ÒSCAR PERIS, DELEGAT DEL GOVERN DE LA GENERALITAT A TARRAGONA

“EL PROCÉS NO HA AFECTAT A NIVELL TURÍSTIC A TARRAGONA”

Òscar Peris afronta des del juliol passat la seva segona etapa com a delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, després del parèntesi de nou mesos durant l’aplicació de l’article 155. Nascut a Valls el 1974 i militant d’Esquerra Republicana, compagina la tasca de màxim representant del Govern català a la demarcació tarragonina amb la de regidor de Comerç i Turisme de la capital de l’Alt Camp

Per Jordi Salvat amb fotografies de Pierre Grubius

Comença un 2019 que es planteja com un any molt intens a nivell polític. Portem un cicle polític de certa intensitat i aquesta dinàmica continuarà el 2019. El 2016 i 2017 van ser anys molt trepidants en l’àmbit polític i el 2018, en l’àmbit repressiu, amb l’aplicació de l’article 155 i els efectes que ha tingut en la gent del país i també del Camp de Tarragona. I també en la pèrdua de drets civils i polítics, que el 3 d’octubre de 2017 va provocar una resposta molt àmplia de la ciutadania, des de posicions polítiques amb objectius polítics diferents.
Aquest és un any electoral i això influeix en el dia a dia polític. Evidentment. Quan entrem en cicles d’atapeïment del calendari electoral, els partits es posen en marxa per presentar els seus projectes en una contesa electoral com les municipals. Els alcaldes expliquen la feina feta aquest temps i la resta, plantegen alternatives. També hi haurà les eleccions europees. El context europeu també és molt complex i els catalans ens hem de sentir interpel·lats. Hem de ser aquella veu que en el passat van representar tan bé Raúl Romeva i Oriol Junqueras com a eurodiputats i que van posar les bases de la internacionalització de la causa catalana.

“EL DEL PROCÉS CATALÀ ÉS CLARAMENT UN JUDICI POLÍTIC, AMB L’OBJECTIU DE JUDICIALITZAR UNES IDEES D’UNS REPRESENTANTS POLÍTICS”

 
A la presó de Mas Enric, al Catllar, s’hi troba empresonada la presidenta del Parlament Carme Forcadell. L’ha vist darrerament? Vam anar a veure-la la Nit de Cap d’Any, just abans del sopar, i l’he pogut acompanyar també en visites institucionals a la presó. A la Carme la veig forta, amb ganes de defensar-se. El seu mantra és haver donat la paraula als diputats en un Parlament. D’aquí ve l’origen de la paraula parlament: un lloc per parlar de tot. Hi ha càstig cap a Forcadell per haver liderat l’Assemblea Nacional Catalana. L’Estat li està fent pagar penyora. I s’ha vist quan la causa contra la Mesa del Parlament s’ha traslladat al TSJC i a ella no l’han traslladat cap aquí.
Hi ha un punt de venjança? Hi ha un punt d’ofuscació, de no voler resoldre un conflicte i anar al càstig polític. L’acusació particular de la causa és una formació política amb representació institucional, com és Vox. És clarament un judici polític, amb l’objectiu de judicialitzar unes idees d’uns representants polítics.
Algunes institucions i entitats afirmen que el Procés català ha afectat a nivell turístic el Camp de Tarragona. Creu que això ha passat? En el comportament del turisme hi ha molts factors. Ens podem centrar en el context dels atemptats de l’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils; la seva resolució ràpida i excel·lent per part dels Mossos va donar una confiança als ciutadans i els turistes que eren aquí. En el context turístic, qualsevol comportament polític sempre té un impacte, però pot ser menor o major. I les dades que tenim no demostren que el Procés hagi tingut un impacte. Hem tingut durant un temps un turisme prestat d’unes destinacions turístiques clàssiques que, per situacions convulses en països com Grècia, Turquia o el Nord d’Àfrica, han decidit venir a la Costa Daurada. Hi ha molts factors a tenir en compte, però crec que el factor polític no ha afectat a nivell turístic i les dades ho reforcen. De gener a novembre de 2018, l’aeroport de Reus va superar el milió de passatgers, un 2,1% més que l’any anterior. I aquest 2018 el nombre de creueristes que han arribat al Port de Tarragona ha augmentat un 91% respecte el 2017. La previsió el 2019 és pujar 12%. També podem parlar de decisions estratègiques de grans multinacionals.
Quines? Darrerament s’han consolidat dues inversions molt importants del sector químic a la demarcació, com el cas de Covestro a la seva fàbrica de Tarragona, anunciada fa un any, o Suez al Morell, amb una planta de tractament de productes químics. Continuem sent un país atractiu per a les inversions i la demarcació de Tarragona som líders en exportació.

“L’ESTAT HA TINGUT UNA CERTA DEIXADESA ENVERS EL TERCER FIL I AIXÒ AJUDA EN LA MILLORA INDUSTRIAL DE DEMARCACIÓ”

 
Parlem de la indústria química. Finalment el Govern estatal ha donat llum verd a les xarxes tancades d’electricitat. Les xarxes tancades són una iniciativa que neix a l’Ajuntament de Tarragona a partir d’una iniciativa del grup municipal d’Esquerra, que posa sobre la taula aquest greuge comparatiu amb el País Basc, que podia regular amb xarxes tancades el seu subministrament. A partir d’aquí, la iniciativa es va traslladar al Congrés i es van recollir els suports. Si volem atraure inversions i no perdre projectes industrials hem de ser competitius i el cost de l’energia era un llast.
La demanda de la Química que no acaba de solucionar-se és el tercer fil ferroviari. L’Estat ha tingut una certa deixadesa envers aquest projecte i l’endarreriment que arrosseguem no ajuda en la millora industrial de demarcació. El tercer fil no és una solució definitiva per la connectivitat de les mercaderies cap al nord sinó només mentre no hi hagi el desdoblament entre passatgers i mercaderies. En la darrera visita del comissionat del Corredor del Mediterrani, Vicent Boira, se li va traslladar la necessitat que aquest havia de ser un tema prioritari.
Seguim parlant d’infraestructures. Té la sensació que l’aeroport de Reus està poc aprofitat pel territori que és el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre? El ministeri d’Indústria, en l’època Montilla, va canviar les bases de les companyies aèries, posant-les totes a l’aeroport del Prat. Això va descapitalitzar Girona i Reus i ha fet que hagi baixat la quantitat de vols i generat una caiguda de visitants. Els darrers anys, a través de la Taula Estratègia de l’Aeroport de Reus hem treballat per millorar el seu posicionament i fer-lo atractiu per les companyies, prioritzant la qualitat i que acabi sent una pista de l’aeroport del Prat. Des de la Taula s’ha buscat diversificar i atraure companyies de diferent perfil i de diversos països europeus.
I al costat de l’aeroport, l’estació intermodal? Sembla que ara hi ha finalment consens al territori. Al costat d’un aeroport sempre hi ha una gran estació de tren. Es pot comprovar viatjant arreu del món. És un tema que clama al cel. Al costat de l’aeroport de Reus hi ha d’haver una estació que connecti l’alta velocitat amb una infraestructura com és l’aeroport, per millorar la connectivitat a la demarcació.

“EL TRAMCAMP HAURIA DE SER COM EL TRAMBAIX, AMB UNES VIES INTEGRADES EN LA TRAMA URBANA I VEHICLES QUE VAN A BAIXA VELOCITAT”

 
Es torna a parlar d’un tramvia lleuger, el que es va anomenar la dècada passada Tramcamp. Aquest és un dels acords signats a la Delegació del Govern amb el secretari d’infraestructures de la Generalitat i els alcaldes afectats. I és un document prou explícit amb els deures que assigna a l’administració i un és aquest: la recuperació de tota aquesta línia ferroviària de costa un cop ADIF la desmantelli quan entri en funcionament el Corredor del Mediterrani. Perquè la gent entengui el concepte, el Tramcamp hauria de ser com el Trambaix, amb unes vies integrades en la trama urbana i vehicles que van a baixa velocitat. I estarà gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat, que actualment no té cap línia a la demarcació de Tarragona.
Un dels espais que es beneficiaria del Tramcamp seria el Centre Recreatiu i Turístic (CRT). En quin moment es troba el CRT? Estem en una fase molt avançada. S’han fet les passes més importants, com la concessió de la llicència en l’àmbit del joc, i era estem en el Pla de Millora Urbana, que ha d’acabar de conjugar petites peces del projecte. La part implicada i els tècnics ja hi treballen des de fa gairebé un any i es va resolent aquesta part més tècnica. És un projecte molt ambiciós, per fases, com el cas de Port Aventura. Recordem com va obrir i com és ara el parc. La primera fas és la de Hard Rock Entertaiment, amb l’hotel amb una part de casino i centre de convencions.
Com es troba el mercat laboral del Camp de Tarragona després de la crisi? Tenim un sector serveis amb un problema d’estacionalitat i de consolidació en el mercat laboral, però també al voltant de la indústria tenim un mercat laboral molt qualificat, ben pagat i que requereix mà d’obra. I així ho indica la demanda que hi ha de formació professional dual. Els alumnes acaben treballant el segon o tercer any de formació. Tenim un teixit empresarial potent i un mercat laboral qualificat i, per això, liderem les exportacions, gràcies a sectors químics i agroalimentari potents. En el sector serveis, hem de fer polítiques actives per reduir la precarització en el mercat laboral.

“EL PROJECTE DEL NOU HOSPITAL JOAN XXIII TÉ 48 MILIONS D’EUROS COMPROMESOS, PERÒ EN LA GESTIÓ DEL MENTRESTANT S’HAN INVERTIT 9,5 MILIONS”

 
05Com està el projecte del Fòrum Judicial de Tarragona, que ha d’acabar amb la dispersió de jutjats per la ciutat? La primera passa és poder treure el centre obert de l’antiga presó i situar-lo on hi ha d’haver el futur Fòrum Judicial, a la zona de Ponent. I aquesta és la primera pedra del futur edifici que ha d’aglutinar els diferents serveis en l’àmbit de la Justícia que hi ha a Tarragona. Estem treballant en aquest primer pas, per alliberar tot l’espai de l’entorn de la presó, que ens ha de permetre obtenir part del finançament del cost del nou edifici, que és elevat.
La Generalitat va col·laborar en l’organització dels Jocs Mediterranis de Tarragona. Quina sensació li queda d’aquell esdeveniment? Per la part que ens toca vam fer els deures i els vam fer a temps. El que ha estat extraordinari és que una administració com l’Estat incomplís part dels acords i provoqués una demora d’un any. Un fet inaudit en aquest tipus d’esdeveniments. I més quan feia sis anys que se sabia que es faria. Un greuge més per part de l’Estat i amb un impacte negatiu que els tarragonins i les tarragonines no es mereixen. Des de la Generalitat estem satisfets que Tarragona tingui un pavelló d’aquestes característiques i hagi servit per cosir aquesta zona de Ponent de la ciutat, amb l’Anella Mediterrània. I ha d’acabar sent un pol d’atracció d’activitat esportiva a la ciutat. Com a llegat, ens podem sentir satisfets amb aquest equipament. Si haguéssim organitzat la cerimònia inaugural, ho haguéssim fet d’una altra manera. És evident.
Parlem de salut. El 2019 serà un any important, amb el projecte del nou Hospital Joan XXIII i l’assumpció de la gestió de l’Hospital Sant Joan de Reus per part de la Generalitat. De fet, aquestes dues darreres legislatures han estat anys importants per a la salut a la demarcació. El projecte del nou Hospital Joan XXIII arrenca l’anterior legislatura. I una cosa és la inversió prevista i l’altra, la gestió del mentrestant, amb unes inversions importantíssimes: 9,5 milions des de 2015. La UCI Pediàtrica ha estat una reivindicació històrica a la demarcació i ja la tenim en ple funcionament. A més, hem invertit en els quiròfans de cirurgia major, els nous boxs d’urgències, els nous espais de rehabilitació i la nova sala d’hemodinàmica. Totes aquestes importants inversions no treu que ens calen uns edificis nous. I ja hi ha 48 milions d’euros compromesos perquè siguin una realitat. També hem de posar en valor la feina que fan els professionals, des de metges cirurgians a zeladors i que són per a nosaltres referents i els hem de dotar d’eines i infraestructures perquè donin el millor d’ells mateixos. I també hem fet una inversió extra important per reduir les llistes d’espera, una de les grans preocupacions de la ciutadania.

“EL PROJECTE DEL NOU HOSPITAL JOAN XXIII TÉ 48 MILIONS D’EUROS COMPROMESOS, PERÒ EN LA GESTIÓ DEL MENTRESTANT S’HAN INVERTIT 9,5 MILIONS”

 
Anem a Reus. Des de l’entrada al govern hem estat conscients que la situació a l’Hospital Sant Joan de Reus era complexa i requeria una actuació de responsabilitat de les dues administracions. Vull fer un reconeixement a la direcció del centre i al mateix Ajuntament per la manera com han gestionat una situació que no era fàcil de resoldre i garantir la viabilitat d’una institució amb molts anys d’història. Amb la solució aconseguida, garantim la tranquil·litat al personal que hi treballa i la qualitat assistencial. Sant Joan i Joan XXIII són dos hospitals punters a la demarcació i hem d’estar orgullosos de la salut pública que tenim.
 

“L’OFERTA DE RESTAURACIÓ DE LA CIUTAT DE VALLS ESTÀ CONSOLIDADA AMB ELS ESTABLIMENTS PLENS”

A més de delegat del Govern vostè és regidor de Comerç i Turisme a Valls. Vol continuar compatibilitzant aquestes dues tasques? Sí. Quan només era regidor a Valls treballava a l’empresa privada i havia de compaginar les dues activitats. El fet que ara treballi en l’administració pública amb les dues tasques que desenvolupo fa que sigui més fàcil de complementar. Tot rau en estar ben organitzat i tenir clars els objectius.
Aquest gener és molt potent turísticament a Valls amb els Tres Tombs i la Festa de la Calçotada. En els anys que porto com a regidor de Comerç i Turisme, hem intentat donar dos tombs més per aconseguir continuar sent la ciutat referent en l’àmbit de la gastronomia popular. Ho som per la Calçotada, però també per altres elements singulars del municipi, als quals els hi hem donat més projecció més mediàtica, coma la Favetada popular, que hem recuperat. I tot això ho hem fet implicant els restauradors. L’oferta de restauració de Valls és una oferta consolidada. Els establiments estan plens cada dia. També hem consolidat una Fira Valls va de Vins amb la DO Tarragona, de la qual tenim les oficines a Valls i que està creixent i innovant. Aquest any hem recuperat també el Tortell de Sant Antoni, de gran tradició a la ciutat i ho hem vinculat als Tres Tombs. Som plaça de mercat, amb més de 800 anys de tradició, celebrant-se al mateix lloc i els mateixos dies. Som ciutat referent de moltes coses i ho hem de posar en valor.

“EL MUSEU CASTELLER GENERARÀ UN ALTRE TIPUS DE PÚBLIC EN EL PERÍODE HIVERNAL AMB UNA NOVA DIMENSIÓ DELS CASTELLS”

 
Com ho posen en valor? Amb esdeveniments com la Jornada Gastronòmica del Calçot, reunint un matí els millors restauradors catalans, que també són dels millors del món, que cuinen plats a Valls amb el producte estrella, que és el calçot. És la millor campanya de publicitat que podem fer i té un retorn a Valls. Si la Jornada la fem al novembre, la gent se li desperten les ganes de menjar calçots veient la Carme Ruscalleda, el Nando Jubany o el Carles Gaig cuinant calçots i les reserves per anar a fer la Calçotada a Valls es multipliquen.
I un altre pilar del turisme a Valls són els castells. Com està el Museu Casteller? Som a la recta final d’un projecte que ha hagut de superar un període difícil, de crisi econòmica. Ha d’acabar sent un tractor important a la ciutat, un museu inèdit en la matèria. Potser més que un museu serà una experiència en l’àmbit del món casteller, una oferta que generarà molt dinamisme a través de les visites, tant en l’àmbit educatiu com en els circuits turístics. I complementarà el període hivernal dels castells, que són estacionals, tot i que cada cop s’allarguen més. De finals d’octubre fins el mes de maig es generarà un altre tipus de públic a Valls, amb una nova dimensió dels castells.