ARA ESTEM EN UNA SITUACIÓ CÒMODA

Quan a l’any 2007 es va reconèixer finalment que la crisi era una realitat, la bombolla immobiliària que molts economistes tenien en el seu punt de mira com a possible causa de la recessió quan esclatés, va fer bum

Per Roser Pros-Roca

Certament, ens van dir que la crisi havia començat amb l’esclat de la bombolla immobiliària. És així? El sector de la promoció i la construcció van poder tenir certa culpa però jo crec que la culpa la va tenir el dopatge financer. Es va entrar en crisi financera perquè en un determinat moment, la paquetització d’hipoteques ja no podia ser. Per tant, si cal buscar un culpable és aquest paquet de diners que els bancs van mal repartir i mal executar. Si no hagués sigut així no s’hagués donat aquest crack tan profund.

El vostre gremi es va veure molt afectat. El nostre gremi va patir moltíssim. La crisi es va emportar moltes empreses per davant perquè van passar a facturar una cinquena part del que facturaven, de manera que es van haver de reduir despeses generals de totes les maneres possibles. Molts van desaparèixer però els que van quedar van haver de fer un esforç brutal de reducció, d’aclimatació a la nova situació. Va ser molt dur. Empreses de gran nivell que ara encara arrosseguen algunes situacions que els fan patir.

ELS AJUNTAMENTS QUAN CONTRACTEN ÉS PERQUÈ TENEN ELS DINERS, IGUAL QUE ELS PARTICULARS

Diuen que estem a les portes d’una altra crisi… Esperem que no. Nosaltres de moment no ho hem notat perquè els que estan per damunt nostre segueixen treballant: arquitectes, aparelladors i per tant, si ells treballen en nous projectes nosaltres també tenim feina. De tota manera, ara el nostre gremi està més ben preparat i no té res sobredimensionat. Treballem amb el mínim imprescindible perquè hem patit molt i ara estem curats d’espants.

Balanç de situació. Nosaltres estem treballant bé, però amb preus molt ajustats. Com que hem quedat molta menys gent treballant en aquest sector ens trobem que som menys operadors al mercat, i per tant, ens trobem que hi ha prou mercat per a treballar d’una manera digna. Els ajuntaments quan contracten és perquè tenen els diners, igual que els particulars. Ara tot està més mesurat i s’actua amb més prudència. Dos ajuntaments inversors com son Tarragona i Reus han invertit molt poc en obra. I el privat, quan fa alguna cosa és perquè té els diners o una major part. Durant una certa època el sector de la construcció als paísos europeus va estar en una mitja d’entre el 8 i el 10% del PIB. Aquí a l’època bona vam estar per damunt del 15 i del 17%. Ara venim d’una època d’un 3-4%, que també és molt per sota de la mitja europea. Clar, no és bo ni un extrem ni l’altre. Ara en canvi, estem en una situació còmoda.