquell vell i meravellós proverbi basc que resa “Non gogoa, han zangoa”, i que significa que cap allà on imaginen els teus pensaments, cap allà van els teus passos.


QUÈ CAL VEURE

Per a entendre la màgia que projecta la cultura basca resulta imprescindible conèixer tres indrets que, habitualment, no figuren en les propostes de turisme generalistes:

  • El Parc Natural d’Urkiola (Biscaia). Es un espai protegit anomenat la “Suissa basca”. Els seus paisatges naturals i els pobles situats en la seva perifèria son una excel·lent oportunitat per a viure una experiència immersiva en aquesta cultura mil·lenària. S’hi accedeix des de Durango (Biscaia) o des de Mondragon-Arrasate (Guipúscoa) per la N-636. Per a més informació consulteu la web:

https://turismo.euskadi.eus/es/espacios-naturales/parque-natural-de-urkiola/aa30-12375/es/

  • El Geoparc de la Costa Basca (Guipúscoa). Es un tram de costa protegit, situat entre els ports de Zumaia i Deba. Es el tram de costa més espectacular d’Euskadi i, probablement, de la façana cantàbrica. S’hi accedeix a través de diversos camins forestals que, entre Zumaia i Deba, parteixen de la N-63, direcció nord. Per a més informació consulteu la web:

https://geoparkea.eus/es/

  • El casc històric de Baiona (Iparralde-País Basc francès). Baiona es la capital històrica d’Iparralde, i la ciutat basca que millor ha conservat la seva traça medieval. La seva arquitectura recull l’herència de la llarga dominació anglesa i la influència de la veïna cultura occitana. S’hi accedeix a través de l’autopista A-63 -direcció Burdeus- sortida 6 (Bayonne-nord). Per a més informació consulteu la web:

https://www.bayonne-tourisme.com/es/index.php

ON MENJAR, ON DORMIR

Per a programar un viatge es molt encertat visitar les webs:
https://turismo.euskadi.eus
https://www.turismo.navarra.es
www.tourisme64.com