VIU Reus 38.

Num. 38

Informació de la revista

viu-reus-38 Conec un senyor, jubilat, que quan li parlen de la independència de Catalunya respon con mi pensión no se juega.
Ho diu sempre. De fet, salta com un ressort. El que no sap aquest senyor, o que no vol saber, es que amb la seva pensió ja han jugat. Fa sis anys, el 2012, el calaix públic de les
pensions tenia un saldo de 72.000 milions d’euros. Avui, el 2018, l’Estat espanyol haurà de demanar un crèdit de 18.000 milions d’euros al Banc Central Europeu per a pagar les pensions dels nostres jubilats, dels independentistes i dels unionistes, dels propers mesos.

Què ha passat amb el calaix de les pensions? Doncs d’entrada s’ha pagat part del rescat bancari espanyol. La disbauxa dels bancs i dels banquers espanyols ha estat, en part, graciosament rescatada amb les pensions dels jubilats: 135.000 milions d’euros. I de sortida, s’han pagat els interessos del Deute Públic espanyol que està en mans de bancs privats francesos i alemanys. Privats, senyor “con mi pensión…”. Només els interessos. Per que molts economistes afirmen que ni amb 400 anys de creixement sostingut s’aconseguiria amortitzar, es a dir retornar, el deute.

Doncs, miri, senyor “con mi pensión…”. Amb la seva pensió ja no es pot jugar, per que no existeix. Falta saber si el BCE voldrà atorgar el crèdit a l’Estat. Perquè els seus directius es neguen
a donar crèdit a l’Estat espanyol. La qüestió és: ¿què passarà si el govern de l’Estat no pot pagar les pensions de milions de jubilats que són l’únic ingrés econòmic de milers de famílies colpejades per una crisi provocada per la crisi bancària? ¿Sortiran els banquers rescatats a rescatar les persones i les famílies?
¿Sortiran els polítics que van autoritzar aquell rescat?

Detalls de la revista

  • Data 17 gener, 2018
  • Tags Revistes

Altres revistes

Volver a arriba