EN EL NOU HOSPITAL JOAN XXIII ESTEM SEGUINT ELS TERMINIS PREVISTOS I ENS MANTENIM EN QUÈ SIGUI OPERATIU EL 2023

Per Jordi Salvat Rovira. Fotos Pierre Grubius

Ramon Descarrega és el gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona des de setembre de 2018. És llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i especialista en medicina familiar i comunitària. Ha estat metge de capçalera a Reus, a Mont-roig del Camp i ha desenvolupat càrrecs directius a les en atenció primària a la capital del Baix Camp i Alcover.

Va dir aquest any 2019 visitaria els professionals de l’atenció primària a peu de carrer. Com han estat aquestes trobades? Durant el 2019 hem fet visites a diferents a sis centres d’assistència primària de la regió. Han tingut un format molt similar: visita a les instal·lacions, reunió amb l’equip directiu i després amb la resta de professionals. Hem anat amb la intenció d’escoltar i esbrinar quins eren els seus problemes i no a prometre res. Vam acabar les visites a l’agost fent una per sorpresa als centres amb reforç d’estiu i ens va anar molt bé per veure com s’havien organitzat i com aprofitaven els recursos en una població de platja. La nostra intenció es continuar fent aquestes visites durant aquest any.

Quines conclusions va treure d’aquestes trobades? La sensació que hi havia era que la gent estava molt cansada de la situació de tensió i tenien molts ganes que poguéssim trobar solucions per donar estabilitat al dia a dia. Treballar en una situació tensionada molt de temps és molt difícil. Per això hi van haver els acords de sortida de vaga i les millores retributives en l’atenció primària. També vam veure que els equips d’atenció primària tenen ganes de treballar, d’intentar organitzar-se millor, que és el que busquem.

Què més van detectar en aquestes visites? Vam comprovar que cada equip d’atenció primària és una realitat diferent. Hi ha molta variabilitat en l’estructura i l’organització segons les persones, el proveïdor, l’entorn rural o urbà… Cada equip té problemes diferents d’accessibilitat. Per exemple, un pot tenir problemes en l’accés telefònic i hem de buscar una solució, però uns altres, en canvi, no. No totes les possibles solucions serveixen per a tots. Entre els problemes genèrics, hi ha l’excessiva activitat burocràtica i des del Departament s’està treballant per reduir-ho.

“NO TOTES LES NECESSITATS QUE ES PERCEBEN QUE SÓN DE SALUT TENEN RESPOSTA MEDICALITZADA I ARA JA ESTEM FENT LA PRESCRIPCIÓ SOCIAL”

Una de les queixes que tenien metges i infermeres és la càrrega de treball. S’ha pogut reduir aquest any? A la Regió del Camp de Tarragona, arrel dels acords de la sortida de vaga, hem fet una sèrie d’accions. Si la càrrega assistencial la lliguem a la persona i al nombre de visites és un contrasentit amb el que dèiem abans: que els equips s’organitzin i atendre les persones. Pel que fa a recursos econòmics, ens hem abocat en aquest ajustament de les càrregues de treball i el compromís és que es mantingui. L’ICS ha fet un gran esforç i els metges residents que han acabat s’han quedat aquí. Però no només amb les càrregues de treball resolem els problemes d’accessibilitat i resolució a l’atenció primària.

Com més doncs? També en el model organitzatiu i en les competències de cada professional i en el que es fa cada dia. Una situació que també està passant ara és que no tothom que va al metge o a la infermera té una malaltia. Potser un metge ha vist quaranta persones en un dia i només deu estaven malalts. I aquí tenim un problema.

Cal doncs un treball previ, més de prevenció, de saber quan cal anar al CAP? Hem de fer un treball complementari: no totes les necessitats que la persona percep que són de salut i ha d’anar al CAP tenen resposta medicalitzada. Ara ja estem fent un exercici que se’n diu prescripció social. Hi ha col·lectius que, segons que presenten al seu metge o la seva infermera, la recepta és per exemple: vostè ha d’anar al grup de dones tres vegades a la setmana perquè necessita relacionar-se amb persones, sortir de casa, caminar… També hi ha d’haver algú que prèviament digui que aquesta persona no ha d’anar a veure al metge sinó una infermera, un treballador social o un altre rol. El metge veurà menys persones i més malalts i estarà més a gust amb la feina i l’ajudarem a mantenir el seu nivell de competències. I aquí hem de jugar amb l’organització dels equips. No és un tema fàcil.

Sembla que hi hagi certa fricció entre els col·lectius de metges i infermeres. Hi ha fricció quan interpretes que la infermera ha de treure feina al metge. No, això és un error. Hem de veure qui pot resoldre de la millor manera possible les demandes i necessitats de la població i és aquí on hem de redistribuir els rols. I segons que té, algú ha de dir que l’ha de veure un metge, una infermera o anar al treballador social. Tenim professionals molt bé preparats, que potser estan fent feines que no caldria i podria fer una altra persona. Coses tan senzilles com l’hipertens que va un cop al mes a la infermera perquè li prenguin la tensió i el pesin. Cal? O podem informar-los i que es comprin i els deixem un aparell per fer-ho.

“INFERMERIA ÉS UNA PROFESSIÓ QUE CONVÉ REDIMESIONAR I REDEFINIR PER VEURE COM PODEN AJUDAR EN EL SECTOR”

Sembla que falta molta educació sanitària. Sí, però això té el risc que ràpidament el sector culpabilitzem el ciutadà. El ciutadà vol que li resolguis el problema i ens hem d’adaptar a les seves demandes i necessitats. Amb l’aplicació La meva salut ja pots fer moltes coses i hem d’aconseguir-ne més, com poder comunicar-se amb el metge o la infermera amb un termini raonable.

Parlem de centres hospitalaris. Com s’està desenvolupant el canvi de gestió de l’Hospital Sant Joan de Reus? El passat 27 de desembre passat es va signar el conveni regulador de quins són els passos a seguir els propers mesos en aquest procés de transició. Des del punt de vista econòmic la Generalitat està mirant amb els bancs com es traspassa el deute de l’Ajuntament. O pas dels treballadors a la funció pública. La nostra intenció és que tot això es vagi fent progressivament els propers mesos sense que afecti l’activitat del dia a dia, ni als treballadors ni a l’usuari. Abans de l’estiu la gran part d’aquest procés estarà fet i només quedaran alguns serveis com el laboratori, que el conveni dona un termini una mica més llarg.

En la construcció del nou Hospital Joan XXIII s’estan complint els terminis previstos? Ha afectat el fet que no hi hagi pressupostos? Estem seguint els terminis previstos. Ens mantenim en el que va dir a consellera Vergés quan va venir a presentar el projecte per tenir-lo operatiu el 2023. L’últim que s’ha fet és licitar el projecte d’instal·lacions i s’està redactant el projecte definitiu. La intenció és que tot això vagi seguint els processos determinats dins dels terminis i amb les reserves d’assignació pressupostària que tenen.

Pel que a altres obres, com l’ampliació de l’Hospital Comarcal del Vendrell, tenen alguna previsió? A més de solucionar el dia a dia, hem d’aixecar el cap i mirar d’aquí deu o vint anys, sinó acabem posant pedaços. Llavors tindrem un nou gran hospital, el nou Joan XXIII i un hospital a Reus amb una gestió al 100% del Catsalut. Què ens queda? Un Pius Hospital de Valls, on s’haurien de fer reformes, i té grans dificultats per captar professionals. Està fent aliances amb Joan XXIII i està molt bé que comparteixin professionals. Ens estem replantejant ja quin model assistencial volem per l’Alt Camp i la Conca de Barberà. El Pius va tenir un sentit en el seu moment però el model de gestió de l’Ajuntament tendeix a desaparèixer i haurem de buscar un altre tipus de sinèrgia. Tenim un Hospital Santa Tecla a la Rambla de Tarragona amb unes limitacions, una zona de Llevant amb potencial. I el Baix Penedès, en el qual hi ha unes peculiaritats pel tipus de població i també pel tema fronterer, ja que hi ha uns fluxos de pacients amb l’àrea metropolitana. Creiem que l’Hospital del Vendrell s’hauria de potenciar en alguns aspectes, però no ho podem fer de forma aïllada. Ens estem plantejant les necessitats del Vendrell i tenim molt clar que hem de revisar la primària. Ha patit saturacions perquè no ha resolt situacions que han hagut d’anar a l’hospital.

“SI FEM UN PROJECTE ASSISTENCIAL AMB ALIANCES EN EL TERRITORI, SEREM ATRACTIUS, CAPTANT I RETENINT TALENT, I PODREM ANAR COBRINT LES JUBILACIONS”

Un tema que ha manifestat que el preocupava és la jubilació d’un gran nombre de metges els propers anys. Han impulsat mesures per a solucionar-ho? Ho estem treballant. És un problema global en el sistema de salut i per això el Departament va engegar el setembre de 2018 el Fòrum de Diàleg Professional i no fa massa es van presentar les conclusions i propostes i estem en una fase de desenvolupament i implementació d’algunes d’aquestes propostes. És important la formació de metges especialistes i des del Departament s’estan fent esforços. S’ha augmentat el nombre de metges en formació per aquest any.

Què estan fent des del territori en aquests àmbits? Estem redefinint els rols dels professionals, perquè n’hi ha que estan fent unes tasques que podrien realitzar altres professionals i aquests dedicar-se a una activitat més concreta. I infermeria és una professió que convé redimesionar i redefinir per veure com poden ajudar al sector. Des de la Regió vam iniciar un grup de treball en què vam convocar diferent personal d’infermeria de diversos proveïdors i sectors perquè ens diguessin quines coses poden fer a nivell de tasques que encara no estan fent i aprofitar que infermeria és un grau i que ja poden prescriure. I també estem potenciant les aliances territorials.

Com ho estan fent? El projecte assistencial ha de ser un projecte de territori i penso en Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, amb una població de gairebé 800.000 habitants. Competir entre entitats proveïdores és una cosa del passat, perquè no tenim professionals i aquests s’han de coordinar. Si ens posem d’acord podríem arribar a resoldre entre un 95 i un 97 per cent de totes les patologies. Això ens permetria oferir un sistema assistencial potent, atractiu per als professionals. La gent no només va treballar als llocs pels diners sinó també pel projecte assistencial. I sent atractius, captant i retenint talent, podrem anar cobrint les jubilacions.