Per la Santa Tecla de l’any 1985 es van recuperar i incorporar al Seguici, el Drac de Sant Roc, el Ball de Cercolets i el Ball de Gitanes. Tots tres elements compleixen 35 anys, però avui toca parlar del Ball de Gitanes

Per Roser Pros-Roca

L’objectiu d’aquest ball és agrair a la natura tot allò que ens dona. Un pal presideix la dansa, esdevenint així la personificació de l’arbre, i les nombroses cintes que pengen d’ell són les branques. Seguint els salts del ball, els balladors formen una trena de colors amb les cintes al voltant del pal i després, seguint els mateixos passos però a l’inrevés, la desfan. Tota la resta és l’alegria per les collites, les primícies i els aliments que la natura procura. Per això el Ball de Gitanes, entès com a celebració, és tan alegre.
UNA DANSA AMB UN PAL COM A PROTAGONISTA
Josep Lluís Peñalver, president de l’Esbart Dansaire de Tarragona ho explica en els següents termes: “Com que el Ball de Gitanes es un ball de plaça, el primer que fem és una entrada on la que els balladors es situen i agafen la cinta amb la qual es va enllaçant la trena que guarnirà el pal; després es fan els cordons que simbolitzen les branques de l’arbre i els galerons que ballen amb les gitanes”.
D’acord amb Peñalver “El ball de gitanes requereix dues condicions: que els balladors no perdin la cinta i que no perdin la posició. Aquest darrer requisit és imprescindible perquè si un canvia de costat, a l’hora de fer la trena i de desfer-la s’embolica la troca. Sembla senzill però demana tota l’atenció dels participants. La trena ha de quedar ben feta perquè després, amb el mateix “salero”, s’ha de desfer i el pal ha de quedar despullat. Aquesta és la gràcia del ball”.

“LA TRENA HA DE QUEDAR BEN FETA PERQUÈ DESPRÉS, AMB EL MATEIX “SALERO”, S’HA DE DESFER”

UN TREBALL DE RECUPERACIÓ AMB HISTÒRIA
El Ball de Gitanes està documentat a Tarragona el 1577. Es va deixar de ballar quan van desaparèixer els gremis. Explica Josep Lluís Peñalver: “De moment, tant la música com els passos de la dansa els vam recuperar a partir del Ball de Gitanes de Vilafranca del Penedès. L’any 1985 el coreògraf de l’Esbart era Salvador Fa i gràcies a ell vam comptar amb un document manuscrit en el que es detallava la dansa. Pel que fa a la música, en un primer moment es va fer servir la de Vilafranca però aviat es va saber que l’organista de la catedral, el mestre Bonet, tenia la partitura d’un ball de gitanes que per força havia de ser el propi de la ciutat. Per tant, la música de la trena i els galerons, és la del mestre Bonet i genuïnament tarragonina”.
Per tant, en Salvador Fa tenia un document en el que es dibuixava el desenvolupament del ball i el mestre Bonet tenia una partitura. El que calia era fer una adaptació perquè ambdues casessin, retocant una mica la coreografia i fent quadrar la música. “Des de fora, els espectadors que van veure el nou Ball de Gitanes no van notar res, però els punts que fem són diferents dels que fan els altres Ball de Gitanes”, puntualitza Peñalver.

EL BALL DE GITANES ES REFEREIX AL POBLE NÒMADA QUE CIRCULAVA PER EUROPA PORTANT LA SEVA VIDA DINS ELS CARROS DE FUSTA

BALLADORS, BALLADORES I ELS SEUS PARLAMENTS
El Ball de Gitanes de Tarragona el formen 16 balladors i balladores, cadascú amb el seu paper: l’Estaquirot és qui aguanta el pal. Quatre parelles subjecten les cintes i representen la parella política, la bruta, la mentidera i la picant. El Gitano Gros ordena la dansa. Dos galerons ballen amb totes les noies amb una música diferent que porta el seu nom i finalment, quatre noies més ajuden en el desenvolupament de la dansa en plena cercavila.
L’any 1988 van afegir-se els parlaments que es van alternant amb el ball. Peñalver explica sobre els parlaments del Ball de Gitanes: “Aquesta innovació del 1988 respon a l’evolució del propi ball. Compte! El Ball de Gitanes és un ball amb parlaments, el que vol dir que la part important és el ball, però els parlaments també en formen part. Els temes que es toquen? sempre coses de Tarragona, amb un punt picant, mordaç, de crítica… la gràcia és que hi surtin els assumptes dels que parla la gent, afegint-hi un toc de picardia”.
El Ball de Gitanes es refereix al poble nòmada que circulava per Europa portant la seva vida dins els carros de fusta amb els que es traslladaven d’un lloc a un altre sense destinació concreta. Se’n deia en un principi “Ball de Bomianes” fins que de tot plegat va resultar el Ball de Gitanes.
Els balladors i balladores que van recuperar el Ball de Gitanes de Tarragona l’any 1985 han tingut el seu relleu al llarg d’aquests 35 anys i ara són nous nois i noies de l’Esbart Dansaire de Tarragona els qui encomanen alegria amb l’energia de la seva dansa i les ganes encomanadisses de festa que demostren. I que sigui per molts anys més!.