Gabriel Rufián és un dels homes del moment. Ara parla per a Viu a Fons

Per Roser Pros-Roca. Fotos de Pierre Grubius

Estimat i menystingut gairebé a parts iguals en el món de la política que es fa a Madrid, Rufián ha liderat una mesa de negociació que ha obligat a asseure’s a l’altra banda del taulell a alguns dels pesos del PSOE. El que semblava impossible s’ha aconseguit perquè els socialistes volien, com fos, la investidura de Pedro Sánchez.

Abstenir-se perquè Pedro Sánchez sigui president del govern ha estat la millor opció? Ha estat la menys dolenta. Tota la negociació ha sigut molt difícil perquè tenim molt clar què és el PSOE. Aquest pacte no neix de la innocència perquè recordem els seus incompliments amb Catalunya. El que s’ha acordat és un compromís electoral d’ERC, perquè vam guanyar les eleccions amb un punt principal que és l’establiment del diàleg. Hi ha una part d’aquest país que està en contra de la independència i l’altra hi està a favor, així que hem de dialogar perquè no es pot implementar la república contra el 50% de la població, ni es pot imposar una autonomia amb el 50% de la població en contra. El nostre compromís és que si el republicanisme català guanyava, seuríem en una taula de diàleg amb el govern, de facto el PSOE, perquè si numèricament el PSOE era prou feble, no li quedaria altra.

El PSOE i Pedro Sánchez va ser molt dur contra Catalunya durant la campanya. Sí, el PSOE va seguir la via de la repressió. Va vanagloriar-se de no parlar amb el President de la Generalitat i va amenaçar amb utilitzar la fiscalia. El PSOE no ha canviat, però és feble. Sovint els acords en política no neixen de la confiança sinó de les circumstàncies i de les necessitats numèriques. Per tant, el PSOE mira cap a la seva esquerra perquè en té necessitat i això s’ha d’aprofitar.

AQUEST PACTE NO NEIX DE LA INNOCÈNCIA PERQUÈ RECORDEM ELS SEUS INCOMPLIMENTS [DEL PSOE] AMB CATALUNYA

En el debat d’investidura vostè va ser categòric: “Si no hi ha compliment dels acords, no hi ha legislatura”. Com ho faran per obligar el PSOE a complir? Abans de res, malgrat que el Partit Popular diu que hi ha un pacte secret, l’acord al que hem arribat perquè ERC s’abstingués en la investidura està publicat a la web d’Esquerra, a la del PSOE i en les de molts mitjans. L’acord contempla quatre aspectes: el reconeixement mutu, l’establiment d’un calendari de trobades per negociar, el manteniment del respecte institucional i garanties de poder parlar de tot. Es monitoritzaran els acords perquè tothom tingui clar quan és la següent reunió, quin és el contingut de cada negociació. Per tant, davant la pregunta de com es fa perquè el PSOE i el Gobierno de España compleixin, si no hi ha mesa no hi ha legislatura, perquè l’aritmètica parlamentària és tossuda. El PSOE sense majoria absoluta ha de complir molts acords amb Esquerra, el PNB, Bildu, Unidas Podemos. El PSOE necessita aprovar els pressupostos i tenir estabilitat parlamentària. Aquesta és la bona noticia per a la democràcia. Esquerra ja ha demostrat del que és capaç per defensar els drets civils, socials i nacionals de Catalunya i si cal ho tornarem a fer. Estem demanant que es compleixin els acords. Nosaltres no podem donar suport a algú que no té paraula.

El diputat Gabriel Rufian i Roser Pros-Roca durant l’entrevista

Tombar la legislatura i forçar unes noves eleccions, pot donar una oportunitat a la dreta més extrema que a Espanya està en auge? Tenim molt clar que l’alternativa que representa la dreta espanyola és dramàtica, és salvatge, perquè és gent amb fortes mancances democràtiques. La coneixem bé aquesta dreta radicalitzada, perquè actuava com a acusació particular al judici demanant 500 anys de presó als nostres companys i companyes. A mi, quan vaig anar de testimoni al judici, em va interrogar un representant de Vox, per tant, resulta curiós que no es pugui dir que va ser un judici polític quan hi havia un partit polític a dins, no?

Quin paper jugarà Podemos a partir d’ara? Podemos fins ara es podia posar de perfil davant de segons quines coses que passaven a Catalunya, però ara ja no podrà perquè forma part del Govern. Amb en Joan Tardà compartim la opinió que hem de donar una nova oportunitat a l’esquerra espanyola de decebre. Si això passa, el republicanisme i l’independentisme faran un important pas endavant. Igual que va decebre el 2010 quan va començar el procés català, la frustració dels catalans quan es van “cepillar” l’Estatut i això va suposar el pas endavant per a l’espai polític català.

L’ALTERNATIVA QUE REPRESENTA LA DRETA ESPANYOLA ÉS DRAMÀTICA, ÉS SALVATGE,
PERQUÈ ÉS GENT AMB FORTES MANCANCES DEMOCRÀTIQUES

Posem-nos en el cas que estem ja en aquesta taula de negociació. Què és el primer que es plantejarà? Primer de tot hi haurà un calendari, una monitorització i al final, l’acord serà refrendat pel poble de Catalunya. Anem cap al marc d’un referèndum pactat i acordat i això és un gran pas per poder fer traspassos. Esquerra i el PSOE ens hem reunit perquè vam ser els guanyadors de les eleccions a Catalunya i a Espanya i estàvem obligats a liderar aquesta feina. En el cas d’Esquerra vam crear un instrument per parlar de govern a govern. Vam utilitzar la nostra força en la investidura al servei del país i considerem que aquesta taula de diàleg l’ha de liderar el Govern de la Generalitat presidit per Quim Torra. Des del minut 1 hem d’anar a la nostra proposta política que és un referèndum d’autodeterminació. Els temes en política es solucionen votant i no pas pegant o en un jutjat. El segon gran tema és l’amnistia dels presos polítics i el retorn dels exiliats. A partir d’aquí, sabrem quina és la proposta de l’Estat.

Amb el cor a la mà, anem ben encaminats per aconseguir la independència? Opino que anem pel camí correcte. Crec en la via d’Esquerra Republicana que ha fet un replantejament per dir: d’acord, l’octubre és una llavor, tenim el recolzament que tenim, cal continuar. El no a tot, el bloqueig, el “cuanto peor mejor”, és a on ens volen els nostres adversaris. Esquerra ens sentim molt orgullosos de la nostra voluntat de dialogar, del “por nosotros no será”. Gràcies a aquesta actitud, moltes persones, tant el 28 d’abril com el 10 de novembre, han votat independència, via Esquerra Republicana, via Junts per Catalunya, via CUP.

Quins altres temes defensarà Esquerra al congrés, en nom dels catalans? Som hereus de la feina gegantina que ha fet en Joan Tardà. D’ell he après que som demòcrates, republicans, d’esquerres, catalans i hem d’estar sempre al costat de qualsevol iniciativa encaminada a dignificar la vida de les persones, tant si viuen a Lavapiés com si ho fan a Vic. A l’agenda portem la recuperació dels drets perduts durant aquests darrers temps. Anem molt determinats a derogar la llei mordassa, trobar mecanismes per tenir una fiscalitat més justa, el medi ambient és molt important, la lluita per la igualtat, contra la violència masclista, reformes laborals, tot això. Personalment em sento molt orgullós de saber que sempre trobaran a Esquerra en qualsevol iniciativa d’aquest tipus.

Es va plantejar la possibilitat que els partits independentistes formessin un mateix grup parlamentari ben fort? Sí, però ho vam descartar per tres raons: primer, reglamentàriament era absurd perquè només tindríem 10 minuts per defensar les nostres consideracions i en canvi, ara tenim 10 minuts cadascú de nosaltres. Segon, a Madrid els xoca que dos companys ideològics tan diferents tinguin l’objectiu de la independència de Catalunya. I tres, Junts per Catalunya ha aprovat un Reial Decret de desnonaments exprés amb el PSOE, ha aprovat el Reial Decret de “fondos buitre”, ha anat a veure el rei… nosaltres això no ho fem. Tot i així, crec que aquesta pluralitat és positiva perquè és la del país. Que el centre dreta conservador català sigui independentista és bo, perquè sense l’espai convergent, l’espai de la CUP o el dels Comuns, no es guanya.

A MADRID ELS XOCA QUE DOS COMPANYS IDEOLÒGICS TAN DIFERENTS TINGUIN L’OBJECTIU DE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

On és el PSC? El PSC, com a veu diferenciada dins el PSOE, va morir amb el maragallisme. Personalment em sento molt orgullós que l’Ernest Maragall estigui fent política amb Esquerra Republicana. El PSC ara és un apèndix del PSOE, un satèl·lit que mai contrarestarà la veu que lidera el PSOE. No ho dic amb alegria, perquè el PSC ha estat un partit molt important en la política catalana. Per ERC, la desaparició de la veu del PSC ha comportat la representació del socialisme catalanista que queda, que segurament se sent avergonyit després de veure a Miquel Iceta a la manifestació de Societat Civil Catalana, o del paper que Josep Borrell està fent contra Catalunya per terra, mar i aire.

Quins són els aspectes autocriticables del camí que s’ha fet fins ara cap a la independència? Ara som conscients del que tenim al davant. Vam pecar d’innocents, vam pensar que tractàvem amb demòcrates, però ara ja sabem que no tenim ni un Cameron ni un Trudeau amb els que arribar a un acord. Ara bé, tot el plantejament de l’independentisme té una sòlida base democràtica que tira endavant amb la gent. Esperàvem les xarxes internacionals que no van arribar, però és molt important que Europa vegi que aquí l’independentisme guanya elecció rere elecció augmentant els seus suports. També hem après que els terminis són sogues al coll i que tant a la vida com a la política són dolentes. Fa sis mesos teníem a un President del Govern apareixent en horari prime time a la televisió pública espanyola amenaçant al President Puigdemont i ara en canvi, tenim un President del Govern espanyol assegut a una taula de negociació i trucant al president Torra. Per tant, com que les circumstàncies canvien cada dia, qui sap què veurem d’aquí a un o dos anys.

VAM PECAR D’INNOCENTS, VAM PENSAR QUE TRACTÀVEM AMB DEMÒCRATES,
PERÒ ARA JA SABEM QUE NO TENIM NI UN CAMERON NI UN TRUDEAU AMB ELS QUE ARRIBAR A UN ACORD

Des de fa temps es diu que “segons quines situacions, Espanya no se les pot permetre”. Està clar que Espanya s’ho permet tot i la imatge que projecta a Europa li és ben igual. Comparteixo el diagnòstic. Jo sóc crític amb la Unió Europea, la mateixa Unió que deixa morir gent al Mediterrani, però també és cert que les victòries judicials que ha tingut l’independentisme han arribat per part de jutges europeus perquè són imparcials i fan la seva feina. El que ha passat amb l’Oriol Junqueras és kafkià. El Suprem demana una resposta a Europa i quan el tribunal europeu respon, no li agrada i diu que no, i el pitjor és que el Parlament Europeu, diu amén. Opino que si alguna cosa s’escriurà en el futur del procés polític català, és que ha tret moltes caretes.

Un missatge positiu… Ara s’obre una via esperançadora per la política, per la democràcia. Fa 89 anys que defensem la independència de Catalunya i ho continuarem fent per totes les vies possibles, la principal és la política. Volem fer-ho, i fer-ho bé