UNA ALTRA HISTÒRIA DE TARRAGONA

Per Marc Pons. Fotos Pierre Grubius

Tarragona, 3 d’abril de 1850. L’estat britànic adquiria una finca rústica, al Camí Vell de l’Arrabassada (actualment Passeig Rafel de Casanova, 28), destinada a emplaçar-li el nou “Cementiri dels Jans”. En aquell acte, signat al despatx del notari Joaquim Cortadelles, hi van actuar com a venedor Pau Barba i Bonet; i com a compradors Edward Brigman, vice-cònsol britànic a Tarragona; Josep Aleu, governador civil de Tarragona; i Àngel Camón, director de la Junta d’Obres del Port de Tarragona i enginyer del projecte. La finca era un rectangle de terreny d’1’52 jornals de superfície (6.600 m2), d’ús agrícola, i se’n va pagar 5.000 rals de velló.

UN “NOU” CEMENTIRI AMB “VELLES” SEPULTURES
La presència de Brigman està del tot justificada. Fins i tot la d’Aleu. Però, en canvi, la de Camón resulta, inicialment, curiosa. El fet s’explica, però, per què el nou cementiri dels Jans no tan sols havia de ser l’espai destinat al soterrament dels súbdits britànics morts a Tarragona, sinó que havia d’acollir les despulles del vell cementiri, situat prop de la Pedrera, en aquell moment un espai que s’estava desmuntant per a ampliar el port de la ciutat. L’actual Cementiri dels Jans, tot i que data de mitjans del segle XIX, acull sepultures que van des de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715) fins fa, tan sols, dues dècades (1992).
LES SEPULTURES DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ HISPÀNICA (1701-1715)
Un excel·lent treball d’investigació recent dels Bibliòfils de Tarragona, revela que al paviment de la Cripta A (la de l’esquerra) hi ha diversos enterraments procedents de l’antic cementiri (el de la Pedrera), i fins i tot d’un altre encara més remot en el temps, que hauria estat emplaçat a l’actual Camp de Mart. Entre aquestes restes destaquen, principalment, la dels soldats britànics que van participar en la Guerra de Successió hispànica combatent al costat de l’Exercit de Catalunya per la causa de Carles d’Habsburg. Son difunts de la darrera fase del conflicte, quan el front de guerra va quedar emplaçat a Catalunya (1713-1714).

L’EPITAFI DE JOHN JONES IL·LUSTRA CLARAMENT QUE ELS CATALANS (AUSTRIACISTES) TENIEN BEN POC A VEURE AMB ELS FRANCESOS I ESPANYOLS (BORBÒNICS)

La sepultura més antiga del Cementiri dels Jans correspon a les despulles del cirurgià militar britànic John Jones, enterrat el 21 de gener de 1714. L’epitafi es molt revelador. Diu, textualment: “Britaniarum contra Gallos apud Hispaniam” (Britànics contra francesos i espanyols). Per la historiografia nacionalista espanyola, que tants esforços ha esmerçat per a presentar aquell conflicte com una simple disputa entre dos personatges que aspiraven al tron de Madrid, l’epitafi de John Jones il·lustra clarament que els catalans (austriacistes) tenien ben poc a veure amb els francesos i espanyols (borbònics).
Hi ha altres sepultures, també al paviment de la cripta, que pel desgast de les lletres esculpides sobre la llosa resulten de més difícil datació, tot i que serien de persones mortes en el decurs del mateix conflicte que va acabar amb la vida del cirurgià Jones. N’hi ha una del caporal d’artilleria William Stark; i una altra, més curiosa encara, que data, probablement, de 1708 o 1709, i que és de la germana del general britànic Sir Eyle Cooter, Aquesta sepultura ens explica que, en aquella època, molts soldats i oficials dels exercits, fins i tot en temps de guerra, viatjaven arreu amb les seves famílies. I que la mort, be per causes naturals, per malalties o per efectes dels bombardeigs, també els abastava.
LES SEPULTURES DE LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1812)
Fins passat un segle, la península ibèrica no es veuria -de nou- abocada a un conflicte bèl·lic de grans dimensions. Seria durant l’anomenada Guerra del Francès (1808-1812), coneguda també amb el nom de Guerres Napoleòniques i que, a Tarragona, van tenir una especial incidència. En un article recent, publicat en el número anterior, explicàvem que l’assalt i saqueig francès de Tarragona (1811) es va saldar amb la mort d’entre 5.000 i 7.000 civils en una ciutat que tenia poc més d’11.000 habitants. També en aquella guerra, l’exercit britànic hi va ser present. Combatent al costat dels espanyols que no acceptaven la renúncia del rei Ferran VII en favor de Josep I Bonaparte.

LES PRIMERES TOMBES POSTERIORS A LA GUERRA DEL FRANCÈS ENS REVELEN L’EXISTÈNCIA D’ENTERRAMENTS NO ESTRICTAMENT BRITÀNICS

La fossa comuna situada sota el paviment de la Cripta A (la de l’esquerra) conté l’ossari d’alguns combatents britànics que no tan sols van morir en el setge i assalt napoleònic de Tarragona, sinó que també, en les diverses operacions militars que es van portar a terme a les immediacions de la ciutat. No hi ha dades del nombre exacte de persones que hi poden ser soterrades, però podríem parlar de dotzenes de cadàvers. Cal no oblidar que, abans i desprès del setge de Tarragona, tot i que els moviments importants de l’exèrcit britànic eren a l’altra punta de la península ibèrica, els anti-bonapartistes catalans rebien suport militar i logístic de Londres a través de la via marítima Mallorca-Tarragona.
UN CEMENTIRI BRITÀNIC O UN CEMENTIRI NO CATÒLIC
Les primeres tombes posteriors a la Guerra del Francès ens revelen l’existència d’enterraments no estrictament britànics. Precisament el mausoleu situat al centre de la Cripta A (la de l’esquerra) es va edificar per a acollir les despulles mortals de William Almgren, cònsol de Suècia i de Noruega a Barcelona (1817). La inscripció funerària no deixa lloc a dubtes “natus in Suecia”. I no és l’únic cas. Entre 1817 i 1931 hi ha un mínim de dotze persones enterrades que no són de nacionalitat britànica, però en canvi són originàries de països de confessions no catòliques. Això confirmaria el que ja se sabia, que fins 1931 (proclamació de la II República) els cementiris eren exclusivament catòlics.
Una de les làpides que expliquen una història més dramàtica és la de la família Agostini-Banús. Una làpida posterior revela que L. Agostini era un consignatari navilier establert a Tarragona, i vice-cònsol dels Estats Units a la ciutat. En canvi, de la senyora Banús no s’hi revela res, més enllà de que -pel cognom- devia ser de Tarragona. Al nínxol 16 de la Cripta A hi ha enterrats tres fills de la parella morts a causa de la meningitis: Clèlia, de catorze mesos (27/10/1883), Ulysses, de vuit dies (15/10/1886) i Edith, de set mesos (01/07/1889). Cal suposar que Agostini no era catòlic, però el que es definitiu es el dibuix esculpit a la làpida d’un compàs i un escaire, símbols de la maçoneria.
Una altra làpida que revela una informació ben curiosa és la número 30, també de la Cripta A. La inscripció funerària diu que allí s’hi van soterrar les despulles mortals de John Ross-Thompson, vidu, de cinquanta dos anys, natural de Doadoee -probablement Dundee- (Escòcia) i primer maquinista del mercant de bandera britànica “Pinta”. Mort a l’Hospital Civil -probablement el de Santa Tecla-, i enterrat el 14/07/1907. Fins aquí no hi ha res que el faci especialment diferent. Però en canvi, a la làpida, hi ha esculpides una corona de llorer i una cinta que envolten una estrella de cinc puntes: l’estrella de David, símbol del judaisme; que revela que Ross-Thompson, era un jueu escocès.

LES SEPULTURES DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939)
En el conflicte civil espanyol de 1936-1939, els britànics no hi van participar. Si més no, de forma oficial. Exceptuant el paper dels voluntaris britànics en les Brigades Internacionals, que van combatre al front republicà (Octubre, 1936 – Novembre, 1938), que havien estat mobilitzats per organitzacions polítiques i associacions sindicals; el govern de Londres va mantenir escrupolosament els pactes signats pel Comitè Internacional de No-Intervenció (signats per vint-i-set estats europeus) que intentaven evitar que la Guerra Civil espanyola es convertís en un conflicte internacional. Només ho evitarien durant un temps. Conclòs el conflicte espanyol, esclataria la II Guerra Mundial.
En aquell context pre-bèl·lic, les aviacions dels règims feixista italià de Mussolini i nazi alemany de Hitler -que també havien signat el pacte de no intervenció- assajaven sobre la població civil espanyola l’armament que poc després plantarien als camps de batalla europeus. Només a Tarragona van causar 300 morts civils i l’ensorrament total i parcial de més de 500 edificis. Amb el vist-i-plau entusiasta de Franco i dels altres capitostos de la rebel·lió militar contra el legítim govern de la República. I, també, l’assajaven contra objectius -civils o militars- que, en un futur immediat, es convertirien en els seus enemics en el conflicte continental.
El bombardeig dels aliats de Franco sobre Tarragona el 20/01/1938, va abastar de ple el vaixell mercant britànic “Thorpeness”, que en aquell moment estava desestibant 7.000 tones de carbó, causant la mort de deu mariners i oficials: De Klerk, Perrot, Jones, Mogg, Wels, Walker, Taylor i tres persones més desaparegudes. Els cadàvers van ser enterrats al Cementiri dels Jans, en una cerimònia que les fonts relaten com a molt emotiva. Poc desprès, el 16/03/1938, un nou bombardeig de les aviacions de Mussolini i Hitler sobre Tarragona, abastaria el vaixell “Stanwell”, i provocaria la mort del capità Madsen i dels oficials King i Mullholland. Estan soterrats al nínxol 38 del Cementiri dels Jans.

UN CEMENTIRI ABANDONAT?
Des del 1992 no s’hi enterra ningú. La darrera persona que hi va ser soterrada va ser Una (o Umma) Hutchison Higham-Hodge, en la mateixa sepultura que setze anys abans (1978) hi havia estat enterrat el seu marit Wilfred James Higham-Hodge. Fins fa, escassament, uns anys; el cementiri era un espai abandonat, cobert per les males herbes i que amenaçava ruïna. El Consolat Britànic de Barcelona hi ha fet diverses intervencions de recuperació i millora de l’espai. Però encara resta molt per fer. Per dignificar un espai patrimonial desconegut pel gran públic que, també, contribueix a explicar la història de Tarragona i de la seva societat, dels tres darrers segles.

DES DEL 1992 NO S’HI ENTERRA NINGÚ. LA DARRERA PERSONA QUE HI VA SER SOTERRADA VA SER UNA (O UMMA) HUTCHISON HIGHAM-HODGE, EN LA MATEIXA SEPULTURA QUE SETZE ANYS ABANS HI HAVIA ESTAT ENTERRAT EL SEU MARIT