Com som la gent, que del record d’una matança en fem un dia de bromes i rialles…

Per Roser Pros-Roca

Dins el cicle nadalenc hi ha un episodi d’una crueltat inhumana: la degollació dels Sants Innocents que es recorda el 28 de desembre, 3 dies després del naixement de Jesús.

Goigs dedicats als Sants Innocents que es cantaven al poble de Ferran (Segarra)

La tradició cristiana explica que al rei Herodes I El Gran, que era el tetrarca de Judea, li va arribar a les oïdes per part dels tres reis, la notícia que a Betlem hi havia nascut “un nou rei” que potser a la llarga li faria ombra. Herodes, que sembla que era un home sense moral, escrúpols ni bondat, i un malalt patològic gelós del seu poder, segons el descriu l’historiador Josef, va decidir que per evitar mals majors i d’acord amb la informació que havia rebut dels tres reis, el millor era tirar pel dret i assassinar tots els nens de fins a 2 anys que havien nascut a Betlem, sense fer tria. Això va comportar la mort de centenars de criatures totalment innocents, que van ser degollades pels furiosos soldats assedegats de sang. Tanmateix, Jesús i la seva família es van salvar perquè havien fugit cap a Egipte avisats per un àngel.

A dreta llei, no existeix cap mena d’evidència històrica d’aquesta matança, cap document ni declaració que ho corrobori, excepte les fonts bíbliques que en parlen. Tot i així, alguns historiadors actuals pensen que una barbaritat d’aquest tipus és coherent amb el caràcter genocida i sanguinari d’Herodes, capaç de cometre aquest abús de poder. “Llavors Herodes, veient-se burlat dels mags, es va enrabiar de mala manera i donà ordre de fer morir, a Betlem i rodalies, tots els nens de dos anys en avall, calculant el temps a base de la informació dels mags”.

Herodes decidí que el millor era tirar pel dret i assassinar tots els nens de fins a 2 anys que havien nascut a Betlem, sense fer tria

Sigui com sigui, la història i la tradició ha arribat fins als nostres dies. S’emmarca dins el cicle de Nadal que pertany al període anomenat de les Llibertats de Desembre i que s’allarguen fins al Carnaval, inserit també dins l’hiverna. Les llibertats de desembre prenien origen de les saturnals romanes i per tant, tenien un origen pagà, tot i que el cristianisme les va assimilar com a pròpies i sense reprendre-les. Aquestes llibertats indiquen disbauxa, passar-ho bé, involucrant també els nens en el moment de girar el món del revés; però tant girat, que els esclaus feien d’amos, els estudiants de mestre, els homes estiraven els carros, els pastors feien d’ovelles i els homes portaven faldilles. Per això el dia dels Innocents, en comptes de ser el recordatori d’un fet greu i dolorós, la gent es dedicava a fer bromes, algunes d’elles ben pesades.

 

LLUFES I ENGANYIFES

Les llufes són uns ninots simètrics tallats en paper o en roba, que porten una agulla de cap doblegada, de factura molt simple i esquemàtica, que es solen penjar a l’esquena dels despistats i badocs que no s’adonen que la porten i són motiu de mofa per part dels qui l’han posat i del públic en general, perquè això de les llufes, sempre fa gràcia.

Avui dia el costum de fer bromes es limita força a les llufes, però antigament els aprenents les passaven magres aquest dia, potser perquè eren els més joves dels tallers i per tant, el sac dels cops i les mofes dels veterans i professionals dels que aprenien.  Aquest era el dia que els enviaven a fer encàrrecs impossibles com ara anar a comprar arrels de campanar, el motllo per fer pallers, a la carnisseria a comprar unes unces de morros picats i que si no en tenien que els hi piquessin o quan anaven a comprar “aixarop d’estaca’m aquí”. No cal ni dir que al lloc on enviaven els aprenents a fer els encàrrecs impossibles ja estaven avisats i per tant, la broma solia tenir anada i tornada. Ara bé, després de patir les bromes, els aprenents encara tenien cor i ganes de sortir al carrer a fer ells les seves pròpies innocentades, especialment enganxar llufes a l’esquena de la gent que passava.

antigament els aprenents les passaven magres aquest dia, potser perquè eren els més joves dels tallers i per tant, el sac dels cops i les mofes dels veterans i professionals

Auca del món al revés (principis del segle XIX)
Auca del món al revés (principis del segle XIX)

Una de les bromes més habituals (i que de vegades encara es fa avui dia), era enganxar una moneda a terra i la gent que passava, s’acotava per recollir-la però és clar, estava enganxada i per tant, s’havien d’aixecar sense la moneda i aguantant amb un bon posat la riota dels que havien fet la broma.

Algunes bromes eren cruels perquè feien mal, com ara, en el temps que pel carrer circulaven carros amb cavalls i altres bèsties de peu rodó que anaven ferrats, deixar a terra una ferradura acabada de sortir del foc i si el que passava era supersticiós, s’imaginava que li donaria sort i es cremava els dits en intentar agafar-la.

 

EL BISBETÓ I ALSTRES COSTUMS DEL DIA

En el sentit del dia dels Innocents del món funcionant al revés, s’havia fet popular la cerimònia amb la qual s’escollia un nen que feia les funcions de bisbetó. Estem parlant d’algun moment a partir del segle XIV. A les principals Seus de Catalunya es feia aquesta cerimònia, cadascuna amb les seves variants. A la catedral de Tarragona, també. Rebia el nom de Bisbe dels Innocents i era un personatge de sàtira. Exercia el seu mandat durant la vigília i el dia dels Innocents, quan es vestia amb les robes pontificals, mitra, anell, guants i bàcul que assenyalava la seva autoritat. Es dedicava a oficiar i donava benediccions i a fer un sermó d’allò més dramàtic, amb parlaments molt vius, col·loquials i descarats, dirigits al públic que escoltava.

Bisbetó de Montserrat

Aquest costum del Bisbetó va desaparèixer per la prohibició de la que va ser objecte a les diverses Seus. A Girona i a Tarragona va desaparèixer del tot arran de les disposicions del Concili Tarraconense del 1566, que conviden a eliminar “el joc dels nens que fan de Bisbe, Rei, eclesiàstic o secular, o qualsevol altre càrrec”.

El Costumari Català de Joan Amades explica que el dia dels Innocents, A Reus tenien el “Rei Moixó”, que era l’amo del mercat fins a les 9 del matí. En nom del rei es feia donar el que volia per part dels venedors, sense que ningú pogués excusar-se’n. Tanmateix, passada aquesta hora perdia la seva jerarquia i tothom podia fer-li el que volgués, fins al punt que no podia moure’s del mercat fins a les 10 i durant aquesta hora era el blanc de tothom, que li tirava pel cap allò que tenien més a mà i li deien de tot. A les 10 en punt arrencava a córrer empaitat per la gent i no el tornaven a veure fins per Cap d’Any, ja sense el càrrec de rei moixó dels fadrins”.

A Reus tenien el “Rei Moixó”, que era l’amo del mercat fins a les 9 del matí

Una cosa semblant es feia a Valls, quan la canalla i el jovent es feien els amos del poble i feien tota mena de malifetes: feien tocar al campaner tocs estranys, també es feia un pregó pel qual la gent posava llençols als balcons i altres bestieses per l’estil. També imposaven un tribut de trànsit que havien de pagar tots els que caminaven pel carrer i el que anaven arreplegant ho invertien en fer un dinar en colla. Tot servia per a la diversió i la broma.

AVUI DIA…

Molts d’aquests costums s’han perdut i del bisbetó probablement poca gent n’ha sentit a parlar. Tanmateix, estem en ple cicle nadalenc i mentre ens preparem per acomiadar l’any amb alegria i amb l’esperança posada en el següent, encara podem mantenir l’ànim per fer alguna broma. I si en feu alguna, que sigui ben innocent.