PERSONATGES

EL NEN DE LES OQUES

Marcel Vernet amb tan sols cinc anys va ser el model de l’escultura de la plaça de les Oques

Per Alba Tudó. Fotos Alba Tudó i Pierre Grubius

L’escultura de la plaça de les Oques de Reus és molt estimada pels veïns de la ciutat. La peça és pràcticament la darrera escultura que va fer l’artista Pere Vidiella i forma part del ric patrimoni artístic que s’exhibeix a un dels carrers de la capital del Baix Camp. Marcel Vernet (82 anys) va ser el model que l’artista reusenc Pere Vidiella va utilitzar per fer l’escultura del nen de la plaça de les Oques.

“Tenia cinc anys i jugava al carrer i un dia van demanar a la meva mare si podia fer de model per l’artista Pere Vidiella. Cada dia que hi anava em donava 3 pessetes”, recorda amb un somriure, Marcel Vernet assentat en un dels bancs del jardí de la Residència Montserrat Cuadrada de Valls. En Marcel es posava damunt d’una plataforma giratòria i així l’escultor podia agafar-lo de tots els punts de vista. El fet de convertir-se en el model de l’escultor el va impactar. La minyona l’anava a buscar i el portava a l’estudi de Pere Vidiella.

“PER NADAL EM VAN REGALAR UNA DE LES OQUES I ENS LA VAM MENJAR”

 

“Per Nadal em van regalar una de les oques i ens la vam menjar, i alguna joguina”, diu Vernet. L’Ajuntament de Reus va encarregar l’obra per a la inauguració de la I Fira Provincial de Mostres, el 1942. Pere Vidiella, sempre treballava amb models naturals i per això va buscar un nen. Per recomanació d’un amic, Pere Vidiella va aconseguir que en Marcel Vernet -que aleshores tenia cinc anys- es convertís en el seu model.


“Quan era més gran un dia vaig anar a Reus amb la meva mare i en aquell moment estaven construint el pàrquing de les Oques. L’escultura no hi era i la meva mare va trucar immediatament a l’alcalde preguntant on era, i l’havien retirat per no fer-la malbé”, explica en Marcel i afegeix que “recordo també el fill de l’escultor. Quan anava a l’estudi jugava amb les oques”.

Es tracta d’una escultura en bronze d’un infant nu que porta a les mans una petita panera de fruita, símbol de l’agricultura. Completen el conjunt escultòric dues oques, que representen el nexe d’unió entre el cel i la terra.

El projecte de l’espai és obra d’Antoni Sardà, llavors arquitecte municipal, i l’escultura, de Pere Vidiella. Marcel Vernet va néixer a Reus, i vivia aprop de l’església de Sant Joan. Ben aviat va perdre el seu pare en temps de guerra ja que va ser destinat a l’Ebre. Als 14 anys, la seva mare es va tornar a casar amb un ferrer de Valls i van anar a viure allà. Recorda que fins als 18 anys estudiava a l’escola del treball i després es va posar a treballar de pagès i del que li sortia. “Quan ja era més gran i anàvem a Reus el primer que fèiem era anar a visitar l’estàtua”, detalla Marcel Vernet. En Marcel va assistir a la inauguració de l’obra, en un acte que va coincidir amb una Fira de Mostres.

MARCEL VERNET VA NÉIXER A REUS, I VIVIA A PROP DE L’ESGLÉSIA DE SANT JOAN

 

ARRELAT AL BARRI ANTIC

Primer va viure al carrer dels Jueus, i des de l’any 1999 resideix a la Residència Montserrat Cuadrada de Valls, a prop del Portal Nou i on es va fer gran. A Valls, tothom el coneix, sempre al carrer, passejant, fumant pipa, i llegint en qualsevol racó de la ciutat. Cada any amb motiu del pelegrinatge a Lourdes, se’n va amb l’Hospitalitat. Diu que li agrada molt anar-hi ja que coneix a moltes persones, s’hi troba a gust i es fa estimar. Ens ensenya la fotografia de germanor que es fan a la plaça del Santuari amb motiu d’aquesta trobada. En Marcel, volta per tot Valls cada dia, encara que ara amb ajut d’un caminador. Es sent molt vallenc, i durant aquests anys ha cultivat moltes amistats.

 

 

L’APUNT

La plaça de les Oques va ser urbanitzada l’any 1952 en ocasió de la primera Fira de Mostres, articula l’encreuament de la carretera d’Alcolea, o de Falset amb el Passeig de Sunyer i el carrer de sant Joan. És una plaça circular, amb un parterre i un sortidor al mig, amb un grup escultòric conegut com “El Nen de les Oques”, obra del reusenc Pere Vidiella. El nom oficial de la plaça quan se la va dissenyar era “plaza de Pio XII”.