Tronada de Sant Pere (1898). Plaça del Mercadal. Font Ajuntament de Reus

L’ORIGEN DE LA FESTA MAJOR DE SANT PERE DE REUS

Reus es l’única ciutat catalana d’origen viking. Va ser fundada al voltant de l’any 1150 pel normand d’origen viking Robert d’Aguiló i la seva ‘Militia de Sant Pere’

Per Marc Pons

 

Reconstrucció hipotética de Reus cap el 1625, quan va arribar la reliquia de Sant Pere. Font Arxiu Comarcal del Baix Camp. Dibuix de Josep M. Gort

Aguiló, també conegut amb el patrònim Hauteville, era un senyor de la guerra que dirigia un petit exèrcit (un lucratiu negoci de l’època) a les ordres del comte independent de Barcelona Ramon Berenguer III. Després de la campanya d’ocupació del Camp de Tarragona se li va assignar la tasca de vigilància i de repoblació del territori. Robert d’Aguiló, descendent dels mítics Ragnar i Rollo, seria el que plantaria la fita que assenyalava l’inici de l’existència de Reus. I la seva Militia de Sant Pere seria la que posaria la primera pedra de la primera construcció del que, més endavant, seria la ciutat de Reus
Aquesta es, probablement, la causa que explica la llunyana (en el temps) relació entre Sant Pere i la ciutat de Reus. No obstant això, el primer esment documental de la celebració de la Festa Major de Sant Pere no apareix fins que Reus es consolida com a poble, unes dècades després, quan aquells vikings pioners ja havien desaparegut del mapa. Inicialment, la Festa Major era, principalment, una celebració religiosa que incorporava alguns elements populars, propis de la societat de l’època, com podien ser els balls o els jocs (el de la bola -el precedent més remot de l’actual pilota valenciana- era molt generalitzat i tenia molt seguiment). Però tot plegat discorria amb molta modèstia. Reus, a l’inici de la seva història, era un petit poble amb una dotzena de cases.
En el decurs dels segles següents el poble es va transformar en petita ciutat, i la festa es va convertir en la Festa Major, en majúscules. Durant les centúries finals de l’Edat Mitjana (del XII al XV) aquella petita agrupació de cases al voltant de la parròquia de Sant Pere, es va multiplicar. I es va murallar: un detall important que explica la força de l’estament mercantil local que, en aquella empresa, assumia el rol que a Tarragona exercia l’Arquebisbat. I amb l’expansió demogràfica i econòmica, es va produir també l’impuls definitiu de la festa. Reus, des dels seus inicis, era una ciutat mercantil -en contraposició a la senatorial Tarragona-; i tant les seves classes dirigents com les seves classes populars van mantenir l’element civil molt arrelat al contingut i a la naturalesa de la Festa.

REUS, A L’INICI DE LA SEVA HISTÒRIA, ERA UN PETIT POBLE AMB UNA DOTZENA DE CASES

 

Carta de població de Reus (1185). Font Ajuntament de Reus

No obstant això, la Festa Major no tan sols no va perdre mai el seu component religiós, sinó que amb el temps fins i tot el reforçaria. Soterrada definitivament l’Edat Mitjana, l’any 1625, va arribar la relíquia de Sant Pere. Aquest fet revela detalls molt interessants, que expliquen la religiositat com un element identitari. Si més no, en la ideologia de l’època. L’any que va arribar la relíquia, Reus ja apuntava en el que es convertiria un segle més tard: en la segona ciutat del Principat. La industria de la destil·lació d’alcohols -que impulsaria la progressió de Reus- ja treia el nas. I les classes dirigents van esmerçar una notable inversió per a portar la relíquia de Sant Pere. En aquella època hi havia un reconegut tràfec de relíquies que, pels proveïdors, resultava molt lucratiu.
Si Tarragona tenia el braç de Santa Tecla, Reus tindria un bocí d’os del crani de Sant Pere. Les fonts documentals revelen que van ser els carmelitans (els frares de l’orde del Mont Carmel que tenien el seu convent on, actualment, hi ha l’edifici primigeni de l’Hospital de Sant Joan), els qui van rebre l’encàrrec de gestionar l’adquisició de la relíquia. Curiosament aquell convent havia estat fundat quinze anys abans (1605) per Francesc Robuster, llavors bisbe de Vic i cap polític del bàndol “cadell”, els bandolers que combatien -si es pot dir així- per la causa dels gremis urbans. El bisbe Robuster, les classes dirigents de Reus i la relíquia de Sant Pere formen un eix ideològic que explica l’element identitari.

SOTERRADA DEFINITIVAMENT L’EDAT MITJANA, L’ANY 1625, VA ARRIBAR LA RELÍQUIA DE SANT PERE

 

Quadre de la crucifixió de Sant Pere, colocat a la Prioral poc abans de l’arribada de la reliquia de Sant Pere. Font Ajuntament de Reus

Són detalls que indiquen, clarament, que la Festa Major (tot i que per circumstàncies político-ideològiques) estava adquirint una dimensió formidable en relació al que havia estat segles abans. Robuster, nascut a Igualada el 1544 però criat a Reus (a la casa de la seva família materna), era anomenat el cadell gros que volia dir el màxim representant polític de la bandositat gremial: dels industrials i dels comerciants. És precisament d’aquesta època que data l’establiment de les primeres destil·leries, i de la primera fàbrica -si més no la més antiga documentalment- a Reus; que seria promoguda pels importadors anglesos Shallet i Heathcate. La Festa Major es dimensionava paral·lelament a la progressió econòmica i demogràfica de la ciutat.
El 7 de novembre de 1626, fa quasi quatre segles, arribava la relíquia de Sant Pere a Reus. Segons les fonts documentals va ser una diada de grans celebracions. El Llibre del Consell de la Vila -l’equivalent a les actuals actes municipals- ho relata com: Fonch determinat que per al dia que·s rebrà la relíquia del gloriós Sant Pere y se asentarà lo primer cuerpo del retaule, que·s criden totas las confrarias. Que traguen las banderas y lluminària, y la vila que done pólvora y lo demés gasto sie a coneguda dels senyors jurats. Y que·s fase la festa conforme requereix la ocasió. No obstant això, les mateixes fonts revelen que la primera “casa” de la relíquia no va ser la Prioral de Sant Pere, sinó la parròquia de Sant Joan, al convent dels carmelitans.
 
Altar barroc de la Prioral tal i com era l’any 1626. Foto de 1912. Font Ajuntament de Reus

El perquè, probablement, seria a causa de qüestions econòmiques. Un altre cop el Llibre del Consell de la Vila relata que: E més fonch proposat per dits senyors jurats dient com lo pare prior del monastir de Sant Juan demane que la vila li degue satisfer lo que ha costat la cabesa de sant Pere y los ports, lo que ells han pagat, per so miren lo faedor. Fonch determinat que los senyors jurats parlen al pare prior y tracten lo que se li ha de donar y ho negosien, deyxant-ho a sa bona discreció. Sigui com sigui, pocs mesos després les qüestions econòmiques devien quedar resoltes a plena satisfacció de les totes les parts, perquè de nou, el Llibre del Consell revela que: Fonch determinat per l’onrat Consell que per a Sant Pere primer vinent se aporte la relíquia del gloriós sant Pere.
La Festa Major de Sant Pere de 1626, fa 392 anys, seria la primera que exhibiria en processó la relíquia. I, a partir de llavors, quedaria permanentment allotjada a la Prioral. Però en aquelles actes del Llibre del Consell apareix un altre interessant detall que revela un dels principals continguts civils de la festa: la soldadesca. Segons la informació que es desprèn del relat, aquesta soldadesca estava formada per civils que s’engalanaven amb vestuari militar i amb certes armes; i desfilaven darrera la processó. Aquestes soldadesques s’organitzaven per gremis (pagesos, teixidors, paraires, blanquers…); i tenien una història molt arrelada, que explicaria la tradició bel·licosa de la gent de Reus, forjada pels seculars enfrontaments amb els arquebisbes de Tarragona.

“NO DEIXAREN LO CAPITÀ AB SOS SOLDATS FER GRAN FESTA AB FOCH Y TIRS Y LLUMINÀRIAS PER LA VILA, IGLÉSIA MAJOR Y ALTRES PARTS”

 

Façana de la Prioral (1939). Font Cartoteca de Catalunya

La soldadesca devia haver causat més d’un problema. Per què el Llibre de Consell, en alguna ocasió -més concretament a l’any 1620- relata que: no deixaren lo capità ab sos soldats fer gran festa ab foch y tirs y lluminàrias per la vila, iglésia major y altres parts. El que no especifica és a quina confraria gremial pertanyien aquest “capità” i aquests “soldats” (en definitiva aquests tremendos, mot que a l’època s’utilitzava per a referir-se a la gent que tenia certa tendència a la brega i a la revolta); però sí que explica que l’origen dels focs artificials, a la Festa Major de Sant Pere de Reus, estaria directament relacionat amb aquesta manifestació civil. De tot això ja fa quasi quatre segles: quasi vint generacions de reusencs i reusenques.