Home dels Nassos - Laia Marín

S’acaba un any i a les dotze en punt de la mitjanit comença el següent. Diguem “adéu” i “hola” amb alegria. Aquestes són algunes tradicions que es celebren al món

Per Roser Pros-Roca

L’Home dels Nassos de Reus

El dia 31 de desembre es celebra la festivitat de Sant Silvestre. És el darrer dia de l’any i a casa nostra la gent acostuma a sortir al carrer a rebre l’Home dels Nassos. Aquest personatge tan singular sembla que té tants nassos com dies l’any, és a dir, 365, ara bé, només es deixa veure el darrer dia de l’any i per tant, de nassos, només s’exhibeix un, com tot fill de veí, ara sí, un nas molt gros, una bona tarota. La gent, especialment la canalla, ja l’esperen. A Tarragona surt de la Casa Balcells, just a tocar de la catedral, al Pla de la Seu, enfilat dalt d’un carruatge, vestit amb els seus colors llampants i un barret de copa tot acolorit, i fa una petita cercavila pels carrers de la Part Alta tot repartint caramels i salutacions per acomiadar l’any que cap al migdia, ja té les hores comptades. El mateix passa a Reus, a Valls i a totes les poblacions que segueixen la tradició, tenint en compte que cada Home dels Nassos té la seva iconografia particular i només comparteix amb els altres, el volum extraordinari de la seva nàpia.

l’Home dels Nassos. Aquest personatge tan singular sembla que té tants nassos com dies l’any, és a dir, 365

A mesura que avancen les hores, l’any 2019 es va exhaurint fins arribar al sopar de Cap d’Any, una excusa més per retrobar-se amb un gran àpat, compartit amb família i amics, perquè la celebració bé s’ho val i tota excusa és bona per posar-s’hi. S’acaba l’any i probablement el balanç dels dies passats ja hi haurà temps de fer-lo, perquè ara toca celebrar i fer-ho com cal. El nostre costum és, en el moment just de les campanades que marquen el trànsit d’un any cap a l’altra, menjar un gra de raïm en cadascuna d’elles, convençuts que d’aquesta forma s’atrau la sort de cara a l’any que comença. L’origen d’aquest costum no és cultural ni antropològic, sinó que prové de l’any 1909 en el que el mercat estava saturat de raïm perquè la collita havia sigut molt bona. Es veu que aquell any hi va haver tant d’excedent que els pagesos van decidir regalar el raïm sobrer a la població, assegurant que qui en mengés la nit de Cap d’Any tindria bona sort i l’any següent seria ben pròsper. Molta va ser la gent que va seguir la recomanació, fins al punt que anant-la repetint any rere any, ha arribat fins als nostres dies i avui no entendríem la màgica nit de Cap d’Any sense els dotze grans de raïm.

 

Advertisement

CAP D’ANY AL MÓN

El dia 31 de desembre s’acaba l’any a tots els indrets del món. D’acord amb els distints fusos horaris els països van donant la benvinguda al nou any i per tant, quan nosaltres esperem l’Home dels Nassos, a Austràlia ja estan dient hola al nou cicle anual. Ara bé, sigui quin sigui el moment de traspàs de l’any, els costums es van repetint i si bé són entre ells molt diversos, tots van encaminats a procurar-se bona sort, prosperitat, salut, diners i amor.

Per exemple, a Grècia la nit de Cap d’Any juguen a cartes i a altres jocs d’atzar en família. I es juga apostant, naturalment. El guanyador del joc sap que començarà l’any amb sort i amb uns dinerons extra a la butxaca.

A Itàlia, l’àpat tradicional de la nit de Cap d’Any són les llenties. Les mengen estofades i condimentades de diverses maneres per tal d’atreure’s la sort. Com més en mengen, més fortuna esperen tenir l’any que comença.

A Dinamarca la tradició demana trencar plats davant la porta de la casa d’amics i familiars. Com més plats trencats s’acumulin davant la porta d’entrada, millor, perquè aquest acte, els danesos l’entenen com una demostració d’amor i bons desitjos.

A Anglaterra es considera de molt bona educació i es té una gran estima, a ser el primer en arribar al sopar de Cap d’Any. Se’l coneix com el First Footing i ni que tots els convidats arribin puntuals, el primer que arriba és el que porta la bona sort de cara al nou any, especialment si porta com a obsequi un ampolla de vi.

Just en el moment que l’any vell s’ha acabat i ha començat el nou, els anglesos canten una cançó titulada “Auld Land Syne”, tot agafant-se les mans

A Anglaterra es considera de molt bona educació i es té una gran estima, a ser el primer en arribar al sopar de Cap d’Any

A Alemanya, el Cap d’Any es celebra amb pompa i circumstància a la Porta de Brandenburg, on a mitjanit s’engeguen focs artificials per fer fugir els mals esperits, mentre els alemanys reben el nou cicle amb un got de sekt, que és un vi escumós que recorda el xampany. Alguns costums alemanys curiosos passen per tocar un escura-xemeneies o embrutar-se el front amb cendra per atreure’s la bona sort i la salut. També mengen berlines farcides de melmelada que acompanyen amb refrescos o licors. Una altra tradició alemanya és regalar porquets fets de massapà, trèvols de quatre fulles, marietes o figuretes d’escura-xemeneies que es regalen el primer dia de l’any.

Els alemanys i els austríacs comparteixen una tradició de la nit de Cap d’any, que és el “Bleigiessen”. Es tracta de fondre una figureta de plom amb una cullera que s’escalfa sobre la flama d’una espelma. El plom fos s’aboca dins un recipient que contingui aigua freda i a partir de la forma que resulti el plom, creuen que es pot predir el futur més immediat. Com que per portar a la pràctica aquest ritual es necessitarien unes certes dots d’endevinació, alemanys i austríacs venen les figuretes ja preparades, juntament amb una llista de possibles interpretacions de la forma que pugui resultar, per afavorir així una comprensió més acurada de la forma del plom.

Ded Moroz (Pare Hivern) i Snegurochka (Dama de la neu) amb la bossa de regals

A Rússia la nit de Cap d’Any visita a la gent el Ded Moroz o el que és el mateix, l’Avi del Gel. És com una mena de Pare Noel rus, que va carregat de regals, dolços, xocolata, que reparteix entre aquells que han fet bondat durant tot l’any, mentre ballen al voltant de l’arbre de Nadal.

 

COSTUMS ASIÀTICS

Els japonesos, un dels pobles més educats i gelosos de les seves tradicions del món, tenen les seves pròpies campanades. Se les coneix com “Joya no kane” i no en són 12, com en el nostre cas, sinó 108. El número 108 es considera sagrat al budisme i cadascuna d’aquestes campanades fa que qui les escolta elimini els 108 defectes humans, entre ells la possessió, l’ira, l’enveja, el desig i així fins a 108. Es toquen als monestirs budistes.

Els japonesos tenen les seves pròpies campanades. Se les coneix com “Joya no kane” i no en són 12, com en el nostre cas, sinó 108

A la Xina, el seu color de la bona sort i la fortuna és el vermell. La nit de Cap d’Any pinten la porta principal de les cases de color vermell, som a símbol de felicitat i bona fortuna. Als carrers de les principals ciutats es celebren desfilades amb dragons de paper i cartró de molts colors i focs artificials per allunyar els mals esperits. També tenen per costum desar els ganivets perquè si algú es tallés aquesta nit, podria atraure la mala sort de cara a l’any entrant.

 

A L’ALTRA BANDA DE L’OCEÀ

Els americans també tenen per a aquesta nit una bona pila de costums extraordinaris. Als Estats Units la nit de Cap d’Any és una de les més romàntiques perquè demanen a l’any Nou amor i bona companyia. Per aquesta raó se fan un petó a les 12 en punt, assegurant així l’amor per als propers 365 dies que tot just comencen.

A l’altra banda del món el Cap d’Any es celebra en ple estiu. Perú, Colòmbia, Veneçuela i Equador tenen per costum fabricar un ninot que representa tot el negatiu que ha tingut l’any que s’acaba. El ninot es fa amb draps vells i d’una forma basta perquè l’objectiu és cremar-lo aquesta nit per eliminar el mal del passat.

Ofrena a la deessa Lemanjá en el cap d’any brasiler

Els brasilers es vesteixen amb roba blanca la nit de Cap d’Any perquè simbolitza la innocència, la netedat, la puresa. Una altra tradició és anar a la platja de Copa Cabana i honorar a la deessa del mar Lemanjá, llençant-li regals i flors mentre se salten set onades consecutives. Així entren a l’any nou amb agraïment i positivitat.

Els xilens celebren el Cap d’Any amb grans festes col•lectives que es comparteixen amb familiars, amics, veïns i coneguts.  El seu costum segueix diverses “càbales” d’any nou, tradició que ha passat de generació en generació i que sempre es compleixen al peu de la lletra.

A Costa Rica hi ha diverses supersticions que es coneixen com “agüizotes”, tals com menjar raïm,fer un petit recorregut amb una maleta per atraure un viatge al llarg de l ‘any, demanar 3 desitjos just el punt de la mitjanit i col·locar branquetes de Santa Llúcia al moneder per garantir prosperitat i abundància.

A Mèxic el costum marca que la gent es posi roba interior vermella per atraure l’amor de cara al nou any i groga per atraure els diners

A Mèxic el costum marca que la gent es posi roba interior vermella per atraure l’amor de cara al nou any i groga per atraure els diners. Altres costums són posar un xai petit de plàstic o d’algun altre material darrera l’entrada principal de les cases durant les primeres hores de l’any nou, convençuts que així atrauen els diners. Un altre costum és fer doblecs en forma de piràmide a un bitllet d’un dòlar i posar-lo dins la cartera, així com també embolicar una moneda en alguna roba vermella i posar-la dins el moneder. Els mexicans també acostumen a llençar allò que ja no els és útil per fer espai a tot el nou que arribarà durant l’any que comença. Un altre costum és veure sortir el primer sol de l’any des d’algun punt de la costa.

 

CAP D’ANY A L’ÀFRICA

Tot i que el trànsit entre un any i l’altre és el 31 de desembre, a Sud-àfrica fan festa grossa el 2 de gener. És l’anomenat Tweede Nuwe Jaar, que significa “segon any nou”. Ho fan coincidir amb aquesta data perquè era el dia que els senyors donaven per acabades les celebracions nadalenques i per tant, als esclaus se’ls permetia descansar i gaudir de l’arribada de l’any nou.

A Etiòpia la gent es desitja “Melkam addis amet!” en idioma amàric, bons desitjos que s’intercanvien cada 11 de setembre i els anys de traspàs, el 12 (¡!). Això passa perquè Etiòpia segueix una variant especial del calendari copte i està uns 7 anys i mig darrera del nostre càlcul calendàric.

 

MIL MANERES I TOTES BONES

La finalitat que busquen tots els costums i tradicions que es segueixen al llarg i ample de món la nit de Cap d’Any és la mateixa: procurar que l’Any Nou porti prosperitat, benaurança, salut, amor, tot allò que afavoreix una bona vida. El mateix que us desitgem a vosaltres de cara a aquest 2020 que està a punt de començar.