CARLES PELLICER | ALCALDE DE REUS I CANDIDAT DE JUNTSxREUS

“PODEM PACTAR AMB TOTHOM, PERÒ NO GOVERNAREM AMB TOTHOM”

Carles Pellicer aspira a un tercer mandat com alcalde de Reus i ho fa sota la marca de JuntsxReus, amb una candidatura que barreja experiència i noves incorporacions

Per Jordi Salvat. Fotos Pierre Grubius

 
Per què vol seguir com a alcalde després de vuit anys en el càrrec? La ciutat de Reus m’il·lusiona. Venen quatre anys que hem de projectar la ciutat i donar-li el punt d’excel·lència que requereix. Després de governar-la vuit anys amb passió, però no exempts de situacions complexes a nivell econòmic, ara s’obre una etapa molt bona, positiva per la ciutat.
Parlem de la seva candidatura. És la llista que vostè volia? He pogut triar les millors persones per dirigir la ciutat. Tenim un equip potent, professional, que està sobradament preparat per aquests propers quatre anys. Alguns d’ells ja estan amb mi en aquesta etapa, però altres són incorporacions noves, que ens donen nous perfils. La llista de JuntsxReus reflecteix la transversalitat d’una ciutat, que és rica i diversa en molts àmbits.
El fet que la número tres de la llista de JuntsxReus, Teresa Pallarès, hagi estat en algun moment cap de l’oposició amb vostè d’alcalde reflecteix el moment polític estrany que vivim? Precisament aquesta llista transversal està integrada per persones amb diferents ideologies i sensibilitats i ens dona una força i grans possibilitats que tothom se senti escoltat i tothom s’hi vegi reflectit.

“LA LLISTA DE JUNTSXREUS REFLECTEIX LA TRANSVERSALITAT D’UNA CIUTAT, QUE ÉS RICA I DIVERSA EN MOLTS ÀMBITS”
 

El passat 28 de maig hi va haver eleccions generals i JuntsxCAT va quedar en cinquena posició a la ciutat de Reus. Aquesta transversalitat de la seva llista li dona més confiança per assolir un bon resultat? Estic convençut que traurem un bon resultat. Les eleccions municipals no són unes eleccions generals. Les separen moltes coses, com el concepte de ciutat, el fet d’atendre les necessitats de les persones. No és un concepte tan ideològic, sinó de fer una ciutat millor.
Es veu governant quatre anys més amb minoria, com aquest mandat que ara acaba? En funció dels resultats, decidirem. Si els resultats donen que hem de governar en minoria, ho farem. Pactar podem pactar amb molts grups municipals, governar ja és diferent. Primer veurem la correlació de forces i després decidirem.
Hi ha algun partit amb el qual JuntsxReus no pactarà després de les eleccions? No entraren en cap ball de pactes. Nosaltres podem pactar amb tothom, però no governarem amb tothom. Amb minoria com hem estat, hem pactat coses amb la CUP, amb el PP, amb el PSC o amb Ciutadans. Governar ho farem amb qui ens tinguem confiança, que no és amb tots.
En aquesta campanya està mantenint moltes trobades amb veïns i veïnes. Què li arriba de la gent? La gent en general està contenta. Hem fet una labor de proximitat enorme. Un alcalde, a més de governar, ha d’estar al carrer, ser proper a la gent, escoltar la ciutadania, estar amb associacions, anar a actes. En aquests quatre anys he fet un total de 141 visites als barris de la ciutat i hem recollit gairebé 600 incidències, que hem resolt. Això fa que conegui molt la ciutat, les problemàtiques dels diferents barris, la gent. I això em motiva: estar al costat de la ciutadania.
Serà aquest el seu darrer mandat com alcalde si aconsegueix ser reelegit? Quan vaig presentar-me, vaig dir que hi seria vuit anys. Les circumstàncies econòmiques i polítiques que hem tingut han estat tan complexes que crec que aquests propers quatre anys podem acabar el projecte de ciutat que tenim com a govern.
Per tant, serà aquest el seu darrer mandat? Ho decidiré més endavant.
Parlant d’aquest projecte de ciutat, quines són les seves principals propostes? A nivell urbanístic tenim diverses propostes. Volem construir un aparcament subterrani a la zona del passeig Mata. La zona nord de la ciutat requereix una millora de la mobilitat i hem de posar els cotxes a sota i també per posar al dia aquest passeig. Hi ha demanda d’aparcament. Molta gent que vol agafar el tren no pot aparcar i alguns ho fan fins i tot a Torredembarra. Volem connectar també el barri Gaudí i la zona de la Boca de la Mina amb l’estació amb una passarel·la. Hem presentat una proposta molt interessant, amb la qual estic especialment il·lusionat, que és la reforma de la plaça Prim amb vianalització primer del Raval de Santa Anna i després dels de Jesús i Martí Folguera. Són ravals molt comercials i al comerç li volem donar una nova embranzida i una manera de fer-ho és a través de l’urbanisme. I la gent vol aquesta vianalització.
Com proposen aquesta vianalització? Primer farem unes proves pilot i després farem una vianalització, posant un sol nivell. Posteriorment tancarem el pas de vehicles el cap de setmana. Serà gradual. Estic convençut que això reforçarà el comerç i ens donarà una qualitat de ciutat, que és aquesta excel·lència que busco en aquests propers quatre anys. El meu missatge és una ciutat millor: més projecció i excel·lència.

“PROPOSEM FER UN MILER D’HABITATGES PÚBLICS DE LLOGUER SOCIAL, PERQUÈ ÉS UNA NECESSITAT DE DIFERENTS COL·LECTIUS”

 
Què vol dir quan parla de projecció? Posar la ciutat al centre del país, capdavantera, al nivell de ciutats pilots en moltes coses, en noves tecnologies. Posar la ciutat còmoda, amable, excel·lent, cuidar-la al màxim perquè la gent s’hi senti bé. És el que em motiva i el que faré els propers quatre anys. Volem ser una ciutat potent administrativament, rebre els màxims recursos possibles i organitzar-nos bé. Per això ens prepararem per acollir-nos a la Llei de Grans Ciutats.
Això que representa? En primer lloc, reforçar la capitalitat, amb un govern més eficaç i una administració més professional, àgil i eficient. Podrem organitzar-nos en districtes i un municipi. I tenir un parlament local que sigui potent, viu, plural i compromès. És un segell de ciutat potent, lligat amb l’excel·lència. I també volem ser una ciutat universitària.
Hi haurà més estudis universitaris a Reus? No estem parlant de tenir més graus sinó de diferents accions en l’àmbit universitari per aconseguir més coneixement, però també més fluxos econòmics i augmentar població, amb l’arribada de més professorat. Volem desenvolupar el Campus Bellisens amb nous estudis de la URV, siguin propis o de centres adscrits seguint el model del CESDA, detectant les sortides laborals més clares. Però Reus té prou potencial per acollit una universitat privada o una delegació i la creació d’una escola professionalitzadora lligada al Clúster TIC. Ens fixem en ciutats com Vic, Barcelona o Salamanca. La universitat pública i la privada són models complementaris.
Parlem de salut. Es va dir que el desembre estaria culminat el canvi de model de l’Hospital Sant Joan. Es va pel bon camí? Es va per molt bon camí, perquè els millors camins els fas amb qui pots caminar bé. Anem amb la Generalitat i el 2020 ja podrà gestionar l’hospital. És una bona proposta i també ens dona aquest camí cap a l’excel·lència i econòmicament ens soluciona molts problemes. L’hospital és un pes molt important per al pressupost municipal i ens en podem alliberar. Continuarem tenint un hospital magnífic, amb bons professionals i una gran atenció. Tothom es veurà beneficiat.
A nivell social quines propostes tenen? Voldria destacar que ens proposem fer un miler d’habitatges públics de lloguer social, perquè és una necessitat per a famílies amb dificultats econòmiques, però també joves amb sous precaris i gent gran, aconseguint diferents tipologies de veïns i, d’aquesta manera, la millora de la convivència. Ens plantegem diverses accions, com la compra d’edificis propietat de la banca que estan gairebé acabats, però també la construcció directa a través de Redessa de nous edificis, al barri del Carme i també al pàrquing provisional que hi ha a la Riera Miró. A sota hi construirem un pàrquing subterrani amb 400 places. També volem promoure la construcció d’habitatges amb fundacions i cooperatives, cedint el sòl a canvi de la reserva per a lloguer social