LA TRANSFORMACIÓ DIGITAL SERÀ UN TSUNAMI QUE ENS PASSARÀ PER SOBRE ELS PROPERS ANYS

Per Jordi Salvat Rovira. Fotos Pierre Grubius

Agustí López és consultor en màrqueting digital, especialitzat en xarxes socials i e-commerce. Fa dotze anys va crear Inspira Project i reparteix el seu temps entre la consultoria, la formació i les conferències. Amb ell volem parlar del procés de digitalització que està vivint la nostra societat i com afectarà la nostra vida diària.

A nivell tecnològic, què creu que és el més destacat dels darrers anys? El 2009 és l’any de la febrada grossa que ens agafa a tots amb les xarxes socials, amb una magnitud que comencem a entendre que ens ha canviat la vida per sempre. Ja no ens comuniquem de la mateixa manera, ni en la vida professional ni en la personal. Tothom porta un smartphone a sobre, fins i tot els avis. Un mòbil intel·ligent que fa de tot menys trucar per telèfon. Fins i tot ens enviem àudios i whatsapps per no trucar-nos. El 2009 i 2010 estàvem mirant si havíem de tenir o no xarxes socials. I després va venir Whatsapp, que ha arrasat amb tot. Fa deu anys ens enviavem SMS i pagàvem pels missatges. Totes aquestes eines han substituït com ens comunicàvem i relacionàvem abans. I a diferència d’altres anteriors, ha estat una transformació molt ràpida. No ens havíem acostumat a Facebook i Twitter que ja teníem el Whatsapp.

Apareixeran xarxes socials noves els propers anys? Hi va haver uns primers anys que les xarxes socials eren una joguina molt divertida i molt atractiva, una cosa nova, que obria molt la porta a la participació i a l’intercanvi d’informació, a formar-te fins i tot, però potser la darrera quarta part d’aquesta dècada han patit un desgast. Per una banda hi ha una convergència de xarxes socials. Totes s’assemblen i es copien entre elles. No hi ha grans diferències en funcionalitats. Estem exposats a tot això i tenim un temps limitat. El dia té 24 hores i hi ha tanta pluja d’informació que has de ser una mica refractari.

“TINC LA SENSACIÓ QUE HI HA UN PUNT DE SATURACIÓ EN EL MÓN DE LES XARXES SOCIALS”

Què vol dir? No pots llegir-ho tot, perquè hem acumulat més gent que al nostre cercle d’intimitat. Com no podem llegir tot el que es publica, necessitem que sigui visual i que d’un cop de vista me n’assabenti de tot i fa que funcionin coses com Instagram. Cada vegada hi ha menys participació i més persones que tenen un altaveu per dir coses i la conversa s’ha acabat. Les xarxes es converteixen grans aparadors on la gent publica coses, però cada cop és més difícil aconseguir connexió. I això ha creat una addició pel “Like” que ha fet que Instagram deixi de publicar “Likes.” És possible que tot això hagi de tornar al seu lloc perquè si no són rendibles hauran de tancar. Tinc la sensació que hi ha un punt de saturació en el món de les xarxes socials.

Ara arriba el 5G. Com afectarà la nostra vida? M’atreviria a dir que, a nivell ciutadà, és de les coses que més notarem més i més ràpid. Ara tenim un tema al davant que és la convergència de tecnologies i la velocitat a la què ho fa. En Genís Roca, un referent en aquest camp, diu que el fet de tenir internet a les butxaques ha canviat la manera com ens comuniquem i ens organitzem. Però ara tenim al davant una sèrie de tecnologies que estan convergint a una gran velocitat amb un grau de maduresa suficient perquè tinguin implantació massiva a la vegada. Una és el 5G, però també hi ja la intel·ligència artificial, la realitat augmentada… I serà un canvi brutal i serà molt ràpid, perquè l’evolució de tecnologies cada cop necessita menys temps. I ho canviarà tot.

Per exemple? L’altre dia llegia un article sobre el comerç a Tarragona. Deia que els experts han de donar solucions. Jo no seria tan optimista mentre anar a comprar a una botiga sigui tan transaccional com fer-ho a Amazon. Possiblement hi ha problemes afegits, d’urbanisme, d’inversió en dinamització… però Tarragona no és un cas únic i ciutats semblants tenen el mateix problema amb el comerç tradicional. Tornem al 5G.

Vinga. Hi ha una quantitat de coses terrible que passaran en dos o tres anys. El 5G ens donarà una capacitat d’accés exageradíssima a una quantitat de dades que no havíem somiat mai que podíem tenir a l’abast a la butxaca. Al darrer Mobile Wolrld Congress vaig veure un pilot al Camp Nou que feia Movistar amb 40 o 50 càmeres a les quals tu podies tenir accés en streamming a temps real des de casa o el mòbil. Enlloc de veure la jugada com estem acostumats amb el pla que ens donen ho podem fer des de la bota d’en Messi perquè hi ha una càmera allí.

Impressionant. No ens fem a la idea de com canviarà la forma de consumir continguts audiovisuals perquè el volum d’informació que podràs tenir accés des del teu dispositiu és brutal. Això canviarà una gran quantitat d’indústries. Alguns models de negoci quedaran apartats, però també es generaran moltes oportunitats, com les aplicacions per turisme en realitat augmentada amb una altíssima definició. Creativitat al poder. I això es desplega aquest any.

Però amb aquesta capacitat de rebre dades també hi ha moltes fake news i deep fakes (vídeos falsos) i el seu ús pot ser maliciós. Totalment. Fa uns anys en unes Jornades de Comunicació Local a Altafulla ja parlàvem de la importància del filtratge. Tu pots accedir a fonts primàries, com el Twitter del president Trump i saber què diu, sense intermediaris. O que les coses passin davant teu. Parlàvem d’aquell reporter 2.0. El ciutadà podia publicar coses. Quan tothom tenim accés als canals, hi ha un problema: com filtrem la veritat? Aquí, el periodisme hi ha de tenir un lloc en aquest filtratge, per tenir accés a fonts d’informació vàlides. I sortiran uns personatges, que segurament encara no estan prou consolidats, que ens donaran les pistes del què és veritat i què no. Comprovar la informació com a teoria està bé, però a la pràctica no és realista.

“EL 5G ENS DONARÀ UNA CAPACITAT D’ACCÉS EXAGERADÍSSIMA A UNA QUANTITAT DE DADES QUE MAI HAVÍEM SOMIAT”

És un dels reptes de la propera dècada. Sí, però crec que és un repte perdut. Hi haurà gent que comprovarà la informació, però pensar que el ciutadà d’a peu ho farà… Està passant amb diaris reals. Mires quatre diaris teòricament seriosos i et poses les mans al cap amb la interpretació d’una mateixa notícia. Ara ja és molt fàcil crear una fake new o un vídeo suplantant la veu, imaginem en el futur.

Es parla molt els darrers anys de la uberització de la nostra societat, que també ho està patint alguns sectors econòmics. Casos com Uber o Airbnb s’han mal batejat com a economia col·laborativa. No ho són. Són un intercanvi de serveis entre un particular i una empresa que fa d’intermediària. Què ha fer una empresa com Uber? Ha vist que el món del taxi tenia problemes. No entro en si està mal o ben pagat o en drets laborals, però des del punt de vista del consumidor, Uber està molt més bé que la gran majoria de taxis convencionals. Amb Uber o Cabify vius un altre tipus d’experiència. La proposta de valor que han definit és molt millor que la que hi havia i, per tant, ha funcionat. Si davant d’això posem límits legals, podràs ajudar col·lectius com els taxistes a paga la llicència que han comprat, però són portes al camp. No podràs evitar que sorgeixin aquestes plataformes. És el mateix cas d’Airbnb. Com que no tenen una gran superestructura com té una cadena hotelera es poden permetre ajustar més els preus. Ara, hem de permetre que el camp sigui lliure perquè tot ho arrasi? Jo crec que no. No passa res per regular que hi hagi una densitat d’apartaments en una zona o una distància mínima per conservar els centres de les ciutats com nosaltres volem. A Europa tenim una tradició de carrers amb botigues i amb vida que sinó posem límit a això ens ho destrossaran. Hi ha un problema de velocitats. No pot ser que tardem tant a regular determinades coses. Si mirem el món de les start-ups veiem un procés d’uberització de tot, d’eliminació dels intermediaris.

I una precarització en les condicions de treball en empreses com Glovo, que obliguen als seus treballadors a fer-se autònoms. El marc laboral hauria de tenir en compte aquestes situacions, preservant uns mínims de drets perquè sinó acabarem pràcticament en l’esclavatge digital amb microfeines. No pot ser que una persona hagi de fer no sé quants viatges al dia per guanyar 400 euros. I sent autònom. Aquí hi haurà un problema al final si no hi és ja. En el comerç en línia hi ha un problema a solucionar que és el que se’n diu “l’última milla”, com ho fem per fer arribar aquell paquet d’una manera eficient i rendible.

“SI MIREM EL MÓN DE LES START-UPS VEIEM UN PROCÉS D’UBERITZACIÓ DE TOT, D’ELIMINACIÓ DELS INTERMEDIARIS”

Veiem un augment molt gran del transport per carretera. És brutal. Jo treballo en un coworking, on hi som deu o dotze persones cada dia, i és un continu d’entrada de missatgers de paqueteria un dia normal. I és evident que no pot ser i aquest sistema d’entrega s’hauria de centralitzar. És un problema que està per solucionar, perquè sinó totes aquestes persones que van punt a punt repartint paquetets cobraran una misèria i generaran una gran precarització.

Per tancar, en aquests propers anys que creu que és el més destacat ens trobarem a nivell tecnològic? El que li hem dit la transformació digital serà un tsunami que ens passarà per sobre, perquè no estem gens preparats. En tres, quatre o cinc anys veurem un munt de coses que no hem vist mai. Vindran totes juntes. La robotització, la intel·ligència artificial, la realitat augmentada, contractes intel·ligents amb blockchain… Quan passi tot a la vegada, tindrem una quantitat d’oportunitats i mercats nous que ni sospitem. Hi ha mercats que directament desapareixeran i ho veurem en tot tipus d’empreses.