Gravat del moll de costa i del port de Tarragona, abans de la construcció del Serrallo (1802). Font Blog Quina la fem

LA PETITA GRAN HISTÒRIA DEL SERRALLO

Per Marc Pons

Arenal de la Pedrera, ocupat per l’estació i la via fèrria (circa 1893). Font Rafael Vidal. Blog Tarragona Antiga

Barcelona, 17 de juny de 1852. Fa 167 anys. Un grup d’inversors catalans i francesos signaven la creació de la Companyia del Ferrocarril de Reus a Tarragona, que havia d’unir les dues ciutats i havia d’enllaçar amb la línia, en construcció, Barcelona-Martorell-Tarragona. Feia tan sols quatre anys que s’havia inaugurat i posat en funcionament la primera línia ferroviària de la península ibèrica: la Barcelona-Mataró (1848). Poc després, en el decurs dels anys immediatament posteriors (1856-1858) es constituirien la Companyia del Ferrocarril de Montblanc a Reus, i la Companyia del Ferrocarril de Lleida a Montblanc, que havia de completar el traçat que acabaria unint les, llavors, tres principals ciutats del país: Barcelona, Reus i Lleida. Aquest projecte és el que explica l’origen del Serrallo, el barri dels pescadors de Tarragona que, sorprenentment, està íntimament lligat a la història de l’expansió del ferrocarril a Catalunya.

EL SERRALLO, SORPRENENTMENT, ESTÀ ÍNTIMAMENT LLIGAT A LA HISTÒRIA DE L’EXPANSIÓ DEL FERROCARRIL A CATALUNYA

 
L’activitat pesquera té una llarga i antiga tradició a Tarragona. Les fonts documentals revelen l’existència d’activitat pesquera des de, pel cap baix, l’època romana (a principis de la nostra era). Després del llarg semiabandó de la ciutat (durant la dominació àrab), un dels pocs -per no dir l’únic- vestigis d’activitat econòmica seria, precisament, la pesca. I després de la recuperació de Tarragona i del seu territori (1116) -impulsada pels comtes independents de Barcelona- el gremi medieval de pescadors adquiriria una notable importància en el conjunt de la ciutat. Es a dir, a Tarragona l’activitat pesquera té una història de dos mil·lennis. Probablement més si es compta que ja existia en temps de Kesse (la petita població nord-ibèrica sobre la qual s’edificaria la romana Tàrraco). Però en canvi el Serrallo (l’actual barri dels pescadors tarragonins) te una història de poc més d’un segle i mig.
Molt abans de l’existència del Serrallo (en els segles que van del XII al XIX) els pescadors de Tarragona vivien a l’interior del clos murallat de la ciutat. Més concretament a la part més baixa de la trama urbana medieval i més propera a les platges. El nomenclàtor de la Part Alta encara conserva alguns vestigis que ho delaten clarament: la plaça dels Sedassos o el carrer de la Nau. El port, tal i com el coneixem actualment, no existia, i l´única dàrsena existent (a l’extrem sud de l’actual Plaça dels Carros) es destinava exclusivament a la marina de guerra i a la marina comercial. I aquells pescadors, varaven les seves petites barques -i edificaven els seus petits magatzems- a la platja del Miracle i a l’arenal de la Pedrera (on actualment hi ha les vies de l’estació del tren de Tarragona). Seria, el projecte ferroviari de Tarragona, que envaïa l’arenal de la Pedrera, el que obligaria a desplaçar barques i estris a l’extrem sud del port.
D’aquesta forma naixia el Serrallo. Era un 21 d’agost de 1865. Durant aquells tretze anys (des que les vies del tren s’havien apoderat de l’arenal) els pescadors havien viscut el seu particular via crucis per diferents indrets del front marítim. Les successives obres d’ampliació del port els obligava a constants desplaçaments. I després de moltes protestes, serien finalment emplaçats en la seva actual ubicació. I serien els mateixos pescadors els que traçarien els primers carrers i places del barri. El Serrallo es va començar a edificar al voltant d’una plaça central: la plaça del Pes (actualment plaça de Sant Magí) i al llarg de la façana marítima central: el carrer Trafalgar. Posteriorment, entre 1880 i 1920, s’urbanitzarien i edificarien els carrers Sant Pere, Gravina i Espinach; que amb Sant Magí i Trafalgar, constitueixen el nucli primigeni del barri.

DURANT AQUELLA PRIMERA ETAPA, LES CASES, LES BARQUES I LES XARXES FORMAVEN UN PAISATGE COMPACTE

 

Arenal del Serrallo (principis del segle XX). Font Blog Miquel Àngel Magan

Les primeres cases del Serrallo, les que es van edificar entre 1865 i 1920, eren generalment construccions de planta baixa (el magatzem, anomenat popularment “botiga”) i una planta d’alçat (l’habitatge familiar). Aquest corrent constructiu va provocar un èxode de famílies de pescadors des del seu hàbitat tradicional (la Part Alta) al seu hàbitat de treball (el port). Els documents gràfics de l’època revelen que, durant aquella primera etapa, les cases, les barques i les xarxes formaven un paisatge compacte. L’actual moll de pescadors no existia tal i com el coneixem actualment: les barques eren varades sobre l’arenal (a tocar del llindar de les cases), i les xarxes es cosien als escassos espais que quedaven entre embarcació i embarcació. El Serrallo, a diferència dels barris cèntrics de la ciutat, no tenia xarxes de clavegueram, ni d’enllumenat. No tenia escola, ni temple religiós. Era el barri més abandonat per l’Ajuntament de la ciutat.
Carrer Espinach (1932). Font Rafael Vidal. Blog Tarragona Antiga

Però la veritable prova de foc, la que hauria de superar el Serrallo en el seu procés de consolidació, vindria d’una catàstrofe natural. La nit del 22 al 23 de setembre de 1876 es va produir un fenomen meteorològic que, modernament, coneixem com la “gota freda”. Durant hores va caure una colossal tempesta sobre el Camp de Tarragona i les planes de Lleida que, en alguns indrets, va arribat a totalitzar més de 1.000 litres/m2. Aquell episodi, conegut com l’Aiguat de Santa Tecla, va desbordar el riu Francolí, que acabaria portant tan cabal com l’Ebre, i va inundar totalment el barri. Les fonts de l’època relaten que l’aigua va assolir una alçada d’un metre sobre el terra, i una velocitat i força imparables. Afortunadament no es va produir víctimes mortals, però els danys materials serien tan quantiosos que, segons la premsa de l’època, ningú apostava per la reconstrucció del barri. Si més no, en aquell emplaçament.
Però poc desprès, sorprenentment, començarien a canviar les coses. L’any anterior (1875) el Vaticà havia nomenat Constantí Bonet i Zanuy arquebisbe de Tarragona. Monsenyor Bonet, nascut a Tamarit de Llitera (a la franja catalanoparlant d’Aragó) l’any 1808, venia d’ocupar la mitra de Girona. I només arribar a Tarragona, es convertiria en un dels grans protagonistes en el procés de consolidació del barri del Serrallo. Monsenyor Bonet que, en les seves anteriors responsabilitats havia destacat per desenvolupar una intensa tasca en favor de l’educació dels nens i dels joves, seria el promotor de l’església de Sant Pere; la qual, a més, faria de primera escola del barri i contribuiria decisivament a la modernització del Serrallo. El nom de la plaça situada davant la porta de l’edifici parroquial, és el reconeixement de la comunitat del barri a la figura de l’arquebisbe Bonet. L’edifici parroquial va ser conclòs l’any 1880 (l’any vinent farà un segle i mig).

LA CONFRARIA, CONSTRUÏDA L’ANY 1925 A LA FAÇANA MARÍTIMA, ES CONVERTIRIA EN L’EDIFICI INSÍGNIA I EN EL MOTOR ECONOMIC DEL BARRI

 

Carrer Sant Pere (1928). Venda de peix. Font Rosa Sans. Blog Tarragona Antiga

Una altra institució fonamental en l’articulació i consolidació del barri seria la Confraria de Pescadors. El sector pesquer, a Tarragona, sempre havia estat molt important. L’any 1765 (just un segle abans del naixement del Serrallo), la població dedicada al sector de la pesca i de la marineria representaven, aproximadament, un terç del total de la ciutat. La Confraria, construïda l’any 1925 a la façana marítima del barri, es convertiria, no tan sols, en la seu de l’històric gremi de pescadors i mariners (a Tarragona, el Gremi de Marejants); sinó que també en l’edifici insígnia i en el motor economic del barri. Substituïa un vell cobert construït l’any 1859, situat a l’arenal del barri, que havia fet les funcions de llotja de peix. I poc desprès de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) es construirien els blocs dels carrer Salou i Lepant (en la seva característica disposició en forma de mitja lluna), que completaven la imatge d’un barri amb una petita gran història.
Arenal del Serrallo (1932). Font Centre Excursionista de Catalunya. Foto Haffen Fischer

Moll dels Pescadors (1958). Font Rafael Vidal. Blog Tarragona Antiga