ENTREVISTA. MERCEDES TERUEL. DOCTORA EN ECONOMIA PER LA URV

Professora del Departament d’Economia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), dirigeix des de 2017 la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial. Amb Teruel hem volgut analitzar com han d’afrontar les empreses tarragonines els reptes de futur en un context immediat de refredament de l’economia mundial

Per Jordi Salvat Rovira. Fotos Pierre Grubius

Sembla que s’estan notant els primers efectes d’un refredament de l’economia a nivell mundial. Des de l’informe de conjuntura que realitzem des de la Càtedra al Foment de la Innovació Empresarial (URV) el que si que estem notant és un cert refredament en quant a la capacitat de generar nova ocupació. És un primer element a tenir en compte i que ja ho hem detectat en diversos trimestres. Sembla que hi ha un sostre i, a partir d’aquí, no tenim capacitat de generar nova ocupació.

Advertisement

Aquests indicadors sobre l’ocupació ens diuen que podem estar en l’inici d’una nova rescessió enconòmica? Almenys hi ha uns indicadors d’una certa desacceleració en creació nova ocupació i, per tant, en la generació d’activitat econòmica.

Estan preparades les empreses del territori per afrontar una nova rescessió econòmica? Se suposa que, després de la pèrdua de massa crítica i teixit productiu durant els anys de la darrera crisi econòmica, les empreses que han sobreviscut venen revitalitzades. És cert que els indicadors apunten que les empreses estan fent esforços en innovació però no els suficients. Seria necessari fer un canvi des del punt de vista d’innovació en processos que estan introduint les empreses. Queda camí per recórrer.

I en què haurien de treballar les empreses per estar més preparades? Des de la incorporació de capital humà que sigui capaç d’introduir aquestes innovacions i noves formes de generar activitat econòmica fins a la incorporació d’innovació en processos que poden facilitar la productivitat. Hi ha un marge de maniobra per part de les empreses molt ampli. Des de noves maquinàries a noves formes organitzatives o de comerciar. Tot i que se’n parla des de fa molts anys, hi ha empreses i comerços que no han introduï t el comerç on-line.

Advertisement
Advertisement

“SE SUPOSA QUE DESPRÉS DELS ANYS DE LA CRISI ECONÒMICA LES EMPRESES QUE HAN SOBREVISCUT VENEN REVITALITZADES”

Quins sectors productius poden patir més una rescessió? Més que sectors són tipologies d’empresa. Tots els sectors es poden veure afectats per la davallada de l’activitat productiva, però les que més són les empreses que tenen una baixa productivitat i baixa eficiència i no tenen un nivell de competitivitat d’acord amb la mitjana del sector.
Com són les empreses que els costa més innovar? Hi ha una categorització d’empreses que troben més barreres a l’hora d’innovar, que són les petites empreses i les més joves. Les empreses joves sembla que siguin les que poden introduir innovacions més radicals, però també tenen més dificultats a l’hora de trobar finançament per innovar o atraure o recursos humans amb nivell eductiu elevat i amb potencial per innovar.

La internacionalització també és un antídot davant d’aquesta situació econòmica més complicada? De fet és una estratègia a l’hora d’innovar. Tu pots innovar a través d’un producte, un nou sistema de procés, una nova forma de comercialitzar… Per tant introduir-te en un nou mercat també és una innovació i una forma de fer front a la crisi en cas de crisi una davallada a nivell domèstic. Una altra cosa és si el teu destinatari final són exclusivament els mercats internacionals. Llavors una davallada internacional t’afecta molt. Les empreses han de pensar on troben aquests nínxols de mercat i compensar i preveure. Per exemple ara tenim el tema del Brèxit i no sabem com acabarà i si les empreses haurien de prendre determinades estratègies per compensar aquesta situació.

També tenim els aranzels que han introduït els Estats Units a certs productes. Hi ha una inseguretat a nivell internacional? Aquesta situació no beneficia a l’hora de determinades inversions per part de les empreses. Però al final una empresa no inverteix per aquestes incerteses el seu nivell de competivitat no millora i es veurà afectada encara més per aquesta davallada.

I les empreses tarragonines noten molt aquesta situació? Les empreses agroindustrials van reaccionar ràpid a l’anunci de Trump dels aranzels en aquest sector. Les empreses es vinculen a les seves organitzacions sectorials per fer front a aquesta situació.

La situació política a Catalunya i l’Estat espanyol ha afectat l’economia? És un element d’entorn i les sensacions de les empreses afecten a l’hora de prendre decisions d’inversió. Però també afecta internament a nivell de consum i refreda les compres. Estem en un entorn de gran incertesa politica, que genera molt de soroll, i això no ajuda a les empreses a tenir seguretat.

“TENIM EN MENT SEMPRE ELS OPERARIS D’UNA FÀBRICA, PERÒ UNA DE LES ALTRES FEINES QUE ESTAN EN RISC SÓN ELS COMPTABLES”

Aquest any 2020 com es preveu econòmicament?Totes les previsions a nivell internacional són de refredament. Les economies emergents experimeten una desacceleració dels creixements i indubtablement arrosseguen la resta d’economies i també la nostra. A nivell tecnològic també es preveuen canvis. Si determinades indústries, com l’automoció, han de fer determinats ajustos de transformació, hi haurà canvis els propers anys. I les empreses estan a l’aguait.

Les feines més repetitives sembla que ho tenen complicat davant aquests processos de robotització. Sí. Tenim en ment sempre els operaris d’una fàbrica, però una de les altres feines que estan en risc són els comptables, que molts diuen que desapareixeran. Ens trobem davant la incertesa que poden generar les noves tecnologies de cara al futur.

Es poden produir deslocalitzacions d’empreses a casa nostra? Les empreses acaben valorant que, si part dels seus processos productius es basen en mà d’obra poc qualificada i baixos salaris, es plantegen reubicar aquests plantes productives. Per contra, si part d’aquestes noves plantes passen de menys a més qualificació, malgrat siguin més robototitzades, poden tornar al nostre país. Estudis del FMI apunten al retorn d’empreses deslocalitzades al seu lloc d’origen, però no és del tot segur.

I al Camp de Tarragona quines empreses poden tornar o es poden instal·lar? El desenvolupament de les economies no neixen del no res, sinó que la trajectòria passada, amb les indústries química, turística i logística en el nostre cas, acabarà determinant com ens transformarem. Potser tindrem una química transformada en més neta, amb productes més adequats a nivell mediambiental. Hi haurà transició evolutiva, que és natural a nivell industrial.

A nivell de territori pel que fa a la indústria veiem dues velocitats, una a la franja costanera i una altra, a l’interior. I algunes depenen de monocultius, com el nuclear a la Ribera d’Ebre. Prendre mesures en aquestes comarques i municipis és una acció estratègica per part dels seus responsables. És un problema de la Ribera d’Ebre, però també ho seria per l’Alt Camp si tanca la planta de Lear. O la química. S’han d’intentar preveure aquests possibles canvis per tal de generar un pas intermedi abans de passar a un nou pas evolutiu.

Les administracions estan ben coordinades amb el teixit empresarial? En la mesura del possible es creen organismes que volen ser llocs de trobada entre empreses i institucions per fer aquestes veus d’alerta. Per exemple, en la necessitat de llocs treball. Penso per exemple en Vallsgenera, que és responsable dels cursos d’ocupació i de formació i tenen molt contacte amb les empreses i les seves necessitats. Hi ha d’haver aquests espais de comunicació entre empreses i institucions per fer aquest tipus de previsions, sinó anirem tapant forats.