L’alcalde Ricomà ha assumit personalment les competències de Cultura i Festes, tal és la importància que es vol donar a aquests temes en el seu mandat. Els pressupostos, assegura, ho reflectiran

Per Marc Pascual amb fotos de Pierre Grubius

Vostè mateix ha assumit les competències de cultura i festes. Per què? Qualsevol ciutat que vol tirar endavant ha de tenir la cultura com un element transformador, com un element de cohesió. Crec que a Tarragona durant massa anys la cultura ha tingut un interès tangencial per a l’equip de govern: s’han fet unes festes molt ben fetes però no s’ha tingut una visió més àmplia de la cultura. La cultura ha de ser un eix de govern i per això n’he assumit les competències.
Parlem de les Festes, sobretot de Sant Magí i Santa Tecla. Què és el que no s’ha fet bé fins ara? I el que cal continuar perquè s’ha fet bé? Quan parlem de festes jo posaria una nota molt alta. Penso que les festes en general han estat ben fetes. Les festes tenen una enorme acceptació per a la gent de Tarragona i dels voltants; és quan tot el Camp de Tarragona es concentra a la ciutat: jo dirà que, sobretot per Santa Tecla, és dels pocs cops l’any que Tarragona exerceix de capital. Jo no canviaré el model de festes perquè ha estat un model d’èxit.

“JO NO CANVIARÉ EL MODEL DE FESTES PERQUÈ HA ESTAT UN MODEL D’ÈXIT”

Alcohol i festes: l’alcohol ha provocat incidents i queixes entre els veïns… cal limitar-ne el consum d’alguna manera? Cal recordar que el consum d’alcohol ha de ser responsable. I serem molt exigents per evitar que es vengui alcohol a menors; els grans, cadascú ha de ser responsable del que fa. La nostra feina és recomanar el consum responsable, vigilar actituds incíviques i evitar-ne el consum a menors.
El fet que l’Ajuntament doni suport a ‘la mamadeta’ i al ‘barrilet’ que es distribueix cada any per festes, ha de canviar? La beguda de les festes és una beguda assumida popularment. Crec que el que ha de fer l’ajuntament és no promocionar cap marca durant les festes. Però és evident que la mamadeta està arrelada a les festes com un element més i amb molta acceptació, això és així.
Però en el fons és una beguda alcohòlica… Sí. El que no podem fer és promocionar-la però tampoc podem fer la Llei Seca. Nosaltres hem de recomanar que es begui amb prudència. Si funciona la mamadeta és perquè qui se la va inventar va tenir èxit; és molt agradable de beure i cadascú ha de ser responsable de saber en quines proporcions se la beu.
Creu que caldria limitar l’aforament de la Plaça de la Font quan s’hi fan concerts? No li fa por que un dia succeeixi una desgràcia? La Plaça de la Font té el seu propi pla de contingència. Rarament es produeixen situacions greus perquè té diverses sortides. És un epicentre de les festes i malgrat això diria que mai no s’hi ha produït una situació de col·lapse.
Alcalde, parlem de diners… el que gasta l’Ajuntament en festes majors és massa? És a dir, aquesta gran despesa limita el pressupost de cultura la resta de l’any? No l’hauria de limitar, no haurien de ser vasos comunicants. Les festes són dies molt importants per la gent; dies de convivència, d’afirmació ciutadana. Altra cosa és que hem de fer tots els esforços possibles per a ampliar la partida de cultura, però no crec que hagi de ser a costa de festes. Per a nosaltres els objectius de la cultura han de ser cinc: un és la igualtat d’oportunitats, és a dir, la cultura ha d’arribar a tots els racons de la ciutat. La segona és l’atenció a la diversitat: som una ciutat molt diversa i la cultura és una manera que tothom participi i tingui veu. Un altre és entendre la cultura com a benestar personal: accés a tothom al consum i la pràctica cultural. El quart és el suport a la gestió cultural i a la professionalitat; per uns la cultura és consum però per a d’altres és una professió. I el cinquè és posició de ciutat: els festivals han de ser el millor instrument per a projectar una visió positiva de la ciutat. Aquests són els cinc eixos que han de dirigir la cultura i no xoquen per a res amb els de les festes.
Per què tothom té la sensació que, malgrat que a la ciutat hi ha talent i creativitat, falta un ‘gran públic’ que assisteixi als actes culturals? En part perquè és veritat (riu). Tenim la millor generació de creadors: música, arts plàstiques, fotografia, arts escèniques, cinema… falta una demanda i que l’ajuntament posi tot el què ha de posar perquè aflori. Un tema bàsic són els equipaments: l’ajuntament en té molt pocs i en situació molt precària. També és bàsic que, a través dels centres cívics, aflori tot el talent que conté la ciutat. Un altre tema és l’estudi de públic: a Tarragona tenim la capacitat cultural que tenim, però hem de plantejar la relació amb el públic en l`àmbit territorial: cal que tinguem una programació prou constant per a ser referent al territori.

“ÉS BÀSIC QUE, A TRAVÉS DELS CENTRES CÍVICS, AFLORI TOT EL TALENT QUE CONTÉ LA CIUTAT”

 

L’alcalde amb l’autor de l’entrevista

Vostè ha declarat que la cultura és un important motor de transformació i cohesió social… pot ser el desllorigador per cohesionar les ‘tres Tarragones’ (ponent, centre i llevant)? Com es fa això? Et deixes el nord (riu). De fet sí. Hi ha un tema urbanístic que costarà generacions; però tenim els objectius culturals dels que hem parlat, accés a tothom, que aflori el talent als barris, atenció a la diversitat… ha de ser normal que als centres cívics hagi programació cultural; que un diumenge al matí qualsevol persona de qualsevol barri pugui anar a veure un espectacle de màgia, de contacontes, etc. Igual que ho poden fer els que viuen al centre.
Entenc, doncs, que els centres cívics poden ser un bon difusor de la cultura… Han de canviar i han de ser un element importantíssim per a això. I d’aquí estic seguríssim que afloraran moltes oportunitats i molts dels barris poden esdevenir centre d’interès d’activitats culturals concretes. Si la gent que li agrada la mímica, per exemple, sap que els divendres a tal zona hi ha un col·lectiu que en fa, això acabarà sent un element de dinamització de l’entorn.
Parlem de teatres: el Tarragona en reparació, el Metropol en estat precari, el Camp de Mart ni se sap, les sales alternatives malvivint? Com redrecem la situació? Ho veureu al proper pressupost: volem revertir la situació a partir de la inversió.
Com pot ser que obres relativament noves estiguin en aquesta situació? Amb el teatre Tarragona estem amb una demanda: hi ha un problema concret de falta d’inspecció sobre l’obra. Però en general tant en les noves infraestructures com en les velles hi ha hagut un problema de no manteniment i això ho està pagant la ciutat. L’altre dia vaig llegir un expert en patrimoni italià, al diari Ara que deia: ‘la millor inversió en patrimoni és el manteniment’.
Per a les sales alternatives (Sala Trono, El Magatzem…) preveuen alguna línia d’ajuda? Hi estem treballant i estic segur que els pressupostos ho reflectiran. Nosaltres valorem moltíssim el que es fa en aquestes sales.
La sentència judicial contra l’Ajuntament pels horaris de la Tarraco Arena Plaça, condemnen aquest espai com a receptor de grans concerts nocturns? Disposa la ciutat d’espais alternatius? Pel que ens diuen les dades , sembla que el canvi d’horaris que ha comportat la sentència no ha tingut una afectació excessiva en el públic. D’altra banda ens consta que la Diputació està fent el que ha de fer per a poder redreçar la situació tot solucionant els problemes d’acústica. La ciutat no disposa d’altres espais equiparables, la TAP ha de seguir fent aquest paper tot respectant els veïns; és un espai que no podem condemnar, l’interès en aquest espai segueix existint.

“A TARRAGONA LI FALTA UNA ESTRATÈGIA CULTURAL GLOBAL”

Què li manca a Tarragona, Alcalde, equipaments culturals o una massa crítica de públic per a fer viables els que hi actualment? Li falta una estratègia cultural global. I això té a veure amb infraestructures i amb l’estudi del públic. Mai no hem sabut quina gent ve als concerts, als teatres; d’on venen, quina edat tenen… per tant un estudi del públic és molt important per a saber qui et ve ara i qui no et ve. A lo millor tenim sorpreses… Això s’ha d’estudiar perquè si no, no pots adreçar les estratègies culturals.
En aquest mitjà vam fer un reportatge sobre l’estat de deixadesa del patrimoni romà a la ciutat; quin pla té per a tenir-ne cura i posar-lo en valor? Invertir més en manteniment. A Tarragona hi ha hagut un problema de manca de manteniment en espais, en patrimoni… avui mateix ha corregut la notícia de la situació arquitectònica de l’ajuntament (el mateix dia de l’entrevista s’anunciava la tramitació per a la rehabilitació de la teulada del Palau Municipal). Tots els edificis municipals pateixen de falta de manteniment. Com que el manteniment no genera notícies s’ha deixat de fer i ara ens trobem amb un veritable problema en molts espais municipals, igual que amb el patrimoni.
La ciutat ocupa un espai privilegiat al centre de la Costa Daurada, ben comunicat, amb una oferta cultural, festiva i monumental destacable… com és que no veiem gaire turistes? Caldria fer un esforç més gran per atraure els visitants de sol i platja a la ciutat? Tarragona s’ha equivocat no tenint una estratègia turística harmonitzada amb el territori. Per als visitants de Salou, Cambrils, Vila-seca, tenir una ciutat Patrimoni de la Humanitat a tan poca distància és una gran oportunitat i no s’ha explotat prou. Ens hem de donar a conèixer com gran focus de cultura i patrimoni a través del Patronat de Turisme de la Costa Daurada. Cal més col·laboració amb el territori.
Per acabar, què desitjaria haver aconseguit a nivell cultural en finalitzar el seu primer mandat? Els cinc objectius que hem proposat. Que la cultura sigui un element d’igualtat d’oportunitats, d’integració a la ciutat, d’autoestima, de generació de moviment econòmic, de projecció d’imatge positiva de la ciutat…
LA CULTURA A L’ADN
Pau Ricomà i Vallhonrat (Tarragona, 1957), casat, pare i avi. És llicenciat en Geografia i Història per la Universitat Rovira i Virgili. Treballà molts anys a Caixa Tarragona, on també exercí de sindicalista. Entrà de regidor a l’ajuntament per Esquerra Republicana (on milita des de l’any 2000) i enguany, com a cap de llista, ha esdevingut alcalde amb el suport del seu partit, En Comú Podem Tarragona, Junts per Tarragona i la CUP.
És membre de la Colla Jove Xiquets de Tarragona -de la qual va ser president en dues ocasions. A més és soci de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, del Centre d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, d’Intermon, del Nàstic, de l’Assemblea Nacional Catalana, d’Òmnium Cultural i de la Plataforma per la Llengua. També ha col·laborat assíduament, amb articles d’opinió, en diferents mitjans de comunicació. Confessa que li agrada llegir novel·la negra i llibres relacionats amb el món de la comunicació, i també la música: Ramones, Lou Reed, Raimon o soul, però també música clàssica. A més ha participat en la processó de Setmana Santa com a portador dels misteris de Nostre Pare Jesús de la Passió i la Soledat, de la Confraria de la Sang.
Ricomà és una persona més aviat tímida, retreta, a diferència del seu antecessor… però a canvi és molt empàtic: la gent el saluda pel carrer, li parlen de les seves coses i a l’alcalde no li reca entrar en la conversa. Malgrat que se’l veu atrafegat no sembla neguitós: mentre l’entorn sembla desplegar una activitat frenètica, ell va tema per tema sense atabalar-se. Podríem dir que se’l veu força còmode en el paper d’alcalde, conscient de la solemnitat del càrrec però sense deixar de ser un tarragoní més per als seus veïns.