SANTA TECLA GASTRONÒMICA

Santa Tecla és una festa intensa: actes populars i tradicionals es mesclen formant una proposta molt atractiva. La gastronomia pròpia de la Festa, no podia ser menys

Per Roser Pros-Roca

Només cal donar una ullada al calendari anual de celebracions per a veure que cada festa té associada la seva menja. No entendríem Pasqua sense la mona, Sant Joan sense coca, Tots Sants sense panellets o Nadal sense torrons. Per Santa Tecla es menja espineta amb cargolins, el braç, el gelat i per fer-ho baixar tot, la mamadeta. Anem per parts…

PER ARRENCAR EL DIA, UN ESMORZAR DE FORQUILLA
La intensitat del dia 23 de setembre demana als tarragonins anar preparats a la festa. De bon matí el seguici popular enfila el Carrer Major en direcció a la catedral per assistir a ofici. És el moment idoni per fer un esmorzar de forquilla. La proposta en aquest sentit és molt variada: unes mandonguilles estofades, unes sardines a la brasa, uns fesols amb un parell d’ous aferrats, unes baldanes… les possibilitats són incomptables. Esmorzar en colla i esperar la baixada del seguici és el que marca la tradició.
Quan una mica més tard del migdia, cap a la 1, el seguici arriba a la Plaça de la Font i les colles castelleres es preparen per a l’actuació de la seva gran diada, arriba la sagrada hora del vermut.
El vermut com a licor és fresc i estimulant, lleugerament amarg. Prendre el vermut és un acte social i tradicional a parts iguals i quan es tracta de Santa Tecla, l’ambient tecler és brutal a la Plaça de les Cols i les escales de la catedral on el vermut s’acompanya amb música el dia 22, amb l’entrada de músics. Vermut Yzaguirre, Patates Busquets i Comercial Heredia són els noms que es repeteixen als programes any rere any. Però més enllà del dia 22, podeu fer el vermut quan vulgueu, a la Plaça de la Font, a la Rambla, on més de gust us vingui.
El vermut serveix per obrir la gana de cara a l’àpat principal de la festa: espineta amb cargolins. El Ball de Dames i Velles acaba la seva actuació amb la retronxa habitual: “Santa Tecla gloriosa / mare dels tarragonins / què hi ha avui per dinar? / Espineta amb cargolins”.

PRENDRE EL VERMUT ÉS UN ACTE SOCIAL I TRADICIONAL A PARTS IGUALS

L’ÀPAT PRINCIPAL
L’espineta amb cargolins és un estofat que es fa amb el llom de la tonyina dessalat, patates i cargolins. La contundent i saborosa salsa està composta per un sofregit intens, ben caramel·litzat, cuit sense pressa, que juntament amb els altres ingredients principals, dona al plat la potència que el caracteritza.

A l’hora de preparar-lo, millor d’un dia per l’altra i deixar-lo reposar dins la cassola de fang tota la nit perquè els sabors s’assentin i s’accentuïn. Després, un cop a taula i quan tothom que hi ha de ser, ja hi és, només queda acompanyar-lo d’un vi ben fresquet, que amb la calor del migdia cau de meravella. Un altre bon consell: l’espineta amb cargolins vol ser menjada sense pressa, suqueu pa sense recança i a l’hora de xuclar els cargolins, no escatimeu petons.
L’espineta és un plat únic, però sempre ha de quedar un forat per les postres.
Des de fa uns quants anys el Gremi de Pastissers va idear unes postres ideals per a la festa de la patrona: el braç de Santa Tecla. El pastís consisteix en un braç de gitano farcit de nata i cobert de sucre glass. Però si sou més de gelats, també hi ha el Gelat de Santa Tecla, una innovació recent consistent en dolç de mandarina natural cobert de xocolata negra i salsa de caramel barrejat amb Chartreuse. Ja no hi ha excusa per no acabar el dinar de la Tecla amb alguna proposta deliciosa.

EL BEURE
La beguda de Santa Tecla és la mamadeta. De fet, el chartreuse en qualsevol de les seves variacions. Els monjos cartoixans que l’elaboraven a la fàbrica del barri del port tot seguint una fórmula secreta que destil·la fins a una 40 d’herbes en proporció variable, van deixar a la ciutat un legat tradicional que ni ells mateixos pensaven i de fet, el chartreuse que en el seu moment es va elaborar a Tarragona, és el més buscat i apreciat perquè les seves unitats embotellades són cada cop més limitades.

PER SANTA TECLA ES BEU LA MAMADETA. ÉS UNA BARREJA DE CHARTREUSE GROC, CHARTREUSE VERD I GRANISSAT DE LLIMONA

Per Santa Tecla es beu la mamadeta. És una barreja de Chartreuse groc, Chartreuse verd i granissat de llimona. Per tant, la mamadeta és forta en graduació (45 graus el licor groc i 56 el verd), dolça i àcida a la vegada i molt refrescant per l’efecte del granissat de llimona. Una combinació deliciosament sorprenent que els tarragonins adquireixen en els barrilets que porten amunt i avall i recarreguen als diferents establiments que en preparen, tants cops com convé, que la nit és llarga. I encara seguim …
TECLATAPA
Després de tot aquest tiberi, si encara teniu un budellet buit, no oblideu que a la Plaça Verdaguer teniu una cita amb el TeclaTapa. Sota l’envelat podreu fer un tast en forma de tapa de moltes especialitats servides pels restauradors més celebrats de la ciutat. Ideal per a fer un àpat ràpid, informal, si convé de peu dret per no perdre temps, perquè la festa continua. I és qüestió d’aprofitar-la mentre dura.