Hem abordat amb Òscar Saladié, geògraf i Director de la Càtedra Dow/URV de Desenvolupament Sostenible, els efectes de l’emergència climàtica, que ja hem notat les darreres dècades i es podrien accelerar els propers anys. També hem parlat de que podem fer per a contribuir a impedir les conseqüències nefastes d’aquesta crisi sense precedents en el nostre territori

Per Jordi Salvat Rovira. Fotos Pierre Grubius

Sembla que el canvi climàtic s’hagi accelerat aquesta darrera dècada. En aquests darrers deu anys s’està comprovant que passa el que ja es preveia que passés, que era un augment de les temperatures. Però no és que cada any sigui més càlid que l’anterior, sinó que són com unes dents de serra que miren cap amunt. Aquests darrers deu anys segueixen el patró que, des de meitat dels anys setanta del segle XX, s’està veient, amb un constant augment de les temperatures associat a la major concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

També estem veient a casa nostra molts fenòmens climàtics extrems, com inundacions o temporals de vent a la nostra zona. Que hi hagi fenòmens meteorològics extrems com poden ser ventades, pluges d’alta intensitat o onades de calor, és propi de la nostra climatologia. El que s’està veient és que aquests episodis extrems són cada cop més freqüents i de major intensitat. Els periodes de retorn de pluges intenses, com les del passat 22 d’octubre, s’estan encongint. Una causa de les inundacions és que caigui molta pluja en poc temps, però una altra és l’ocupació inadequada del territori. Si construïm segons que a segons on, encara que plogués menys, les inundacions també es produirien. Si plou més, es magnifiquen.

Ens hem de preparar perquè hi hagi més episodis extrems les properes dècades? Sí. Els estudis i models assenyalen que els extrems es faran més freqüents. La temperatura està augmentant i amb les precipitacions hi ha més divergència. A nivell de planeta plou més perquè hi ha més aigua circulant pel sistema climàtic. Una zona del planeta on s’està veient un descens de la precipitació és l’àrea mediterrània i aquesta es fa cada cop més concentrada en poc temps, en pocs episodis d’alta intensitat.

“AL CAMP DE TARRAGONA TENIM DUES ACTIVITATS ECONÒMIQUES QUE ES VEUEN MOLT AFECTADES PEL CANVI CLIMÀTIC: L’AGRICULTURA I EL TURISME”

Advertisement

Això afectarà econòmicament aquest territori. El canvi climàtic té afectacions als ecosistemes naturals perquè cada comunitat vegetal o animal pot desenvolupar la seva vida dins uns llindars màxims. A causa del descens de la precipitació hi ha processos de substitució d’espècies per altres de més adaptades al nou clima que està venint. El canvi climàtic afecta les activitats socieconòmiques però som les activitats socieconòmiques les que contribuïm al canvi climàtic. El primer impacte del canvi climàtic és en la pròpia salut, en els sectors més vulnerables, com la gent gran i els més petits. Al Camp de Tarragona tenim dos activitats econòmiques que es veuen molt afectades pel canvi climàtic, que són l’agricultura i el turisme.

Parlem de l’agricultura. Amb la pujada de les temperatures augmentem l’evapotranspiració, amb la qual cosa les espècies conreades es poden veure afectades en el seu propi desenvolupament, però també en la quantitat i la qualitat dels productes que donen. És per això que s’està introduint rec a molts llocs com a manera de combatre la reducció de les precipitacions i l’evapotranspiració, però ens hem de preguntar d’on surt l’aigua per posar noves superfícies de conreu amb regadiu.

Ens podem trobar al Camp de Tarragona amb que sectors tan importants com la vinya d’aquí unes dècades no siguin viables? Per un costat, allí on es pugui es pot posar rec de suport per aportar l’aigua que no arriba, si la vinya, encara que sempre ha estat de secà, no tiri endavant. Una altra cosa és si tindrem prou aigua. Jo crec que no hi ha tanta aigua per a tants usos en una zona relativament poc plujosa com la nostra. L’altra possibilitat, per la vinya i qualsevol espècie conreada, és apostar per varietats més adaptades a la nova situació i canvis en la gestió dels conreus, com en la poda o la manera llaurar.

Parlem de l’altra sector més afectat: el turístic. Si fos el sector turístic em preocuparia pel canvi climàtic, però si fos del sector turístic de sol i platja una de les preocupacions hauria de ser la pèrdua de platges, que pot ser per la pujada del nivell del mar pel desgel dels pols però també per l’augmengt de la temperatura de l’aigua, que fa que aquesta s’expandeixi. S i puja el nivell del mar, les cotes més baixes del litoral quedaran sota l’aigua del mar. A més curt termini ens trobem que cada cop són més freqüents els episodis severs de temporals per aquest mar càlid. El problema de la pèrdua de sorra a les platges no s’explica únicament per les llevantades sinó també per la construcció de passejos i habitatges a la costa, a més de ports i dics, que han fet que la dinàmica natural de les platges s’hagi alterat. Amb tot plegat, no és estrany que hàgim de patir per les platges. Si els turistes que venen a la Costa Daurada trien la nostra destinació una raó principal és per les platges. Una altra qüestió social és l’aigua.

Expliqui. D’on ve l’aigua per satisfer les demandes hídriques d’un territori com el nostre, amb una població flotant molt important a l’estiu? Al Camp de Tarragona no en tenim gaire d’aigua i tenim satisfeta la demanda a través d’un minitransvassament del riu Ebre des de fa trenta anys. El canvi climàtic és global i afecta també l’Ebre i hem d’anar en compte que no arribi un moment que a l’hora de repartir l’aigua que tenim no arribi per a tots i l’activitat turística es pot veure afectada per restriccions futures de l’aigua. També hi ha el confort dels turistes pel que fa a les temperatures, que no siguin desorbitades. Adaptar-se a nits tropicals es fa engegant l’aire condicionat i això és un peix que es mossega la cua, ja que és majoritàriament energia produïda de fonts no renovables i contribuïm al canvi climàtic.

“HAURÍEM DE COMPLIR DOS DELS PRINCIPIS PER TENIR UN DESENVOLUPAMENT
SOSTENIBLE: L’AUTOSUFICIÈNCIA I LA PROXIMITAT”

Què podem fer la ciutadania per mitigar aquest canvi climàtic? Qui hauria de prendre les mesures pertinents per reconduir aquesta situació és l’administració, apostant per les energies renovables, potenciant el transport públic, fent que els processos siguin més eficients, rreduint l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Deixant clar que l’administració ha d’anar al capdavant i empènyer, com a ciutadans, nosaltres podem aportar el nostre gra de sorra.

Com ho fem això? Amb els nostres hàbits i comportaments hem d’apostar per una mobilitat més sostenible. Això vol dir que hem d’apostar pels vehicles híbrids i elèctrics? És una opció, però no la més factible. No podem agafar ara el parc de vehicles que funcionen amb motors d’explosió amb derivats del petroli i substituir-ho d’avui per demà. No és viable. Si volem reduir la petjada de carboni, hem de reduir la mobilitat i canviar sempre que es pugui a modes de transport públic col·lectiu. Això és molt fàcil dir-ho a Barcelona. A Tarragona també és més fàcil que no pas a segons quins llocs que no hi ha freqüència de transport públic. No pots anar dient a la gent que utilitzi transport públic i tardi més a anar a Barcelona tardis més que fa trenta anys i a més amb retards i mal servei. Ha d’haver-hi la possibilitat del transport públic per una mobilitat més sostenible.

Què més podem fer? Actuar en els residus. Però repeteixo: qui ha d’anar al davant és l’administració. S’ha de fer la recollida selectiva, però reduir encara més la generació de residus per càpita. Cal que vagin com menys millor a incineradora dipòsit controlat, però ha d’haver polítiques de reducció del residus.

I el consum energètic. S’ha de reduir el consum, però consumim energia. Hem d’aconseguir que aquesta energia vingui de fonts d’energia renovables. Això no vol dir que hàgim de sembrar el territori de camps solars i aerogeneradors. És com la piràmide de l’alimentació. Les energies estarien al vèrtex superior de la piràmide. Són bones, però no és el principal, que és la reducció del consum d’energia i està a la base. Al mig està el ser eficient amb l’obtenció i el transport de l’energia.

Com podem aconseguir un desevolupament sostenible. En el tema ambiental hauríem de complir dos dels principis per tenir un desenvolupament sostenible, que són l’autosuficiència i la proximitat. I això va pels residus també. Hem d’intentar que les zones més poblades, on hi ha més consum d’energia, s’aconsegueixi produir aquesta energia el més a prop possible, aprofitant edificis públics on es puguin instal·lar plaques solars fotovoltaiques. Si hi ha molta distància entre el lloc d’obtenció d’energia i el de consum, es perd eficiència, amb grans pèrdues en el transport. Hem d’apostar per les energies renovables, intentant ser el màxim d’autosuficients possibles i sobretot reduir el consum energètic. Amb l’aigua ja hovam aconseguir amb la gran sequera de 2008. Ho vaig estudiar i a Reus va baixar molt el consum aquells anys.

I això s’ha mantingut? Hi ha hagut un repunt, però no ha arribat al nivell de consum d’aigua d’abans. En els residus també hi ha hagut un repunt i en altres llocs s’ha estancat. Amb la crisi, va baixar la generació de residus, però quina part era per la crisi i quina perquè estéssim més conscienciats?