POLÍTICA

NOEMÍ LLAURADÓ, PRESIDENTA DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

“TENIM CAMP A RECÓRRER EN L’IMPULS DE POLÍTIQUES SOCIALS DES DE LA DIPUTACIÓ”

La republicana Noemí Llauradó s’ha convertit en la primera dona que ostenta la presidència de la Diputació de Tarragona des de la seva creació. Amb Llauradó, un polític reusenc torna a dirigir l’ens supramunicipal després de gairebé quatre dècades, quan ho va fer el convergent Francesc Cailà (1979-1980).

Per Jordi Salvat. Fotos Pierre Grubius

Ara que ja porta més de dos mesos com a presidenta de la Diputació, quines primeres impressions ha tingut de la institució des de dins? La Diputació de Tarragona l’havia conegut com a usuària, ja que havia treballat en els serveis tècnics de l’Ajuntament de Riudoms. Des d’allí ets conscient de tots els serveis que des de la Diputació es presten i que beneficien als municipis que no tenen tots els recursos i els han de demanar a aquests ens supramunicipals. Des del punt de vista de l’Ajuntament de Reus, com a regidora i ara vicealcaldessa, la relació com a municipi gran és diferent. El fet d’entrar a la presidència et permet prendre consciència de la gran professionalitat i compromís de la gent que hi treballa i consolidar aquella impressió de tots els serveis que realment es presten en benefici dels municipis i, en conseqüència, de les persones que hi vivim i que la ciutadania no coneix potser amb prou detall i té un cert desconeixement.Precisament aquest és un dels objectius que em marco a la Diputació: acostar-la a la ciutadania perquè coneguin exactament els avantatges que poden tenir en aquesta institució.

I com es pot acostar més la Diputació a la ciutadania? Ja s’ha fet molt bona feina. Tenim moltes eines que afavoreixen la transparència. Volem dotar la Diputació d’algun servei de difusió més pedagògic, com es va venint fent al Parlament, que acosti la institució a les escoles, al jovent, a la universitat, per explicar no només que es fa des de la Diputació sinó des de tota l’administració local, que és l’administració més propera, la que soluciona més el dia a dia de la ciutadania.

La ciutadania veu diputacions, consells comarcals, ajuntaments, consorcis… Aquesta estructura de l’administració local s’hauria de simplificar? El fet que hi hagi aquesta manca de coneixement i proximitat entre la ciutadania, les institucions i els representants que hem escollit entre tots fa que es puguin tenir aquestes idees que no han de coincidir forçosament amb la realitat. Els serveis que es presten des d’aquestes institucions als municipis tenen una repercussió important en la ciutadania i com més coneixement en tinguem més els valorarem.

Quines seran les prioritats en el seu mandat en la Diputació? Una serà l’aproximació de la institució a les persones, que ja n’hem parlat. Una altra, dur a terme polítiques de serveis a les persones, i més després d’una situació com la que hem viscut, de crisi galopant, que ha afectat les vides de tantes persones. Volem donar recursos per ajudar en problemes com la pobresa energètica o habitatge. Un exemple és la línia d’ajuts que s’ha encetat ja per reformar habitatges per poder destinar-los a habitage social. Tenim camp a recórrer en l’impuls de polítiques socials des de la Diputació. Una altra qüestió que hem anat tractant és aquesta amenaça que representa el despoblament de certes zones del nostre territori.
Com es pot fer front a aquest buidatge de població de l’interior del territori? Hem de fixar la gent al territori i hem de garantir que, amb independència del lloc on tu visquis, tinguis les mateixes oportunitats que qualsevol altre persona. Hem de garantir les connexions i no només són les carreteres sinó internet i fibrà òptica. Fixar la gent al territori vol dir garantir que tinguin oportunitats laborals i guanyar-se la vida també amb el sector primari. Hem de promoure l’agricultura i la ramaderia. També tenir els serveis mínims garantits per desenvolupar-te personalment, com escoles, llars d’infants o centres de salut. Des de la Diputació hem d’acompanyar en aquest equilibri territorial a tots els municipis perquè no quedi una part del territori despoblat.

HEM DE FIXAR LA GENT AL TERRITORI I AIXÒ VOL DIR GARANTIR QUE TINGUIN OPORTUNITATS LABORALS

 

L’incendi de la Ribera d’Ebre d’aquest estiu ha estat un click per a molta gent i institucions sobre els problemes que tenen una part del nostre territori? A vegades aquestes crisis et generen una oportunitat i l’oportunitat en el cas de l’incendi de la Ribera ha estat la reflexió de que hem de fer perquè la gent de tot el territori català tingui les mateixes oportunitats, i, en la demarcació de Tarragona, en aquestes zones interiors de les Terres de l’Ebre i comarques com la Conca de Barberà i el Priorat. Hem de fer un treball molt col·laboratiu entre totes les institucions, unir esforços i totes les trobades que hem mantingut van en aquest sentit. Aquestes eines i mesures van més enllà del nostre país, també a Europa, perquè és un repte més global.

Un dels projectes més emblemàtics de la Diputació de Tarragona dels darrers mandats és la Regió del Coneixement. Tindrà continuïtat? El primer que he fet és prendre coneixement en primera persona en quin estadi es troba tot plegat. M’he trobat amb en Francesc Xavier Grau, com a principal impulsor, i també amb els alcaldes i alcaldesses implicats per conèixer el projecte de primera mà. Creiem que el futur passa per l’economia del coneixement, perquè és clau per desenvolupar-nos d’una manera equilibrada i sostenible. La col·laboració amb la unversitat també és indispensable. Li podrem donar continuïtat

Es vol impulsar el fet de demanar competències i poder de decisió des del territori? Tot això està en un estadi una mica inicial i hem de continuar el camí per veure cap a on desemboca tot plegat. Crec que té un recorregut però no és un termini massa immediat. Tots els agents implicats han d’arribar a un consens i la Diputació hi serà i ajudarà.

ÉS MOLT IMPORTANT QUE LA SAVINOSA, AMB UN VALOR NATURAL I PAISATGÍSTIC TAN DESTACAT, PUGUI ESTAR A L’ABAST DE LA CIUTADANIA

 

Un altre tema en què hi està implicada la Diputació que sembla que s’ha desencallat és la Savinosa. Sí, el tràmit ja està iniciat i està pendent d’una modificació del POUM de l’Ajuntament de Tarragona i quan vegi la llum seguiran els tràmits que s’hagin de fer. Crec que és molt important que aquest espai amb un valor natural i paisatgístic tan destacat pugui estar a l’abast de la ciutadania de Tarragona i de les comarques del voltant. És bo tot el que faciliti l’accés a la Savinosa per part de la ciutadania i és una llàstima que fins ara no pugui ser gaudit.

El seu antecessor, Josep Poblet, ha estat dotze anys en el càrrec. Que destacaria més del seu llegat? La seva capacitat de servei públic i de proximitat als municipis. Ha fet una feina fantàstica. El nostre és un govern que és una combinació de dos partits, ERC i JuntsxCatalunya, que construïm sobre el que està construït, mantenint preservant el que s’ha fet fins ara, perquè creiem que és una feina molt positiva. Si que és un nou govern i posarem un accent diferent, però sempre en benefici de les persones a les que hem de servir.

Del pacte de govern a la Diputació s’ha parlat molt que era una moneda de canvi pel pacte a l’Ajuntament de Reus. Ha estat així? El més important és que aquest pacte ha vist la llum i que de seguida que el vam poder segellar hem començat a treballar de molt bona manera uns i altres, posant fil a l’agulla en projectes que compartim. Cap municipi ha tingut més pes que un altre en aquest acord.

Feia quatre dècades que no hi havia un reusenc al capdavant de la Diputació. Com es pot notar això en govern de l’ens? La persona que ocupa la presidència de la Diputació ha de mantenir l’objectivitat i ha de ser equànime amb tots els municipis de la demarcació. El fet que la presidenta sigui reusenca no ha d’influir en benefici de la ciutat. Reus s’ha mostrat sempre com una ciutat molt dinàmica amb un pes molt important de les entitats, del teixit associatiu. Aquest tarannà de la ciutat de fer-se a si mateixa també pot ser que s’acabi notant en la presidenta de la Diputació. Però el govern no és presidencialista sinó que treballa de forma molt col·laborativa, com un equip.

EL GOVERN DE LA DIPUTACIÓ NO ÉS PRESIDENCIALISTA SINÓ QUE TREBALLA DE FORMA COL·LABORATIVA, COM UN EQUIP

 

Abans que una alcaldessa a Reus o Tarragona hem vist una presidenta de la Diputació. Crec que ens serveix per rescabalar-nos d’un greuge que és que les dones no estiguéssim en llocs de decisió. També ha d’obrir portes a altres dones que puguin tenir espais de decisió important. Hem de servir d’exemple, de referent i crec que és una responsabilitat. Hem obert el camí i esperem que no sigui anecdòtic, tot i que estem lluny de l’objectiu de l’equitat. Dels 27 diputats provincials només 7 són dones. I l’objectiu de l’equitat ha de ser el mateix en l’àmbit privat.

Com és concilia ser presidenta de la Diputació de Tarragona, vicealcaldessa de Reus i també la vida familiar? Organitzant-te, prioritzant actuacions i sabent delegar. I comptant amb els professionals de la institució. I això lliga amb el que deia abans: no és un govern presidencialista sinó que valora molt el treball en equip. No tot ha de passar per la presidenta sinó pels diputats i diputades delegats de cada àrea. I amb la vicealcaldia de Reus, el mateix. A Reus hi ha regidors resposables en cada àrea i anem prioritzant les actuacions que hi haig de ser. I en la vida familar i personal, alguna estratègia haurem de dur a terme en qüestions com la conciliació i els horaris, que siguin més humans.

I la Diputació predicarà en l’exemple en aquest darrer aspecte? A vegades són petits canvis, com fer reunions que tinguin una hora d’inici i una de final, no allargant massa el temps de dinar i acabar la jornada laboral una mica abans per dedicar temps per la vida personal, familiar o els compromisos polítics o amb entitats.

Els sous actuals dels polítics i polítiques estan en consonància amb el volum de feina i responsabilitat? Les responsabilitats són grans i més en aquest moment que estem vivint i s’han de veure retribuïdes, com les hores que s’hi dediquen i l’exposició pública a què se sotmeten les persones que es dediquen a la política temporalment. I això és important, perquè tots tenim les nostres feines respectives a les quals retornarem quan acabem.

Està d’acord amb la limitació de mandats? Crec que ha de ser un periode temporal, suficient per emprendre els projectes que s’han d’emprendre, però limitat en el temps i després s’ha de donar pas a noves persones.

Com vol que sigui recordat el seu pas per la presidència de la Diputació, què li agradaria que hagués canviat? Sobretot el servei a les persones i que les polítiques van orientades per poder millorar la qualitat de vida de la ciutadania que representem.

 

CARRERA POLÍTICA ASCENDENT DES DE 2015

Nascuda a Reus el 4 de juny de 1978, Noemí Llauradó Sans és llicenciada en Dret per la URV i màster en Advocacia per la UOC. És funcionària del Cos de Tècnics Superiors de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i cap de la Secció de Secretaria dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Tarragona, actualment en excedència.
Milita a Esquerra Republicana de Catalunya des del 2003 i va entrar en la primera línia política com a cap de llista d’ERC a les eleccions municipals de capital del Baix Camp el 2015. En aquest mandat va ser regidora de Salut i segona tinenta d’alcalde. També ha estat diputada al Parlament de Catalunya aquesta darrera legislatura, fins que aquest juliol passat va ser nomenada presidenta de la Diputació de Tarragona, càrrec que compatibilitza amb la vicealcaldia de Reus.