Viatgem a La Garrotxa intentant cercar allò més autèntic que s’amaga rera l’invasió turística

Per Marc Pascual

Plantació de fesols al peu del volcà Croscat

El títol d’aquest reportatge, manllevat d’Stendhal, serveix per a resumir en només dues paraules una comarca tan diversa com la Garrotxa. El verd del seu paisatge prepirinenc, dominat pels prats i els grans boscos de fulla caduca, inspirador de tants pintors que va acabar originant un corrent artístic: l’Escola d’Olot. I el negre. El negre del basalt, de les colades de lava que la multitud de volcans que poblen el seu paisatge van originar en temps pretèrits: roques de formes impossibles que contrasten amb el verd que les envolta i aporten riquesa al sòl agrícola.

 

MORIR D’ÈXIT
El que ha passat aquest darrers anys amb la Garrotxa és digne d’estudi. La comarca va començar a posar en valor els seus atractius de cara al turisme i aquest ha respost massivament. Tant que s’han hagut d’implementar diverses mesures per a contenir la legió de visitants que omplen la comarca tots els caps de setmana i festes de guardar. I és que visitant certs indrets de la comarca hi ha moments que un té la sensació de trobar-se en un parc temàtic. Aquells paisatgistes del segle XIX pintarien escenaris naturals semblants als d’aleshores, dominats pel verd, però amb tocs llampants que representarien els turistes pul·lulant pel territori.

LA RUTA OBLIGADA

L’ermita al mig del cràter de Santa Margarida

La ruta inexorable per a tots els visitants de la Garrotxa -especialment els que la visiten en un tour organitzat- és la que partint d’Olot visita els dos volcans més emblemàtics (Santa Margarida i el Croscat), passa per la Fageda d’en Jordà i acaba al pintoresc poble de Santa Pau.
Els indrets s’ho valen, però procureu fer la visita entre setmana i en temporada d’hivern, si en teniu l’oportunitat. Després de deixar el cotxe al costat de la carretera que mena a Santa Pau, ens dirigim al cim de Santa Margarida. El camí no és llarg, però sí costerut; avancem en mig d’espessos boscos, gairebé en penombra fins arribar a la carena. Allà un corriol ens condueix al que va ser el cràter de l’antic volcà mentre se’ns va obrint el panorama. Enmig de l’ample clot de terra roja, l’ermita de Santa Margarida de Sacot, d’origen romànic però reconstruïda en diverses ocasions. Si Santa Margarida és un volcà dolç, el Croscat és la seva versió més abrupta. Envoltat de masos i camps on es conreen els deliciosos fesols de Santa Pau és un volcà que va ser objecte d’explotació com a pedrera, d’aquí el nom: Croscat vol dir escapçat. I aquesta fractura ens permet distingir les seves fases eruptives. La lava de la primera erupció es va estendre fins a uns 20 km quadrats dotant a les terres del voltant d’una extraordinària fertilitat.

La Fageda d’en Jordà

Ben a prop dels dos volcans hi ha la frondosa Fageda d’en, Jordà un bosc de faigs assentat sobre la colada de lava del Croscat que, com els volcans, forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Abans d’entrar-hi ens dona la benvinguda un monòlit de pedra basàltica dedicat al poeta Joan Maragall, que va popularitzar l’indret en un dels seus poemes: Saps on és la fageda d’en Jordà? / Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla, / trobaràs un indret verd i profund /com mai cap més n’hagis trobat al món… Des d’allí podeu delectar-vos a peu per una de les dues rutes senyalitzades (una de curta i una de més llarga) i sentir-vos en un veritable temple de la natura on la llum només entra en petits rajos oblicus que el vent fa canviar de posició i forma.

I a l’hora de dinar, per a reposar forces, podeu degustar uns exquisits fesols de Santa Pau -autèntics fruits de la terra volcànica- en aquest poble petit i pintoresc. Ara bé, si sou una mica sensibles hi haurà moments que, passejant pels estrets carrers del casc antic, us sentireu com en un decorat… el poble està primorosament restaurat, però sembla un indret fet expressament pels turistes, una mena d’aparador per a facilitar la venda… m’imagino que uns anys enrere no devia ser així.

GARROTXA ENDINS

Les Tres Colades, al Molí Fondo de Sant Joan Les Fonts;
un indret al·lucinant d’una singularitat excepcional.

A vegades per gaudir a fons d’un indret val la pena posar-se en segon pla. És per això que a partir d’ara anirem a indrets no tan explotats però tan o més interessants que els que visita la massa. Ens permetem una fugaç visita a Castellfollit de la Roca: travesseu el poble per la carretera en direcció a Sant Jaume de Llierca. Un cop passades les darreres cases i un tomb pronunciat, se’ns obre una panoràmica espectacular: el poble penjat sobre un impressionant cingle de pedra basàltica fruit de l’antiga activitat volcànica. Us recomanem deixar al cotxe i pujar al poble pel corriol que puja des de la nova passarel·la sobre el Fluvià: gaudireu de la natura i la geologia com mai no ho havíeu fet.

A poc més de tres quilòmetres de Castellfollit us espera una de les grans sorpreses del viatge: Sant Joan les Fonts. Travesseu el seu port medieval edificat amb pedra volcànica. Us espera un indret al·lucinant anomenat ‘Les tres colades’: en l’indret denominat El Molí Fondo -una antiga fàbrica de paper testimoni del passat industrial del municipi- els volcans de la rodalia van dipositar tres colades de lava en períodes diferents. Les formes que adopta la lava són increïbles: des de parets de pilars quadrangulars, passant per formes sinuoses fins a un craquelat que sembla ben bé un antic paviment de via romana. Disposeu també d’una ruta medieval que passa per l’antic monestir benedictí del segle XII, pel pont medieval i per l’anomenada Estada de Juvinyà, l’edifici romànic civil més antic de Catalunya.

A POC MÉS DE 3 QUILÒMETRES DE CASTELLFOLLIT US ESPERA UNA DE LES GRANS SORPRESES DEL VIATGE: SANT JOAN LES FONTS

 

L’AMABLE OLOT

Pinacle de terracota entapissat de molsa a la Font Moixina d’Olot

Olot, la capital comarcal, és una ciutat amable: petita però extensa; poblada però envoltada de natura. Descobriu els seus museus únics, com el dels Volcans, el de la Garrotxa (on s’hi exposen quadres de l’Escola d’Olot), el dels Sants (Olot va ser un centre important d’imatgeria religiosa) o la Casa-Museu Trinxeria. Deixeu-vos seduir pel seu modern mercat on podeu fer un mos i adquirir els millors productes de la comarca. Feu una visita la Font de la Moixina, un indret romàntic i decadent on la molsa s’ensenyoreix de l’entorn… el modernisme, el nucli antic, el volcà Montsacopa al bell mig de la ciutat, l’ermita de Sant Martí del Corb perduda entre la vegetació exuberant… ja diuen que qui no està content a Olot, no ho està enlloc (o alguna cosa per l’Estil).

 

BESALÚ

Lèsplèndid pont fortificat que travessa el Fluvià, a Besalú

Quan s’arriba a Besalú des d’Olot ens fan deixar el cotxe en un aparcament (gratuït) i trobem una gran esplanada on hi ha restaurants, cafeteries, botigues de records, l’oficina de turisme… aquesta primera impressió un pèl decebedora s’esvaeix de seguit quan fem el primer tomb: davant nostre apareix majestuós i teatral el pont medieval que travessa el Fluvià amb el fons de la vila emmurallada. Capital del comtat homònim, Besalú encara conserva les traces de ciutat fortificada de l’edat mitjana i malgrat la irrupció massiva del turisme, la seva monumentalitat i la notable vida ciutadana que s’hi respira farà que no us sentiu en un parc temàtic. Un cop a dins podeu copsar tota l’esplendor del seu passat en esglésies com Sant Vicenç o Santa Maria, el monestir de Sant Pere, l’antic hospital de peregrins, els porxos de la Plaça Major, el call jueu… i quan us canseu de tanta pedra podeu passejar arran de riu i llençar pa als ànecs.

PER ACABAR, BEGET

L’església romànica de Beget

Beget és potser el poble més icònic de l’alta Garrotxa malgrat que administrativament depèn de Camprodon, al Ripollès. L’església Romànica de Sant Cristòfol (SS. X-XIII) amb el seu impressionant campanar destaca en un poble de pessebre: envoltat d’altes muntanyes, cases de pedra, rieres creuades per ponts de pedra, fonts de pedra… només hi manquen els pastorets; i és que avui dia són pocs els habitants que hi viuen, la majoria dedicats al turisme. Prop del poble existeixen diversos itineraris senyalitzats per a fer senderisme, entre els més destacats els que pugen al Comanegra (1.557 m) i al Pic de les Bruixes (1.393 m) o la ruta entre Beget i Oix. Si no teniu gaire ganes de caminar també podeu gaudir de les Gorges, tres grans basses al riu als afores del poble.