“M’HE COMPROMÈS AMB LA MEVA FEINA I SÉ QUE NO ÉS FÀCIL A VEGADES”

A l’actriu tarragonina l’hem pogut veure fent teatre, cinema i televisió, però també es dedica a la docència i al coach de joves actors. En aquesta entrevista en parlem de tot plegat, recordant també els seus inicis en el món de la interpretació i mirant el futur, carregat de projectes

Per Jordi Salvat. Fotos Pierre Grubius

 
Que està fent actualment? Acabo participar en una sèrie de Netflix, rodada en anglès a Hongria, una sèrie d’època. Ha estat una experiència curta però molt potent. Per altra banda, estem intentant portar Equus a Barcelona, que es va veure a Tarragona fa uns mesos, i també participaré en un curtmetratge i una websèrie.
Aquesta tardor s’estrenarà cinc anys després d’acabar el rodatge la pel·lícula Barcelona 1714, dirigida per Anna Bofarull, en què hi ha participat com a actriu. Passen sovint el món del cinema casos com aquest? Amb molta perseverança, la directora, Anna Bofarull, i el productor, Heiko Kraft, han aconseguit els mitjans per acabar-la i estrenar-la i és una bona notícia. Si darrera de Barcelona 1714 hi hagués hagut una productora amb molts diners, segurament s’hauria estrenat fa temps. Espero que al setembre la gent vagi al cinema a veure-la.
Creu que la situació en el món del cinema, la televisió o el teatre està pitjor que quan va començar i és més complicat ara tirar endavant els projectes? No ho sé. Una cosa que ha canviat molt en totes les feines és el tema tecnològic. I la indústria, també. Fem fotografies i gravem vídeos amb es telèfons mòbils. Existeixen les plataformes, com Netflix, HBO o Movistar Plus. Si hi ha talent, una idea i s’aconsegueix l’equip, ara es pot fer un projecte amb molts pocs recursos. A nivell de productores, vam passar una crisi molt forta fa uns anys, però ara s’estan refent i s’estan rodant moltes sèries.
Els càstings com els afronta? Els afronto amb il·lusió. M’encanta fer proves, càstings, però quan ja has fet moltes coses voldries més facilitats i no que per cada feina hagis de ser examinada. El que més em toca és que no només compti el talent i la teva capacitat. Si som dues actrius que hem fet molt bé un càsting i tenim un aspecte perfecte per un paper, però una de les dues té un compte d’Instagram amb molts seguidors i l’altra, no, la feina serà per a la primera.

SI DUES ACTRIUS HEM FET MOLT BÉ UN CÀSTING, LA FEINA SERÀ PER QUI TINGUI MÉS SEGUIDORS EN EL SEU COMPTE D’INSTAGRAM

 
Això està passant? Sí. I ho trobo molt greu. Sóc conscient que la imatge és important i entenc les xarxes socials, però em vaig formar amb la il·lusió del talent, del treball, i veig que ara hi ha altres valors. Encara estic integrant-ho, veient com ho gestiono. Per mi, no tot val.
Està present a les xarxes socials? Ja fa temps que tinc Facebook i Twitter i, des de fa poc, Instagram.
Com ho gestiona? M’encantaria tenir algú que m’ho portés (riu). Sóc jove i intento adaptar-me, però vaig néixer en un altre moment. Les xarxes socials són una cosa afegida. Quan vaig decidir ser actriu i formar-me, confiava en la meva capacitat de treball, la meva sensibilitat, meva visió, la meva creativitat. Hi segueixo confiant, però m’estic trobant que hi ha altres coses que influeixen i no depenen tan de mi. Em dedico a la interpretació perquè em mou la passió. Evidentment que és una feina i hi guanyo diners, però va més enllà.
D’on neix aquesta passió per la interpretació? Quan era petita, al meu col·legi no fèiem teatre, però m’agradava llegir en veu alta. El meu pare havia fet teatre amateur de jove, però no ens en parlava. I el meu avi també, al Teatre Modern i cantava sarsuela. El meu pare era un amant del cine i a Tarragona va formar part del Cineclub, molt abans que jo naixés. I va ser una sorpresa descobrir tot això. No entenia d’on em venia aquest sentiment pel teatre.
Quan fa el click que decideix que es dedicarà al teatre? Hi va haver un pas intermedi. Vaig estar a l’Esbart Santa Tecla. Allí ballàvem i vaig estar molt a l’escenari. Treballava el cos i m’agradava moltíssim. Llavors vaig anar a l’Institut Vidal i Barraquer i allà vaig començar a fer teatre. Ajuntar el cos i la paraula va ser realment un descobriment.
I després ja estudiar interpretació? Vaig estar tres anys a l’institut fent teatre i vaig veure que allò creixia dins meu. I vaig anar a l’Escola D’Art Dramàtic (EAD) Josep Ixart. A Tarragona vaig estar en tres companyies que ens hi volíem dedicar professionalment. Un professor de l’EAD, que venia de l’Institut del Teatre, Christian Shulert, em va animar a seguir estudiant, a ampliar coneixements. Vaig sentir que necessitava més formació i conèixer altres maneres de fer i amb 23 anys vaig anar a l’Institut del Teatre de Barcelona.

VAIG SENTIR QUE NECESSITAVA MÉS FORMACIÓ I CONÈIXER ALTRES MANERES DE FER I AMB 23 ANYS VAIG ANAR A L’INSTITUT DEL TEATRE

 
I quan li va dir que es volia dedicar professionalment al teatre, que li va respondre el seu pare i la seva família? Ell no s’hi havia dedicat, perquè per a ell era un hobby. Em deia “molt bé Mercè, però al matí treballa en una altra cosa”. La sorpresa va ser quan vaig dir que volia que ocupés tot el meu dia. Entenc el meu pare, perquè no tenir una feina estable és un risc, que jo assumeixo. La meva mare és una font inesgotable d’energia i el que m’ha ensenyat amb la seva generositat és importantíssim i un gran suport per mi. I els meus germans també. Jo ja sabia quan vaig començar de la inestabilitat, de la muntanya russa que podia ser aquesta professió. Acceptes que hi haurà moments que les coses seran molt fluïdes, se solaparan feines, i altres que tindrà temps per preparar-te coses, per viure.
Com afronta aquests moments difícils, quan no arriben feines? De diferents maneres. També m’agrada donar classe i fer de coach. Intento tenir sempre alguna classe, algun taller. I a vegades recupero la meva època estudiantil i em poso a servir cafès o despatxo en una botiga. Tot que ara fa temps que no ho faig. Daniel Day-Lewis fa sabates entre pel·lícula i pel·lícula. Si en Daniel Day-Lewis fa sabates, jo puc posar cafès, encara que no és la meva feina. Quan et dediques a fer d’actriu has de tenir una mentalitat oberta. Jo m’he compromès amb aquesta feina i sé que no és fàcil a vegades. Per a mi, el més ideal és combinar interpretació amb classes o coach.
On dona classes? De teatre, amb Lazzigags, una escola i companyia de teatre. Faig tallers per parlar en públic al Centre Cívic de Sants i per associacions, empreses o particulars que m’ho demanen. A més faig de coach, com una professora particular d’interpretació per treballar aspectes concrets.
Com és aquesta feina de coach de joves actors? De coach ja fa temps que ho faig. A Fill de Caín vaig fer de coach de David Solans -que ara ja és un actor molt conegut-, Abril Garcia i Elena de la Torre. Tots tres van posar moltes ganes i també el director, Jesús Monllaó, em va donar temps. Vaig tenir molt espai per treballar, per trobar-nos, per assajar. Però no sempre és fàcil. En TV només puc fer el seguiment emocional i algun suport. No puc detenir-me a fer un treball profund. A Formentera Lady vaig fer de coach del nen protagonista i després surto un moment d’actriu.
Com veu el món cultural de Tarragona? Quan vivia aquí hi havia menys coses. Des de la distància de no estar vivint el dia a dia, veig que a Tarragona hi ha una gran activitat, sobretot teatral. La Sala Trono fa una feina molt interessant, potenciant petites companyies i teatre contemporani. També s’ha fet una feina important fent teatre a les escoles públiques amb horari escolar, impulsat per Joan Pascual i Marta Grau. Va ser meravellós formar part del primer grup de monitors que impartíem aquelles classes. La formació en teatre és bona per tothom. Et dona unes eines pel cos, per la veu, per la creativitat.
I l’audiovisual? No podem parlar de món audiovisual a Tarragona. Hi ha persones que s’hi estan dedicant i estan lluitant, com la Belén Macías, Anna Bofarull, David Aymerich i José Luis Montesinos . I Tarragona els ha donat suport com ha pogut, amb diners o cedint espais per rodar. Una indústria necessita diners que recolzin persones amb ganes i talent que vulguin fer cinema i a Tarragona no podem parlar d’indústria audiovisual, tot i que hi ha una Film Office, que està fent una gran feina per portar rodatges a Tarragona.
Què li agrada més: el cinema, el teatre o la televisió? M’agraden les tres coses. En teatre hi ha una cosa que et fa vibrar en aquell moment, però en cinema o televisió també visc aquest moment en el rodatge, encara que no hi ha públic. I és el moment que diuen “acció”. I ho dono tot.
Li agrada més fer personatges complicats? M’agrada tot, fer la persona més noble i inspirada o la persona que ha caigut més al fons i vol aixecar el cap per tirar endavant. I tu l’has de defensar. Per què aquesta persona ha fet allò? Que li ha passat pel cap? És molt interessant. A nivell humà, és molt enriquidor. Suposo perquè m’agrada la psicologia, entendre la ment humana.

LA FORMACIÓ EN TEATRE ÉS BONA PER TOTHOM. ET DONA UNES EINES PEL COS, PER A LA VEU, PER A LA CREATIVITAT

 
Se sent reconeguda per la ciutat de Tarragona? Em sento molt estimada per Tarragona, pels amics i la gent que em coneix i he tingut l’oportunitat de participar en activitats de la ciutat. Per mi és un honor que comptin amb mi per a presentacions d’actes, actuacions a festivals… Estic agraïda a la ciutat. Me’n vaig anar a una altra ciutat on no em coneixia ningú i allà poc a poc et vas fent el teu espai. He fet una gira pel món, he treballat al Teatre Nacional amb actors magnífics i reconeguts i he co-creat tres companyies al llarg d’aquest temps, on he pogut experimentar i fer el que voliem crear i expresar en aquell moment. Encara em queden moltes coses per fer.
Quines? Ara em bull el cap en projectes i m’haig de centrar en un o dos. Fa poc vaig fer un postgrau d’actors i guionistes per l’audiovisual. Vam rodar una guió que vam crear des de zero. Em va agradar molt l’experiència. Se m’han despertat ganes d’escriure. O co-escriure. Tinc al cap una pel·lícula i un documental. M’agraden molt els textos clàssics i contemporanis, però a vegades tinc una idea que vull explicar. Sinó ho explico jo, ho explicarà una altra persona d’una altra manera. La creativitat la tenim tots, i un pot ser creatiu com a cuiner o un pintor de parets. No només els artistes o els dissenyadors. És una actitud davant la vida.
 
ACTRIU TOT-TERRENY DEDICADA TAMBÉ A LA DOCÈNCIA
Mercè Rovira es va formar a l’EAD de Tarragona i es va llicenciar en Art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha ampliat la seva formació en guió i interpretació audiovisual, teatre i psicologia, pedagogia teatral i altres cursos de teatre i interpretació audiovisual. Rovira té una llarga trajectòria com actriu, tant en el teatre, el cinema com la televisió, però també en la docència i el coach de joves actors. Als escenaris l’hem pogut veure, entre altres, en muntatges com Faust. Versió 3.0, de la Fura dels Baus, amb la qual va fer una gira internacional, Les Tres Germanes, de Txèkhov, amb direcció d’Ariel García Valdés al TNC i més recentment a Equus, de Peter Shaffer, que va fer una gira que va passar per Tarragona.
A la gran pantalla, Rovira ha participat en films com Libertarias, de Vicente Aranda, Fill de Caín, de Jesús Monllaó, Barcelona 1714, d’Anna Bofarull (en la imatge amb les altres protagonistes femenines del film, Alba Brunet i CristinaPacareu), El dulce sabor de limón, de David Aymerich, Formentera Lady, de Pau Durà i La Atlántida, amb Belén Macías. A televisió ha participat a sèries com El Comisario, Setze dobles, Vendelplà, Llàgrima de sang, La que se avecina i Amar en tiempos revueltos. També hem pogut escoltar la seva veu en publicitat i reportatges. És membre de l’Acadèmia del Cinema Català.