“SER PRESIDENT ÉS UNA MANERA DE TORNAR AL CENTRE EL QUE EL CENTRE M’HA DONAT”

L’ex-alcalde de Reus és, des de fa unes setmanes, el nou president d’una de les institucions ciutadanes més importants de la capital del Baix Camp. En aquesta entrevista, Pérez parla del seu projecte de futur, però també analitza passat i present d’aquesta entitat centenària

Per Jordi Salvat. Fotos Pierre Grubius

Per què va decidir optar a la presidència del Centre de Lectura de Reus? Uns mesos abans d’iniciar el procés de renovació de la junta vaig pensar de presentar-me. Vaig fer algunes consultes. Alguns presidents em van dir “perquè no ho agafes”, al final va anar quallant i vaig decidir que era el moment. A finals dels setanta i inicis dels vuitanta ja vaig ser primer tresorer i després secretari del Centre de Lectura.
Així ja fa temps que és soci? Des de l’any 1970, gairebé cinquanta anys. Ara que estic prejubilat i disposo de temps, ser president és una manera de tornar al Centre el que el Centre m’ha donat. El Centre de Lectura m’ha donat amistats, coneixement, un bagatge cultural i també una visió ciutadana, perquè aquest centre, a més d’un ateneu, és una institució ciutadana, com va dir Pere Anguera en el seu llibre. El Centre m’ha permès agafar interès per les qüestions de caràcter públic, cívic, el bé comú. I això ha tingut una influència en la meva trajectòria. Em va forjar una manera de veure les coses que em va abocar a la cosa pública.
És una institució que es va fundar fa 160 anys. Com s’entén el Centre de Lectura en una època com l’actual? Aquest és el gran què. Per una banda, les dues èpoques s’assemblen molt, però, per l’altra, són totalment diferents. S’assemblen en què els fundadors del Centre de Lectura buscaven a través de la lectura de diaris que la classe obrera coneixés el món, que aprengués a llegir i escriure. Avui en dia el repte és el mateix. La societat muta d’una manera acceleradíssima i ens trobem amb problemes com és l’escletxa digital i moltes coses que, a una gran part de la gent, se’ns escapa de la comprensió.

A MÉS DE PROGRAMAR ACTES CULTURALS, EL CENTRE DE LECTURA S’HA D’ABOCAR A LA REFLEXIÓ

I que pot aportar el Centre? A més de programar actes culturals, el Centre de Lectura s’ha d’abocar a la reflexió, a aportar als socis i no socis espais de coneixement de temes esencials que a la seva vida els poden afectar. Per això, tot i ser de lletres, tinc un capteniment en temes científics i tecnològics, que són esencials per entendre cap a on va el món. Aquest és l’element clau que la reflexió del Congrés d’Ateneus de Catalunya està treballant: com un ateneu, una cosa clàssica, adapta la seva activitat als requeriments de la societat del seu temps i com allò que es fa dins pot sortir fora. I acompanyat d’un relleu generacional.

Lluís Miquel Pérez en un moment de l’entrevista amb Jordi Salvat

Està envellida la massa social del Centre? No, al contrari. Hi ha més gent jove usuària de serveis, per anar a l’Escola de Lletres, l’Escola d’Idiomes o dansa o música, perquè s’ha de ser soci. Però no s’impliquen en la gestió quotidiana. I per això van a buscar un ex-empleat de banca jubilat per dirigir la casa. Els últims tres o quatre ho hem estat. Això no pot ser. Jo vaig entrar al consell directiu de l’entitat que tenia 23 i 24 anys. Treballava en un banc, acabava a les tres i a les quatre venia cap aquí. La gent es pensava que treballava al Centre, però era el secretari.
I això ara no passa. Aquest esperit és molt difícil de transplantar perquè la societat ha canviat i els joves tenen altres interessos. I hem de trobar la fòrmula perquè hi hagi aquest relleu generacional, que ens ajudarà a compendre millor allò que la societat actual requereix. Perquè nosaltres no venim de l’àmbit digital sinó de la Galàxia Guttenberg.
Tenen alguna idea concreta per fer aquest salt de la Galàxia Guttenberg al món digital? No hi ha idees màgiques, però si que hem encarregat a l’òrgan neutral del Centre, la Comissió de Garanties Estatutàries, que iniciï el procés de redacció d’un pla estratègic de futur, on es parli del paper dels ateneus en la societat actual, com s’incorporen nous canals de comunicació, com es fa un relleu generacional, com es pot millorar el finançament, amb un cronograma d’actuació a mig i llarg termini. Una entitat com aquesta és molt complexa, amb un patrimoni, una ampliació important – perquè ja no hi cabem-, amb uns pressupostos en equilibri però que no es pot fer res més perquè s’entraria en dèficit. Aquest és el context que s’ha de treballar poc a poc, però un horitzó ben definit.

HEM ENCARREGAT A LA COMISSIÓ DE GARANTIES ESTATUTÀRIES QUE INICIÏ EL PROCÉS DE REDACCIÓ D’UN PLA ESTRATÈGIC DE FUTUR

 
Quines seran les prioritats en aquests dos anys de mandat? Fer el pla estratègic, abordar les obres d’ampliació i el finançament. El Centre està declarat d’utilitat pública i això comporta de les ajudes de particulars i empreses de tenir desgravacions fiscals. I s’ha d’explicar molt bé, quines accions es poden fer, a més de potenciar les relacions de caràcter institucional.
 
DOTZE ANYS ALCALDE DE REUS
Lluís Miquel Pérez Segura, de 63 anys, i va ser alcalde de Reus entre els anys 1999 i 2011, a més de diiputat al Congrés espanyol (1993-2000) i al Parlament de Catalunya (2003-2006). Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat en Història Contemporània, ha treballat com a empleat de banca. Des del 1987 va ser regidor en el govern liderat pel també socialista Josep Abelló, al qual succeí en el càrrec dotze anys després. És soci del Centre de Lectura des de fa gairebé mig segle i va ser-ne tresorer i secretari a finals dels setanta i principis dels vuitanta.
 
El Centre s’ha d’obrir més a la societat? No, ja està obert. De cada deu persones que passen per aquí, sis o set no són socis. Només no és obert per entrar a la biblioteca després dels 23 anys. Abans, és gratuït. Hem de convèncer aquesta gent que es facin socis. En el consell directiu ja tenim un membre específicament dedicat a això, a fer visites guiades i mirar d’arribar al ciutadà normal.
Quants socis són? Uns 2.000. Te una certa ondulació, amb alguns a l’estiu que es donen de baixa i tornen al setembre, però hi ha una estabilitat. Quan jo era secretari els anys vuitanta, érem 3.500 socis. Tenim ajudes institucionals importants, però no ho arriben a cobrir tot i cal l’aportació dels socis. A totes les entitats culturals i socials passa. Les administracions han de veure que no poden donar un paper competitiu, tot i que han de tenir les seves línies de treball. Jo, mateix abans de ser alcalde vaig ser regidor de Participació Ciutadana i vaig crear centres cívics i biblioteques. Però hem de trobar la fòrmula que tot això encaixi i, de la mateixa manera que hi ha hospitals o escoles concertades, hem d’establir aquestes mecanismes de concertació de les institucions com aquesta, que són privades, pero tenen una vocació pública.
Vostè va ser alcalde de Reus. Què poden apotar aquests dotze anys d’alcaldia a la presidència d’una institució com aquesta? És una tradició al Centre de Lectura. En els dits de les dues mans no cabrien els alcaldes que van ser presidents i els presidents que van ser alcaldes, com Evarist Fàbregas o Pau Font de Rubinat. Això vol que aquesta vocació d’institució ciutadana és una realitat, amb persones que, bé pel seu pas per aquí, van conformar un compromís amb allò social, com persones que quan van deixar de ser alcaldes van pensar que una bona manera d’aprofitar les relacions, el bon coneixement de les administracions era ajudar el centre des de dins. Jo he tingut les dues experiències.
I això és bo? Crec que és bo, si ets conscient de quina és la teva funció. Mai de la vida es pot plantejar com un contrapoder. Aquí no hi ha cap partit polític. Només idees catalanistes i progressistes, que conformen el Centre de Lectura. No ens resignem a fer presentacions de llibres i conferències, sinó establir mecanismes participatius i de reflexió sobre situacions quotidianes, que requereixen aprofundir i no quedar-se en el més escandalós o punyent que trobem als mitjans de comunicació: parlar de les coses, mirar de trobar solucions, diferents sortides. I enviarem aquestes conclusions a tothom que li interessi. Hi havia un programa que es va fer fa anys que eren conveses sobre temes d’interès local. No vull dir que s’hagi de repetir el mateix, però si un format més participatiu, aprofiundint en el temes.

DE CADA DEU PERSONES QUE PASSEN PER AQUÍ, SIS O SET NO SÓN SOCIS. HEM DE CONVÈNCER AQUESTA GENT QUE ES FACIN SOCIS

 
Una mena de fàbrica d’idees? En part sí. No cal inventar res, però la paraula és reflexió, conclusions, una mirada crítica i constructiva del que passa a la societat. I tot això, sumat a les activitats de totes les seccions, amb tallers, seminaris, presentacions o conferències.
Per acabar, que diria a la gent per convèncer-la de fer-se sòcia del Centre de Lectura? Està tot molt dit, perquè hi ha hagut moltes campanyes. Per a una persona que li interessi el bé comú, la cultura, adquirir coneixements, ser soci del Centre de Lectura és un enriquiment personal i les quotes no són tan elevades. A banda d’això, té la possibilitat de desgravar fiscalment, o disposar de dues o tres entrades gratuïtes cada temporda al Teatre Bartrina i una sèrie d’avantatges pels fills, els jubilats… Un usuari intensiu del Centre, gairebé s’estalvia la quota amb aquests avantatges.
UNA INSTITUCIÓ CULTURAL DE REFERÈNCIA DEL PAÍS
Fundat pel periodista Josep Güell i Mercader l’any 1859, el Centre de Lectura de Reus va ser un dels primers ateneus de Catalunya, amb la voluntat d’alfabetitzar i ensenyar a llegir a la població obrera i a les capes més desfavorides de la societat. Disposa d’una de les principals biblioteques patrimonials de Catalunya i d’un fons d’art de primer ordre amb obres destacades del segle XIX i del XX, però també d’una important oferta docent amb escoles de dansa, teatre, lletres, música, idiomes i art, que apleguen cada curs entre 700 i 800 alumnes inscrits i d’una programació d’activitats culturals, molt intensa i continuada amb més de cent propostes trimestrals. Compta amb una col·lecció editorial d’assaig i recerca, Edicions del Centre, amb 143 volums publicats. Declarada d’utilitat pública, treballa en la promoció i difusió de la cultura en totes les seves manifestacions i ha estat distingida amb el Premi d’Honor Lluís Carulla (1982), la Creu de Sant Jordi (1983) i el Premi Nacional de Cultura (2013).