“HI HA PROU BASE DE COINCIDÈNCIA PER FER UN GOVERN DE CATORZE REGIDORS”

Pau Ricomà (Tarragona, 1957) s’ha convertit fa només unes setmanes en el primer alcalde d’Esquerra Republicana de la ciutat des de la recuperació de la democràcia. Ha format govern amb En Comú Podem i ha tingut també el suport en la investidura de Junts per Tarragona i la CUP

Per Jordi Salvat. Fotos Pierre Grubius

 
Com han trobat l’Ajuntament? Una de les primeres decisions que han pres ha estat renunciar a la lliga de bàsquet 3×3 que havia d’acollir Tarragona. Com a cosa positiva, hem trobat una plantilla municipal amb ganes d’ajudar-nos, molt motivada. Pel que fa a la lliga 3×3 és un conveni a tres anys, que no està ni pressupostat ni aprovat per ningú. Només era una manifestació de voluntats. Les coses no es poden fer d’aquesta manera i nosaltres volem fer les coses d’una altra manera. No podem assumir les inèrcies de funcionament de fins ara. No seria lògic.
Fa uns dies hi va haver un incendi en un magatzem al polígon Entrevies i es va generar alarma en aquella zona de la ciutat. S’han de revisar els protocols de seguretat en aquesta casos? L’alarma va existir i és comprensible que la gent es neguitegi quan veu flames. Els protocols des del punt de vista tècnic és van desenvolupar bé i el protocol comunicatiu també va ser perfecte. Hem de fer coses que fins ara no s’han fet? Sí. Per exemple millorar la informació a la ciutadania i fer-la intel·ligible, perquè a vegades és massa tècnica. Hi ha una feina a fer que és la d’informació continuada i permanent que suposa estar en una zona com la nostra, on hi ha un risc objectiu però està controlat.
Com ha de ser aquesta informació? A través de mitjans digitals, però també tradicionals, com bustiades o imans de nevera que recordin coses bàsiques, com per exemple perquè no sonen les alarmes. I és perquè hi ha dues fases: la d’alerta i la d’emergència. En la d’alerta no sonen les alarmes, perquè d’aquestes situacions n’hi moltes i diferents. Sonen quan hi ha una emergència, que és quan hi ha un risc real per la població. Hem de saber gestionar que fem quan només és una alerta. No hi ha alarmes, però podem oferir un altre tipus d’informació per de minimitzar el neguit de les persones. Calen accions formatives, sobretot a les escoles. Els nens i nenes són els millors prescriptors que podem tenir. I també amb xerrades als centres cívics. Donem molta importància a les associacions veïnals com a intermediaris, perquè els veïns hi confien.
La creació dels consells de districte era un punt important del seu programa. Hi confiem molt. Aquest incendi és un aspecte sobrevingut i pot fer que tothom sigui més sensible i més receptiu a l’hora de rebre missatges. Les associacions veïnals són determinats a l’hora de donar missatges i transmetre tranquilitat.

“DONEM MOLTA IMPORTÀNCIA A LES ASSOCIACIONS VEÏNALS COM A INTERMEDIARIS, PERQUÈ ELS VEÏNS HI CONFIEN”

 
Una paraula que va fer servir en campanya és allò de “cosir” la ciutat. Cap on començaran a treballar en matèria urbanística? Hi ha diversos focus. La zona que s’inicia a la part baixa i continua cap al centre necessita una bona rehabilitació, o com fem que el riu Francolí sigui el pont d’unió entre centre, ponent i nord i, en general, com actuem davant la decadència habitacional. Tenim una ciutat amb el récord de pisos en estat ruïnós i és un problema, una autèntica gangrena. I abordar això demana polítiques en moltes direccions i complicitat amb altres administracions. Tot això no s’acabarà en un mandat, però si que volem tenir un pla consensuat.
La Budallera té espai en aquest model de ciutat? L’espai que té és que no es faci. Per a nosaltres és molt important no créixer en extensió en aquells espais que tenen més valor paisatgístic i natural. Si tenim un problema de pisos buits i zones de ciutat amb certa decadència urbana i forats que es poden construir, no té sentit créixer per la Budallera. I en l’estratègia contra el canvi climàtic és absurd deixar degradar el centre i anar creixent en extensió. Els urbanistes recomanen recuperar i rehabilitar. L’objectiu és tornar la vida a carrers que l’han perduda.

“SI TENIM UN PROBLEMA DE PISOS BUITS I FORATS QUE ES PODEN CONSTRUIR NO TÉ SENTIT CRÉIXER PER LA BUDALLERA”

 
Diu sovint que la ciutat està en situació de decadència. En què es nota? Per una banda, el nombre de pisos buits en mal estat. L’informe de l’Agència Catalana de l’Habitatge ens situa com la ciutat del país amb més pisos en estat ruïnós. Es veu també en el comerç, amb molts establiments tancats. Per això defensem el petit comerç i no fer noves zones com el PP10. En definitiva, un conjunt de polítiques per tornar a tenir una ciutat mediterrania que som en essència.
La cultura a la ciutat també viu un mal moment? La cultura viu una situació molt curiosa. Tenim la millor generació d’intèrprets, de creadors i d’artistes, però tenim un problema d’equipaments molt gran, de falta d’estratègia cultural i a això nosaltres li donen molta importància, perquè entenem la cultura com un element dinamitzador i revitalitzador de la ciutat. No hi ha cap ciutat que tingui empenta sense la cultura com a eix transformador. No és casual que jo mateix hagi assumit les competències de cultura.
Han descartat el bus gratuït que proposava el PSC en campanya. Cap a on ha d’anar el model de mobililitat de Tarragona? Tarragona és una ciutat molt extensa i descohesionada i el transport públic és importantíssim. Un dels nostres objectius serà millorar el transport públic, en qualitat, eficiència, rapidesa. Ara mateix tenim llocs de la ciutat que en cotxe tardes sis o set minuts en arribar-hi i en autobús, una hora. Hem de revisar-ho, fer un transport molt pràctic i útil. S’ha demostrat que en llocs on s’ha fet el bus gratuït, el seu ús no ha augmentat de manera clara. La gent continua agafant el cotxe.
Restringiran el pas de cotxes en alguna zona de la ciutat? Hem d’estudiar-ho bé. Nosaltres volem fer una zona de vianants al centre molt més gran que l’actual. L’Illa Corsini és un bon model. No s’ha de fer d’una forma imposada, sinó parlant amb els veïns. I en alguns llocs no ha de ser potser al cent per cent, però sí pacificar el trànsit.

L’alcalde Ricomà amb Jordi Salvat durant l’entrevista

El cas del pàrquing Jaume I porta encallat molts anys. Quan en podrem veure una resolució? És un tema que hi ha una part que no depèn de nosaltres sinó de la Justícia, però si podem fer alguna cosa perquè vagi més de pressa ho farem i volem que es depurin responsabilitats el més aviat possible. Les nostres prioritats inversores no entren en el Jaume I. Qualsevol cosa que s’hi faci allí té un cost molt més alt que en superfície.
El model turístic actual de la ciutat s’ha de revisar? La ciutat podria fer més del que fa en aquest aspecte. Tenim un gran handicap, un parc hoteler molt limitat i hem d’ampliar-ne les places. Hem de regular en algunes zones els habitatges d’ús turístic perquè tenen derivades com l’augment del preu dels lloguers. El model turístic ha de tirar pel que tenim diferent , que és el patrimoni i també tenim un discurs museístic molt poc estructurat, amb una presentació dels monuments poc moderna. El visitant busca una experiència i ho tenim poc desenvolupat. També hem de ser la porta d’entrada a les comarques de l’interior de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Hem de treballar amb el territori.
Hem tingut una polémica aquests dies sobre el Museu Nacional d’Arqueologia sobre si continuarà a Tarragona o no. El Museu Nacional només pot estar a Tarragona. La denominació nacional és molt important, perquè és una marca que et distingeix i et reconeix i des de sempre el Museu Nacional d’Arqueologia ha estat a Tarragona. I diferents museòlegs del territori han donat suport al que vaig dir. Qui va dir museu nacional i arqueològic en el mateix títol parlant del MAC de Barcelona va estar desafortunada.

“VOLEM FER UNA ZONA DE VIANANTS AL CENTRE MOLT MÉS GRAN QUE L’ACTUAL. L’ILLA CORSINI ÉS UN BON MODEL”

 
Un futur museu que està sobre la taula és el de la Química, a l’antic Banc d’Espanya. Hem de veure com està el projecte. Encara no l’he vist en detall. Nosaltres pensem que un espai cultural des d’un punt de vista variat i ampli és molt necessari. Hem de mirar si és compatible una cosa amb una altra i si aquests diners que arribaran del Fons FEDER condicionen qualsevol operació.
En el saló de plens hem vist com es reorganitzava la distribució del retrat del rei i l’escut de la ciutat, mentre que a la façana de l’ajuntament no s’ha penjat la pancarta de suport als presos polítics, com si ha fet un altre nou alcalde republicà, el de Lleida. A què es deu aquesta doble decisió? Sobre la decoració interna de l’ajuntament les competències les té l’alcalde i, des d’abans d’entrar, tenia molt clar que els canvis al saló de plens aniria com ha anat. I en el ple no hi va haver resposta de cap grup. Una altra cosa és com l’ajuntament es manifesta de cara enfora i això és una decisió que ha de ser col·legiada. Si es presenta qualsevol moció per posar la pancarta o llaços grocs, des d’Esquerra donarem suport. Jo vull que tinguem la pancarta, però és una decisió que no puc prendre sol.
En aquest moment en el govern són dos socis, nou regidors. Estaria més còmode amb un govern més ampli? Estaria més còmode amb un govern de catorze. I és el que m’agradaria: un govern que representés un sector molt ampli de la societat, amb la CUP, els comuns, passant per nosaltres i Junts per Tarragona. Una altra cosa és que s’acabi fent. Hi ha una cosa que ens uneix, com es va veure en campanya, i és que Tarragona tenia una urgència, un canvi en positiu, pensant en les persones, per fer una ciutat molt més amable i regenerada. Amb matisos entre els diferents grups, però hi ha prou base de coincidència per fer un govern de catorze.
En el que s’hauran de posar d’acord és en el pressupost de 2020. I posar d’acord la CUP i els comuns amb Junts per Tarragona. Crec que ens posem posar d’acord, perquè hi ha molts punts de coincidència. Ningú s’oposarà a fer plans de mobilitat molt més pensats en transport públic i bicicletes, a regenerar habitatges i espais públics, a més transparència.
En quin moment va saber que seria el proper alcalde de Tarragona? La regidora Laura Castel m’ha recordat més d’un cop que dos o tres mesos abans de l’inici de la campanya, en una assemblea de militants, vaig agafar una pissarra i vaig posar que si aquests (PSC, PP i Ciutadans) sumaven tretze regidors tindríem l’alcaldia. L’estratègia va ser aquesta. No sabíem amb quina combinació, però que la gent que volíem el canvi havíem de sumar catorze regidors. La nit electoral passa i m’ho crec bastant i el dia de l’assemblea dels comuns, quan l’opció de pactar amb nosaltres guanya amb tanta diferència, ho vaig veure bastant factible. I també perquè en les converses, la CUP i Junts per Tarragona van actuar amb molta lleialtat. Hi va haver molta empatia.