LA TERRA ALTA

UNA RUTA DE BANYS IDÍL·LICS

DEL TOLL BLAU AL TOLL DE VIDRE

Per Alícia Fàbregas

De camí cap al Toll Blau

El desnivell que hi ha entre el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre és el que dona nom a la Terra Alta. Són més de 700km2 famosos mundialment per les seves extenses vinyes que produeixen més de 7 milions d’ampolles de vi l’any.

DINS DEL PARC DELS PORTS
Però en aquesta comarca també hi ha altres espais naturals dignes de menció, com el Parc Natural dels Ports, que el 2013 va ser declarat per la UNESCO part de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. I és encara més atractiu si fa bon temps i ve de gust una excursió sense o amb companyia -apte per a fer amb nens, també- que acabi amb una bona remullada.

Els Estrets d’Arnes i el Toll Blau, dins d’aquest parc, són el lloc ideal, una zona que fa dècades va enamorar a un jove Picasso de setze anys, durant la seva estada a Horta de Sant Joan al 1898, per curar-se l’escarlatina. Ara, en aquest poble hi ha un museu que recorda l’impremta del prestigiós pintor i on es pot llegir una de les seves famoses frases: “Tot el que sé ho he aprés a Horta”.
De fet, a Picasso i el seu amic Manel Pallarés -que és qui el va convidar a aquestes terres- durant aquells dies els hi agradava molt endinsar-se pel Parc dels Ports. Ara, l’anomenada Cova de Picasso es pot visitar.

ELS ESTRETS D’ARNES I EL TOLL BLAU, DINS D’AQUEST PARC, SÓN EL LLOC IDEAL, UNA ZONA QUE FA DÈCADES VA ENAMORAR A UN JOVE PICASSO DE SETZE ANYS

 

Toll de vidre

Es deixa el cotxe a l’àrea recreativa de La Franqueta i la direcció cap a la cova està indicada. Tornant enrere cap a l’aparcament, es pot agafar el camí oposat, un recorregut sense gaire dificultat, de vegades entre arbres i matolls i d’altres enmig del congost, vorejant el riu -un afluent de l’Algars- i el barranc de la Vall d’Uixò, envoltats de moles i cingleres on hi viuen diferents rapinyaires. I mirant a dreta i esquerra potser descobrim algun escalador en plena pujada, suspès sobre tolls i piscines naturals que apareixen i desapareixent al llarg de la caminada.
S’ha de tenir en compte, però, que només es permet el bany al Toll Blau, que està aproximadament a una hora a peu des de La Franqueta, un lloc més profund del riu on l’aigua està més tranquil·la.

AMB UN PEU A L’ARAGÓ
Si es tenen més ganes de refrescar-se amb una capbussada, a poca distància hi ha un altre indret espectacular i potser menys freqüentat: el Toll de Vidre, a la frontera amb Aragó, a 7km d’Arnes. Des del poble, les indicacions són força clares, i acaben en un pàrquing. Des d’allà, caminant menys de deu minuts s’arriba a un racó d’aigua transparent que banya una cascada. És el Toll de Vidre. La vegetació esquitxa les roques que l’aigua ha anat modelant i la natura ofereix petites zones d’ombra per a descansar si el sol és massa intens.

Tot i que es pot arribar fins allà en cotxe, el camí és una pista forestal i hi ha trams amb força sots, així que en funció del vehicle pot ser recomanable deixar-lo més lluny i caminar una estona més llarga.

CAMINANT MENYS DE DEU MINUTS S’ARRIBA A UN RACÓ D’AIGUA TRANSPARENT QUE BANYA UNA CASCADA. ÉS EL TOLL DE VIDRE.