LA PREVISIÓ ÉS QUE L’ANY 2020 LA TENDÈNCIA EN EL SECTOR CONTINUÏ SENT POSITIVA

Amb el gerent de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Juan Pedro Díaz, analitzem en aquesta entrevista la situació actual d’aquest sector central de l’economia tarragonina i les seves perspectives de futur

Per Jordi Salvat Rovira

Com definiria aquest any 2019 per a la indústria química tarragonina? En conjunt, tot i la desacceleració global iniciada a la segona part de l’any, es preveu que l’exercici 2019 presenti al seu tancament unes xifres positives de creixement en producció, xifra de negocis i exportacions. A nivell de tot l’estat espanyol, es preveu que el sector químic registrarà un creixement estimat de la seva xifra de negocis del 2,3% al tancament de l’any, que serà de l’1,9% el 2020, aconseguint un valor de 68.447 milions d’euros al terme de tots dos exercicis. Així, el sector haurà acumulat un creixement total en el període 2007-2020 del 37,6% (gairebé 19.000 milions d’euros d’increment), continuant, d’aquesta manera, amb la positiva trajectòria que registra des de 2013.

Quines perspectives hi ha per al 2020? La previsió és que l’any 2020 la tendència continuï sent positiva, per bé que se’n fa una estimació més moderada tenint en compte les incerteses existents en l’evolució del comerç global, amenaçat per les polítiques proteccionistes. Així mateix, i malgrat que es preveu que es mantinguin els fluxos nacionals i internacionals de demanda de productes químics, el Brexit, la situació econòmica a Alemanya i Itàlia i la seva aproximació a la recessió tècnica, les incerteses al voltant de l’evolució de la indústria l’automòbil a Europa i a Espanya i les dificultats per a la formació de govern a Espanya, determinen la prudència en les previsions.

“LA MAJOR AMENAÇA PER AL FUTUR SÓN LES POLÍTIQUES PROTECCIONISTES I L’ACTIVACIÓ DE MESURES ARANZELÀRIES”

El context mundial de ralentització econòmica com afectarà el sector químic? La major amenaça per al futur a curt i mig termini resideix en l’evolució dels mercats exteriors i de les economies globals com a conseqüència de les polítiques proteccionistes i l’activació de mesures aranzelàries i no aranzelàries que poden restringir sensiblement la demanda en els mercats internacionals. Si bé el sector químic no és un dels sectors sobre el qual s’estiguin conformant mesures proteccionistes de forma directa, sí que ho estan dos dels seus principals indústries demandants, com són l’automoció i el sector agroalimentari.
L’anàlisi és semblant en el cas del Brexit: les exportacions químiques a Regne Unit (setè mercat de destinació del sector químic espanyol), van arribar el 2018 als 1.770 milions d’euros i s’espera que finalitzin 2019 amb un increment superior al 15% fins situar-se en l’entorn dels 2.040 milions d’euros. No obstant això, de forma general, les empreses del sector químic es troben preparades per al pitjor dels escenaris, i han pogut desenvolupar alternatives pel que fa als clients i proveïdors britànics. Finalment, també influeix que, dins de les perspectives de les principals economies, la Unió Europea presenta els creixements més moderats, particularment davant els riscos de recessió tècnica que mostren Itàlia i Alemanya, mercats molt importants per al conjunt de l’economia espanyola. Una vegada més, els efectes més temuts no són els que puguin impactar directament sobre el sector químic. Són els efectes indirectes i col·laterals sobre la pròpia economia de l’Eurozona.

Mirant a mig i llarg termini, quins són els reptes de la indústria química de Tarragona? Des d’un punt de vista productiu, en un context global com el que presenta l’economia d’avui, els polígons tarragonins han de seguir aprofundint en les seves fortaleses: la interconnexió i interdependència entre empreses, l’aprofitament de sinèrgies, l’aposta per l’especialització i l’alt valor afegit dels productes a través de la innovació… Paral·lelament, cal que aquesta activitat productiva giri en torn de dos conceptes claus: la seguretat i la sostenibilitat. En els últims anys, els índexs d’accidentalitat han mostrat una tendència a la baixa que confirma que els esforços i la inversió constant van en la direcció adequada. Estem convençuts que tots els accidents són evitables i, per tant, els “zero accidents” són el nostre principal repte.
Pel que fa a la sostenibilitat, el foment de l’economia circular és un dels grans reptes del sector. D’una banda, continuant amb la protecció del seu entorn amb projectes com l’Observatori de la Qualitat de l’Aire, que porta més d’un any monitoritzant la qualitat de l’aire del nostre entorn i mostrant sempre valors inferiors a les referències internacionals, o com la campanya Operation Clean Sweep-Zero Pellet Loss, amb la qual volem assegurar-nos que ni un sol “pellet” acaba al medi com a conseqüència de cap vessament o pèrdua accidental. La sostenibilitat no és només un repte per a les empreses des del punt de vista del seu comportament, sinó que també estan cridades a afavorir-la a través de la investigació.

Quines mesures pren la indústria química davant l’emergència climàtica? Les despeses i inversió realitzades pel sector químic en l’àmbit mediambiental per tal de prevenir i minimitzar potencials impactes negatius sobre el medi ambient s’han incrementat un 41% des de l’any 2000. Actualment, el químic és el sector industrial que més inverteix en protecció mediambiental. A nivell de l’AEQT, un dels àmbits en els quals centralitza des de fa anys els seus esforços la nostra Comissió de Medi Ambient és precisament la qualitat de l’aire. Les empreses dels polígons tarragonins compleixen en aquest àmbit les més estrictes mesures de prevenció i control, aplicant les millors tècniques disponibles i incorporant contínuament millores i actualitzacions tecnològiques, per tal de reduir les seves emissions i impacte en general. Fruit d’aquest compromís les dades d’emissions i altres indicadors han anat millorant de manera continuada en les darreres dècades. L’ambició a partir d’ara és continuar millorant i contribuint a minimitzar l’impacte de l’activitat industrial sobre l’entorn.
En aquest sentit, des de la indústria es considera cabdal que la Taula Territorial de la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona, que va tornar a reunir-se el 2019, recuperi a partir d’ara un ritme de treball continuat que permeti accelerar en l’obtenció de resultats i conclusions. Justament en l’esmentada reunió de la Taula, celebrada l’octubre del 2019, es va presentar un estudi elaborat, per encàrrec de Repsol, per l’Institut Cerdà i i la URV. Els primers resultats de l’estudi i la metodologia van ser posats a disposició de la Taula de la Qualitat de l’Aire en la seva reunió de l’octubre del 2019.