“SI NO FEM L’ESTACIÓ INTERMODAL LES PROPERES GENERACIONS ENS DEMANARAN RESPONSABILITATS”

Carles Pellicer (1958) encara el tram final del seu segon mandat com alcalde de Reus. En aquesta entrevista analitzem aquest set anys i mig al capdavant de l’Ajuntament de la capital del Baix Camp, però també quin ha de ser el futur de la ciutat i d’un territori on hi té un paper cabdal

Per Jordi Salvat. Fotos Pierre Grubius

El 2011 va guanyar les eleccions municipals el tercer cop que encapçalava la llista de CiU, després de dues derrotes contra Lluís Miquel Pérez i de vuit anys a l’oposició. A la tercera, Carles Pellicer va derrotar l’alcalde socialista i va signar un pacte de govern amb el PP, que li va garantir una còmoda majoria absoluta. L’acord es va trencar en el tram final el mandat per l’evolució del procés independentista. Pellicer va tornar a guanyar les eleccions el 2015, però va perdre tres dels deu regidors que tenia i va iniciar el mandat en minoria. Més tard van entrar al govern ARA Reus i ERC, però li ha faltat un soci per la majoria absoluta, circumstància que l’ha obligat practicar la geometria variable amb els grups de l’oposició. El 2019 Pellicer es presentarà a l’alcaldia de la capital del Baix Camp per cinquena vegada.
Després de gairebé quatre anys governant en minoria, troba a faltar fer-ho amb majoria absoluta com el mandat passat? Governar amb majoria absoluta té unes avantatges, que són òbvies. Però governar amb minoria -minoria absoluta dic a vegades, perquè vam començar governant set regidors i ens en faltaven set per la majoria absoluta i ara som onze, amb Esquerra i Ara Reus- té les seves coses positives.
Quines són aquestes coses boniques? T’has d’esforçar molt més, aprens molt més. Els primers quatre anys com alcalde van ser molt complexes i vam aprendre molt. La realitat és que la ciutat avança i avança bé. Anem traient les coses endavant negociant ara amb uns i ara amb els altres, amb una transversalitat total. Som capaços d’arribar a acords amb la CUP i també amb l’altre extrem, Ciudadanos, segons els temes de ciutat que toca negociar. El govern ha funcionat molt bé i sempre hem dit que estem oberts a qui es vulgui incorporar. Fins i tot ara, quan falta menys de mig any per les eleccions. Si algun grup volgués entrar a governar, com els socialistes, estaríem molt contents que ho fessin.

“SOM CAPAÇOS D’ARRIBAR A ACORDS AMB LA CUP I TAMBÉ AMB L’ALTRE EXTREM, CIUDADANOS, SEGONS ELS TEMES DE CIUTAT QUE TOCA NEGOCIAR”

El que no s’ha pogut aprovar amb majoria ha estat el pressupost municipal els dos darrers anys. Estar en minoria té això: hi ha uns punts que no els pots tirar endavant. M’he hagut de sotmetre dos cops a una moció de confiança, que és una fórmula que la llei permet per aprovar els pressupostos. He posat a l’abast dels grups municipals que poguessin trobar un candidat alternatiu, perquè jo no podia tirar endavant un pressupost. Però cap dels dos cops l’han trobat. La llei ho permet fer dues vegades i en any electoral tampoc es pot fer servir aquest mecanisme. El que si permet la llei és prorrogar els pressupostos i prorrogarem el pressupost del 2018 al 2019.
I que significarà aquesta pròrroga? Més que en el pressupost, ens afecta sobretot en les ordenances. Fa set anys que no pugem els impostos municipals i som l’única ciutat de Catalunya que no ho ha fet en aquest periode. Els primers perquè hi havia una crisi econòmica i volíem fer més fluïda l’economia familiar de la ciutadania i en el segon mandat, l’oposició no ens ha permès pujar ni l’IPC. Ha estat una manera de collar-nos molt gran. Crec que també és un acte de certa irresponsabilitat, però la tàctica política porta a aquestes coses.
S’han viscut moments molt tensos aquests darrers mesos, com mai s’havien viscut a la ciutat. S’han perdut les formes per part d’alguns grups municipals? Sí. Estic intentant reconduir aquestes formes. Després aquests grups se’n donen compte que les coses no van d’aquesta manera i la política ha de ser una altra cosa. Diàleg, parlar, però no escridassar-se. El primer mandat va ser molt complex a nivell econòmic i el segon ho ha estat més a nivell polític. La meva obligació és mantenir la calma i la convivència, a la ciutat i al plenari, i refredar els ànims quan hi ha excessiva gesticulació. I, si cal, aturar un plenari i reprendre’l quan estigui tot més calmat.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el seu homòleg tarragoní, Josep Fèlix Ballesteros, van arribar el passat mes de novembre a un compromís ferm per forçar la Generalitat i l’Estat a executar les infraestructures del territori

On sembla que hi ha més bona relació que mai és entre els Ajuntaments de Reus i Tarragona. No té cap sentit tenir males relacions amb Tarragona. A l’inrevés. Aquest territori som 500.000 habitants i l’hem de fer fort entre tots plegats, independentment que cada ciutat ha de mantenir la seva pròpia personalitat. Que hi hagi acords en infraestructures, en trens, la necessitat de reivindicar una estació intermodal a l’aeroport i fer-ho amb Tarragona, o acords que tenim en la Taula de la pobresa, en smart city o promocionar conjuntament una cosa que ens faci forts, és bo i és positiu. Suma. Reus col·laborem en la Taula de creuers i Tarragona ho fa en la Taula de l’aeroport. I el cert és que tenim molt bona relació amb l’Ajuntament de Tarragona.

“NO TÉ CAP SENTIT TENIR MALES RELACIONS AMB TARRAGONA. AQUEST TERRITORI L’HEM DE FER FORT ENTRE TOTS PLEGATS”

Parlant de l’estació intermodal, amb la desunió que hi ha hagut en alguns moments en el territori, s’han perdut anys i ara es volen recuperar ràpid? Es volen recuperar ràpid perquè s’han perdut massa anys. Amb l’acord que vam signar les ciutats de Reus, Tarragona, Salou, Vila-seca i Cambrils, reclamem aquesta estació intermodal. Hi ha projecte, hi ha unitat sobre aquest projecte i hi ha fermesa en reclamar a l’Estat que inverteixi. Una àrea com la nostra no es pot permetre no tenir una estació central a l’aeroport, prop de la terminal de creuers, de PortAventura, al que serà el Hard Rock, al Port i de l’autopista. Em sembla una irresponsabilitat que no hi hagi una estació intermodal i, sinó la fem, les properes generacions ens demanaran responsabilitats. I no volem que això passi.
Parlem d’una altra infraestructura bàsica: en quin moment es troba l’aeroport de Reus? Se’n podria treure més profit? Se’n pot treure més profit i en treure’m més profit. Ara tenim un aeroport bàsicament estacional, però en breu temps serà una peça fonamental del hub català i de l’Estat. En aquest moment va creixent, de forma sostenible.
En el seu primer mandat van poder reconduir el projecte del centre comercial de Metrovacesa, que finalment s’ha convertit La Fira Centre Comercial. Hi ha qui apunta que ha tingut efectes negatius en el comerç del centre de la ciutat, amb la marxa d’algunes marques cap al centre comercial. Això passa a tot Catalunya. Reus continua sent una plaça comercial molt potent, però ens ho hem de creure i no tirar-nos pedres al damunt. Som una capital comercial. Ja sabíem que alguns comerços marxarien a La Fira Centre Comercial. S’han de combinar una cosa amb l’altre. Tenim un pol d’atracció comercial que és tota la ciutat.
I en l’època de Nadal feu una aposta important per potenciar encara més el comerç. La millor campanya de Nadal del país la fem a Reus. Tenim l’arbre de Nadal més gran de Catalunya i tenim una campanya molt potent, amb molts espectacles pel carrer. És com un parc temàtic.
Reus va ser la Capital de la Cultura Catalana 2017. Quin llegat ha deixat a la ciutat? Un llegat molt important. Els qui organitzen la Capital de la Cultura Catalana diuen que hi ha un abans i un després de Reus. Hi vam abocar molts diners, gairebé un milió d’euros. Reus és una ciutat molt potent, amb moltes entitats, amb una gran força cultural, en teatre, en dansa, en música, en art… I el 2017 ho vam poder posar en valor. Festivals, molta música al carrer, teatre… Hem posat tota la carn a la graella per donar una empenta a la cultura. Això ha donat un llegat, com el Festival FAR, el Vermusic, i en vam extreure la Ciutat de la Música. Reus ho ha estat aquest any. Hi ha hagut molta música. Al carrer, als terrats, als monuments. I volem passar el testimoni a una altra ciutat.
Reus manté aquesta capitalitat cultural? Sí. I té festivals molt importants, com el Trapezi, que el 2019 serà molt potent. Apostem pel circ, però també per la música, el teatre… Hi ha poques ciutats que ho tinguin tan clar.
Reus té molts barris i alguns amb problemes des del punt de vista social. Com ho aborden? Tenim un pressupost molt important a nivell social. Hem presentat fa uns dies el Centre Social El Roser, pioner a Catalunya. Convertim l’antiga presó de Reus en un centre social de referència. Hi haurà menjador social, banc d’aliments, possibilitat d’estada pels que no tenen sostre. Un gran centre per atendre les persones.

“EN EL PRIMER MANDAT VAM POSAR ORDRE, EN EL SEGON ENS HEM RESSITUAT POLÍTICAMENT I EL PROPER HA DE SER PER FER LLUIR LA CIUTAT”

El nostre periodista Jordi Salvat durant
l’entrevista amb l’alcalde Carles Pellicer

Es torna a presentar per tornar a ser alcalde. Què li queda per fer? Doncs projectes com aquest, el Centre Social El Roser, o la reforma de la Boca de la Mina que tindrà amb un passeig nou i comptarà amb una subvenció d’Europa. Ens queden moltes remodelacions per fer a la ciutat, una nova configuració. En el primer mandat vam posar ordre, en el segon ens hem resituat políticament i el proper ha de ser per fer lluir la ciutat.
Com ha de ser la ciutat de Reus a deu o quinze anys vista? Una ciutat on es pugui viure amb tranquil·litat, amb convivència, potent a nivell comercial i cultural i ordenada urbanísticament. I referent en el territori, perquè és una de les peces claus per al seu desenvolupament.
Ja té clar qui l’acompanyarà a la llista? És una pregunta que no li puc respondre. A partir del gener o febrer es començaran a saber els primers noms.
Anirà sota les sigles només del PDECat o unes altres com JuntsxReus? També ho sabrem més endavant. Encara no ho puc respondre.